La importància d'una mare-La importancia de una madre

     Aquest nou any, l'he començat didàctic, no se, serà el nou paradigma 2013.

    L'objecte d'una col.lecció, o més que l'objecte, l'exit personal del seu propietari es basa en la capacitat de poder reprodüir les plantes pròpies per tal d'observar tot el procés o compartir, conservar, vendre, menjar o qualsevol altre ús dels infinits que tenen les plantes al mon.

     A les bromèlies, com si es tractés d'animals superiors, es de vital importància el paper de les mares, pel correcte establiment i creixement de les poblacions.

    El sistema general a les plantes i el més autèntic, seria el de les llavors, però a les bromèlies, degut als seus hàbits específics de creixement, no resulta còmode en termes generals per a l'aficcionat de base sense massa infraestructura, per les condicions, pel seu creixement lent, per la fragílitat als primers estadis de vida etc.

     Este año, lo he comenzado didáctico, no se, serà el nuevo paradigma 2013.

     El propósito de una colección, o mas que el propósito el éxito de su propietario, consiste en poder reproducir las plantas propias, a fin de observar el proceso o compartir, conservar, vender, comer o cualquier otro uso de los infinitos que tienen las plantas en el mundo.

     En las bromelias, como si se tratase de animales superiores, es de vital importancia la presencia de las plantas madre para el correcto establecimiento y desarrollo de sus poblaciones.

     El sistema general en las plantas y el mas genuino, seria a través de semillas, pero en las bromeliaceas, debido a sus hábitos específicos de crecimiento, no resulta comodo en terminos generales para el aficionado de base sin demasiada infraestructura, por las condiciones, por su crecimiento lento, por la fragilidad en los primeros estadios de su vida etc.

 gairebé tots, les reprodüim a partir dels brots axilars que generalment surten darrere de la floració, que també en termes generals és terminal, es a dir conclou amb la mort de la planta mare.

Casi todos, las reproducimos a partir de los brotes axilares que emergen después de la floración, que tambien en terminos generales es terminal y concluye con la muerte de la planta madre.

     Sabem que quan comprem una vriesia o altra bromèlia a qualsevol centre de jardineria, amb la seva magnífica espiga vermella, estem comprant una planta al principi de la seva decadència i els que no son massa plantòfils, la llencen quan la flor va assecant-se per què ja no fa bonic. A mi em passa que de vegades compro algunes bromel.lies moribundes, per què considero que acaba de començar una nova vida diferent per a elles i molt més interessant i satisfactòria per a nosaltres.

     Sabemos que cuando compramos una vriesia u otra bromelia en cualquier centro de jardineria, con su magnífica espiga roja, estamos comprando una planta en e3l inicio de su decadencia y los que no son excesivamente plantófilos, se deshacen de ellas cuando la flor se marchita, porque ya no luce tanto. A mi me pasa que a veces compro bromelias moribundas, porque considero que acaba de comenzar una vida diferent para ellas y mucho mas interesante y satisfactoria para nosotros.

     Es diu que en general els brots de les bromèlies, son viables quan arriven a la meitat del tamany de la planta mare i que així poden establir-se com a plantes solitàries, però a mi no m'agrada perdre'm l'agonia completa de la planta mare, que la trobo fantàstica a més de respectuosa.

     En els casos en els quals la planta en questió, és del tipus contenidor, caldrà seguir omplint aquest dipòsit d'aigua fins que els fills puguin amagatzemar-la, no cal estar molt pel tema, ja que quan els fills acceleren el seu creixement, la mare s'asseca en molt poc de temps.

     Se dice que en general, los brotes de las bromelias, pueden ser separados de la madre y cultivados individualmente cuando alcanzan un tamaño de la mitad de la planta adulta, pero a mi no me gusta perderme la lenta agonia de la madre, que me parece fantástica a demás de respetuosa.

     En los casos en los que la planta es del tipo contenedor, hay que seguir rellenando de agua hasta que los hijuelos puedan hacerlo, aunque no hay que estar muy pendientes de ello, ya que cuando estos empiezan a acelerar su crecimiento, la madre se seca rápidamente.

 aquest sistema reproductiu, es caracteritza per la seva rapidesa, moltes Tillandsies arriven en una temporada o dues al seu tamany adult després de brotar, altres no tant, però sempre infinitament més ràpid que les llavor, es clar que no tant productiu, però a nivell d'aficcionat no professional, no cal més.

Este sistema reproductivo, se caracteriza por su rapidez, muchas Tillandsias llegan a su tamaño adulto en una o dos temporadas desde la floración, otras no tan pocos, pero siempre infinitamente mas rápido que las semillas, aunque no tan productivo, pero para un aficionado no profesional, ya está bien.

     Aquesta producció de brots, s'explica per la necessitat que tenen aquestes plantes de crear un petit ecosistema allà on neixen, el creixement en grup, les fa retindre molta més quantitat de restes vegetals, aigua i humitat ambiental a més de  maximitzar la producció de llavors generalment amb un temps de germinació molt reduït i amb una necessitat d'arrivar casualment  portades pel vent a un lloc molt específic.

     Esta producción de brotes, se da por la necesidad que tienen estas plantas de crear su pequeño ecosistema allá donde nacen, el crecimiento en grupo les favorece retener sustancias solidas, agua y humedad ambiental además de maximizar la producción de semillas, que suelen tener un tiempo corto de germinación y la necesidad de que el viento las lleve casualmente a un lugar muy adecuado.

