viernes, 22 de julio de 2016

Estiu 2016 - Verano 2016








     Aquesta primavera se m'ha passat com un vol i ja ha arrivat l'estiu, diferent, és cert, per què a la complicada vida dels humans esdevenen moltes coses que no fan essencialment canviar el ritme de les estacions, ni provoquen onades de calor, ni tempestes, ni vents, però que si colpegen dúrament el cor i la consciència dels que per exemple tenim un petit,vell i poc cuidat jardí de plantes d'aire i que de tant en tant, s'hi dedica a mirar-les i mirar-les i a explicar-ho sobre un blog......

     Esta primavera, se me pasó volando y ya ha llegado el verano, diferente, es cierto, porque en la complicada vida de los humanos, pasan cosas que no hacen cambiar esencialmente el ritmo de las estaciones, ni provocan olas de calor, ni tormentas ni vientos, pero que si golpean duramente el corazón y la consciencia de los que por ejemplo tenemos un pequeño, viejo y descuidado jardin de plantas de aire y que de vez en cuando, se dedica a mirarlas y mirarlas y a contarlo en un blog....
    



 Malgrat tot o per tot, l'estiu ha dut les flors i ha portat els colors i la flaire de nou al meu jardí....La suculenta Tillandsia didisticha ja fa temps que preparava la seva bràctea complexa vermella, desplegant-se sobre dos plànols com si fos un fractal i acabat amb una floració blanca...fins ara floreix cada dos anys i la tinc a un petit cossiol de fang, amb uns trossets d'escorça on ha arrelat amb força...Dissortadament, no fan cap olor aquestes flors...

     A pesar de todo o por todo, el verano ha traido los colores y el perfume de nuevo a mi jardín....La suculenta Tillandsia didisticha, llevaba largo tiempo preparando su compleja bractea roja, desplegandose sobre dos planos como si fuese un fractal y culminado con una floración blanca...Hasta ahora lo hace cada dos años y la tengo en una pequeña maceta de barro, con unos trocitos de corteza, donde ha enraizado con fuerza....Desgraciadamente, son flores sin olor...






      La gran Tillandsia lorentziana. Es una planta que m'imagino trobant-me-la a les branques dels pins de la Serralada de Marina, per la seva adaptació al nostre clima, sense grans esforços..El seu tamany gran i la floració, la fan molt atractiva i ornamental per mi, potser m'agradaria que fos més ràpida de creixement als seus primers anys, però no em queixo per la poca atenció que ha necessitat de mi...

    La gran Tillandsia lorentziana. Es una planta que me imagino encontrandomela sobre los troncos de los pinos en cualquier sierra mediterranea, por su adaptación a nuestro clima sin grandes esfuerzos....Su tamaño y su floración la hacen muy atractiva y decorativa para mi, quizás me gustaria que creciese mas rápido en sus primeros años de vida, pero no me quejo, por la poca atención que ha necesitado de mi....



Aquest exemplar és el més gran, va creixer des d'una petita roseta i mai podia imaginar que arrivaria a tindre aquest aspecte, les seves fulles son aspres, grises, cobertes densament de tricomes i el seu aspecte és molt variable en funció de l'humitat ambiental...

Este ejemplar, es el mas grande, creció desde una pequeña roseta i nunca imaginé que acabaria teniendo este aspecto, sus hojas son ásperas, grisaceas, cubiertas densamente de tricomas y su aspecto és muy cambiante en función de la humedad ambiental...

La Tillandsia funckiana, si be ja és la segona vegada que floreix des de que la tinc , la tinc protegida per una gàbia individual oberta que la distància de l'entorn, ja que per mi és fràgil, crec que necessita molta corrent d'aire, però al mateix temps carregada d'humitat, va molt a poc a poc, però va.... i tinc un especial interés ja que m'encanten les tillandsies de flors vermelles.....

La Tillandsia funckiana, aunque es la segunda vez que florece desde que la tengo, la tengo protegida por una jaula individual abierta, que la separa del entorno, porque creo que es muy frágil, creo que necessita buena circulacion de aire, pero al mismo tiempo cargado de humedad, va muy lentamente, pero va... y tengo un especial interés ya que me encantan las Tillandsias con flores rojas..


 

     De moment no he trobat la clau per fer-la creixer i conservar el seu aspecte tan bonic que veig a moltes imatges d'altres llocs per internet, en fi..per cert, tampoc fan cap olor, però alguna cosa deuen trobar els colibris al seu hàbitat natural dintre d'aquests llargs tubs vermells...: p

     De momento no he encontrado la clave para hacerla crecer i conservar el bonito aspecto que tiene en imagenes de otros lugares por internet, en fin...por cierto, también carecen de olor, pero algo deben encontrar los colibris en su hábitat natural dentro de estos largos tubos rojos...: P

    

La Tillandsia reichenbachii, en aquest cas un exemplar de l'hàbitat, que floreix cada any i que te una forta tendència a formar una mata compacta,amb una olor molt semblant a la T.durattii.

La Tillandsia reichenbachii, en este caso un ejemplar del hábitat, que florece cada año y que tiene una fuerte tendencia a formar una mata compacta, su olor es muy similar al de la Tillandsia durattii.



Des d'els tons blaus-violacis de la T.reichenbachii, continuarem fent un passeig pel pressent i podrem veure la magnifica bràctea de la Tillandsia cacticola, amb les flors blanques que van obrint-se a poc a poc durant una bona temporada. Tambe abans d'arrivar a aquest punt culminant, ha passat un llarg temps formant aquesta macroestructura que em pareix al.lucinant i que per a mi és un d'els espectacles íntims més destacables del meu jardí. Aquest any només ha fet una flor, altres en fa un parell o tres....

