Sedum sediforme revisited part V "variegata"

     Fa un temps que estic mantenint en cultiu aquest sedum tan agraït i mediterrani, que és el sedum sediforme en les seves diferents varietats geogràfiques que vaig trovant. Després d'aquest temps, he arrivat a algunes conclussions i observacions que no m'esperava. Les diferències individuals de les plantes posades en cultiu, son extremes, tan en quan al seu aspecte com al seu creixement i comportament en general. Algunes plantes de procedència molt surenca, com és la varietat dianium, procedent del cap de Sant Antoni, que a mi em va donar la impressió de que era la varietat més resistent, mes que res per la duresa del lloc on viu, en canvi, ha demostrat ser molt sensible (alguns individus) als atacs de poll.
   però un dels fets més sorprenents que m'he trovat fins ara, ha segut la d'un exemplar que arrivat cert punt de creixement, experimenta una variegació progresiva, amb un gran valor estètic per cert. Mai no he trovat aquest aspecte a les plantes naturals i aquest exemplar només ho ha manifestat en captivitat al experimentar un creixement superior per les bones condicions que te, podria ser una variegació vírica, he trovat ben poca cosa al respecte, em dedicaré a tractar de conservar aquest aspecte i veure com evoluciona.

Hace tiempo que estoy manteniendo en cultivo, este sedum tan agradecido y mediterraneo que es el sedum sediforme en las diferentes variedades geográficas que voy encontrando. Despues de este tiempo, he llegado a algunas conclusiones y observaciones que no esperaba. Las diferencias individuales de las plantas puestas en cultivo son extremas, tanto en cuanto a su aspecto exterior como a su comportamiento en cultivo en general. Algunas plantas de procedencia muy sureña, como la variedad dianium, del cabo de San Antonio, que a mi me dieron la impresión de ser mas robustas, tambien por la dureza de su hábitat, resultaron ser sensibles (algunos ejemplares) a los pulgones.
Pero uno de los hechos mas sorprendentes hasta ahora, ha sido la presencia de un individuo que experimenta una variegación progresiva a partir de un punto de crecimiento, por otro lado muy estética. Nunca he encontrado este aspecto en plantas salvajes y este ejemplar lo ha manifestado a posteriori con el mejor desarrollo experimentado en su cultivo. Podria ser una variegación vírica, he encontrado alguna poca cosa al respecto, trataré de conservar este aspecto y veré como evoluciona.

Sedum sediforme revisited part IV. La Costa daurada.

De nou, presentant-vos l'aspecte i forma de vida d'aquest frequent Sedum als diversos llocs on es pot trovar. Ja pròxima la floració, molts exemplars comencen a allargar-se sensiblement, també ho han fet els cultivats. Al voltant de les zones costeres del nord del Delta de l'Ebre, es troba com a tants llocs aquest sedum que ara m'agrada buscar i observar, continua exixtint una sensible diferència entre els sedums trobats habitualment al centre del País Valencià i els morfotipus que vaig trobant a diversos llocs més al nord, en aquest cas un lloc molt semblant..

 a les zones costeres, una característica comu és que les plantes son més robustes i hi ha una frequencia de plantes amb colors glaucs, però malgrat això, una vegada posades en cultiu, la major part de casos semblen ser adaptacions eventuals o formes de creixement forçats per determinades condicions d'exposició.

A les Cales costaneres de gran valor paisatgístic, és l'unic Sedum que he trovat, acompanyat amb molta frequencia per l'Helichryssum stoechas, que ara ja es trova en plena floració.

De nuevo presentandoos el aspecto y la forma de vida de este frecuente sedum en los diversos lugares donde lo voy encontrando. Ya muy cerca la floración, se pueden encontrar numerosos ejemplares que comienzan a alargarse, como tambiés estan haciendolo los cultivados. Alrededor de las zonas costeras al norte del Delta del Ebro, se encuentra como en tantos otros lugares este sedum que ahora me gusta buscar y observar, continua existiendo unasensible diferencia entre aquellos encontrados en el centro del País Valenciano y los diversos morfotipos que voy encontrando mas al norte, en este caso en un lugar muy semejante.

En las zonas costeras, una característica comun es la presencia de plantas mas robustas, glaucas y compactas, pero a pesar de esto, gran parte de los ejemplares una vez puestos en cultivo, dan a entender que se trata de adaptaciones forzadas por el hábitat o las condiciones de esposición.