Un poc a banda i com a dada curiosa és el fet de que n'hi han varios tipus de brots que produeixen les Tillandsies i altres bromèlies i que començo il.lustrant amb la meravellosa Tillandsia edithae.

Després de la floració de l'estiu passat, ja bastant deteriorada, s'han produït dues filletes que probablement a l'any que ve seran adultes, aquest brots son axil.lars, es a dir, surten de les aixelles de les fulles, però sempre a dintre del cos de la mare, que les protegeix fins que pel temps queden al descobert, diguem-ne que son els més aprofitables per a nosaltres, però.......Observem la següent imatge.

     Un poco a parte y como dato curioso, es el hecho de quew hay varios tipos de brotes que son capaces de producir las Tillandsias y otras bromelias y que empiezo ilustrando con la maravillosa Tillandsia edithae.

     Tras la floración del verano pasado, ya bastante deteriorada, se produjeron dos hijuelos, que probablemente el año que viene seran adultas, estos brotes, son axilares, es decir se producen en las axilas de las hojas exteriores de la planta madre y quedan protegidas hasta que por el tiempo quedan al descubierto, digamos que son los mas aprovechables para nosotros, pero.... Observemos la siguiente imagen.

La mateixa planta, fa uns quants anys, ja va començar a produïr altres brots basals, molt a prop de les arrels, amb una taxa de creixement similar a les plantes que surten de llavor, aquesta modalitat, no es general, però tampoc infrequent, fins i tot en quantitats considerables com a la següent planta, una Tillandsia encara no identificada i de procedència salvatge, que encara no ha florit i s'ha fet gran amb la producció de gran quantitat de brots basals.

La misma planta, hace unos cuantos años, empezo a producir otros brotes basales muy proximos a la propia raiz, con una tasa de crecimiento similar a las plantas de semilla. Esta modalidad no es general, pero tampoco resulta poco frecuente, incluso en cantidades considerables como en esta Tillandsia sin identificar, de procedencia salvaje, que aun no ha florecido y ha crecido a base de estos brotes.

     En el cas dels brots basals, l'avantatge és que les plàntules ja es troben a un bon lloc junt a la mare i no s'han de preocupar per a establir-se i a més col.laboren a la construccío de petites poblacions unifamiliars.

     Un altre lloc on en algunes plantes concretes es generen brots depenents de la mare, és a la pròpia espiga floral, això ocorre en alguns pocs casos ben coneguts, com la gran Tillandsia secunda var vivipara i la coneguda Tillandsia latifolia que il.lustro aquí mateix.

     En el caso de los brotes basales, la ventaja es que las plantulas, se establecen ya en un buen sitio junto a la madre y colaboran en la creación de pequeñas comunidades unifamiliares.

     Otro lugar donde en algunas plantas bien conocidas aparecen brotes, es en las espigas florales, como la gran Tillandsia secunda var vivipara y la conocida Tillandsia latifolia que ilustro aquí mismo.

     En aquest cas, conviuen perfectament amb els dos brots habituals que han sortit després de florir i que curiosament son una mica més petits.

      En este caso conviven siumultaneamente con los dos brotes que han nacido después de florecer y que curiosamente son algo mas pequeños.

     Be, m'ha semblat interessant parlar d'aquest tema, un més dels que fan que aquestes plantes siguen diferents a altres i a la vegada tan semblants als nostres comportaments humans..

     Bien, me ha parecido interesante hablar de este tema, uno mas de los que hacen que estas plantas sean diferentes a otras y a la vez tan parecidas a nuestros comportyamientos humanos..

La importància de les formes-La importancia de las formas

Jardí de Tillandsies Francesc Meca- Jardín de Tillandsias Francesc Meca.

     Segurament un dels aspectes que més crida l'atenció sobre les Tillandsies és la seva diversitat morfològica, és l'unic gènere de l'extensa família de les Bromel.liàcies, que mostra un ventall tan ampli de variació i moltes vegades ens resulta sorprenent reconeixer que dues espècies puguin estar emparentades. Evidentment, és la naturalesa la que s'ha encarregat lentament d'anar adaptant les formes i maneres de viure. Potser les primeres Tillandsies penjaven dels arbres a selves humides, càlides i plujoses, com ho fan ara gran part de les Bromel.lies i aquestes condicions canviaren, sobretot a les zones extremes i n'estic segur que això va provocar l'extinció de moltes espècies ancestrals, per tant la diversitat actual, te el seu orígen en aquests casos excepcionals i resistents als quals recorre la vida vegetal per establir-se a llocs en principi hostils. A mi m'agrada imaginar que les Tillandsies recorden els seus orígens, després de comprovar durant anys, que les condicions selvatiques i càlides els resulten agradables a la pràctica totalitat de les espècies, malgrat que siguin de les que habiten deserts i muntanyes.

     Seguramente uno de los aspectos mas atrayentes de las Tillándsias, es su diversidad morfológica. Es el único género de la extensa familia de las bromeliáceas, que muestra un abanico tan amplio de variación y muchas veces sorprende reconocer que dos especies puedan estar emparentadas. Evidentemente, es la naturaleza la que se encarga lentamente de ir adaptando las formas y maneras de vivir. Quizás las primeras Tillandsias colgaban de los arboles en selvas huúmedas, como hoy hacen la mayoria de las bromelias y estas condiciones cambiaron, sobretodo en las zonas mas extremas, provocando extinciones y especies mas resistentes, que fueron esas excepciones que usa la vida para extenderse por regiones hostiles. Me gusta imaginar que las Tillandsias recuerdan sus orígenes, tras comprobar durante años, que estas condiciones selvaticas y húmedas le son favorables a la mayoria de las especies a pesar de su procedencia montañosa o desértica.

