Sempervivum tectorum, formes i llocs. (Andorra) / Sempervivum tectorum formas y lugares. (Andorra)

     Aquest estiu han tornat a prendre protagonisme al Jardí del Drach les Sempervivum "salvatges", després de més de deu anys que vaig decidir deixar de cultivar-les i de col.leccionar-les i  vaig pensar crec que encertadament, que la naturalesa estrictament lliure és el seu jardí i també el meu i el de tots.

      Este verano, han vuelto a tomar protagonismo en el Jardí del Drach las Sempervivum "salvajes", después de mas de 10 años en que decidí dejar de cultivarlas y coleccionarlas y pensé, creo que acertadamente, que la naturaleza estrictamente libre es su jardín, el mio y el de todos.

      Tinc una especial aficció per la variació morfològica natural en les plantes, des de dos punts de vista principals, el ventall de variació que es produeix a una planta individual, quan les seves condicions de vida i de cultiu canvien i que son les eines amb les quals un individu tracta d'adaptar-se i sobreviure de la millor manera possible, el màxim temps possible i per altra banda, la sel.lecció natural que fa que dintre d'una gran població de l'espècie, unes formes predominen sobre altres i a poc a poc ocupen els seus llocs de preferència i així determinen els colors, les olors i les formes  d'un paisatge i el converteixen en una entitat dinàmica, com així ho és.

     Tengo un especial interés en la variación morfológica que se produce en las plantas, desde dos puntos de vista principales, por una parte el abanico de variación que se produce en una planta individual, cuando sus condiciones de cultivo y de vida cambian y que son las herramientas con que cuenta un individuo para adaptarse y sobrevivir de la manera mejor posible, el mayor tiempo posible y por otro lado, la variación natural que se da en una gran población de una especie determinada en el que unas formas predominan sobre otras y poco a poco acaban ocupando los lugares de preferencia y determinan los colores, los olores y las formas de un paisaje y lo convierten en un ente dinámico, como en efecto lo es.

 

     L'espècie de Sempervivum que més habitualment podem trobar als nostres jardins i de fet i de molt lluny la més coneguda és la Sempervivum tectorum.

     No moltes persones coneixen que aquestes plantes formen part de la nostra flora local i curiosament gairebé la totalitat de les plantes cultivades,(exceptuant les cultivades per col.leccionistes o aficcionats més avançats, es clar) no pertanyen a les varietats que viuen a les nostres muntanyes i es per què molt poques Sempervivum d'orígen natural poden viure sense cap assistència fora dels seus hàbitats muntanyencs, per altra banda tan específics i exigents i convertir-se en plantes domèstiques.

     La especie de sempervivum que mas habitualmente podemos encontrar en nuestros jardines y dehecho y con diferencia la mas conocida es la Sempervivum tectorum.

     No muchas personas conocen que estas plantas forman parte de nuestra flora local y curiosamente  casi la totalidad de las plantas cultivadas (exceptuando las cultivadas por coleccionistas o aficionados avanzados) no pertenecen a las variedades que viven en nuestras montañas y es porque muy pocas Sempervivum de orígen natural pueden vivir sin asistencia fuera de las zonas montañosas, por otra parte tan exigentes y duras y convertirse en plantas domésticas.

Sempervivum tectorum, es troba distribuïda per gairebé la totalitat de la Cordillera Pirenaica i  fins i tot les seves poblacións naturals ocupen el massís del Montseny a les Serres prelitorals catalanes, que son el límit Sud-Oest de la seva ampla distribució. La nostra Sempervivum pirenaica, pertany a la subespècie Boutignyanum. La que podem trobar a altituts  molt moderades al plé centre dels Pirineus.

Sempervivum tectorum se distribuye por casi la totálidad de la Cordillera pirenaica incluso su distribución natural llega a las Sierras prelitorales catalanas, en el macizo del Montseny, que es el límite Sud-Oeste de su amplia area de distribución. Nuestra Sempervivum pirenaica pertenece a la subespecie Boutignyanum, la que podemos encontrar a altitudes mas moderadas en el centro de los Pirineos.