En las Calsa costeras, de gran valor paisajístico, és el único Sedum que he podido encontrar, acompañado muy frecuentemente por Helichrysum stoechas, que ahora està en plena floración.

Sedum sediforme revisited part III

   Sedum sediforme Serralada de Marina.BDN.

  Sedum sediforme Sierra de Marina. BDN.

La Serralada de Marina, una frequentada zona natural molt a prop del gran nucli urbà de Badalona, a banda d'una estranyament ben conservada naturalesa, ens ofereix unes vistes inmillorables del mar, des de la seva màxima alçada al voltant dels 400m. El Sedum sediforme, també com a molts llocs, és abundant aquí, tal volta no d'una manera exagerada com a molts indrets del centre del País Valencià, però ho és.

Ens trovem a una zona amb un substrat fet de l'anomenat sauló, és a dir graveta produïda per la desagregació del granit, per tant la vegetació que trovem és la típica vegetació mediterrània de terres àcides, amb presència d'arbocers (arbutus unedo) i Cap d'Ase (Lavandula estoechas) i pèr suposat l'inevitable Pí pinyoner, responsable d'un horitzó molt personal amb les seves copes arrodonides.

A la vora del camí el Sedum del que parlem és trova no d'una manera continuada i si a petites poblacions de com a molt una dezena d'exemplars, tots molt homogènis pel seu aspecte, amb petites variacions de coloració i tamany amb una predominància dels tipus verds, amb les fulles gairebé cil.lindriques i punxagudes..

Es curiosa la presència de nombrosos exemplars petits, potser més que mai a consequencia d'un hivern extraordinariament homit, sobre tot a les poblacions que es desenvolupen sota la vegetació i no exposades al sol.

   Sedum sediforme Serralada de Marina.BDN.

  Sedum sediforme Sierra de Marina. BDN.

La Sierra de Marina, una frecuentada zona natural cercana al gran nucleo urbano de Badalona,  además de una extrañamente bien conservada naturaleza, nos ofrece unas inmejorables vistas del mar, desde los aproximadamente 400 metros de su altura máxima. El Sedum sediforme, es tambien aquí muy abundante, como en tantos lugares, quizas no de una manera tan exagerada como en algunas areas del centro del País Valenciano, però lo es.

Nos encontramos en una zona con un substrato formado fundamentalmente por el llamado Sauló, compuesto de una gravilla producto de la disgregación del granito, por tanto encontramos la vegetación típica mediterranea de tierras acidas, con la presencia de Madroños,(arbutus unedo) y Cantueso (lavandula stoechas) y por supuesto la presencia inevitable de los pinos piñoneros, responsables de un horizonte característico con sus copas redondeadas.

A la orilla de los caminos, el Sedum que nos interesa, se encuentra agrupado en pequeñas ppoblaciones de no mas de 10 ejemplares, y no de una manera continua a lo largo del camino, su aspecto es homogeneo, con pequeñas variaciones de color y tamaño y una gran predominancia de los tipos verdes, con hojas casi cilindricas y acabadas en punta.

Es curiosa la presencia de numerosos ejemplares infantiles, quizas mas que nunca a consecuencia de un invierno excepcionalmente humedo, sobre todo en las poblaciones que se desarrollan bajo la vegetación y no expuestas al sol.

Sedum sediforme revisited part II

Sedum sediforme var dianium.

Sedum sediforme var dianium Cult. cap de Sant antoni.

Al voltant de la localitat de Dènia, practicament la totalitat d'els Sedum sediforme trobats, presenten l'aspecte típic d'aquesta varietat i això ocorre a una certa distancia d'aquest punt, a partir del qual van fent-se presents algun individus amb característiques mesclades.

Alrededor de la localidad de Denia, practicamente la totalidad de los sedum sediforme encontrados, corresponden al aspecto típico de esta variedad, que va haciendose mas rara a cierta distancia de este punto apareciendo individuos mezclados

Sedum sediforme sediforme.Cult. Oliva.

Sedum sediforme revisited part I

Sedum sediforme.(jack)Pau.

Sedum sediforme.habitat.l'almaguer.Ribera Alta 100m

Es habitual, que les coses més pròximes, son les que menys ens criden l'atenció i això ocorre amb l'omnipresent Sedum sediforme de les nostres àrees mediterrànies.

l'almaguer.Ribera Alta 100m

De fet la seva distribució, molt ampla, inclou bona part del sud d'europa i tot el mediterrani, però és en aquests llocs a la vora del "Mare Nostrum" on trovem la màxima idoneitat per al seu desenvolupament.