Fotografia hàbitat Argentina. Jaume Coll

      Avuí en dia, trobem aquestes plantes per tot arreu en una franja que abarca des d'el sud dels Estats units fins a molt al sud de l'Argentina.

     L'element esencial a tots els essers vius inclossos nosaltres mateixos, és l'aigua i la seva presència, determina dramàticament la distribució de la vida al nostre planeta, és per tant la gestió d'aquest element  la veritable força que ha provocat la diversificació i en aquest cas ho ha fet d'una manera extremadament oríginal, com son elles mateixes.

    Aquestes plantes ocupen el seu espai ecològic, amb la base principal de no tindre cap base, es a dir, no necessiten la presència d'un substrat per a arrelar i alimentar-se, be, no es del tot cert, algunes espècies conserven certa dependència del substrat i podem trobar tota una gradació de més a menys dependència, fins arrivar a les anomenades plantes atmosfèriques, les arrels de les quals, son exclusivament un suport.

     Hoy en dia, encontramos Tillándsias por todas partes en una franja que abarca desde el sur de los Estados Unidos hasta muy al sur de Argentina.

     El elemento esencial para todos los seres vivos, incluidos nosotros mismos, es el agua y su presencia o no, determina dramaticamente la distribución de la vida en nuestro planeta y es por tanto la gestión de este elemento la verdadera fuerza que ha provocado la diversificación y en este caso lo ha hecho de una forma muy original, como son ellas mismas.

      Estas plantas, ocupan un espacio ecologico, basado precisamente en la ausencia de base, es decir, no necesitan la presencia de substrato para prosperar, bien, no es del todo cierto, algunas especies conservan cierta dependencia de sus raices en la tierra y hay una gradación en esta dependencia hasta llegar a las Tillandsias estrictamente atmosféricas, cuyas raices son únicamente un soporte.

Fotografia hàbitat Cuba. Jaume Coll

    L'absencia de substrat, no és només l'absència d'aliment, es també l'absència d'un mitjà que conservi l'humitat un cert temps. A dalt dels arbres, fins i tot on plou diàriament, l'exposició a l'aire, provoca un assecament ràpid i ben aviat aquestes plantes modificaren les seves fulles per tal de retindre al seu interior aquest element, adobat per aportacions de matèria orgànica procedent de la pròpia pols de l'aire, de les restes vegetals, dels detritus de procedència animal que sovint colonitzen el seu interior com una mena de microhàbitat, parlo, és clar de petits animals com mosquits, amfibis i altres, de tal manera que funcionen com una entitat autònoma.

     La presència de diposits d'aigua aèris, ja resulta una novetat als vegetals, aquestes plantes, generalment monocàrpiques, es a dir, la seva floració és única i conclou amb la mort de la planta després de madurar i haver produït al seu voltant tota una petita o gran colònia de fillols, que fins arrivar al tamany adequat en el qual ja poden retindre aigua, s'alimenten del "dipòsit mare" que té el detall d'una decadència lenta durant la qual conserva la capacitat d'amagatzematge.

   La Tillandsia més diferenciada i potser la més diferenciada de totes les bromèlies és la T.usneoides, distribuïda per tot arreu amb diverses formes.  Hi ha que mirar-la molt i de ben a prop per a no confondre-la amb les molses del gènere Usnea a qui deu el seu nom específic. Creix a sobre d'arbres a les selves denses i també sobre qualsevol suport vegetal o no, fins i tot a zones extremadament seques.

     La ausencia de substrato, no solamente es la ausencia de alimento, es también la ausencia de un medio que conserve la humedad un cierto tiempo. Encima de los arboles, incluso donde llueve diariamente, la exposicion al aire provoca un secado rápido y las plantas desarrollaron y modificaron sus hojas para transformarse en contenedores de agua, enriquecida con polvo, detritus de pequeños animales que las colonizan y  restos vegetales, constituyendo finalmente un microhábitat autónomo.

     La presencia de depositos de agua aéreos, ya resulta una novedad en las plantas, generalmente son monocárpicas, es decir que florecen al final de su vida, producen semillas y generalmente una pequeña o gran colonia de hijuelos a su alrededor, que hasta alcanzar el tamaño adecuado para retener agua, se alimentan del depósito madre, que tiene el detalle de una lenta decadencia.

     La Tillándsia mas diferenciada y quizás la mas diferenciada de todas las bromelias es la Tillandsia usneoides, distribuida por todas partes en diversas formas. Hay que mirarla muy de cerca para no confundirla con los musgos del género usnea a los cuales se refiere su nombre específico. Crece sobre arboles en las selvas densas y tambien sobre cualquier soporte vegetal o no hasta alcanzar areas totalmente desérticas

La Tillandsia usneoides, de molt a prop desvetlla la seva estructura de Bromelia amb moltes rosetes individuals encadenades, aquesta forma ha resultat ser un èxit d'adaptació a molts i molt variats indrets, la reproducció vegetativa és extremadament senzilla a la naturalesa.

La Tillandsia usneoides, vista de cerca, revela su estructura de bromelia con muchas rosetas encadenadas. Esta forma ha resultado ser un éxito de adaptación a muchos y muy variados hábitats, la reproducción vegetativa es así extremadamente sencilla en la naturaleza.