     Els que hem pogut recorrer diferents àrees pirenaiques, sobre tot a Catalunya ens adonem de seguida, que el mediterrani i tota la seva influència, marca diferències als paisatges i la vegetació que podem trobar i les Valls d'Andorra per a les Sempervivum tectorum son aquest punt on el Mare Nostrum deixa anar poc a poc el seu calor i la seva llum. 

      En aquest cas hem recorregut alguns indrets geogràficament oposats d'aquest petit país i heus aquí una petita mostra del que hem trobat. 

     Com és habitual a la muntanya, els petits rèptils, potser per què els hi costa més arribar a la seva temperatura de funcionament, es mostren amables amb les càmeres fotogràfiques, permetent-nos obtindre imatges com aquesta a pocs centímetres. En aquest cas una Sargantana ibèrica (podarcis hispanicus) escalfant-se sobre les pedres planes de pissarra exposades al sol.

     Los que hemos podido recorrer diferentes areas de los Pirineos, sobre todo en Catalunya, nos damos cuenta en seguida que el mediterraneo y toda su influencia, marca las diferencias entre la vegetación y los paisajes que podemos encontrar y los valles de Andorra son para la Sempervivum tectorum ese punto donde el Mare Nostrum deja ir poco a poco su calor y su luz.

      En este caso hemos visitado algunos lugares geogràficamente opuestos de este pequeño país y aquí una muestra de lo que hemos encontrado.

      Como es habitual a la montaña, los pequeños reptiles, quizas porque les cuesta alcanzar la temperatura de funcionamiento, se muestran amables con las camaras fotográficas, permitiendonos obtener imágenes como esta a escasos centimetros. En este caso una lagartija ibérica (Podarcis hispanica), calentandose sobre las piedras planas de pizarra expuestas al sol.

       

 

     Els paisatges d'altitut de les Valls d'Andorra, no son una excepció en quan a la bellesa, amb els seus llacs d'alta muntanya ubicats a la capçalera d'antics glaciars, on sempre queden petites taques de neu i la seva forma típica en U, que va produïr el pas de grans llengues de gel, fa uns quants milers d'anys. 

     No havia trepitjat aquestes terres amb tanta frequència com altres i em va sorprendre la semblança de les tectorum amb el morfotipus més habitual del Pirineu Central, que viu  per exemple a la vall d'Aran i de les que vaig parlar a l'anterior entrada.

     Los paisajes de altitud de los Valles de Andorra, no son una excepción en cuanto a su belleza, con sus lagos de montaña ubicados en las cabeceras de antiguos glaciares, donde siempre perviven algunas manchas de nieve y con su forma típica en U, producida por el paso de grandes rios de hielo hace unos cuantos miles de años.

     No habia recorrido estas tierras con tanta frecuencia como otras y me sorprendió la semejanza de las Sempervivum tectorum con el morfotipo mas habitual del Pirineo Central y que se encuentra por ejemplo en el Valle de Arán y de las que hable en la anterior entrada.

     Aquestes tectorum, morfològicament son plantes grans i no vaig a dir que no son suculentes, però com que ocupen zones on la manca d'humitat és un problema desconegut, aquest caràcter no està especialment definit i on el sol directe no els fa tindre els colors contrastats i les taques apicals característiques de l'espècie, es troben intuides o totalment absents a la immensa majoria dels exemplars trobats.

     Estas tectorum, son plantas grandes y no puedo decir que no sean suculentas, pero como ocupan zonas donde la falta de humedad es un problema desconocido, este carácter no está especialmente definido y donde el sol directo no las hace tomar un color mas contrastado y la coloración apical típica de esta especie, se encuentra ausente o ligeramente intuida en la gran mayoria de los ejemplares.

      El més curiós és que aquestes característiques es mantenen en cultiu i es per que son fruit d'una llarga i lenta sel.lecció natural.

     Lo mas curioso es que estas características se mantienen en cultivo y es por que son fruto de una larga y lenta selección natural.

      A l'altra banda del país i a les vessants de les muntanyes que encaren el sud, el panorama és totalment diferent i boscos d'alzines antigues ocupen les zones més baixes.

     A la otra punta del país y en las vertientes que dan al sur, el panorama és totalmente diferente y bosques de encinas antiguas ocupan las zonas mas bajas.