Desde los azules-violaceos de la T.reichenbachii, continuaremos haciendo un paseo por el presente i podremos ver la magnífica bráctea de la Tillandsia cacticola, con sus flores blancas que van abriendose lentamente durante una buena temporada.. Tambien, antes de llegar a este punto culminante, ha pasado un largo tiempo formando esta macroestructura que me parece alucinante i que para mi es uno de los espectaculos íntimos mas destacables de mi jardin. Este año solamente ha sido una flor, otras veces son dos o tres a la vez...





La reina boliviana, també s'ha vestit de vermell aquest estiu..La meva Tillandsia edithae, creix molt lentament i és la tercera vegada que floreix des de que la tinc, l'he mostrat i fotografiat tantes vegades, que ja no tinc molt més que dir..

La reina boliviana tambien se ha vestido de rojo este verano..Mi Tillandsia edithae, crece muy lentamente y es la tercera vez que florece desde que la tengo, la he fotografiado y enseñado tanto y de tantas maneras, que poco mas puedo decir..




     La Tillandsia estreptocarpa, aquest any ha estat espectacular, ha passat com que la planta s'ha fet adulta i ha accelerat el seu creixement, la producció de flors ha segut llarga i abundant.. planta d'aspecte teoricament similar a la Tillandsia reichembachii, però quan son cultivades juntes, s'aprècia tot allò que les fa diferents, una d'aquestes coses és la floració, tant en color com en disposició com en la total absència d'olor. Recordo que la primera vegada em va sorprendre per què per a mi era el perfil de Tillandsia que tindria unes flors amb olor, però no..

     La Tillandsia estreptocarpa, este año ha sido espectacular, ha pasado que la planta se ha hecho adulta y ha acelerado su crecimiento, la producción de flores ha sido larga y abundante.. planta de aspecto teoricamente similar a la tillandsia reichembachii, pero quan se cultivan juntas, se aprecia facilmente todo aquello que las diferencia, una de estas cosas es la floración, tanto en color como en disposición, como en la total ausencia de olor. Recuerdo que la primera vez me sorprendió esto último, porque para mi era el perfil de Tillandsia que tendria flores con olor, pero no...












     Passa amb  gairebé totes les Tillandsies, que costa molt de temps en molts casos arribar a tindre una planta adulta que ha trobat el seu lloc i la seva pròpia forma de creixer...Vivint com viuen, sense substrat, ara encara em pareix com un petit miracle....

      Pasa con casi todas las Tillandsias, que cuesta mucho tiempo en muchos casos llegar a tener una planta adulta que ha encontrado su sitio y su propia forma de crecer......Viviendo como viven sin substrato, aun hoy me parece incluso un pequeño milagro.....



     La Tillandsia xiphioides, que, ja ho hauré dit moltes vegades que reb el nom específic de la paraula grega "Xiphos", que vol dir "daga", però vull re-explicar-ho per què aquest any han sortit tres flors al hora i les tres bràctees abans d'obrir-se les flors, amb les seves fulles dures a la base creixent en un angle de 90º feien pensar que cap nom seria més adequat...

     Les impressionants flors, destaquen pel seu tamany i el seu blanc pur i també per la seva olor cítrica i dolça al mateix temps,que omple l'ambient al seu voltant i que es manté mentres van obrint-se i marcint-se les flors, la resta de l'any, la Tillandsia xiphioides dorm sota un aspecte poc destacable visualment al conjunt..

     La Tillandsia xiphioides, que ya lo he dicho muchas veces que recibe el nombre específico de la palabra griega "xiphos", que significa "daga", pero quiero re-explicarlo porque este año ha formado tres flores al mismo tiempo y las tres bracteas antes de abrirse las flores, con sus hojas duras en la base creciendo a 90º, hacian pensar que no podia tener un nombre mas adecuado...

     Las impresionantes flores, destacan por su tamaño, por su color blanco puro y tambien por su intenso olor cítrico y dulzon al mismo tiempo, que llena el ambiente mientras van abriendose y marchitandose sus flores, el resto del año, la Tillandsia xiphioides, duerme bajo un aspecto poco destacable visualmente en el conjunto...










miércoles, 5 de agosto de 2015

Tillandsia lorentziana.





     L'estiu sufocant en el que estem, amb una humitat i temperatura més elevada de lo normal i la falta de pluja, que em fa tant incòmoda qualsevol activitat, ha favorit l'aspecte general de les tillàndsies, mai plou a gust de tots i com que les tinc segrestades a la meva terrassa, considero just que les condicions atmosfèriques les favoreixin quan més millor.

     Es per això que no tenia moltes ganes de buscar algun aspecte o alguna planta de la qual volgués dir alguna cosa... Malgrat això, un dia d'aquests tan durs per a mi, vaig fer un interessant descobriment, un d'aquests que portava pendent des de fa més de deu anys i que m'han posat en evidència una volta més, el terriblement lent ritme de vida de les tillandsies, aquestes observacions a mi em traslladen de cop a imaginar a reconstruir l'espai temporal d'aquestes plantes en llibertat, les dificultats que la naturalesa posa a la vida per a poder manifestar-se i reproduïr-se i francament m'encanta que a alguns llocs privilegiats del nostre planeta, el temps no sigui un límit i m'encanta aprendre de les coses que necessiten grans quantitats d'aquest element...


      El verano sofocante en el que nos encontramos, con una humedad y una temperatura mas elevadas de lo habitual y la falta de lluvia, que me hace incomoda cualquier actividad, ha favorecido el aspecto general de las Tillandsias, nunca llueve a gusto de todos y como realment las tengo secuestradas en mi terraza, considero justo que las condiciones atmosféricas les favorezcan cuanto mas mejor.

     Es por eso que no tenia muchas ganas de buscar algún aspecto o alguna planta de la cual quisiera decir algo....A pesar de eso, uno de estos dias tan duros para mi, hice un interesante descubrimiento, uno de esos que llevaba mas de diez años esperando y que me han puesto en evidencia una vez mas el terriblemente lento ritmo de vida de las tillandsias. Estas observaciones a mi me trasladan imaginariamente a tratar de reconstruir el marco temporal de estas plantas en libertad, las dificultades que la naturaleza pone a la vida para poder manifestarse y y reproducirse y francamente me encanta que en algunos lugares privilegiados de nuestro planeta, el tiempo no sea un límite y me encanta aprender de las cosas que necesitan grandes cantidads de este elemento...