Aprofitarem aquesta següent planta, la Tillandsia tectorum per coneixer un element decissiu per a l'exit de les Tillàndsies i es la presència sobre les seves fulles en major o menor densitat dels anomenats tricomes. Els tricomes son molt importants quan la pluja no és el sistema habitual pel qual arriva l'aigua a la planta i te una doble funció, per una part proporciona a la planta una excel.lent protecció front al sol, els tricomes, situats sobre l'epidermis de les fulles envoltant com en forma d'embut els estomes, devegades en densitats molt elevades, estan composats de cel.lulosa, una substància àltament higroscòpica, amb capacitat de transferir als teixits de l'interior de la planta la humitat.

Aprovechamos esta siguiente planta, la Tillandsia tectorum, para conocer un elemento decisivo para el éxito de las Tillándsias y es la presencia sobre sus hojas en mayor o menor densidad de los llamados tricomas, muy imkportantes cuando el sistema habitual  de aporte de agua no es la lluvia y tienen una doble función, por una parte proporcionan una excelente protección frente al sol, situados sobre su epidermis y rodeando a modo de embudos los estomas, a veces en una densidad muy elevada, estan compuestos de celulosa, altamente higroscópica, con capacidad para transferir la humedad a los tejidos internos.

     La Tillandsia tectorum, viu exposada al sol de les altes muntanyes d'Ecuador i Perú, aquí podem veure la gran densitat de tricomes que reflexen la llum del sol i la conserven intacta a condicions duríssimes (resistent al fred i la sequera extremes).

     La Tillándsia tectorum, vive expuesta al sol de las altas montañas de Ecuador y Perú, aquí podemos ver como reflejan la luz solar gracias a la densidad de sus tricomas, que mantienen intacta a la planta frente a durísimas condiciones de frio y sequia.

      Algunes espècies també recorren com molts cactus a la suculència com a element auxiliar, però no tant com podriem pensar. Els aficcionats, coneixem be el tacte especial de les fulles coriàcies d'aquestes plantes.

     Un bon exemple de suculència es la Tillandsia gilliesi ssp polysticha en aquest cas, que pren un color bronze amb una gran exposició solar.

     Algunas especies también recurren a la suculencia, como elemento auxiliar, pero no tanto como podriamos pensar. Los aficionados conocemos muy bien el tacto especial de las hojas coriáceas de las Tillándsias.

      Un buen ejemplo de suculencia es la Tillandsia gilliesi ssp polysticha en este caso, que toma un hermoso color bronceado al exponerse al sol.

   Estic per dir i m'agrada molt pensar que malgrat que fora de les seues terres d'orígen, son exclusivament plantes ornamentals domèstiques, no deixen de tindre el seu caràcter salvatge i son més sensibles a les nostres manipulacions que a deixar-les estar i establir-se per si mateixes.

     La forma més coneguda i potser preferida d'aquestes plantes es el seu hàbit de creixement formant bolles més o menys grans on la part central s'asseca amb la edat i és un bon reservori d'humitat i també refugi d'insectes, així son les conegudes aeranthos i bergerii, però no son úniques amb aquest sistema.

    

      Me gusta decir y pensar que a pesar de que fuera de sus lugares de orígen, estas plantas son exclusivamente ornamentales y domésticas, no dejan de tener su carácter salvaje y son mas sensibles a nuestras manipulaciones que a dejarlas establecerse por si mismas.

     La forma mas conocida y preferida de estas plantas es cuando su hábito de crecimiento forma bolas colgantes, donde su parte central se seca con la edad y es una buena reserva de humedad y tambien refugio de insectos, así son las conocidas bergeri i aeranthos, pero no son únicas en este sistema.

Bolla de bergeri al Jardí botànic de València.

Bola de bergeri en el jardín botánico de Valencia.

I a l'altre extrem aquesta petita bolleta de 3cm de diametre de la Tillandsia capillaris, moltes Tillandsies tenen tendència a omplir espais buits de manera compacta.

Y en el otro extremo esta pequeña bola de 3cm de diámetro de la Tillandsia capillaris, muchas Tillandsias tienen tendencia a llenar espacios vacios de manera compacta.

     Entre les més conegudes i comercialitzades plantades amb substrat estan la Tillandsia cyanea, aquí baix cultivada com epífita, encara que al seu hàbitat és terrestre, igualment funciona i va be omplir els espais entre les fulles d'aigua regularment.

    Entre las mas conocidas y comercializadas plantadas en maceta, está la Tillandsia cyanea, aquí debajo cultivada como epífita, aunque en su hábitat es terrestre, igualmente funciona y va bien llenar los espacios entre hojas de agua regularmente.

I la Tillandsia flabellata, també comercialment es ven en cossiol, però amb el mateix tractament que l'anterior funciona perfectament. 

    A mi em resulta incòmode tindre que estar pulveritzant continuament i com que aquestes dues espècies no suporten massa be el fred d'aquí, l'interior amb calefacció és un infern per elles, a un hivernacle càlid poden arrivar a ser molt boniques com a plantes aèries.

     Y la Tillandsia flabellata, tambien comercializada en maceta, pero igualmente cultivable como epífita.

     A mi me resulta incomodo el cultivo de estas dos especies que no resisten demasiado bien el frio y por otra parte los interiores con calefacción son un infierno para ellas. En un invernadero cálido en cambio pueden llegar a ser hermosas plantas aéreas.