      La presència de mineral de ferro es troba impregnant les roques del paisatge, on de nou el Sedum dasiphyllum apareix com un personatge permanent.

       La presencia de mineral de hierro impregna las rocas del paisaje, donde de nuevo el pequeño Sedumn dasiphylum aparece como personaje permanente.

Així com els cultius tradicionals de Tabac que amb frequència ens fan tindre la sensació d'estar a altres llocs del mon i no al mig d'els Pirineus.

   Así como los cultivos tradicionales de tabaco, que con frecuencia nos trasladan mentalmente a otros lugares y no en medio de los Pirineos.

     El raïm de pastor (sedum sediforme), tan familiar per a mi a les terres del sudi, esquitxa aquí les pedres d'una manera curiosament abundant.

     El Sedum sediforme, tan familiar para mi en las tierras del sur, salpica aqui las piedras de una manera curiosamente abundante.

I com no les Sempervivum tectorum pirenaiques que més m'agraden, amb els seus colors ben marcats i com podem veure, ben diferents dels seus parents de més a l'Oest.

Y como no las Sempervivum tectorum pirenaicas, que mas me gustan, con sus colores bien marcados y como podemos ver, muy diferentes de sus parientes de mas al oeste.

 

Aquest  aspecte i aquesta suculència ben marcada, em recorda les poblacions de Sempervivum tectorum del Pirineu de Girona, que troben a Andorra el seu límit occidental de distribució. Es clar que les fronteres a la naturalesa estan més justificades i a la vegada son més permeables que no pas les nostres fronteres polítiques.

Este aspecto y esta suculencia bien marcada, me recuerda a las poblaciones del Pirineo de Girona, que encuentran esn Andorra su límite occidental de distribución. Claro está que las fronteras en la naturaleza estan mas justificadas y a la vez son mas permeables que nuestras fronteras políticas.

 I aquí deixem les muntanyes, després d'haver dedicat una mica d'atenció a aquestes plantes, per a adonar-nos una vegada més que les peces de la vida, aparentment immòbils, es troben també com nosaltres en constant moviment i que tot és una questió de velocitat.

Y dejamos las montañas despues de haber dedicado un poco de atención a estas plantas y darnos cuenta una vez mas que las piezas de la vida, se encuentran en constante movimiento y que todo es una cuestión de velocidad

Les Sempervivum del Montseny-Las Sempervivum del Montseny

I la boira cobreix tota la vall abans de la pujada, unes taques de bosc que comença a adormir-se sobre un gruixut  matalas de fulles seques que van trencant-se al nostre pas. El matí és fred, potser per a nosaltres de ple hivern, per a aquest paratge ha començat només a fer una mica de fresca. El massís del Montseny, per als que vivim al formiguer frenétic de la gran Barcelona és com una catedral on practiquem un culte local a la naturalesa. Es per això que mai no et trobes sol als camins ancestrals que porten cap al cim del Matagalls, amb una alçada de 1700m, és la segona cota del Montseny i el nostre objectiu és visitar una vegada més alguns supervivents vegetals que prefereixen penjar-se de les roques solitàries on ningú més vol viure, on ningú més pot viure.

Y la niebla cubre el valle antes de la subida, unas manchas de bosque que empieza a dormir sobre un grueso colchon de hojas secas que se rompen a nuestro paso. La mañana es fria, quizás para nosotros como de pleno invierno, para este paraje, tan solo ha empezado a hacer algo de fresco. El macizo del Montseny, para los que vivimos en el hormiguero frenético de la gran Barcelona, es como una catedral donde rendimos un culto local a la naturaleza. Es por eso que nunca te encuentras solo por los caminos ancestrales que llevan a la cumbre del Matagalls, con una altitud de 1700 metros, es la segunda cota del Montseny y nuestro objetivo es visitar una vez mas algunos supervivientes vegetales que prefieren colgarse de las rocas solitarias donde nadie mas quiere vivir, donde nadie mas puede vivir.