     Allà per l'any 2004, el meu amic Jaume Coll, va fer un fantàstic viatge marcàdament botànic pel Nord-oest argentí, per a mi una de les àrees tillandsieres més interessants del mon, on més que a altres llocs, les plantes han de tindre l'habilitat de trobar els punts concrets on la humitat es pressenta de manera més regular. Des d'aquest lloc em va fer arribar alguns exemplars que han segut sens dubte la part meś valuosa de la meva col.lecció, entre ells aquest petit grup de plantetes de la imatge superior, enganxades a la branca original, que semblava que havien germinat totes juntes i de les quals no vaig poder determinar l'espècie, malgrat que tots aquests anys he repassat moltes vegades les possibilitats. Les petites plantetes, van creixer molt a poc a poc, amb el genèric nom de Tillandsia sp5, fins i tot amb el temps el seu suport va ser substituït i esperava que la floració m'ajudés a saber..

     Allá por el año 2004, mi amigo Jaume Coll, realizó un fantástico viaje por el Noroeste argentino, para mi una de las areas tillandsieras mas interessantes del mundo, donde las plantas, necesitan mas que en otros lugares tener la habilidad de ocupar los pocos lugares donde la humedad se presenta de forma mas regular. Desde allí me hizó llegar algunos ejemplares que han sido sin duda los mas valiosos de mi colección, entre ellos, este pequeeño grupo de plantitas de la imagen suprior, enganchadas sobre la rama original y que parecian haber germinado todas juntas y que en aquel momento no pude determinar a pesar de que he repasado cientos de veces las posibilidades. Las pequeñas plantas crecieron muy poco a poco, con el genérico nombre de Tillandsia sp5, incluso con el tiempo tuve que substituir el soporte y esperaba que un dia la floración me ayudaria a saber..



     Fins a aquest any, les plantes han guanyat tamany discretament, amb les seves fulles tancades com s'observa a la imatge inicial, però un creixement accelerat inesperat, ha canviat la seva forma radicalment. 
      En cap moment havia pensat que aquelles plantetes eren realment exemplars infantils, es el que tenen les plantes de procedència natural.
     Les fulles centrals es van obrir tan sorprenentment que sincerament pensava que alguna cosa no anava be i simplement s'havien fet adultes i sense florir encara, em van dir que gairebé segur es tractava de la Tillandsia lorentziana..

     Hasta este mismo año, las plantas han ganado tamaño discretamente, con sus hojas cerradas como se observa en la imagen inicial, pero un crecimiento acelerado inesperado, ha cambiado completamente su forma.
     En ningún momento habia pensado que aquellas plantas iniciales eran realmente ejemplares infantiles, es lo que tienen las plantas de procedencia natural.
     Las hojas centrales se abrieron tan sorprendentemente que pensé que algo no iba bien y simplemente se habian hecho adultas y todavia sin florecer podria asgurar que se trata de la Tillandsia lorentziana.,




      Aquesta Tillandsia, es troba en llibertat a les àrees coincidents de Paraguai, Bolívia, Brasil i Argentina, des d'els 700m als 2600m, on ocupa diversos hàbitats, des de boscos d'acàcies fins a les vessants muntanyoses poblades per cactus, es per tant una spècie versàtil, com ho demostra amb la seva gran facilitat de cultiu. Al mediterrani, suporta perfectament l'exterior durant tot l'any, tant els rigors de la sequera estival com les lleugeres glaçades que ocorren regularment. És una planta robusta, que creix ràpidament a partir de cert tamany i que estic ben segur que aquest aspecte es podria millorar amb un adobat regular que jo gairebé mai practico. Les seves fulles densament cobertes de tricomes tenen un tacte entre vellutós i aspre i un característic color verd blanquinós en temps sec.
     
      Esta Tillandsia, se ncuentra en libertad en las zonas limítrofes de Paraguay, Bolivia, Brasil y Argentina, desde los 700m a los 2600m, donde ocupa diversos hàbitats, desde bosques de acacias a las laderas ocupadas por los cactus, es por tanto una especie muy versátil como demuestra la extrema facilidad de su cultivo. En el mediterraneo soporta perfectamente el exterior durante todo el año, tanto los rigores estivales con su sequia como las pequeñas heladas que se producen con cierta regularidad. Es una planta robusta, que se desarrolla rápidamente a partir de cierto tamaño y que estoy seguro de que este aspecto mejoraria mucho con un abonado regular que yo practico en pocas ocasiones.
     Sus hojas muy cubiertas de tricomas, presentan un tacto entre aterciopelado y áspero y un característico verde blanquecino en tiempo seco.



     La floració, és produeix sobre una bractea subdividida vermella i llarga que normalment penja cara avall  i d'on surten les seves flors blanques, que malhauradament no mostren les imatges. Al llibre "the new Tillandsia handbook" de Hideo Shimizu, apareix la forma anomenada "argentea", molt més compacta i amb la bràctea única, més compacta que a vegades es considera sinònima de la Tillandsia boliviensis i es troben també formes amb les flors blaves. 

     La floración se produce sobre una bractea subdividida roja y larga, que normalmente cuelga hacia abajo i de donde salen sus flores blancas, que desgraciadamente no aparecen en las imágenes. En el libro "The new Tillandsia handbook" de Hideo Shimizu, aparece la forma "argentea", con la bractea única,mas compacta y considerada a veces sinónima de la Tillandsia boliviensis y se encuentran tambien formas con flores azules.



     Una de les Tillandsies que es poden considerar bàsiques a qualsevol col.lecció per la seva facilitat de cultiu i que estèticament també es guanya aquest títol

     Una de las Tillandsias que se pueden considerar básicas en cualquier colección, por su facil cultivo y que estéticamente tambien se gana este título.



domingo, 21 de junio de 2015

Solstici d'estiu-Solsticio de verano.