     Continuant amb les formes, una de les grans , la Tillandsia secunda, quan es planta a un cossiol amb substrat, creix ràpidament i floreix abans, en canvi al cultivar-la sobre un suport es fa de tamany més gran i molt més lenta, aquesta planta, necessita amagatzemar aigua al centre de la roseta, potser aquesta diferència de tamany i per tant de capacitat, li done més possibilitats de supervivència sense terra.

     

    Continuando con las formas, una de las grandes, la Tillandsia secunda, plantada en maceta con tierra, crece rápidamente y florece antes, en cambio al cultivarla sobre un soporte, alcanza un tamaño superior, aunque reduce su velocidad, esta planta necesita almacenar agua en el centro de la roseta, quizás esta diferencia de tamaño y por tanto de capacidad, le da mas posibilidades de supervivencia sin tierra.

Tenim representats molt petits a aquest mon, les que jo anomeno microtillandsies, petites plantes compactes que semblen també imitar altres plantes d'altres gèneres, com si la evolució, els hagués donat unes facultats especials de posar al límit les formes básiques, aquestes petites, com la Tillandsia aizoides, viuen enganxades sobre cactus a la part més humida que troben i formen precioses matetes de creixement molt lent.

Tenemos representantes muy pequeños en este mundo, las que yo llamo microtillándsias, pequeñas plantas compactas, que parecen imitar a otras plantas de otros géneros, como si la evolución les hubiese dado unas facultades especiales para poner al límite sus formas básicas, estas pequeñas como la Tillandsia aizoides, viven enganchadas sobre cactus sobre cactus en los lugares mas húmedos que encuentran y forman preciosas matas compactas de crecimiento muy lento.

     Hi ha moltes espècies amb llargues fulles verdes i fràgils, que creixen com  epífites i en grups nombrosos sobre arbres, de manera espectacular a climes humits i aprofitant recons a les àrees desèrtiques i muntanyoses, on aquestes agrupacions s'anomenen "oasis de Tillandsies" i es troben al cami de les boires diàries que garanteixen la seva supervivència.

      Entre aquestes últimes, trobem la Tillandsia tenuifolia.

     Hay muchas especies con largas hojas verdes y frágiles, creciendo como epífitas y en gran número sobre arboles, de manera espectacular en climas húmedos y aprovechando rincones adecuados en zonas deserticas o montañosas, donde estas agrupaciones se llaman "oasis de Tillándsias" y se encuentran en el camino que recorren las nieblas diarias  que garantizan su supervivencia.

     Entre estas últimas se encuentra la Tillandsia tenuifolia.

     Una altra Tillandsia mimada per mi, oríginal, gran, i amb una estratègia de creixement que li permet escalar les branques dels arbres formant amb les fulles un perfecte ganxo és la Tillandsia duratti, totalment gris per la gran quantitat de tricomes, es capaç d'adaptar el seu tamany a les disponibilitats d'aliment, tot un exemple de bona administració de l'energia.

     Otra Tillandsia mimada por mi, original, grande y con una estrategia de crecimiento que le permite trepar por las ramas de los arboles, formando con sus hojas un gancho, es la Tillandsia duratti, totalmente gris por la abundancia de tricomas y capaz de adaptar su tamaño a la disponibilidad de alimento, todo un ejemplo de buena administración de sus recursos.

     Hi ha també associacions amb animals en aquesta família, parlo de les Tillàndsies mirmecòfiles, es a dir, les que serveixen de refugi a les ubícues formigues i per aquest motiu, les seves formes estrambòtiques, les seves ubicacions equilibristes. En aquest grup trobem com a exemple la Tillandsia pruinosa, que presenta a la seva base una mena de bulb, que sembla ple i suculent, però que realment forma un espai buit al seu interior, del qual s'aprofiten les formigues a canvi sempre d'una bona protecció es clar.

     Hay tambien es esta familia, asociaciones específicas con animales. Hablo de las Tillándsias mirmecófilas, las que sirven de refugio a las ubicuas hormigas y por este motivo, sus formas estrambóticas y sus ubicaciones equilibristas. En este grupo tomamos como ejemplo la Tillandsia pruinosa, que presenta en su base  forma de bulbo, que parece suculento pero que realmente forma un espacio vacio en su interior que aprovechan las hormigas para instaslarse, a cambio de una buena protección claro está.

Hi ha molts més exemples, no menys cridaners, no menys interessants. Un jardí de Tillandsies pot donar per a molt en aquest sentit. 

Hay muchos mas ejemplos, no menos llamativos, no menos interesantes. Un jardín de Tillandsias da para mucho en este sentido.

La Tardor de les Tillandsies-El Otoño de las Tillandsias.

La tardor ha arrivat de ple al mediterrani, aquest temps de transició cap als primers freds, els temporals de pluja  que es succeeixen i l'acurtament dels dies ens preparen per als moments en els que la naturalesa dorm.

El otoño ha llegado al Mediterraneo, este tiempo de transición hacia los primeros frios, los temporales de lluvia que se suceden y el acortamiento de los dias, nos preparan para los momentos en  los que la naturaleza duerme.

Tillandsia bergeri

Poques èpoques de l'any son tan favorables a les plantes atmosfèriques com la tardor al mediterrani, quan la temperatura es mou entre els 10ºc i els 25ºc i l'atmòsfera es troba saturada d'humitat i a més amb abundància de pluges.

Pocas épocas del año, son tan favorables para las plantas atmosféricas como el otoño en el mediterraneo, cuando la temperatura oscila entre los 10ºc y los 25ºc y la atmosfera está saturada de humedad y además con abundancia de lluvias.

