Tillandsia cacticola

La Tillandsia cacticola, espècie de procedència peruana, on sembla que viu a molts diferents altituts, és una de les espècies més resistents i fàcils del gènere i per això recomanable a qualsevol col.lecció, no per això deixa d'esser per a mi una de les més impressionants pel seu aspecte vegetatiu, ja de per si atractiu per les seves fulles vellutoses, densament cobertes de tricomes. El seu nom específic de cacticola, és evocador de les àrees dessèrtiques que sens dubte col.lonitza.

No reacciona amb la total absència d'aigua, ja que rara vegada l'he vist afectada per aquest fet ni tan sols els mes rigorosos estius, en canvi amb la presència d'humitat ambiental, s'infla extraordinariament fins arrivar a tindre una certa suculència a les fulles. En el meu cas no pareix tindre una època concreta de floració, tal volta si floreix durant l'hivern, es ralentitza o atura el seu creixement.

Ho fa frequentment i el tamany de les flors, és directament proporcional al tamany i la edat de la planta, les espigues florals, color rosa fort, apareixen en número variable al final d'una llarga tija des d'on van sortint sequencialment les seves flors blanques amb una petita vora negra blavosa, en canvi, no tenen cap flaire, encara que no ho necessiten gaire.

La Tillandsia cacticola, procedente de Perú donde parece que ocupa un amplio rango de altitudes, es una de las especies mas resistentes y fáciles del género y por ello recomendable en cualquier colección, no por ello deja de ser para mi una de las mas impresionantes por su aspecto vegetativo, ya de por si atractivo, ya que sus hojas de aspecto y tacto aterciopelado, se encuentran densamente cubiertas de tricomas, su nombre específico de cacticola, evocador de àreas desérticas donde sin lugar a dudas transcurre su vida. Apenas reacciona ante la ausencia de riego ya que rara vez la he visto con sus hojas afectadas por ello, y en cambio su reacción ante la humedad ambiental es practicamente inmediata, llenandose de agua hasta parecer en cierta forma que posee cierta suculencia.

No parece tener en mi caso una época concreta de floración, aunque en invierno si se encuentra floreciendo simplemente se ralentiza, lo hace frecuentemente y el tamaño de la flor, es directamente proporcional al de la edad de la propia planta, las espigas florales, de un rosa fuerte, se forman al final de un largo tallo en número variable, y van apareciendo secuencialmente sus flores blancas con un pequeño reborde negro, en cambio carecen de aroma, frecuente en muchas tillandsias, aunque realmente no lo necesita.