     Solstici d'estiu i dia de platja a la costa de Badalona, molta calor, al voltant dels 30ºC i visito les plantes quan ja ha caigut el sol darrere les teulades veines del meu jardí, La Tillandsia edithae ha triat aquest dia per obrir les seves flors vermelles com la sang i mirant les flors em ve al cap, com moltes Tillandsies epífites, obren les flors cara avall, des de les seves ubicacions elevades, faciliten l'accés als polinitzadors, que jo imagino que seran ocells com els colibris i també insectes, em resulten molt inspiradores les seves formes, variades, les seves olors, que traspassen amplament les fronteres de la seva discreció...

     Solsticio de verano y dia de playa en la costa de Badalona, mucho calor, alrededor de 30ºC y visito las plantas cuando el sol ha caido detras de los tejados vecinos de mi jardín. La Tillandsia edithae ha elegido este dia para abrir sus flores rojas como la sangre y mirando las flores, me viene a la mente como muchas tillandsias las abren hacia abajo, desde sus elevados emplazamientos, facilitando la labor a sus polinizadores, que yo imagino pajaros como los colibries y también insectos, me resultan inspiradoras sus variadas formas, sus olores, que traspasan ampliamente las fronteras de su discreción....




Thiferet, la gran tortuga grega, surt en escoltar com remeno per la terrassa, sempre em sembla pel seu aspecte la vella tortuga grega, encara que es pot considerar una preadolescent ja que només té nou anys. El periode de máxima activitat de les plantes, coincideix amb el de les tortugues i amb el meu, al menys al meu clima i em ve be aquesta coincidencia natural, ja que no m'agrada gaire dedicar molts esforços a mantindre condicions artificials per als essers vius que conviuen amb mi, pura vagancia ecològica.

     Aquesta planta des de que està amb mi, ha florit unes quantes vegades, produeix els típics brots després de la floració terminal, que aquí tornen a florir als dos otres anys i a més altres petits brots nascuts de la base de la branca, que tarden a creixer gairebé com si foren plantes de llavor, és una característica més de la Tillandsia edithae, però la comparteix amb bastantes altres espècies de tillandsies....

Thiferet, la gran tortuga griega, se asoma al escucharme caminar por la terraza, siempre por su aspecto m parece una vieja tortuga, aunque en realidad es un ejemplar practicamente preadolescente ya que solo tiene 9 años. El periodo de máxima actividad de las plantas, coincide exactamente con el de las tortugas y tambien con el mio, al menos en este clima y me viene bien esta coincideencia natural ya que no me gusta mucho dedicar grandes esfuerzos a mantener condiciones especiales para los seres vivos que conviven conmigo, pura vagancia ecológica...

     Esta planta , desde que la tengo, ha florecido unas cuantas veces, produce los tipicos brotes tras la floración terminal, que aqui vuelven a florecer pasados dos o tres años y además produce otros brotes que nacen de la base de la planta, en cualquier época y que tienen un ritmo de crecimiento lentisimo, casi como el de las plantas de semilla. Es una caractrística mas de la tillandsia edithae, aunque la comparte con bastantes especies del género....

 



La Tillandsia durattii, està en la seva fase de creixement vegetatiu accelerat, quan ja les flors s'han assecat i comencen a obrir-se les càpsules, aquesta planta s'ha fet gran i m'estic plantejant  fer un suport específic, que pugui millorar el seu aspecte i estabilitat.

La Tillandsia durattii, está en su fase de crecimiento vegetativo acelerado, cuando ya las flores se han secado y comienzan a abrirse sus cápsulas de semillas, esta planta se ha hecho grande y me planteo inventar un soporte específico, donde pueda mostrars mejor su peculiar forma de crecimiento..



     L'any passat vaig dedicar una entrada específica per a aquesta (per mi fins ara) difícil planta, d'orígen tropical, la Tillandsia funckiana, la vaig amagar del fred i va passar l'hivern absolutament parada i després la vaig treure a fora i semblava que anava perdent el seu aspecte oríginal, assecant-se algunes parts, però després ha començat a treure fulles noves, més emblanquinades de tricomes i alguns d'aquests brots s'han començat a tintar de roig i senyalen floració, m'agradaría conservar-la molt de temps, ja que vaig darrere d'ella molts anys. l'any passat va florir el 24 d'Agost, aquest sembla que sera una mica abans. per suposat dedicaré unes quantes imatges a la espectacular floració de la Tillandsia funckiana.

     El año pasado, dediqué una entrada específica para esta planta, para mi hasta ahora difícil, la Tillandsia funckiana, de orígen tropical, la  protegí del frio este invierno y practicamente lo pasó inmovil y cuando posteriormente la volvi a sacar al exterior, algunas de sus partes se fueron secando y perdiendo su color verde, pero posteriormente y sorprendentemente, ha comenzado a sacar nuevas hojas blanquecinas cubiertas de tricomas y algunos de estos brotes, se empiezan a teñir de rojo anunciando floración. Me gustaria llegar a comprender esta planta. Llevo mucho tiempo detras de ella. El año pasado floreció el 24 de Agosto, esta vez parece que será un poco antes, por supuesto dedicaré unas cuantas imageenes a la spectacular floración de la Tillandsia funckiana.




I per acabar avuí la visita, una imatge més de la Tillandsia cactícola...Reconec que la primera vegada que va florir, ho vaig considerar un luxe asiàtic, una estructura tan complexa i bonica a la seva inflorescència... Ara també ho és, però ha passat a ser un luxe molt frequent, ja que és molt florífera i agraïda.......

Y para terminar esta visita, una imagen mas de la Tillandsia cacticola...Reconozco que la primera vez que vi su flor, me pareció un lujo asiático, una estructura tan compleja y hermosa en su inflorescencia... Ahora también lo es pero ha pasado a ser un lujo muy frecuente ya que es muy florífera y agradecida.....



martes, 23 de septiembre de 2014

Tillandsia pohliana anunciant la tardor. Tillandsia pohliana, anunciando el otoño.









