El miracle del naixement-El milagro del nacimiento

   

     El naixement de qualsevol esser viu, sempre és com un miracle de la naturalesa, en aquest cas de les Tillàndsies aèries, ho és encara més quan les volem fer neixer a unes condicions i uns llocs que no son del tot adequats, cal adquirir algunes virtuts avuí en dia difícils i que encara no estic ben segur d'haver aconseguit cuallar del tot. A més tindré que esperar uns quants anys abans de que aquestes plantetes puguin tindre el tamany adequat per ser transplantades a un lloc individual i florir.

     El nacimiento de cualquier ser vivo, siempre es como un milagro de la naturaleza, en este caso de las Tillandsias aereas, lo es todavia mas cuando las queremos hacer nacer en unas condiciones y unos lugares que no son del todo adecuados, hay que adquirir algunas virtudes hoy en dia difíciles y que todavia no estoy seguro de haber alcanzado del todo. Además tendré que esperar unos cuantos años antes de que estas plantitas puedan tener el tamaño adecuado para ser transplantadas individualmente y florecer.

     En alguns casos això succeeix espontàniament, molts milers de llavors, son transportades pel vent al llarg de la vida de la col.lecció, son tantes les vegades que m'he trovat les capsules buides després d'un dia de vent i qui sap on hauran anat a parar. Quan es queden a la pròpia planta  (no totes les espècies), poden arrivar a germinar i aprofitant els nostres regs i l'ombra d'altres plantes i la sort d'haver-les vist nosaltres, poden arrivar a surar, com he vist que ha conseguit algun amic Tillandsier i en el meu cas algunes petites plantetes que avuí poden tindre poc més d'un centímetre de tamany i tinc que dir que aquest jardí concret d'ara porta uns vuit anys funcionant. Un bon consell que em va donar un gran coneixedor del tema es que calia començar quan abans millor, per què si no seria massa vell per poder tindre cura i interés per les plantes, em va semblar una mica exagerat, però ara ja no ho veig així.

    En algunos casos eso  sucede espontaneamente, muchos miles de semillas, son transportadas por el viento a lo largo de la vida de la colección, son tantas las veces que me he encontrado las capsulas vacias despues de un dia de viento y quién sabe donde habran ido a parar. Cuando se quedan en la propia planta,   (no todas las especies), pueden llegar a germinar y aprovechando nuestros riegos y la sombra de otras plantas y la suerte de haberlas visto nosotros, pueden llegar a sobrevivir y crecer, como he visto que le ha ocurrido a algun amigo tillandsiero y en mi caso algunas pequeñas plantulas que hoy pueden llegar a tener un centímetro escaso, teniendo en cuenta que mi jardín actual tiene una edad de funcionamiento de unos ocho años. Un buen consejo que me dió un gran conocedor de su cultivo, fué que comenzase cuanto antes mejor, porque si no seria demasiado viejo para poder cuidarlas y mantener el interés por ellas. Me pareció un poco exagerado, pero ahora ya no pienso así.

     Al seu lloc d'orígen, concretament a Argentina, no seria una maniobra molt ben vista, els aficcionats sabem que algunes d'aquestes plantes allà son com una plaga malaïda i susceptible d'esser erradicada, com si aquí algun boig es dediqués a cultivar i reprodüir males herbes sense cap control.

     Estic ben segur que molt poques d'aquestes llavors voladores, faran niu a un reconet humit de la meva ciutat i encara que així pasés, tampoc crec que puguin sobreviure més enllà d'uns mesos abans que un parell de dies de calor o un parell de dies de fred acabin amb elles.

     Jo el que sempre he volgut és aquest cultiu amb intenció, amb una bona taxa de germinació i amb un exit que pugui omplir-me el jardí de plantes nascudes aquí.

     En sus lugares de orígen, concretamente en Argentina, no seria una forma de actuar muy bien vista, los aficionados sabemos que allí algunas especies constituyen una plaga que es sistematicamente erradicada, como si aquí algun descerebrado se dedicase a cultivar y propagar malas hierbas sin ningun control.

     Estoy muy seguro que muy pocas de estas semillas encuentran un rinconcito húmedo de mi ciudad adecuado donde germinar y aun cuando pasara, no creo que pudiesen sobrevivir mas allá de unos meses antes que un par de dias de calor o de frio acabasen con ellas.

     Yo, lo que siempre he querido es este cultivo con intención, con una buena tasa de germinación y con un éxito que pueda llenar mi jardín de plantas nacidas aquí mismo.

     He provat tots els mitjans que he trovat o que m'han dit, recordo especialment un estiu amb les meves tillandsietes acabades de germinar que van viatjar amb mi per allà on vaig estar, per tal de poder pulveritzar-les constantment, he instal.lat tota mena de terraris, tota sort d'aparells estranys per a fer-ho i sols una mica de desatenció ha segut suficient per acabar amb el meu somni, el més important es continuar, insistir, estudiar el tema, les possibilitats.