Es tracta de la Sempervivum tectorum ssp boutignyanum, amplament distribuïda per la cordillera pirenaica i  que troba al massís del Montseny, on es l'única espècie present, les seues poblacions més meridionals. Des d'els 1300 metres, ja es fa present, exclusivament colonitzant les roques que surten aquí i allà, principalment orientades al sud-est.

Se trata de la Sempervivum tectorum ssp boutignyanum, ampliamente distribuida por la cordillera pirenaica y que encuentra en el Montseny, donde es la única especie presente,sus poblaciones naturales mas meridionales. A partir de los 1300 metros ya es facil encontrarla, exclusivamente colonizando los roquedos que emergen aquí y allá, orientadas principalmente en su vertiente sureste.

Una de les coses que més crida l'atenció, és l'abundancia i la densitat de les seves poblacions. Aquesta època, després de les abundants plujes, les plantes presenten un aspecte sanissim i deixen veure les seves fulles verdes ben obertes. Les comunitats vegetals sobre les roques, sempre son com una excepció, com si la vida tractés amb insistència de cobrir amb un tapís tot allò que li és incòmode o buït.

Una de las cosas que mas llama la atención, es la abundancia y densidad de sus poblaciones. En esta época, despues de las abundantes lluvias, las plantas presentan un aspecto sanísimo y dejan ver sus hojas verdes bien extendidas. Las comunidades vegetales sobre rocas, siempre son como una excepción, como si la vida tratase con insistencia de cubrir con un tapiz todo aquello que le es incomodo o vacio.

Mes amunt, s'acaba el bosc i el vent arrodoneix les formes de les plantes i els ginebres romanen com petites cabanes protectores, petits però vells, com ho demostren les seves branques amb formes torturades per les inclemències. Al Montseny, no vaig poder trobar cap matafoc prosperant sota aquests arbrets, a diferència d'altres zones com Guadarrama o Urbión on trobo més correntment aquesta associació.

Mas arriba, termina el bosque y el viento redondea las formas de las plantas y los enebros permanecen como pequeñas cabañas protectoras, pequeños pero viejos, como lo demuestran sus troncos, con formas torturadas por las inclemencias. En el Montseny, no encontré ninguna Sempervivum prosperando bajo estos arbustos, como ocurre en otras areas como Guadarrama o Urbión, donde he encontrado mas comunmente esta asociación.

     Son plantes d'existència discreta, plantes d'esquerdes i amagatalls de pedra, però com podeu veure a la imatge de sota on m'he volgut integrar amb elles, per als aficcionats amb els ulls entrenats per a cercar-les, aquestes taques vermelles als meus peus ens mostren la seva presència a molta distància.

     Son plantas de existencia discreta, plantas de grietas y escondites de piedra, pero como podemos ver en la siguiente imagen, donde me he querido integrar con ellas, para los aficionados con los ojos entrenados para buscarlas, estas manchas rojizas a mis pies, nos muestran su presencia a mucha distancia.

Les roques mig verticals que miren al sol fins al migdia, son les preferides pels matafocs, el Montseny, te una bona part de component mediterrània al seu clima i es beneficia de la seva humitat.

Las rocas semiverticales que miran al sol hasta el mediodia, son las preferidas por las Sempervivum, el Montseny, tiene una buena parte de componente mediterraneo en su clima y se beneficia de su humedad.

Als prats més alts, pasten ramats de vaques alienes tant al degotís constant de caminants, com a les nostres plantes, que malgrat estar ben accessibles, no formen part de la dieta habitual d'aquests animals.

En los prados mas altos, pastan rebaños de vacas, ajenas tanto al goteo continuo de caminantes, como a nuestras plantas, que a pesar de su accesibilidad, no forman parte de la dieta de estos herbivoros.

A Sempervivophilia, Gerard Dumont, comenta el fet de que les Sempervivum no viuen be a terrenys fortament nitrificats i que la presència abundant de ramaderia amb els seus excrements que podem trobar aquí per tot arreu, contribueix a aquesta nitrificació. Sembla però que els hàbits rupicoles i la poca dependència del substrat, mantenen aquestes plantes una mica fora d'aquest perill.