     Arriva la tardor, aquest any de cop, com ocorre de vegades com si un commutador engegués l'estació. 
     N'hi han moltes Tillandsies que confonen el lloc on estan, que tenen el seu rellotge biològic arrelat al seu hemisferi y a milers de kilòmetres d'allà, aquí mateix plou, sense parar un dia y una nit y s'obren les flors de la Tillandsia pohliana a la primavera de l'hivern.

     Llega el otoño, este año de golpe, como pasa a veces y parece que un interruptor a conectado la estación.
     Hay muchas Tillandsias que confunden el lugar donde estan, que tienen su reloj biológico muy vinculado a su hemisferio de orígen y a miles de quilómetros de allí, aqui mismo llueve, sin parar un dia y una noche y se abren las flores de la Tillandsia pohliana en la primavera del invierno.




Aquesta espècie, de tamany mitjà, pertany al grup de les Tillandsies argentades, amb les seves fulles densament cobertes d'escames que li donen aquest aspecte.
     Creix en llibertat a un àrea relativament amplia de Perú, Bolívia, Brasil, Paraguay i Argentina, entre els 750 i els 1500m. Sobre roques i també sobre arbres, no es veu gaire afectada pel nostre estiu, encara que em resisteixo a deixar-la a ple sol massa temps.

Esta especie de tamaño medio, pertenece al grupo de las Tillandsias plateadas, con sus hojas densamente cubiertas de escamas, que le confieren este aspecto.
     Crece en libertad en una relativamente amplia àrea de Perú, Bolivia, Brasil, Para guay y Argentina, entre los 750-1500m, sobre rocas y tambien sobre arboles, no teme nuestros veranos, aunque me resisto a dejarla a pleno sol mucho tiempo.



     A mi em passa amb aquestes Tillandsies de fulles dures, sobre tot d'aquest tamany, que quan creixen després de la floració, ho fan d'una manera desordenada cultivada en suspensió, com també la T ixioides i m'agrada fixar-les a un suport vegetal que els doni una forma més natural, en fi coses que se'm passen pel cap quan començo a fixar-me massa en les plantes i a deixar-me portar. : p

     A mi me pasa con estas Tillandsias de hojas duras, sobre todo de este tamaño, que cuando crecen tras la floración, lo hacen de un modo desordenado cultivada en suspensión, como ocurre con la T ixioides y me gusta fijarlas a un soporte vegetal que les haga tomar una forma mas natural, en fin, cosas que se me pasan por la cabeza cuando me fijo demasiado en las plantas y me dejo llevar. : P




     Les seves flors blanques i delicades, s'han obert cara avall, sembla que les bràctees les protegeixen de la pluja. 
     Moltes pohliana, tenen una bràctea totalment verda, però generalment jo les he vist suaument pintades de rosa.

     Sus flores blancas y delicadas, se ha abierto boca abajo y parece que las bracteas las protegen de la lluvia.
     Muchas pohliana tienen la bractea totalmente verde, pero generalmente yo las he visto con este ligero tinte rosado.


    

 M'agraden molt més aquestes flors, quan es miren de prop i es pot veure la seva estructura, de vegades semblen objectes d'altres mons. 

Me gustan mucho mas estas flores, cuando las miro de cerca y puedo ver su estructura, a veces parecen objetos de otros mundos.



lunes, 15 de septiembre de 2014

Tillandsia andreana.







Recta final d'aquest estiu atípic, amb molts dies de forta xafogor, també molts altres dies ennuvolats i crec que no ha acabat de fer clar, les tillandsies han patit menys que altres anys els rigors de l'estiu sec al mediterrani, han hagut abundants floracions i poc més es podia demanar, així que considero un premi la fantàstica floració de la Tillandsia andreana.

Recta final de este verano atípico, con muchos días tropicales i húmedos y otros tantos nubosos y pienso que todavia no acaba de estar claro. Las tillandsias han sufrido menos que otras veces los rigores del verano mediterraneo, han habido abundantes floraciones y poco mas se podia pedir, así que considero un premio la fantàstica floración de la Tillandsia andreana.


 Aquesta planta, sembla que no es gaire abundant al seu hàbitat, ja que apareix catalogada com a "rara". Originària de Colòmbia, on creix entre els 1500-1700m a zones ben exposades . Afortunadament però és relativament fàcil de trovar com a planta cultivada. El seu aspecte és fràgil com ho és el de la Tillandsia magnusiana, però no la seva ànima ja que agraëix el sol directe i també els regs frequents i com la veina Tillandsia funckiana, la necessitat d'assecar-se ràpidament i probablement i ja us ho diré, una certa sensibilitat al fred, com es pot suposar per la seva procedència tropical.

Esta planta parece que no es muy abundante en su lugar de orígen, ya que se cataloga como "rara". Vive entre los 1500-1700m en algunos lugares de Colombia en zonas bien expuestas. Su aspecto és tan fràgil como el de la Tillandsia magnusiana, no así su alma, ya que se siente bien a pleno sol y con riegos abundantes y como su vecina la Tillandsia funckiana, la necesidad de tener un secado muy rápido y probablementa ya os lo diré, una cierta sensibilidad al frio, como se puede suponer por su orígen tropical.


 

     La flor, la que menys paraules necessita, normalment única, pertany com podeu veure al selecte grup de les tillandsies de flor vermella, amb una certa semblança a les de la Tillandsia funckiana i no costa gaire imaginar un colibrí pol.linitzant-les.

     La flor, la que menos palabras necesita, normalmente única, pertenece al reducido y selecto grupo de las Tillandsias de flor roja, con un cierto parecido a las de la Vecina Tillandsia funckiana y no cuesta mucho imaginar un colibrí polinizandolas


     Fa pocs mesos que tinc aquesta planta i per tant poca experiència amb la seva conservació a llarg termini i m'ha cridat l'atenció com de ràpidament ha arrelat al seu suport, que sempre és un molt bon senyal.