     He probado todos los medios que he encontrado o me han dicho, recuerdo especialmente un verano con mis pequeñas tillandsias acabadas de germinar, que viajaron conmigo allá donde estuve, para poder pulverizarlas constantemente, he instalado todo tipo de terrarios, toda suerte de artilugios mas o menos extraños para hacerlo y solo un poco de desatención ha sido suficiente para acabar con mi sueño, lo mas importante es continuar, insistir, estudiar el tema, las posibilidades.

     És clar que amb una bona inversió de diners, ho hagués aconseguit, com s'aconsegueix avuí qualsevol cosa, però jo reconec que mai faré una cosa així, les plantes viuen amb mi, amb les condicions que puc donar-les sense que això em supose unes despeses fora de mida, m'agrada que les coses que estimo em facen desenvolupar la meva imaginació, ho reconec, soc un aficcionat pobre, però he aprés moltes coses i continuo aprenent moltes coses d'aquestes meravelloses plantes i tot exit aconseguit ho és també un exit personal.

     Finalment els meus marcs de fusta on vaig tensar tela d'arpillera, han donat bons fruits. No m'he preocupat gaire de la sel.lecció de la llavor ja que he polinitzat artificialment gairebé luxuriosament tota flor oberta que he trovat florint simultàniament, moltes d'aquestes càpsules encara estan formant-se, des de la primavera passada i s'obriran ben segur la pròxima primavera, però les que  es formen a les Aeranthos, bergeri, ixioides i algún altra més, son més ràpides i ja ho van fer a principi d'estiu, és clar que l'altre parental potser qualsevol, si encara existeix aquest blog i jo, ja n'anirem parlant del tema.

     Es evidente que con una buena inversión económica, lo hubiese conseguido, como hoy se consigue casi todo, pero reconozco que nunca lo haré así, las plantas viven conmigo en unas condiciones que puedo darles sin que ello me suponga un gasto desmedido, me gusta que las cosas que amo desarrollen mi imaginación, lo reconozco, soy un aficionado pobre, pero he aprendido muchas cosas y continuo haciendolo, de estas maravillosas plantas y todo éxito conseguido con ellas, es tambien un éxito propio.

     Finalmente, los marcos de madera donde tensé tela de arpillera, han dado buenos frutos. No me he preocupado mucho de la selección de las semillas, ya que he polinizado artificialmente casi lujuriosamente cualquier flor abierta que he encontrado floreciendo simultaneamente, muchas de estas cápsulas, todavia se estan formando y a estas alturas del año, continuaran haciendolo hasta la próxima primavera, pero las que se forman en las Aeranthos, bergeri, ixioides y algunas pocas mas, son mas rápidas y lo hicieron a principios de verano, está claro que el otro parental es totalmente desconocido para mi. Si mi blog o yo mismo no dejamos de existir, iremos hablando del tema.

     

Al final, la millor manera de conservar l'humitat sense ser un esclau absolut, va ser submergir el marc d'arpillera a dintre d'un recipient amb aigua, que de tant en tant vaig reomplint o deixo assecar un parell de dies i crec que no havia encara arrivat tan lluny i no puc menys que estar content, ara ja tenen com cinc mesos i tres fulletes, fins ara l'havia deixat a l'exterior, les petites plantes quan s'assequen els dies de més calor, gairebé desapareixen de la vista i tornen a unflar-se quan tornen a tindre humitat, les he posades al petit hivernacle ara que ja sembla que tenen personalitat pròpia i he començat a adobar-les a l'aigua d'immersió com faig amb les grans, amb bons resultats, l'hivern el passaran a l'hivernacle on no n'hi han glaçades i les máximes sempre son primaverals, crec que aquesta diferència de temperatura, els farà el mateix be que fa a les plantes que a l'hivern instal.lo aquí.

     Al final, la mejor manera de poder conservar la humedad, sin ser un esclavo absoluto de las plantas, fué sumergir los marcos de arpillera en un recipiente con agua, que repongo habitualmente y dejo secar un par de dias aleatoriamente y creo que nunca habia llegado tan lejos y no puedo menos que estar contento con ello, ahora ya tienen como cinco meses y unas tres hojas, hasta ahora permanecian al exterior, las pequeñas plantas cuando se secan con unos dias de mas calor, practicamente desaparecen de la vista y vuelven a hincharse con el riego. Las he puesto ya en el invernadero donde pasaran los meses libres de heladas y con máximas primaverales. Esta variación de temperaturas, creo que las favorecerá como ocurre con las otras plantas adultas que acostumbro a tener a cubierto.

La Reproducció-La Reproducción

La reproducció a les Tillandsies és una de les seves grans curiositats; Com es reprodueix una planta que no viu a terra?, doncs be ara és temps de tot això, després de les floracions, algunes Tillandsies esperen llarg temps a produir les seves vaines de llavor, altres com les aeranthos i bergerii com a més conegudes, rapidament comencen a desenvolupar-se i completen el cicle al principi de l'estiu on s'obren en tres parts les vaines de llavor un dia sec o ventós i despleguen un ventall de petites llavors enganxades a uns filaments que tindran una doble funció la de servir de transport i garantir la difussió i la funció d'establiment sobre el lloc on creixerà, amb la seva qualitat higroscòpica que les reté sobre els llocs on es manté l'humitat gran pàrt del temps.