Tillandsia secunda,Tillandsia xerographica, Tillandsia usneoides

     És en aquest moment quan algunes espècies comencen a formar les seves flors, a profitant l'ambient més favorable o be amb les reminiscències de la primavera austral del seu orígen, però en general es produeïx una gran absorció d'aigua i una predisposició al creixement  accelerat, algunes plantes poden doblar el seu tamany habitual en sec i les fulles es despleguen totalment.
     La parada d'hivern a les tillandsies  en general no és més que una ralentització, sense que es puga observar un autèntic repòs vegetatiu. Algunes espècies es mostren sensibles a les pluges d'hivern, encara que gran part de les meves plantes viuen tot l'any sense cap coberta i amb una orientació nord.

     Es en estos momentos, cuando algunas especies empiezan a formar sus flores, aprovechando las condiciones favorables o como reminiscencia de la primavera austral de origen, pero en general se produce una gran absorción de agua y una predisposición al crecimiento  acelerado, algunas plantas pueden doblar su tamaño habitual en seco y sus hojas se despliegan totalmente.
     El reposo invernal en las Tillandsias en general no es mas que una ralentización, sin que se pueda observar un verdadero reposo vegetativo. Algunas especies son sensibles a las lluvias de invierno, aunque la mayor parte de mis plantas viven todo el año sin ninguna cubierta de protección y orientadas al norte.

Tillandsia strptophylla

     Malgrat el que es podría pensar, el reg en aquesta època, (es clar que els dies de pluja no), és bo que siga abundant i és de bon tros més rendible que el reg estival que podriem anomenar-lo millor com a rec de manteniment per a evitar deshidratació, fins i tot els darrers anys, continue adobant fins a finals d'octubre.

     A pesar de lo que podriamos pensar, el riego en esta época, (evidentemente no bajo la lluvia), es bueno que sea abundante y es mucho mas rentable que los riegos estivales que son mas bien para evitar deshidratación, incluso estos ultimos años sigo abonando hasta finales de octubre.

Tillandsia recurvifolia

    
  
    
    
    

Cultiu de Bromèlies epífites I-Cultivo de Bromelias epifitas I

Cultiu de Bromèlies epífites I

Cultivo de Bromelias epifitas. I

Vriesia sp "Cult"

Des de que vaig començar amb les bromèlies i més concretament amb les Tillandsies, el fet i l’aspecte que més m’ha interessat, ha segut la seva especialització a l’absència de substrat  i la capacitat de poder obtindre el seu aliment per les fulles i no per les arrels. És aquest aspecte el més apreciat quan tracte de cultivar-les. Com a bromelies, només arriben al comerç com a epífites les Tillandsies, normalment de petit tamany i gairebé ningún altra, fins i tot  la Tillandsia flabellata i la Tillandsia cyanea, es comercialitzen en cossiol   i això no és per que aquestes plantes no podrien viure sense terra, com a exemple, la Tillandsia geminiflora,  típica epífitaque per a mi sempre ha segut difícil per a sobreviure l'estiu, ja que requereix un hàbitat mes ombrivol i homit, em do, la Tillanna millors resultats cultivada a un pot de plàstic amb uns trossos d'escorça.

Desde que empecé con las bromelias y mas concretamente con las tillandsias, el aspecto que mas me ha interesado ha sido su capacidad de alimentarse a traves de sus hojas y no totalmente a través de sus raices y este es el aspecto que mas aprecio al cultivarlas. Como bromelias epifitas, solamente llegan al comercio unas cuantas especies de tillandsia de  tamaño pequeño incluso un par de especies de este género como son tillandsia flabellata y Tillandsia cyanea, tambien vienen a nosotros como plantas de maceta y no es porque no puedan cultivarse como epifitas, como ejemplo la Tillandsia geminiflora,típica planta epífita, sufre mucho los rigores estivales de mi clima habitual, en cambio el cultivo en una maceta con trozos de corteza da excelentes resultados con esta planta.

Tillandsia geminiflora cultivada a cossiol amb escorça.

Tillandsia geminiflora cultivada en maceta con corteza.

 La naturalesa ha dotat a les bromèlies amb la capacitat de poder viure sobre altres plantes i arrelar sobre qualsevol superficie i això inclou a les Vriesia, Aechmea, billbergia, que es venen en plena floració i arrelades sobre substrat, de fet el substrat, normalment poc nutritiu, només serveix per mantenir un nivell d’homitat suficientment constant  com per a fer  creixer les plantes més grans, ja que la seva capacitat adaptativa els permet desenvolupar parcialment la capacitat d’obtindre aliment per les arrels i a canvi creixer amb més tamany o treure més quantitat de fillols, amb aquestes intencions és interessant posar amb terra una planta que volem fer creixer més depressa, o be una planta de la qual volem estimular la multiplicació.

La naturaleza ha dotado a las bromelias de la capacidad de poder vivir sobre otras plantas i enraizar sobre ellas o cualquier otra superficie y eso incluye a las vriesias, aechmeas y billbergias que se venden en plena floración y enraizadas sobre substrato, normalmente poco nutritivo el cual solo sirve para mantener un cierto constante de humedad que permita alcanzar mayores tamaños y floraciones mayores, al desarrollar tambien

 un  sistema de raices terrestres mas funcionales. Con la intención de acelerar el crecimiento o producir hijuelos,se pueden poner a enraizar plantas usualmente epífitas.

epífites plantades a cossiol.

epífitas plantadas en maceta.

