Caralluma europaea

Ambaixadors del desert

Embajadores del desierto

A les zones més àrides del sud d’Europa, es confonen sovint els paisatges amb els de l’altra banda del mediterrani. Com sovint ocorre, la naturalesa sempre mostra una relativa continuitat malgrat els accidents geogràfics, així una llengua del nord d’Africa esquitxa suaument alguns indrets “especials” del sudest Ibèric.

Parlem d’una espècie pertanyent a la familia de les asclepiadàcies, estesa pel nord d’Àfrica sudest de la Península Ibérica, algunes Illes mediterrànies i el sud d’Itàlia.

Caralluma europaea.guss, anomenada a la literatura popularment com a “chumberillo de lobo” però també a la literatura trobem del desconeixement d’aquesta planta i del perill que suposa l’actual desenvolupament urbanístic i agrícola d’aquestes zones estèrils, per a la seua supervivència.

Caralluma europaea.guss amb nous brots a la primavera. Terreros (Murcia)

Caralluma europaea.Guss con nuevos brotes en primavera. Terreros (Murcia)

La frontera entre les províncies de Murcia i Almeria, definida pel riu Almanzora, es troba enmig del que s’anomena “mar de plàstic”format per una immensa superficie que cobréix literalment les suaus ondulacions costaneres, donant una visió realment curiosa del paisatge.

Les plantes es troben amb més frecuencia quan comencen les primeres elevacions del terreny, encara que alguns exemplars, aquests de mes bon tamany, creixen sota els arbustos de la primera línia de platja. El fet de ser una de les poques plantes cactiformes del continent europeu i a més un ibero-africanisme molt interessant, és suficient per a tractar d’estudiar-lo i conservar-lo, ja que es desconeix un ús d’aquesta planta, medicinal o no, fins i tot tradicionalment.

Es troba en poblacions estranyament saludables malgrat l’aspècte realment dur del terreny que ocupen en densitats variables, no és una planta rara, però si molt local. A ple sol, pren un color fosc i una forma tan integrada a l’ambient que l’envolta, que resulta difícil de veure una població per primera vegada, que fins i tot podem tindre als nostres peus. Una de les estratègies de supervivencia a les condicions de manca d’aigua, a més de la seva evident suculencia, es la gran importància del seu desenvolupament soterrani, fins i tot torna a brotar quan unes condicions eventualment dures, assequen totalment la part aèria. fet que podem comprobar fàcilment en cultiu i molt frequent al gènere.

Brots soterranis a un exemplar, on es mostra la presència del paràsit minador assenyalat amb un cercle.

Brotes subterraneos en un ejemplar, donde se muestra la presencia de un parasito minador señalado con un circulo

Es comprova la presència frequent d’un paràsit d’aquesta planta, que

També vaig trobar curiosament afectant alguna població observada de l’altra asclepiadàcia ibérica, la Caralluma munbyana, que te hàbits una mica més muntanyencs i també diferent distribució. És tracta d’un minador, del qual desconec l’espècie amb un tamany i voracitat capaç d’acabar totalment amb un individu, no obstant això i donat que les poblacions presenten aparentment flors i fruits i que es reprodueixen al seu hábitat amb total naturalitat, la principal amenaça que pateixen es l’aniquilació total d’aquest paisatge “estéril”i la seva substitució per un “productiu”macrohivernacle.

Típics fruits d’asclepiadàcia. Playa de la Tortuga, Aguilas (Murcia)

Típicos frutos de asclepiadacea. Playa de la tortuga, Aguilas (Murcia)

Caralluma europaea.guss és en l’actualitat una planta protegida a tots els llocs on viu, és a dir, hi ha una figura de protecció que vetlla per la seua existencia, però sovint amb aquestes discretes manifestacions de la vida vegetal, ocorre que passar desapercebut, també és un fet contra produent.

A pocs metres de la població mes densa observada, trovem aquesta explotació agrícola, probablement amb projectes d’expansió, si abans no es decideix sobreexplotar turísticament aquests recons que estranyament romanen relativament solitaris comparativament a altres zones veines.

l’hàbitat de Caralluma europaea.guss paisatge encara verge de la Playa de la Tortuga al terme de Aguilas (Murcia)

En las zonas mas áridas del sur de Europa, se confunden a menudo los paisajes con los del otro lado del mediterraneo, como suele ocurrir, la naturaleza siempre conserva esa maravillosa continuidad a pesar de los accidentes geográficos. Así una lengua del norte de Africa, roza suavemente algunos lugares del sudeste de la Península Ibérica.

Hablamos de una especie vegetal de la familia de las asclepiadaceas, extendida por el norte de Africa, el sudeste Ibérico, algunas islas del mediterraneo y el sur de Italia.

Caralluma europaea.Guss, que en la literatura aparece con el nombre popular de "chumberillo de lobo", però tambien nos habla la literatura, del desconocimiento casi total de la especie por la población local en la actualidad y el peligro que supone el desarrollo urbanístico y agrícola de estas áreas aparentemente estériles para la supervivencia de la especie.

La frontera entre las provincias de Murcia y Almeria, definidas por el rio Almanzora, se encuentra en medio del fenómeno llamado "mar de plastico", formado por una superficie inmensa de invernaderos que cubre literalmente las suaves ondulaciones costeras, dando una visión realmente curiosa del paisaje.

Las plantas se encuentran con mas frecuencia, cuando comienzan las primeras elevaciones del terreno, aunque tambien las hay de mayor tamaño bajo los arbustos en la primera linea de playa. El hecho de ser la única planta cactiforme del continente europeo y tambien un Ibero africanismo en toda regla, la convierten en una especie sumamente interesante digna de ser estudiada y conservada, ya que no se conoce ningun uso tradicional ni medicinal.

Se encuentran poblaciones extrañamente saludables para la extrema dureza del terreno que habitan, no se puede decir que sea una planta rara, se encuentran densas poblaciones, aunque muy localmente y totalmente crípticas, ya que toman un color perfectamente integrado con el terreno por su exposición al sol de tal forma que resultan extremadamente dificiles de liocalizar la primera vez a pesar de su abundancia. Una de sus principales estrategias de supervivencia además de su suculencia, consiste en un gran desarrolloo vegetativo subterraneo, que tambien se produce en cultivo, de tal manera que puede desaparecer totalmente de la superficie y volver a rebrotar en mejor época, fenomeno frecuente en el género.

Se comprueba la presencia frecuente de un parasito minador, que curiosamente tambien tuve oocasión de observar en una población de la otra especie de caralluma presente en la península Caralluma munbyana, de hábitos mas montanos y con una distribución diferente. Se trata de un minador de especie desconocida para mi, de una voracidad y tamaño tal que puede acabar con facilidad con un individuo completo, aunque dado que la especie presenta unos buenos indices de reproducción natural con abundantes flores y frutos , asi como individuos jóvenes, pienso que su principal amenaza sigue siendo la transformación de toda su area en un productivo "macroinvernadero"

Caralluma europaea.Guss, es actualmente una planta protegida en todos los lugares donde habita, es decir, hay una figura de protección que vela por su conservación, pero a menudo con estas discretas manifestaciones de la vida vegetal, ocurre que pasar desapercibida puede ser contraproducente.

A pocos metros de la población mas densa encontrada, se encuentra una explotación agrícola en plena expansión que probablemente habra acabado ya con una buena cantidad de indicviduos, si antes no se decide sobre explotar turísticamente una zona natural extrañamente solitaria como ha ocurrido en zonas vecinas.