Sedum sediforme.habitat.l'almaguer.Ribera Alta 100m

Propi de zones relativament àrides des d'el nivell del mar fins als 2000m, amb una gran plasticitat morfològica en funció dels seus hàbits de creixement. Jo personalment mai l'he trovat a altituts de 2000m i la seva presència a molts indrets, esdevé rara, malgrat ser un dels sedums més habituals.

Sedum sediforme.habitat.l'almaguer.Ribera Alta 100m

És una de les poques plantes salvatges, de les quals sabia el nom a la meua infància, ja tan sols esquitxada lleument per aquests coneixements de camperols, Raïm de Pastor, creixent entre les roques, per sota dels pins, a les velles parets i a les teulades del poble, allà per la Ribera del Xuquer.

l'almaguer.Ribera Alta 100m

Encara recorde haver sentit parlar d'un ús gastronòmic, quan es posava en vinagre per menjar. Fins i tot una dita popular feia menció de la nostra suculenta.

"que coses més grosses que cria el senyor, damunt les teulades raïm de pastor"

Sedum sediforme.habitat.l'almaguer.Ribera Alta 100m

Vaig trigar molt de temps en adonar-me'n, que fora d'aquell meu mon particular, no sempre era una planta tan ubicua, tan igual, tan frequent i tan poc interessant.

El seu hàbitat preferent, és aquell que ocupen també l'espart (stipa tenacisima) i el margalló (Chamaerops humilis), que ja ens parla de la seva duresa i falta de nutrients, aquí es on es donen les poblacions més sanes i abundants, les poblacions millors que he visitat i estudiat, es troven sobre roca calcària, encara que Sedum sediforme és totalment indiferent al substrat.

Fòsil sobre roca calcària, frequent a la zona.

Fosil sobre roca caliza, frecuente en la zona

El seu aspecte es d'un color verd moltes vegades glauc, sobre tot exposat al sol i vermell també per la forta insolació com ocorre a moltes plantes suculentes, les fulles fortament suculentes, frequentment cilindriques o lleugerament aplanades, els individus apareixen sols o formant extensions de tijes postrades, que arrelen amb facilitat i poden cobrir facilment un metre quadrat si hi ha força homitat al substrat o una mica d'ombra.

Es evident una variació geogràfica a banda de la produida per la forma de cultiu, una de les varietats més reconegudes i diferenciables, que alguns autors anomenen com a subespècie és el Sedum sediforme.ssp dianium o Sedum sediforme var dianium de les poblacións que es troben al voltant de la localitat alacantina de Dénia i també a l'altra banda del mar a les Pitiüses (Eivissa i Formentera) visibles perfectament des d'el Cap de Sant Antoni, si el dia es clar.

Sedum sediforme var dianium. Cap de Sant Antoni.Marina Alta 100m

Aquesta coincidencia de varietat a la costa i a les illes pròximes, ja es dona en gran quantitat d'endemismes botànics , el polen es capaç de viatjar sense cap problema sobre els 70 km de mar que separen el cap de Sant antoni de l'illa d'Eivissa.

Un cop d'ull ja ens permet de veure les diferències, les fulles més amples, més planes, el color glauc més general i en definitiva una planta més robusta.

Sedum sediforme var dianium. Cap de Sant Antoni.Marina Alta 100m

Aquestes característiques es produeixen a la pràctica totalitat de les plantes observades, en canvi a les poblacions del centre del País Valencià he trovat algun individu amb alguna o algunes de les característiques de la varietat dianium.

.Serra d'Irta.Castelló.150m

L'altra de les poblacions observades, al nord del País Valencia, al voltant de la Serra d'Irta.

presenten un aspecte que jo anomenaria més general, més semblant a la majoria de poblacions que he observat al llarg de la costa mediterrania de la Península, amb un tamany més petit, amb una major presència d'individus de color més verd, amb les fulles més apuntades i cilindriques.

Sedum sediforme.Serra d'Irta.Castelló.150m

potser la presència de les plantes a uns indrets on la presència d'humitat és mes continuada, han afavorit la predominància d'aquestes formes, també observades a les Serres litorals catalanes més al nord.

Sedum sediforme(Jack) Pau

Sedum sediforme.habitat.l'almaguer.Ribera Alta 100m

Es bastante habitual, que las cosas mas cercanas son las que menos nos llaman la atención y eso es lo que ocurre con el omnipresente Sedum sediforme de nuestras zonas mediterraneas.

l'almaguer.Ribera Alta 100m

De hecho, su distribución muy amplia, incluye buena parte del sur de europa y toda el area mediterranea, pero es en estos lugares a la orilla del "Mare Nostrum" donde se encuentra el lugar mas idóneo para su desarrollo.