La reproducción en las tillandsias es una de sus grandes curiosidades; Como se reproduce una planta que no vive en el suelo?, pues bien, ahora es tiempo de todo eso, despues de las floraciones, algunas Tillandsias esperan largo tiempo para formar sus vainas de semillas, otras como las aeranthos o las bergerii como mas conocidas, rápidamente empiezan a desarrollarse y completan el proceso a principios de verano, cuando se abren en tres partes las vainas un dia seco o con viento y despliegan un abanico de pequeñas semillas provistas de filamentos que tendran una doble función, la de transporte, garantizando la distribución con el viento y la de establecimiento, con su capacidad higroscópica que las retiene sobre los lugares donde hay  humedad la mayor parte del tiempo

Es convenient polinitzar amb un pinzell les flors si volem tindre resultats, si no es fa i no tenim la sort de que alguna papallona les polinitzi accidentalment, probablement no fructificaran. En canvi altres espècies no fallen mai en la seva producció anual, malgrat que no actuem sobre elles directament.

Es conveniente polinizar con un pincel si queremos tener resultados, si no se hace y no se tiene la suerte de que alguna mariposa las polinice accidentalmente, probablemente no fructificaran. En cambio otras especies no fallan nunca en su producción anual, a pesar de que no actuemos sobre ellas directamente.

Les vaines comencen tenint un color verd i passen a marró quan arriva la seva maduració, si esperem que s'obrin per elles mateixes, correm el risc de perdre les llavors que rapidament s'endurà el vent, per això si volem recollir-les, caldrà que maduren a un lloc controlat o podem collir-les quan el seu aspecte i textura comenci a ser trencadis, sobre tot a l'extrem, posant-les al sol que les obrirà.

Las vainas empiezan tomando un color verde que pasa a marrón cuando estan maduras, si esperamos que se abran por si mismas, corremos el riesgo de perder las semillas por el viento, por eso es mejor hacerlas madurar en un entorno controlado o podemos recogerlas cuando su aspecto y textura sobre todo en el extremo sea quebradizo, ponerlas al sol es suficiente para completar el proceso.

Y fins aquí acaba la meva experiència en aquest sentit, les llavors requereixen condicions d'humitat i circulació d'aire que "Yo" no he pogut mantenir durant el llarg temps que ocupa el seu creixement infantil. En canvi, accidentalment es produeix la germinació espontanea d'algunes llavors que arriven a creixer i a poc que construïm un petit bastidor amb fibres de niló o iute o fibra de palmera, germinen amb facilitat mentres estem pulveritzant constantment quan comencen a secar-se

Y hasta aqui acaba mi experiencia en este aspecto, las semillas requieren condiciones de aire en circulación y un alto grado de humedad, que "Yo" no he podido mantener el largo tiempo que requieren, no obstante de manera accidental, algunas semillas germinan espontaneamente y hasta llegan a crecer  i a poco que les construyamos un pequeño bastidor con nylon o yute o fibra de palmera, la germinación es sencilla mientras estemos constantemente pulverizando con agua a penas empiece a secarse.

Una curiosa forma de multiplicació en algunes Tillandsies, com a la gran Tillandsia secunda var vivipara i a la coneguda y variable Tillandsia latifolia representada aquí baix és amb la capacitat de produïr brots sobre la pròpia inflorescència, que poden seguir creixent sobre la planta o poden separar-se i sembrar-se a banda quan tinguin el tamany adequat.

Una curiosa forma de multiplicación en algunas Tillandsias, como en la gran Tillandsia secunda var vivipara y en la conocida y variable Tillandsia latifolia representada aquí abajo es con la capacidad de producir brotes sobre la propia inflorescencia que pueden seguir creciendo sobre la planta original o ser separados en cuanto sean de un tamaño apropiado.

Primers detalls del jardí-Primeros detalles del jardín

El dragó equilibrista que en principi ja fa anys, va donar nom al meu petit jardí, vaja, aquest és un representant de la darrera generació, que va naixer amb tota seguretat el passat mes de setembre, com solen fer-ho els rèptils mediterranis, en plé migdia, totalment críptic i totalment alié a tot açò que estic explicant sobre ell, la seva presència marca una mica el ritme d'aquesta illa vegetal aèria en plena urbe.

El dragón equilibrista que en principio hace años dió nombre a mi pequeño jardín, vaya, este es un representante de la última generación que nació con seguridad el pasado mes de Septiembre, como suelen hacerlo los reptiles mediterraneos, en pleno medio dia, totalmente críptico y ajeno a lo que estoy contando sobre el. Su presencia marca el ritmo de esta pequeña isla vegetal aerea en plena urbe.

Dragó o Salamanquesa (tarentola mauritanica)

També el petit ginkgo biloba que vaig plantar d'una llavor fa uns tres anys i que ja te una alçada d'un metre i mig, és per a mi un element molt exòtic i estimat, el despertar de les seves primeres fulles vistes amb detall em fan sentir admiració per aquests processos naturals.

