Tillandsia bergeri

Tillandsia bergeri. Mez

Aquest és el clavell d'aire sens cap dubte més conegut, gairebe ningú que no estigui ficat al tema i sense veure la floració, és capaç de distinguir-la de la Tillandsia aeranthos. Es també una espècie estrictament argentina on curiosament sembla que viu a una redüidíssima àrea, en canvi, creix com a planta cultivada a moltes altres zones fins i tot de la pròpia sudamèrica (és per exemple molt corrent a Xile, on no es una planta local). Per a mi és una planta extremadament fàcil de cultivar i extremadament difícil d'entendre per la seva estranya frequència de floració, alguns anys és com una explossió de flors blaves, en canvi altres no en surt cap i altres fa unes floracions misserables i no sembla haver hi una rel.lació mínimament climatológica, al menys per a mi. També és frequent trovar exemplars que mai floreixen i creixen abundantment formant ràpidament grans mates rodones i exemplars amb bastant diversitat de formes i tamanys dins d'uns limits.

En el meu cas, sol florir entre els mesos de maig i alguns anys s'allarga fins a juny, però com he dit, erràticament.

Es trova de tant en tant formant part sens dubte d'exemplars híbrids, com aquest de sota, amb floracions intermèdies o incompletes.

Este és el clavel de aire sin duda mas conocido, casi nadie que no esté introducido en el tema i sin observar la floración, es capaz de distinguirlo de la Tillandsia aeranthos. Es tambien una especie estrictamente argentina donde curiosamente parece que crece a una reducidisima area, en cambio, se desarrolla como planta cultivada en muchas otras zonas incluso de Sudamerica (Es por ejemplo muy corriente en Chile, donde no es una planta autóctona). Para mi es extremadamente fácil de cultivar i extremadamente difícil de entender por la extraña frecuencia de su floración, algunos años es una soberbia explosión de flores azules, en cambio otros no aparece ninguna i otras simplemente muestra una floración ridícula y todo ello sin una relación climatológica evidente, como cabria esperar. Tambien es frecuente encontrar ejemplares que no lo hacen nunca y solo crecen rapidamente formando grandes matas redondas y ejemplares muy variables de forma y tamaño. (dentro de unos limites).

En mi caso, suele florecer el mes de mayo, extendiendose a veces hasta el mes de junio.

De vez en cuando se encuentra formando parte sinduda de ejemplares híbridos, con floraciones intermedias o incompletas, dada su extrema difusion i resistencia.