Sedum sediforme.habitat.l'almaguer.Ribera Alta 100m

Propio de zonas relativamente áridas, desde el nivel del mar hasta una altitud de 2000m, con una gran plasticidad morfológica dependiendo del lugar donde crece. Yo personalmente nunca lo he encontrado a latitudes de 2000m y su presencia en algunos lugares, es rara, a pesar de ser uno de los sedum mas habituales de encontrar.

T

Fòsil sobre roca calcària, frequent a la zona.

Fosil sobre roca caliza, frecuente en la zona

Es una de las pocas plantas silvestres de la cual conocia el nombre en mi infancia, salpicada suavemente de estos conocimientos sobre el campo, Raïm de pastor (uvas de pastor), creciendo sobre las rocas, bajo los pinos, en las viejas paredes e incluso enlos tejados del pueblo, allá por la Ribera del Jucar.

odavia recuerdo incluso un uso gastronómico, cuando se ponia en vinagre para ser consumida e incluso algun refran popular hace mencion a esta planta suculenta.

"que coses més groses que cria el senyor, damunt les teulades raïm de pastor"

"que cosas mas grandes que cria el señor, sobre los tejados raïm de pastor"

Tardé mucho en darme cuenta que fuera de aquel mundo particular, el sedum sediforme no era una planta tan ubicua, tan frecuente y tan poco interesante. Su hábitat preferente es el mismo que ocupan el esparto (stipa rtenacisima) y el Palmito (Chamaerops humilis) que de por si ya nos habla de su dureza y su falta de nutrientes, aquí es donde se dan las poblaciones mas sanas y abuindantes que he visitado y estudiado, se encuentran sobre roca calcarea, aunque esta planta no presenta una especial preferencia por ningún sustrato.

Sedum sediforme.habitat.l'almaguer.Ribera Alta 100m

Su aspecto es de color verde muchas veces glauco, sobre todo expuesto al sol y con un tono rojizo tambien producido bajo fuerte insolación como ocurre con casi todas las plantas suculentas, las hojas muy suculentas, frecuentemente cilindricas o ligeramente aplanadas, los individuos aparecen solos o formando extensiones mas o menos grandes de tallos postrados dotados de abundantes raices que pueden llegar a cubrir hasta un metro cuadrado de superficie si hay suficiente humedad en el sustrato o un poco de sombra.

Es evidente una gran variación geográfica a parte de la producida por su forma de cultivo, una de las variedades mas diferenciables, que algunos autores clasifican como subespecie, es el Sedum sediforme ssp dianium o Sedum sediforme var dianium, distribuidos alrededor de la ciudad de Denia (Alicante) y en la cercana costa de Ibiza, visible desde el Cabo de san Antonio en dias claros.

Esta coincidencia de variedad en la costa y las islas proximas, ya se da en numerosos endemismos de la zona, el polen es capaz de viajar sin problemas sobre los 70 km de mar que separan el Cabo de San Antonio de la isla de Ibiza.

Sedum sediforme var dianium. Cap de Sant Antoni.Marina Alta 100m

Una mirada ya nos permite ver las diferencias, las hojas mas anchas y aplanadas, el color glauco mas general y en definitiva una planta mas robusta.

Estas características se producen en la práctica totalidad de las plantas observadas, en cambio en las poblaciones del centro del país valenciano, he encontrado algun individuo con alguna o algunas de las características de la variedad dianium.

Sedum sediforme var dianium. Cap de Sant Antoni.Marina Alta 100m

Sedum sediforme var dianium. Cap de Sant Antoni.Marina Alta 100m

La otra población observada, al norte del País Valenciano, en los alrededores de la Sierra de Irta, presentan un aspecto que yo diria mas general, mas parecido a la mayoria de las poblaciones que he encontrado y observado a lo largo del mediterraneo peninsular, con un tamaño mas pequeño, con mayor presencia de individuos color mas verde y con las hojas mas apuntadas y cilindricas.

Sedum sediforme.Serra d'Irta.Castelló.150m

Quizas la presencia de las plantas en unos lugares donde la humedad es mas continuada ha favorecido la predominancia de estas formas, tambien observadas en las Sierras litorales cartalanas, mas al norte.

Sedum sediforme.Serra d'Irta.Castelló.150m