     Llevo pocos meses con esta planta, por lo que no tengo gran experiencia en su conservación a largo plazo y me ha llamado la atención como de rápidamente ha enraizado sobre su soporte, que siempre es una muy buena señal.


domingo, 24 de agosto de 2014

Tillandsia funckiana.







     Poques espècies de Tillandsia son tan boniques com la Tillandsia funckiana. Originària de Venezuela, podrem imaginar que no és una espècie molt rústica en quan a requeriments d'humitat i temperatura i efectivament així ho és. Malgrat aquestes dificultats, paga la pena tractar de cultivar-la per la seva bellesa.

     Pocas especies de Tillandsia son tan hermosas como la Tillandsia funckiana.
Originaria de Venezuela, podremos imaginar que no és una especie muy rustica en cuanto a sus requerimientos de humedad y temperatura y efectivamente así es. A pesar de unas ciertas dificultades, vale la pena tratar de cultivarla por su belleza.




 
     Apareix citada a la zona nord de Venezuela entre els 400 i els 1750m on creix a zones exposades principalment sobre roques on pot arribar a formar mates de bon tamany i on la pluja és relativament frequent i la temperatura elevada gairebé tot l'any. 

    No n'hi ha gaire més informació a la xarxa sobre els seus requeriments i adaptacions a l'hàbitat, així com ninguna imatge sobre plantes en estat salvatge,  però els que han aconseguit bons resultats en el cultiu, saben que necessita d'un assecat ràpid al mateix temps que una humitat elevada i temperatures moderades a l'hivern, en definitiva son unes condicions que hi ha que procurar-se artificialment a la costa mediterrània, ja que la humitat mitjana d'un 60% que aquí funciona bastant be per quasi totes les plantes no es suficient en aquest cas i decauen ràpidament.

     Aparece citada a la zona norte de Venezuela, entre los 400 y los 1750m donde crece en zonas expuestas principalmente sobre rocas, donde puede llegar a formar matas de buen tamaño y donde la lluvia es relativamente frecuente y las temperaturas elevadas casi todo el año.

     No hay mucha mas información en la red sobre sus costumbres y adaptaciones al hábitat, así como ninguna imagen sobre plantas en estado salvaje, pero los que han conseguido buenos resultados en el cultivo, saben que necesita un secado rápido al mismo tiempo que una humedad ambiental elevada y temperaturas moderadas en invierno, en definitiva son unas condiciones que hay que procurar artificialmente en la costa mediterranea, ya que la humedad media de un 60%, que aquí funciona bastante bien para muchas de las Tillandsias no es suficiente en mi caso y decaen rápidamente.





     Tot això jo no ho sabia quan em vaig quedar prendat del seu aspecte i la seva forma.
   Al principi de tindre-les i després d'observar que les plantes no evolucionaven be després de l'adquisició i després d'haver-ne perdut alguna sense remei i amb bastant sensació d'impotència, vaig tractar d'ubicar-les envoltades d'altres plantes, com faig de vegades amb la Tillandsia tenuifolia, heteromorpha i altres de fulles primes i delicades amb bons resultats i també em vaig adonar que no suportava la presència d'humitat directa al seu cos per gaire temps i que les situacions amagades i fosques no li anaven be.

    Todo esto yo no lo sabia cuando me quede prendado de su aspecto y su forma.
    Al principio de tenerlas y tras observar que las plantas no evolucionaban adecuadamente después de su adquisición y después de haber perdido algunas sin remedio y con una gran sensación de impotencia, traté de situarlas entre otras plantas, como hago a veces con la Tillandsia tenuifolia, heteromorpha y otras de hojas finas y delicadas con buenos resultados y también me di cuenta que no soportaba la presencia de humedad directa sobre su cuerpo por mucho tiempo y que las situaciones ocultas y con poca luz no le iban bien.


No és fàcil trobar-se aquesta planta ben cultivada i amb alguns consells externs sobre la ubicació, per part d'experts cultivadors, vaig deduïr que en aquest cas la presència d'aire en moviment al seu voltant és un factor de vital importància, ja que la frequència de regs en el meu cas i en plé estiu pot arrivar a ser elevada si vull conservar el seu aspecte.  Amb un bon grau d'insolació, he comprovat que es favoreix bastant el seu creixement armònic i sà. En previsió de que a l'hivern l'haurem de protegir del fred i canviar-la de lloc,convé que estigui quan més sana millor, tractant-se d'una delicatessen com aquesta.

No es facil encontrar esta planta bien cultivada  y con algunos consejos por parte de expertos cultivadores, deduje que en este caso la presencia de aire en movimiento a su alrededor es un factor de importancia vital, ya que la frecuencia de los riegos en mi caso y en pleno verano puede llegar a ser elevada para conservar un buen aspecto. Con un buen grado de insolación, he comprobado que se favorece un crecimiento mas armónico y sano. En previsión de que en invierno habrtemos de protegerla del frio y cambiarla de lugar, conviene que esté cuanto mas sana mejor, tratandose de una delicatessen como esta.



 
una de les característiques, comuns a altres Tillandsies és la coloració apical quan s'acosta el moment de la floració. Les fulles prenen en molt poc de temps tons vermells i la flor es succeeix quasi sense adonar-nos. La formació de la flor és espectacular pel seu tamany una mica desproporcionat a la planta i la forma de bec roig abans d'obrir-se, que ens recorda més un ocell que una planta, mirada amb una mica d'imaginació.

Una de las características, comunes a otras Tillandsias, es la coloración apical cuando se acerca el momento de la floración. Las hojas toman un color rojizo y la flor se sucede casi sin darnos cuenta. La formación de la flor es espectacular por su tamaño un tanto desproporcionado a la planta y la forma de pico rojo antes de abrirse, que nos recuerda mas un pajaro que una planta, mirado con una cierta imaginación.