En Sempervivophilia, Gerard Dumont, comenta el hecho de que las Sempervivum no viven bien en terrenos altamente nitrificados y que la presencia abundante de ganaderia con sus excrementos presentes por todas partes favorece esta nitrificación. Parece que la poca dependencia del sustrato puro dada su ubicacion rupícola, mantienen aquí a estas plantas libres de este peligro.

Aquestes Sempervivum catalanes, son de petit tamany, els estolons d'on surten els fillols, son curts i la seva estructura és dura i compacta, fins i tot punxosa quan creixen a casa seva, moltes de les seves característiques en línies generals, correspondrien a la descripció de la varietat (espècie o subespècie segons autors) coneguda com andreanum i evidentment tot aquest conjunt de Sempervivum en situacions extremes de distribució, es mostra ben diferenciat de la resta de poblacions pirenaiques principalment en les seues adaptacions xerofítiques.

Estas Sempervivum catalanas, son de pequeño tamaño, los estolones de donde nacen los hijuelos, son cortos y su estructura es muy dura y compacta, incluso puntiaguda cuando crecen en su lugar propio, muchas de sus características en lineas generales, corresponderian a la descripción de la variedad (especie o subespecie segun autores) conocida como andreanum y evidentemente todo este conjunto de Sempervivum en situación extrema de distribución, se muestran bien diferenciadas del resto de poblaciones pirenaicas, debido principalmente a sus adaptaciones xerofíticas.

No cal fer esment de que les plantes no son l'únic motiu per tindre la necessitat de pujar aquí. Hi ha un desig antic de mirar les coses des de dalt. La mar que és ben a prop, plena de multituts des d'aquí sembla una continuitat dels nostres ulls. Fan 5ºC, després d'aquest estiu més llarg de l'habitual, ja tenia ganes de sentir les mans fredes i el nas vermell i de posar-me el barret d'hivern i fins i tot els guants.

No hace falta mencionar que las plantas no son el único motivo para tener la necesidad de subir aquí. Hay un deseo antiguo de mirar las cosas desde arriba. El mar, que está muy cerca, lleno demultitudes, desde aqui parece como una continuidad a nuestros ojos. Hay 5ºC, después de este verano mkas largo de lo normal, ya tenia ganas de sentir las manos frias y la nariz roja y de calarme el gorro e incluso los guantes.

La passejada és fàcil, al principi és fa dura per la forta pendent, res de l'altre mon, es cert, però se que qui no està acostumat pateix una mica. A mi personalment, les recerques de plantes m'estimulen més que un bon café carregat i el meu camí està ple de sortides a les roques properes dibuixant un zigzag que tornaria boges a les pròpies cabres, coses de la passió.

El paseo es fácil, al principio se hace un poco duro por la fuerte pendiente, nada del otro mundo, es cierto, pero para quien no esta acostumbrado, hace sufrir un poco. A mi personalmente, las busquedas de plantas, me estimulan mas que un café bien cargado y mi camino se llena de incursiones a las rocas cercanas dibujando un zigzag que volveria locas a las propias cabras, cosas de la pasión-

A les zones més elevades, es troben amb frequència exemplars d'un color més glauc, com a les imatges següents, encara que en general hi ha força variabilitat entre individus, com correspon a aquesta espècie, tant al propi camp com posades en cultiu.

En las zonas mas elevadas,m se encuentran con fercuencia ejemplares de un color mas glauco, como en las imágenes siguientes, aunque en general la variabilidad es una constante en esta especie, tanto en el campo como cultivadas.

Amb només 1700 m d'alçada màxima, el Montseny no és certament un paratge espectacular acomparat amb els que podriem trobar als Pirineus, si parlem pròpiament dels cims, però crec que les zones mes baixes i poblades d'arbres, formen un dels millors paratges de tardor que conec.

Con solo 1700m de altitud máxima, el Montseny no es ciertamente un paraje espectacular comparado con los vecinos Pirineos, al menos en lo que se refiere a las cimas, pero creo que en sus zonas mas bajas y arboladas, se encuentran unos de los mejores paisajes del otoño que conozco.

El cim del Matagalls, coronat per una creu, com podeu veure és una gran superfície arrodonida (i també frequentada), que al principi del camí, no es veu per la presència d'altres elevacions anteriors.