 A mi m’ha sorprés sempre la capacitat i resistència que tenen algunes varietats hortícoles de vriesia a les baixes temperaturas i he volgut sempre cultivar-les o al menys intentar cultivar-les com al seu hábitat i amb la mínima protecció hivernal, els millors resultats, s’obtenen amb la segona generació, és a dir, sobrepassar aquesta barrera psicológica que representa no llençar una planta quan ja només te una flor seca i una roseta de fulles en evident decadencia, molts no saben que aquestes plantes continúen creixent a partir dels fills que broten a la base de les fulles més grans.

A mi me ha sorprendido siempre la capacidad y resistencia de algunos cultivares de Vriesia a las bajas temperaturas y he querido siempre cultivarlas o al menos intentarlo como en su hábitat y con la mínima protección invernal, los mejores resultados se obtienen con la segunda generación, es decir sobrepasar esa barrera psicológica que supone no tirar una planta cuando sus flores estan secas y cuando sus hojas estan en evidente decadencia, muchos no saben que estas plantas continuan creciendo a traves de sus hijuelos, que se producen en la base de la planta entre sus hojas mayores.

Vriesia sp "cult"

 el cultiu de plantes com a epífites a un clima com el meu, mediterrani relativament humit gairebé tot l’any amb pocs dies de glaçada i amb un estiu sec i relativament calurós, representa un esforç important a les bromèlies, no esperem per tant mantindre la densitat vegetativa de la planta quan la comprem després de ser una planta adaptada a unes condicions evidentment més dures. No totes les plantes poden ser adaptades, les que tenen un dipòsit d’aigua amb capacitat suficient, poden dependre  d’aquest  gairebé exclusivament  i és l’unica manera de garantir la seva supervivencia a un entorn menys humit que l’original, quan la planta ja ha prodüit els seus fills, tenim que tallar la inflorescencia seca i continuar mantenint aquesta aigua central plena, adobant la planta amb adobs líquids, per tal de fer creixer els fillols i començar a omplir d’aigua els seus dipòsits, només comencen a prodüirlos. És un dels moments de començar a cultivar-les  sense terra, quan la planta mare, ja está en plena decadència i els fillols han fet arrels pròpies, en aquest moment, tot el grup es pot replantar sobre un soport vegetal o no. Es deuen rentar molt be les arrels, treure les fulles més grans i ubicar-les sobre el suport, el més vertical posible i amb  les arrels embolicades amb fibra de palmera o fins i tot molsa i segons el seu  taman es poden lligar al suport amb nylon o amb fil ferro, amb fermesa però sense exageracions, ja que si tot va be amb el temps  elles mateixes arrelaran.

El cultivo de epifitas en un clima como el mio, mediterraneo relativamente húmedo casi todo el año y con un verano seco y relativamente caluroso, con un invierno de pocas heladas, representan un esfuerzo importante para las bromelias, no esperemos por tanto tener plantas con el aspecto vegetativo de las plantas recién adquiridas, despues de haber sido adaptada a condiciones mucho mas duras para la vida natural. No todas las bromelias se pueden adaptar, las que poseen un buen deposito de agua, pueden llegar a depender de este exclusivamente y es la única garantia de sobrevivir en un entorno mucho mas seco que el habitual para ellas.       Cuando la planta ha producido sus hijuelos y estos  han alcanzado un cierto tamaño como para ser llenados con agua, se seguiran regando incluso el deposito principal, e incluso seria conveniente añadir abono líquido para estimular el crecimiento, produciendo raices individuales, en este momento ya se pueden limpiar las raices, envolverlas en fibra de palmera o incluso musgo y engancharlas en el soporte elegido de forma vertical, con nylon o si el tamaño lo requiere con alambre, sin ahogarlas pero con firmeza, no olvidemos que si todo va bien, enraizara por si misma en un tiempo

Arbre de Bromelies

Arbol de bromelias.

 les opcions sobre suport vegetal gran, és a dir un arbre de bromeliàcies mitjà, son exageradament estètiques i exòtiques als nostrs ambients interiors, que si be tenen algunes exigències, aquestes son molt inferiors al seu valor com a element vegetal., podriem dir que és com tindre un micropaisatge dintre d'un ambient evidentment hostil, com pot ser un interior d'una oficina, es millor que estiga de temps en temps a l'intempèrie, que li ploga al damunt i  puga enfortir les seves fulles amb una mica de fred o de calor extrem, la pulverització amb aigua es necessària però ho farem de tant en tant amb una certa intensitat i temps i menys vegades allò de la pulverització superficial. la presència d'altres plantes ajuda a conservar un entorn adequat.

Las opciones sobre soporte vegetal grande, es decir, los arboles de bromeliaceas de tamaño mediano, mas conocidos que usados, son exageradamente estéticos y exóticos para nosotros en ambientes interiores, si bien tienen algunas exigencias que han de cumplirse, estas son muy inferiores al valor que representan como elemento vegetal, ya que es como tener un micropaisaje dentro de un ambiente muy hostil como puede ser el interior de una oficina. Es mejor que de vez en cuando estas plantas se saquen al exterior bajo la lluvia y la luz solar que endurezca sus hojas con variaciones mas extremas, la pulverización con agua, es necesaria, aunque mejor una humidificación intensa una sola vez a la semana que cincuenta pulverizaciones superficiales, la presencia de plantas cercanas ayudan a conservar esta humedad ambiental.

Sistema de reg per a bromel.lies-Sistema de riego para bromelias.