     Crec que és interessant començar amb una planta que ja tingui un tamany mitjà, l'adaptació de Tillandsies fràgils, que han de buscar el seu lloc, presuposa que hi hauran errors inicials i un dels punts essencials al cultiu de Tillandsies es que necessiten temps abans de mostrar-nos el que son.

     Creo que es interesante comenzar con una planta que ya tenga un tamaño mediano, la adaptación de Tillandsias frágiles, que han de encontrar su sitio, presupone que habrá algunos errores iniciales y uno de los puntos esenciales en el cultivo de las Tillandsias es que necesitan su tiempo para mostrarnos lo que son.

    


  Si aconseguim que cresqui amb nosaltres molt de temps, es convertirà en una autèntica joia, una vegada es compren realment que es el que vol ens ho torna en bellesa, ja que floreix abundantment i la seva forma com a planta simplement suspesa d'un fil ferro sense més decoració és absolutament espectacular.

  Si conseguimos que crezca con nosotros mucho tiempo, se convertirá en una auténtica joya, una vez comprendido lo que necesita, nos lo devuelve en belleza, ya que florece abundantemente y su forma como planta simplemente suspendida de un alambre sin mas decoración es absolutamente espectacular.

sábado, 23 de agosto de 2014

Sempervivum tectorum, formes i llocs. (Andorra) / Sempervivum tectorum formas y lugares. (Andorra)









     Aquest estiu han tornat a prendre protagonisme al Jardí del Drach les Sempervivum "salvatges", després de més de deu anys que vaig decidir deixar de cultivar-les i de col.leccionar-les i  vaig pensar crec que encertadament, que la naturalesa estrictament lliure és el seu jardí i també el meu i el de tots.

      Este verano, han vuelto a tomar protagonismo en el Jardí del Drach las Sempervivum "salvajes", después de mas de 10 años en que decidí dejar de cultivarlas y coleccionarlas y pensé, creo que acertadamente, que la naturaleza estrictamente libre es su jardín, el mio y el de todos.



      Tinc una especial aficció per la variació morfològica natural en les plantes, des de dos punts de vista principals, el ventall de variació que es produeix a una planta individual, quan les seves condicions de vida i de cultiu canvien i que son les eines amb les quals un individu tracta d'adaptar-se i sobreviure de la millor manera possible, el màxim temps possible i per altra banda, la sel.lecció natural que fa que dintre d'una gran població de l'espècie, unes formes predominen sobre altres i a poc a poc ocupen els seus llocs de preferència i així determinen els colors, les olors i les formes  d'un paisatge i el converteixen en una entitat dinàmica, com així ho és.

     Tengo un especial interés en la variación morfológica que se produce en las plantas, desde dos puntos de vista principales, por una parte el abanico de variación que se produce en una planta individual, cuando sus condiciones de cultivo y de vida cambian y que son las herramientas con que cuenta un individuo para adaptarse y sobrevivir de la manera mejor posible, el mayor tiempo posible y por otro lado, la variación natural que se da en una gran población de una especie determinada en el que unas formas predominan sobre otras y poco a poco acaban ocupando los lugares de preferencia y determinan los colores, los olores y las formas de un paisaje y lo convierten en un ente dinámico, como en efecto lo es.



     L'espècie de Sempervivum que més habitualment podem trobar als nostres jardins i de fet i de molt lluny la més coneguda és la Sempervivum tectorum.
     No moltes persones coneixen que aquestes plantes formen part de la nostra flora local i curiosament gairebé la totalitat de les plantes cultivades,(exceptuant les cultivades per col.leccionistes o aficcionats més avançats, es clar) no pertanyen a les varietats que viuen a les nostres muntanyes i es per què molt poques Sempervivum d'orígen natural poden viure sense cap assistència fora dels seus hàbitats muntanyencs, per altra banda tan específics i exigents i convertir-se en plantes domèstiques.

     La especie de sempervivum que mas habitualmente podemos encontrar en nuestros jardines y dehecho y con diferencia la mas conocida es la Sempervivum tectorum.
     No muchas personas conocen que estas plantas forman parte de nuestra flora local y curiosamente  casi la totalidad de las plantas cultivadas (exceptuando las cultivadas por coleccionistas o aficionados avanzados) no pertenecen a las variedades que viven en nuestras montañas y es porque muy pocas Sempervivum de orígen natural pueden vivir sin asistencia fuera de las zonas montañosas, por otra parte tan exigentes y duras y convertirse en plantas domésticas.


Sempervivum tectorum, es troba distribuïda per gairebé la totalitat de la Cordillera Pirenaica i  fins i tot les seves poblacións naturals ocupen el massís del Montseny a les Serres prelitorals catalanes, que son el límit Sud-Oest de la seva ampla distribució. La nostra Sempervivum pirenaica, pertany a la subespècie Boutignyanum. La que podem trobar a altituts  molt moderades al plé centre dels Pirineus.

Sempervivum tectorum se distribuye por casi la totálidad de la Cordillera pirenaica incluso su distribución natural llega a las Sierras prelitorales catalanas, en el macizo del Montseny, que es el límite Sud-Oeste de su amplia area de distribución. Nuestra Sempervivum pirenaica pertenece a la subespecie Boutignyanum, la que podemos encontrar a altitudes mas moderadas en el centro de los Pirineos.


     Els que hem pogut recorrer diferents àrees pirenaiques, sobre tot a Catalunya ens adonem de seguida, que el mediterrani i tota la seva influència, marca diferències als paisatges i la vegetació que podem trobar i les Valls d'Andorra per a les Sempervivum tectorum son aquest punt on el Mare Nostrum deixa anar poc a poc el seu calor i la seva llum. 
      En aquest cas hem recorregut alguns indrets geogràficament oposats d'aquest petit país i heus aquí una petita mostra del que hem trobat. 
     Com és habitual a la muntanya, els petits rèptils, potser per què els hi costa més arribar a la seva temperatura de funcionament, es mostren amables amb les càmeres fotogràfiques, permetent-nos obtindre imatges com aquesta a pocs centímetres. En aquest cas una Sargantana ibèrica (podarcis hispanicus) escalfant-se sobre les pedres planes de pissarra exposades al sol.

