Sedum sediforme Serralada de Marina.BDN.
Sedum sediforme Sierra de Marina. BDN.
La Serralada de Marina, una frequentada zona natural molt a prop del gran nucli urbà de Badalona, a banda d'una estranyament ben conservada naturalesa, ens ofereix unes vistes inmillorables del mar, des de la seva màxima alçada al voltant dels 400m. El Sedum sediforme, també com a molts llocs, és abundant aquí, tal volta no d'una manera exagerada com a molts indrets del centre del País Valencià, però ho és.
Ens trovem a una zona amb un substrat fet de l'anomenat sauló, és a dir graveta produïda per la desagregació del granit, per tant la vegetació que trovem és la típica vegetació mediterrània de terres àcides, amb presència d'arbocers (arbutus unedo) i Cap d'Ase (Lavandula estoechas) i pèr suposat l'inevitable Pí pinyoner, responsable d'un horitzó molt personal amb les seves copes arrodonides.
A la vora del camí el Sedum del que parlem és trova no d'una manera continuada i si a petites poblacions de com a molt una dezena d'exemplars, tots molt homogènis pel seu aspecte, amb petites variacions de coloració i tamany amb una predominància dels tipus verds, amb les fulles gairebé cil.lindriques i punxagudes..
Es curiosa la presència de nombrosos exemplars petits, potser més que mai a consequencia d'un hivern extraordinariament homit, sobre tot a les poblacions que es desenvolupen sota la vegetació i no exposades al sol.
Sedum sediforme Serralada de Marina.BDN.
Sedum sediforme Sierra de Marina. BDN.
La Sierra de Marina, una frecuentada zona natural cercana al gran nucleo urbano de Badalona, además de una extrañamente bien conservada naturaleza, nos ofrece unas inmejorables vistas del mar, desde los aproximadamente 400 metros de su altura máxima. El Sedum sediforme, es tambien aquí muy abundante, como en tantos lugares, quizas no de una manera tan exagerada como en algunas areas del centro del País Valenciano, però lo es.
Nos encontramos en una zona con un substrato formado fundamentalmente por el llamado Sauló, compuesto de una gravilla producto de la disgregación del granito, por tanto encontramos la vegetación típica mediterranea de tierras acidas, con la presencia de Madroños,(arbutus unedo) y Cantueso (lavandula stoechas) y por supuesto la presencia inevitable de los pinos piñoneros, responsables de un horizonte característico con sus copas redondeadas.
A la orilla de los caminos, el Sedum que nos interesa, se encuentra agrupado en pequeñas ppoblaciones de no mas de 10 ejemplares, y no de una manera continua a lo largo del camino, su aspecto es homogeneo, con pequeñas variaciones de color y tamaño y una gran predominancia de los tipos verdes, con hojas casi cilindricas y acabadas en punta.
Es curiosa la presencia de numerosos ejemplares infantiles, quizas mas que nunca a consecuencia de un invierno excepcionalmente humedo, sobre todo en las poblaciones que se desarrollan bajo la vegetación y no expuestas al sol.
No hay comentarios:
Publicar un comentario