Tambien el pequeño Ginkgo biloba, que sembre de una semilla hace tres años y que tiene una altura de un metro y medio, es para mi un elemento muy exótico y apreciado, el despertar de sus primeras hojas vistas con detalle me hace sentir admiración por estos procesos naturales.

ginkgo biloba

A l'hivernacle, continua la floració de la Tillandsia juncea, aturada tot l'hivern, amb els rajos de sol, prenen el color roig que anuncia les flors. 

En el invernadero, continua la floración de la Tillandsia juncea, detenida todo el invierno, con los rayos del sol, toman el color rojo que anuncia las flores.

tillandsia juncea

La Tillandsia harrisiXcapitata, un híbrid comercial, resistent, amb un aspecte molt argentat i vellutós, l'he tinguda a cobert a l'hivernacle, l'exterior li fa prendre un aspecte no tant cridaner, ja que perd amb les inclemencies i la pluja el seu color blanc tan intens.

La Tillandsia harrisiXcapitata, un híbrido comercial, resistente con un aspecto muy aterciopelado y plateado, la he tenido a cubierto en el invernadero, el exterior le hace tomar un aspecto menos llamativo, ya que con las inclemencias y la lluvia pierde un poco su color blanco tan intenso.

tillandsia harrisiXcapitata

La Tillandsia straminea, sempre l'he ubicada a l'exterior i la veritat es que funcionava be, encara que es tornava extremadament lenta, després d'haverla posat a dintre de l'hivernacle, ha reaccionat positivament a l'elevat grau d'humitat.

La Tillandsia straminea, siempre la habia instalado al exterior y la verdad es que funcionaba, aunque de manera extremadamente lenta, despues de haberla puesto dentro del invernadero, ha reaccionado muy positivamente al elevado grado de humedad.

tillandsia straminea

Una Tillandsia stricta (probablement) de procedència salvatge, concretament d'Argentina, floreix per primera vegada al mateix temps que altres exemplars comercials, em resulta curiosa aquesta convergencia en el temps de floració tan exacta.

Una Tillandsia stricta (probablemente) de procedencia salvaje, concretamente de Argentina, florece por primera vez al mismo tiempo que otros ejemplares comerciales, me resulta curiosa esta convergencia en la época de floración tan exacta

Tillandsia stricta. Argentina

L'aspecte de la paret de Tillandsies, amb aquest color gris genèric on s'integren col.lectivament diferents espècies com també ocorre a la natura, és una invitació a cercar els detalls mes petits.

El aspecto de la pared de Tillandsias con este color gris genérico donde se integran colectivamente muchas especies, como tambien ocurre en la naturaleza, es una invitación a buscar los pequeños detalles.

S'obrin les primeres flors de la Tillandsia zecherii, aquesta planta, d'aspecte rústic i creixement lent, ha format les seues vares durant els darrers mesos, el seu creixement a l'exterior, ha modificat les seues rosetes que creixen més tancades i dures que altres zecherii que he vist.

Se abren las primeras flores de la Tillandsia zecherii, esta planta de aspecto rústico y crecimiento lento, ha formado sus varas durante los ultimos meses, su crecimiento al exterior ha modificado sus rosetas, que crecen mas compactas y duras que otras zecherii que he visto.

tillandsia zecherii

La Tillandsia argentina, també és una planta que es cultiva amb paciència, aquest exemplar, fa set anys que viu amb mi, i com podeu veure, encara es petit, però ho compensa amb la seva facilitat per a florir, fora d'aquesta època és una planta totalment invisible, amb aquest verd grisenc més aviat fosc.

La Tillandsia argentina, tambien es una planta que se cultiva con paciencia, este ejemplar, hace siete años que vive conmigo y como podemos ver todavia es pequeño, pero lo compensa con la facilidad que tiene para florecer, fuera de esta época és una planta invisible, con su color verde grisaceo mas bien oscuro.

Tillandsia argentina

La Tillandsia jucunda, un altra planta argentina, te un tacte com de paper dur, les tillandsies poden ser apreciades i diferenciades moltes vegades també per el tacte, en aquest moment, també iniciant la floració.

La Tillandsia jucunda, es otra planta argentina, tiene el tacto como de papel duro, las tillandsias, pueden ser apreciadas y diferenciadas tambien por el tacto, en este momento tambien inicia su floración.

Tillandsia jucunda

Després de les pluges de fa uns dies, la Tillandsia streptophylla, ja posada a l'exterior, canvia radicalment el seu aspecte, a l'interior, on la faig passar l'hivern, les fulles es repleguen sobre elles mateixes i li donen el seu aspecte típic més arrissat com a la segona imatge.