     Los que hemos podido recorrer diferentes areas de los Pirineos, sobre todo en Catalunya, nos damos cuenta en seguida que el mediterraneo y toda su influencia, marca las diferencias entre la vegetación y los paisajes que podemos encontrar y los valles de Andorra son para la Sempervivum tectorum ese punto donde el Mare Nostrum deja ir poco a poco su calor y su luz.
      En este caso hemos visitado algunos lugares geogràficamente opuestos de este pequeño país y aquí una muestra de lo que hemos encontrado.
      Como es habitual a la montaña, los pequeños reptiles, quizas porque les cuesta alcanzar la temperatura de funcionamiento, se muestran amables con las camaras fotográficas, permitiendonos obtener imágenes como esta a escasos centimetros. En este caso una lagartija ibérica (Podarcis hispanica), calentandose sobre las piedras planas de pizarra expuestas al sol.
       

     Els paisatges d'altitut de les Valls d'Andorra, no son una excepció en quan a la bellesa, amb els seus llacs d'alta muntanya ubicats a la capçalera d'antics glaciars, on sempre queden petites taques de neu i la seva forma típica en U, que va produïr el pas de grans llengues de gel, fa uns quants milers d'anys. 
     No havia trepitjat aquestes terres amb tanta frequència com altres i em va sorprendre la semblança de les tectorum amb el morfotipus més habitual del Pirineu Central, que viu  per exemple a la vall d'Aran i de les que vaig parlar a l'anterior entrada.

     Los paisajes de altitud de los Valles de Andorra, no son una excepción en cuanto a su belleza, con sus lagos de montaña ubicados en las cabeceras de antiguos glaciares, donde siempre perviven algunas manchas de nieve y con su forma típica en U, producida por el paso de grandes rios de hielo hace unos cuantos miles de años.
     No habia recorrido estas tierras con tanta frecuencia como otras y me sorprendió la semejanza de las Sempervivum tectorum con el morfotipo mas habitual del Pirineo Central y que se encuentra por ejemplo en el Valle de Arán y de las que hable en la anterior entrada.



     Aquestes tectorum, morfològicament son plantes grans i no vaig a dir que no son suculentes, però com que ocupen zones on la manca d'humitat és un problema desconegut, aquest caràcter no està especialment definit i on el sol directe no els fa tindre els colors contrastats i les taques apicals característiques de l'espècie, es troben intuides o totalment absents a la immensa majoria dels exemplars trobats.

     Estas tectorum, son plantas grandes y no puedo decir que no sean suculentas, pero como ocupan zonas donde la falta de humedad es un problema desconocido, este carácter no está especialmente definido y donde el sol directo no las hace tomar un color mas contrastado y la coloración apical típica de esta especie, se encuentra ausente o ligeramente intuida en la gran mayoria de los ejemplares.


      El més curiós és que aquestes característiques es mantenen en cultiu i es per que son fruit d'una llarga i lenta sel.lecció natural.

     Lo mas curioso es que estas características se mantienen en cultivo y es por que son fruto de una larga y lenta selección natural.


      A l'altra banda del país i a les vessants de les muntanyes que encaren el sud, el panorama és totalment diferent i boscos d'alzines antigues ocupen les zones més baixes.

     A la otra punta del país y en las vertientes que dan al sur, el panorama és totalmente diferente y bosques de encinas antiguas ocupan las zonas mas bajas.



      La presència de mineral de ferro es troba impregnant les roques del paisatge, on de nou el Sedum dasiphyllum apareix com un personatge permanent.
       La presencia de mineral de hierro impregna las rocas del paisaje, donde de nuevo el pequeño Sedumn dasiphylum aparece como personaje permanente.


Així com els cultius tradicionals de Tabac que amb frequència ens fan tindre la sensació d'estar a altres llocs del mon i no al mig d'els Pirineus.

   Así como los cultivos tradicionales de tabaco, que con frecuencia nos trasladan mentalmente a otros lugares y no en medio de los Pirineos.


     El raïm de pastor (sedum sediforme), tan familiar per a mi a les terres del sudi, esquitxa aquí les pedres d'una manera curiosament abundant.

     El Sedum sediforme, tan familiar para mi en las tierras del sur, salpica aqui las piedras de una manera curiosamente abundante.



I com no les Sempervivum tectorum pirenaiques que més m'agraden, amb els seus colors ben marcats i com podem veure, ben diferents dels seus parents de més a l'Oest.

Y como no las Sempervivum tectorum pirenaicas, que mas me gustan, con sus colores bien marcados y como podemos ver, muy diferentes de sus parientes de mas al oeste.

 

Aquest  aspecte i aquesta suculència ben marcada, em recorda les poblacions de Sempervivum tectorum del Pirineu de Girona, que troben a Andorra el seu límit occidental de distribució. Es clar que les fronteres a la naturalesa estan més justificades i a la vegada son més permeables que no pas les nostres fronteres polítiques.

Este aspecto y esta suculencia bien marcada, me recuerda a las poblaciones del Pirineo de Girona, que encuentran esn Andorra su límite occidental de distribución. Claro está que las fronteras en la naturaleza estan mas justificadas y a la vez son mas permeables que nuestras fronteras políticas.


 I aquí deixem les muntanyes, després d'haver dedicat una mica d'atenció a aquestes plantes, per a adonar-nos una vegada més que les peces de la vida, aparentment immòbils, es troben també com nosaltres en constant moviment i que tot és una questió de velocitat.

Y dejamos las montañas despues de haber dedicado un poco de atención a estas plantas y darnos cuenta una vez mas que las piezas de la vida, se encuentran en constante movimiento y que todo es una cuestión de velocidad

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails