ELS HIBRIDS ALS PIRINEUS.
Es habitual, sobre tot a les àrees centrals dèls Pirineus, on conviuen molt sovint, més d'una espècie de Sempervivum, la presència d'híbrids. Moltes vegades son exemplars únics o excepcionals, i moltes d'altres constitueixen autèntiques poblacions amb la presència o no dels propis parentals. Per això i per que son omnipresents en els nostres passetjos de recerca, cal tenir.los en compte i saber quins son els noms que amb mes o menys tradicio s'utilitzen per a classificar-les.
Els híbrids entre S.montanum.L X S.tectorum.L, solen anomenar-se:
Sempervivum (X)schottii.C.B.Lehm. & Schnittsp.(non Baker).
Son frequents, però excepcionals, per la diferència en el temps de floració dàquestes dues plantes i per la diferència entre la seva distribució altitudinal. no obstant això, sempre se'n troben allà on coincideixen. un bon lloc es l'ascens al circ de Colomers, a la part sud de la Val d'Aran, on per damunt dels 1700m n'hi han moltes de poblacions mixtes entre qualsevol roca del camí. A més d'això, es un lloc d'extraordinària bellesa i punt de partida de moltes rutes d'alta muntanya.
Els hìbrids entre S.tectorum.L X S.arachnoideum.L, que es diuen:
Sempervivum(X)piliferum.Jord. n-ssp oliveri(Gautier)
Son extremadament frequents, formant autèntiques poblacions amb totes les fases de gradació de l'aspecte d'un parental a l'altre i fins i tot d'una forma sequencial i ordenada, el fet de que als Pirineus aquest híbrid siga la n-ssp oliveri, te relació a que un dels parentals, concretament S.tectorum, es troba aqui sota la subespècie local boutignyanum, Moltes poblacions tectorum-arachnoideum, son una autèntica barreja morfològica de plantes.
El darrer híbrid natural que podem trobar als Pirineus, es el que formen S.arachnoideum.L X S.montanum.L que te el nom de:
Sempervivum(X)barbulatum.Schott n-ssp barbulatum
Es l'hibrid més frequent als Pirineus, sempre està present on estan les dues plantes i també es pot trobar fins i tot on manquen algun d'ells o tots dos. Es una planta vigorosa i per a mi fantàstica tapissant moltes roques d'una manera superabundant i sempre lleugerament colorejada de vermell. Ocupa més llocs que els seus parentals i te un aspècte més homogeni que els altres híbrids.
En definitiva, si triem els Pirineus per a fer una visita a les nostres amigues, mai no podrem estar segurs de quina planta es tracta, pero si que podrem dir a quina d'elles es sembla, que ja és un exit al mon dels Sempervivum.
No hay comentarios:
Publicar un comentario