Despues de las lluvias de hace unos dias, la Tillandsia streptophylla, ya instalada el exterior, cambia radicalmente su aspecto, en el interior, donde la mantengo en invierno, las hojas se repliegan sobre si mismas y le confieren su aspecto típico mas rizado, como en la segunda imagen,

Tillandsia streptophylla (hidratada)

Tillandsia streptophylla (deshidratada)

A un altra part del jardí, tinc altres Tillandsies i bromelies que no es troben totalment a gust a ple sol en estiu i tampoc agraeixen la pluja de l'hivern, una petita zona coberta, on el sol a l'estiu no arriva amb molta força i més arecerada del fred els mesos d'hivern, també és una zona d'elecció amb les absències més o menys llargues de vacances, on l'humitat es conserva més temps.

En otra parte del jardín, tengo otras tillandsias y bromelias que no se encuentran a gusto a pleno sol en verano y que no agradecen las lluvias invernales, una pequeña zona cubierta, donde el sol en verano no llega directamente y mas resguardada del frio los meses de invierno, tambien es la zona de elección con las ausencias mas o menos largas en vacaciones, donde la humedad se conserva mas tiempo.

Les Tillandsies xerographiques, altra de les plantes lentes i que no convé tractar d'accelerar, es millor tindre-les a cobert, especialment a l'hivern, però sempre ben vigilades, per què malgrat la seva procedència desertica i els seus baixos requeriments de reg, necessiten humitat ambiental relativament elevada si no volem perdre-les per deshidratació, quan comencen a tindre simptomes de creixement, per a mi és millor exposar-les a l'aire i deixar-les adaptar-se a poc a poc, és una planta amb un cicle de creixement i floració llarg que mostra els simptomes d'un cultiu incorrecte quan sovint ja és massa tard per arreglar-ho, no deixa per això d'esser l'estrella de totes les Tillandsies.

Las Tillandsias xerographicas, otra especie lenta que no conviene tratar de acelerar, es mejor cubrirla en invierno, pero siempre bien vigiladas, porque a pesar de su procedencia desertica y sus bajos requerimientos hídricos, necesitan humedad relativamente elevada si no queremos perderla por deshidratación. Cuando empieza a tener sintomas de crecimiento, para mi es mejor exponerla al aire y dejarla adaptarse poco a poco, es una planta con un ciclo de crecimiento y floración largo, que muestra los sintomas de un cultivo incorrecto cuando ya es muy tarde para arreglarlo, no deja por ello de ser la estrella de las tillandsias.

Tillandsia xerographica

El petit racò on viuen algunes bromelies que cultive com a epífites i que necessiten tindre el seu dipòsit d'aigua ple, el seu creixement sense substrat és molt més lent i les plantes es fan mes compactes, en estiu es imprescindible pulveritzar i regar amb constància, també am addició d'adobs.

El pequeño rincón donde viven algunas bromelias cultivadas como epífitas y que necesitan tener su deposito de agua lleno, su crecimiento sin substrato es mucho mas lento y las plantas se hacen mas compactas, en verano, es imprescindible pulverizar y regar con constancia, tambien con adición de abonos.

L'aechmea recurvata, en la seua varietat benrathii, la vaig adquirir plantada a un cossiol i sense referències de que es pugues cultivar sobre suport, però com gairebé totes les bromelies, aquest tema sempre es questió més de la capacitat que te l'ambient on la posem de retindre la humitat i de la frequència dels recs que de la seva veritable preferència per la terra.

La Aechmea recurvata var benrathii, la adquirí cultivada en maceta y sin referencias de que se pudiese cultivar sobre soporte, pero como casi todas las bromelias, este tema siempre es cuestión mas de la capacidad del ambiente de cultivo para retener humedad y de la frecuencia de riegos, que de su verdadera preferencia por la tierra.

Aechmea recurvata var benrathii

Després de la floració la Aechmea recurvata var recurvata, comença a emetre brots per la seua base, li he retallat les fulles a la roseta principal ja florida, per poder manejar-la amb més facilitat, els brots del tamany del que podem veure a l'esquerra, ja es poden tallar i plantar per separat, inicialment millor a un cossiol on creixerà ràpidament i també estimularà a la roseta mare a treure'n alguns mes que en aquest cas vull conservar per a mantindre un grup. La roseta principal va poc a poc perdent força durant alguns anys, i en aquest cas la seva funció és molt important com a diposit d'aigua que alimenta els brots, encara sense capacitat d'amagatzemar-la eficaçment.

Despues de la floración, la Aechmea recurvata var recurvata, empieza a emitir brotes por la base, le he recortado las hojas a la roseta principal para hacerla mas manejable, los brotes con un tamaño como el de la derecha, se pueden cortar y plantar por separado, inicialmente mejor en maceta donde crecerá rapidamente y tambien estimulará a la roseta madre a producir mas brotes, que en este caso quiewro conservar para formar un grupo. La planta principal perderá fuerza hasta morir en pocos años, pero su función será muyy importante como depósito de agua que alimentará los brotes, todavia sin capacidad para almacenar agua eficazmente.

Aechmea recurvata var recurvata.

Aquí una de les Tillandsies grans, la Tillandsia secunda var vivipara, un petit exemplar que tinc un parell d'anys, sembrada sobre escorça de pi, el seu creixement en aquestes condicions es més ràpid, en canvi sembla que la planta arriva a tindre mes tamany quan es cultiva sobre suport. La meva intenció es fer-la creixer una mica mes i després montar-la sobre un suport, aquesta varietat, s'anomena vivipara, per la seva tendencia a treure brots des de la seva inflorescència que poden ser sembrats a part per a multiplicar-la.

Aquí una de las Tillandsias grandes, la Tillandsia secunda var vivipara, un pequeño ejemplar que tengo hace un par de años, plantado sobre corteza de pino, su crecimiento en estas condiciones es mas rápido, en cambio parece que la planta alcanza mayor tamaño cuando se cultiva sobre soporte. Mi intención es hacerla crecer un poco mas y despues montarla sobre un soporte, esta variedad se denomeina vivipara por su tendencia a emitir brotes desde la inflorescencia que pueden ser sembrados a parte para multiplicarla.

Tillandsia secunda var vivipara.

flors d'Aire

Les flors de les Tillàndsies, son diverses tan en quan a la seva forma com pel seu color i diria també pels seus ritmes temporals, és això realment el que més m'atreu d'aquest gènere. He recollit una petita mostra d'aquesta diversitat que es manifesta any rere any amb les floracions.

Las flores de las Tillandsias, son diversas en cuanto a su forma, su color e incluso sus ritmos temporales, es eso lo que realmente me atrae de este género. He recopilado una pequeña muestra de esta diversidad que se manifiesta año tras año en las floraciones.

Flors d'Aire. Tema: "El Nord" del grup musical valencià L'Ham de Foc.

La memòria vegetal de les Tilandsies-La memoria vegetal de las Tillandsias.

En poc més d'un mes, les temperatures hauran baixat el suficient com per a que hi haja un sensible descens de l'activitat vegetal, encara que no és sempre així per a tot el conjunt de les Tillandsies, Algunes de procedència salvatge, conserven la memòria de la primavera del sud, la Tillandsia durattii, difícil de confondre amb qualsevol altra, te costum d'iniciar la floració gairebé en Novembre, el fred de l'hivern la farà avançar lentament i serà com a mínim a finals de març que obrirà massivament les seues flors intensament perfumades. Altres Tillandsies després de la floració i mort de la roseta principal, es multiplica des de els brots basals, a la tillandsia durattii, només surt un fillol que continua creixent continuament i formant una planta que pot arrivar a més d'un metre de llarga.




En poco mas de un mes, las temperaturas habran bajado lo suficiente como para que haya un sensible descenso de la actividad vegetal, aunque no es así para todo el conjunto de las Tillandsias, algunas de procedencia salvaje,, conservan la memoria de la primavera del sur, la inconfundible Tillandsia durattii, tiene la costumbre de iniciar la floración casi en noviembre, el frio del invierno la hará avanzar lentamente hasta  finales de marzo o principios de abril, cuando abrirá masivamente sus flores de perfume intenso.
Otras Tillandsias tras la floración y muerte de la roseta  principal, se multiplica desde los brotes basales, en la Tillandsia durattii,m este brote és unico y la planta va floreciendo y desarrollandose hasta llegar a alcanzar un metro de longitud

Altra de les flors d'hivern habituals son les de la Tillandsia zecherii, una planta que malgrat que funciona be, no acaba de mostrar la seva bellesa, en canvi floreix quan toca sense cap problema.

Otra habitual de las flores del invierno, es la Tillandsia zecherii, una planta que a pesar de que va bien, no manifiesta toda su belleza, aunque florece cuando toca sin problemas.

La Tillandsia araujei, sembla ser la més oportunista de les Tillandsies, li agrada la humitat i encara que "sobreviu" als extrems del meu medi ambient, no mostra com de prolifica i de ràpid creixement pot arrivar a ser, aquesta tardor plujosa, sense cap dubte l'han fet sentir-se com a casa

La Tillandsia araujei, parece ser mas oportunista, le gusta la humedad y aunque "sobrevive" los extremos de este medio ambiente, no demuestra lo prolifica que puede llegar a ser, este otoño lluvioso, la ha hecho sentirse como en casa.

Aquestes dues espècies molt relacionades i que de vegades han segut considerades varietats de la mateixa espècie, son de les plantes més especials en quan a floració, comencen ara amb una exhuberancia micro-brutal a formar les seues abundants bràctees, les seves floracions son simultanees i duren la totalitat de l'hivern, no s'aturen en cap moment i l'any passat la neu les va cobrir en plena floració sense que cap de les dues resultés afectada el més mínim. Es tracta de la petita Tillandsia crocata, de bella floració groga i perfum dolç i intens i la seva germana gran la Tillandsia caliginosa, també de floració groga igualment perfumades.

Estas dos especies muy relacionadas, hasta incluso ser consideradas como variedades de la misma especie, son de las plantas mas especiales en cuanto a floración, comienzan ahora con una exhuberancia micro-brutal a formar abundantes bracteas, sus floraciones son simultaneas y duran la totalidad del invierno, sin detenerse en ningún momento y el año pasado fueron cubiertas por la nieve en plena floración y no se vieron afectadas lo mas mínimo. Se trata de la pequeña  Tillandsia crocata, de flor amarilla y perfume penetrante y su hermana mayor, la Tillandsia caliginosa, tambien de floración amarilla e igualmente perfumada.

Floració Tillandsies Juny 2010-Floraciones Tillandsias junio 2010

Aquest any de plujes, puc dir que ha segut excel.lent al meu jardí  "atmosfèric", un llarg hivern de fred moderat però sense glaçades i com que la neu de març, va ser un espectacle singular i l'unica incidència va ser la providencial caiguda de la coberta d'ombra, que després de tot, dedueixo que no ha fet tot el be que jo pensava, per que la major insolació, no ha fet que baixés l'index d'humitat ambiental com jo pensava i en canvi ha millorat sensiblement l'aspecte i duresa de les plantes i la coloració de les flors, tot hi ha que dir-ho que he començat a abonar-les amb un programa sistemàtic i també s'ha notat bastant aquest fet.

Este año de lluvias, puedo decir que ha sido excelente para mi jardin "atmosférico", un largo invierno, de frio moderado pero sin helar y como la nieve de marzo, solo ha dejado una anecdota singular y la única incidencia ha sido para bien, ya que la caida de la cubierta de sombra por las inclemencias, ha mejorado el aspecto de las plantas y la coloración de sus flores, sin haber bajado la humedad ambiental, que es lo que yo pensaba, tambien al mismo tiempo, he comenzado a abonar sistematicamente y la verdad es que se ha dejado notar bastante.

La Tillandsia tenuifolia, al principi no m'anava gaire be, els requeriments d'humitat la feien poc adequada, ara ja no penso això, les plantes acabades de treure d'un hivernacle tropical, sempre pateixen una adaptació molt molt traumàtica, aquest any, va florir el mes d'Abril, com podeu veure a un altre post anterior, i ara ha tornat a fer-´ho amb molta més força pel millor clima, viu al sol com les altres i es trova en ple creixement.

La Tillandsia tenuifolia, al principio no me iba muy bien, los requerimientos de humedad, no la hacian adecuada, ahora pienso que cuando una planta acabada de comprar la sacamos de un invernadero para cultivarla al exterior, sufre una adaptación muy traumática, este año, floreció el mes de abril (post anterior) y ahora mismo vuelve a hacerlo con mucha mas fuerza, por el mejor clima , vive al sol como todas las demas y está en pleno crecimiento.

La Tillandsia cacticola, ja una planta de bon tamany i per tant amb una inflorescència de grans dimensions, encara li queda una mica, però aquest tránsit del verd al  lila, és impressionant en matissos.

La Tillandsia cacticola, una planta ya de buen tamaño, con una gran inflorescencia, todavia le queda un poco, pero este transito inicial de verde a lila, es impresionante en cuanto a matices de color.

La gran bràctea central de la Tillandsia magnusiana, aquesta planta, crec que és important que no es trove amagada,  es a dir, millor exposada a l'aire pels quatre cantons, el seu suport és un anell de fil ferro, per que no volia fer malbé les seves delicades fulles manipulant-la gaire, és una planta que des d'ara aprecio molt per la seva estètica i la seva facilitat de cultiu.

La gran bractea central de la Tillandsia magnusiana, esta planta pìenso que es importante que esté muy expuesta al aire, está montada sobre un anillo de alambre, porque no queria estropear sus delicadas hojas con la manipulación, es una planta que ahora aprecio mucho por motivos evidentemente estéticos y por su facilidad de cultivo.

Altra de les Tillandsies importants, coneguda per la seva resistència a durissimes condicions. Estic d'acord, quasi totalment, però sempre després d'una adaptació i no exactament a curt termini, al final malgrtat el seu lent creixement, la podem veure moure's una mica.

Otra de las Tillandsias importantes, conocida por su resistencia a durisimas condiciones. Estoy de acuerdo casi al completo, pero despues de una medianamente lenta adaptación, tras la cual, la podemos ver minimamente moverse a pesar de su lento crecimiento.

De laq gran quantitat d'híbrids que creixen al noroest d'Argentina, sota els noms de  T.castellanii, T.retorta, T. Capillaris, T. cordobensis i podria dir alguns noms més de plantes quejo de cap manera sabria distingir ni classificar, ens arriven aquestes dues plantentes d'un aspecte semblant, florint al mateix temps, amb flors paregudes, ambdues de la familia que els col.leccionistes anomenem sp, que es una manera de dir, no se que es aquesta planta i al cap i a la fi, l'afany classificatori és més una característica humana que una diferenciacio sistemática de la naturalesa. lliçó d'humilitat i a per un altre pal.

De la multitud de híbridos que crecen al noroeste de Argentina, agrupados bajo las formas T.castellanii, T.capillaris, T.retorta, T. cordobensis y se me ocurririan algunos nombre mas de plantas que no podria diferenciar ni distinguir, ni tampoco incluir dentro de una especie en todos sus caracteres, nos llegan estas dos floraciones, al mismo tiempo, de similar aspecto, diferentes tamaños pero ambas de la familia que los coleccionistas llamamos sp que viene a significar que no tengo ni idea de lo que es esta planta y que al fin y al cabo el instinto clasificatorio es mas una característica humana que una diversificación sistematica de la naturaleza, leccion de humildad y a por otro palo.