    

En realitat, no es tracta pròpiament d'un sistema de reg, no tinc tantes brome.lies de les que tenen diposit d'aigua, sols unes poques des de fa anys que poden suportar en certa manera les condicions d'un exterior mediterrani durant la bona estació i que han resultat ser més tolerants que altres a la manca de cura. Els meus problemes principals amb aquestes plantes han sigut les absències estivals, quan he tingut que instal.lar uns petits sistemes de goteig directament sobre els diposits, per tal de mantindre-les regades, per a les poques plantes que tinc, no em resulta rendible instal.lar un sistema de reg automàtic i ha funcionat be així per llarg temps, però des de fa uns anys, amb la aparicó a les nostres latituts del mosquit tigre assiàtic (aedes albopictus) se'm va plantetjar un problema més greu per al qual no tenia una solució sencilla i comoda. Aquest insecte és capaç de fer tot el seu cicle vital a dintre de l'aigua continguda a una petita vriesia, com a mi m'ha passat a un interior fosc amb llum artificial, tan sols una setmana és suficient per a veure les larves nadant i pocs dies després els mosquits adults.

Investigant per la xarxa, sembla que aquest problema ha ocorregut a altres llocs on hi ha més costun de mantindre grans col.leccions de bromel.lies i seria perillós no tindre en compte aquest fet. Es a una pàgina d'una associació australiana de bromel.lies on vaig trobar un petit article publicat a un número antic de la seva revista, on parlava de la possibilitat de substituir l'aigua de les plantes per un compost molt utilitzat darrerament al nostre país com a decoració amb plantes d'interior o per a retindre la humitat a la terra, es tracta de les petites bolles de poliacrilamida, que s'hidraten i unflen amb unes hores dintre de l'aigua i la van lliberant lentament mentres s'evaporen, i al mateix temps impedeixen la implantació dels mosquits i son resistents a la pluja sobre les plantes. Al mateix temps funcionen com un excel.lent sistema de reg ja que la seva degradació colocades a l'ombra com els agrada a les bromel.lies es molt lenta fins i tot en ple estiu. Un posible problema es el tamany gran de les bolles que jo he trovat i que a unes plantes petites queden una mica massa grans, pero estic segur de que es podrà trovar un altre format del producte mes adequat o poder desfer-lo a trossos, en principi l'experiment ha començat ara i faré les modificacions necessaries conforme vegi el seu funcionament.

En realidad no se trata de un sistema de riego exclusivamente. No poseo demasiadas bromelias de las que poseen un tanque de reserva de agua, solo unas pocas  que tengo desde  hace años, las que pueden sobrevivir en un exterior mediterraneo con buen tiempo y han demostrado ser "relativamente" resistentes a la falta de cuidados, lo bien cierto es que los problemas principales los he tenido cuando he tenido que ausentarme durante cierto tiempo y he tenido que suministrarle alguna manera de riego por goteo improvisado dentro de sus tanques, hay que tener en cuenta que por la cantidad no merece la pena  hacer una instalación de riego automático, la instalación de los goteros siempre ha sido suficiente para mantenerlas perfectamente, pero desde hace unos pocos años, la aparición en nuestras latitudes del mosquito tigre asiatico (Aedes albopictus) me planteó otro problema mucho mas grave para el que a priori no tenia comoda solución. Este insecto és capaz de realizar todo su ciclo reproductivo en el interior del tanque de una pequeña vriesia, como a mi me ha ocurrido incluso en un interior oscuro alumbrado por luz artificial. tan solo una semana de agua estancada es suficiente para poder observar las larvas nadando y pocos tiempo despues los mosquitos adultos.

     Investigando por la red, parece que este problema ha ocurrido y ocurre en otros lugares, donde hay mas costumbre de mantener grandes colecciones de Bromelias y seria desastroso no tener en cuenta esto. Es en una pàgina de una asociación australiana, donde un pequeño artículo de su  revista (un numero antiguo por cierto), hablaba de la posibilidad de sustituir el agua del interior de las bromelias por las ultimamente muy usadas bolas de poliacrilamida,  usadas como decoración para la plantacion de plantas de interior o la adición al sustrato para retener largo tiempo el agua, esta sustancia comercializada en forma de pequeñas bolitas que se hidratan unas horas con agua y son capaces de retenerla y liberarla lentamente hasta su evaporación, impide la implantación de los mosquitos y resiste perfectamente la lluvia. Al mismo tiempo, sirve como sistema eficaz de riego ya que mantenida a la sombra, como corresponde al gusto de las bromelias incluso en pleno verano, la duración de la sustancia és mucho mas larga que la del agua contenida y constituye una ventaja añadida, un problema puede ser el formato, he encontrado que las bolas de un tamaño de 1cm son un poco demasiado grandes aunque quizas podrian trocearse o buscar otro formato del producto, en principio mi experiencia acaba de comenzar y en función de los resultados modificaré lo que considere conveniente.

La poliacrilamida després de la seva hidratació

La poliacrilamida tras su hidratación

Posem a l'interior de la bromel.lia una quantitat adequada d'aquestes bolles

Ponemos en el interior de la bromelia una cantidad adecuada de estas bolas

No te importància si hi ha aigua liquida de pluja amb les bolles.

No importa la presencia de agua tras la lluvia junto con las bolas.

Potser seria convenient  trossejar la sustància per tal de poder posar-la als petits diposits d'aquesta planta.
Quizas seria conveniente trocear la sustancia para podes ponerla en los pequeños tanques de esta planta.