La cumbre del Matagalls, coronada por una cruz, como podeis ver es una gran superficie redondeada (y tambien frecuentada), que al principio del camino, no se ve por la presencia de algunas elevaciones anteriores.

Al camí trobem aquest forat, resta d'un antic dipòsit per guardar la neu, des de la distància sembla com un crater de meteorit.

En el camino, encontramos este agujero, resto de un antiguo depósito de nieve, desde la distancia parece el crater de un meteorito.

Per acabar aquesta entrada, unes imatges més d'aquesta planta expressant-se com cal, en llibertat. M'ha agradat comprovar que tot està al seu lloc i que malgrat que no son bons temps ni per a nosaltres ni per a la naturalesa, aquestes petites plantes continuen de moment formant part de la seva diversitat.

Para acabar esta entrada, unas imagenes mas de esta planta expresandose como debe ser, en libertad. Me ha gustado comprobar que todo esta en su sitio y que a pesar de que no son buenos tiempos ni para nosotros ni para la naturaleza, estas pequeñas plantas, continuan de momento formando parte de su diversidad.

Sempervivum tectorum ssp Boutignianum

Sempervivum tectorum.L

Sempervivum tectorum ssp boutignyanum

Sempervivum andreanum.Wale

Es aquesta sens dubte la Sempervivum més coneguda per tothom i amb la qual tots hem comenÇçat una col.lecció o l'interés per aquestes plantes. Es troba de forma espontània, per tots els Pirineus, a partir dels 1000-1300m i també al massís del Montseny. Totes les altres referències d'aquesta espècie a la Península, son principalment plantes cultivades o naturalitzades, que curiosament no pertanyen a varietats locals. Als Pirineus, la trobem representada sota la subespècie Boutignyanum i dintre d'aquesta podriem diferenciar la forma Andreanum, amb marcades adaptacions xerofítiques i amb una distribució mes propera al mar mediterrani, però encara sense determinar amb exactitut. Cal esmentar, que al comerçÇ es troba aquesta forma com a Sempervivum andreanum.Wale, de la Serra del Cadí, però no sembla apropiat diferenciar-la específicament.

Sempervivum tectorum.ssp boutignyanuma andreanum. Turó de l'home. montseny 1706m

A la Vall d'aràn i el Pallars Sobirà, S.tectorum, presenta moltes variacions morfològiques, com es habitual, per altra part, en general son plantes d'un tamany mitjà, amb les rosetes ben obertes i una coloració, que observant les poblacions naturals, no podriem dir uniforme, hi ha plantes amb un color glauc molt intens i altres color verd fosc, la característica taca apical de les fulles, es mes majoritaria que generalitzada i a més, moltissimes vegades, conviu amb altres espècies i s'hibrida fàcilment.

Sempervivum tectorum a la Vall d'Aran

A la zona mès mediterrània de la seua distribució, que és el Montseny, aquesta planta té un tamany sensiblement mes petit, els seus colors son mes contrastats, fins i tot en cultiu, es mantenen aquestes característiques quasi generals i gran part de les plantes son mes compactes i suculentes. La troballa d'hibrids entre altres espècies i S.tectorum es molt habitual allà on conviuen, ocorre amb menys frequencia amb s.montanum, per una diferència de periodes de floració, però amb s.arachnoideum, es troben facilment tots els estadis intermedis, al si d'una única població de plantes.

Sempervivum tectorum, al Montseny.

Floreixen en color rosa mitjà, i de vegades fan grans inflorescències, sobre tot les plantes que creixen a les zones més homides de la seva distribució.

Distribució geogràfica de S.tectorum

Moltes d'aquestes tectorum naturals, son sensibles al cultiu en el mediterrani, amb una gran proliferació de plagues, es curiós aÇò, quan parlem de l'espècie mès rustica i cultivada a molts cossiols i a molts jardins per tot arreu, no hi ha que oblidar, que les plantes que es mantenen llarg temps en cultiu domèstic, passen de ma en ma i quan tenen aquesta tradició, son clons molt resistents i molt provats, res a veure amb els exemplars salvatges que a priori individualment mai no han tengut condicions diferents a les del seu hàbitat.

Sempervivum tectorum.L cultivat en Bronchales (Teruel)