   

La Tillandsia tricolor, floreix com el seu nom diu i la veritat és que fins que no ho fa, no es una planta que crida l'atenció en cap aspecte

La Tillandsia tricolor, florece tal como se llama y la verdad es que hasta que lo hace no es una planta muy llamativa casi en ningun aspecto.

     i per acabar, aquesta polinització artificial, amb exit, una Tillandsia aeranthos amb una bergerii, típica polinització, bona per a fer proves de germoinació, per què aquestes plantes, treuen ràpidament les vaines de llavors, despres de la flor, en canvi altres triguen tot un any, també he provat T.tenuifolia amb t.albertiana, si surt, serà una cosa especial.

Y para terminar, esta polinización artificial con éxito, la típica  T.aeranthos X bergerii, con la cual haré pruebas de germinación, porque estas plantas rapidamente fructifican tras la flor, en cambio otras plantas estan todo un año para hacerlo, tambien he probado T.tenuifolia con t. albertiana, si sale bien será especial.

Tillandsies en Primavera-Tillandsias en primavera

Tillandsia aeranthos, el 2010 està produint com quasi tots els anys floracions masives.

Tillandsia aeranthos,  el 2010, como todos los años està floreciendo masivamente.

  Sembla que ja finalment la primavera ha arrelat a les nostres terres, el comportament de les Tillandsies aquest any ha estat diferent, com que l'arrivada de la bona estació, no ha propiciat una pujada radical de temperatures, els sintomes de floració s'han allargat extraordinariament, per què a més la humitat ha estat molt superior, molts dies de pluja, altres tants de nuvols. Per primera vegada he començat a utilitzar adobs sistematicament, concretament un adob equilibrat a la meitat de dosi i aplicat quincenalment, a mes de pulveritzacions també sistemàtiques, per què me'n adono que moltes de les meves plantes floreixen sense arrivar a un tamany que jo consideraria normal, no passa amb totes les espècies, però és un problema que ocorre i que ja he sentit comentar a algun cultivador.
  

La florifera Tillandsia argentina obrirà les seves flors en menys d'una setmana

La florifera Tillandsia argentina en menos de una semana abrira sus flores

     Parece que finalmente la primavera ha enraizado en nuestras tierras, el comportamiento de las Tillandsias, este año ha sido diferente, como la llegada del buen tiempo, no ha propiciado una subida radical de las tempperaturas máximas, los sintomas de floración se han ralentizado extraordinariamente, porque ademas la humedad ha sido superior a la habitual. con muchos dias de lluvia y otros tantos nublados. Por primera vez he comenzado a usar abonos sistematicamente, un abono equilibrado a mitad de dosis, administrado quincenalmente y un riego tambien sistematico, porque me doy cuenta que mis plantas florecen antes de llegar a un tamanño que yo consideraria adecuado, no pasa con todas las especies, pero si es un hecho documentado por otros cultivadores.

La Tillandsia cacticola, llarg temps deturada, comença a tintar la seva bràctea floral

La tillandsia cacticola, parada durante mucho tiempo, empieza a colorear su bractea

La Tillandsia magnusiana, estranyament resistent malgrat el seu aspecte fràgil, floreix per primera vegada.

La Tillandsia magnusiana, extrañamente resistente a pesar de su aspecto frágil, florece por primera vez

I també per primera vegada, treu la flor la Tillandsia tectorum

Y tambien por primera vez florece la Tillandsia tectorum.

La Tillandsia bergerii, en canvi, només ha tret una sola flor en els prop de 20 exemplars de diverses procedències que tinc, devegades ha segut tan massiu com la Tillandsia aeranthos, ningú sap per què passa això, encara que alguns s'arrisquen a opinar.  Es recomana un hivern una mica fred, en el meu cas viu tot l'any a l'exterior i te sempre hiverns una mica freds, n'hi han entre ells també exemplars estranys que mai no he vist florir, altres pocs que son minimament fidels i gran part erràtics totalment, un dels meus objectius secrets es descobrir aquesta sequencia difícil d'aconteixements que favoreixen la floració.

La Tillandsia bergeri, en cambio, no ha sacado mas que una sola flor en los cerca de 20 ejemplares de diversas procedencias que tengo, a veces ha sido tan florifero como la aeranthos, nadie sabe porque pasa esto, aunque hay quien se arriesga a opinar. Se recomienda un invierno ligeramente frio para estimular la flor, pero los mios viven todo el año al exterior y siempre tienen inviernos ligeramente frios. Hay entre elloos individuos que jamas los he visto florecer, otros son minimamente fieles y gran parte de ellos lo que yo denomino erràticos. Uno de mjis secretos objetivos es descubrir la secuencia de acontecimientos que hacen que esta planta florezca cada primavera.