viernes, 30 de abril de 2010

Strombocactus disciformis



Les primeres flors de l'any d'aquest petit cactus mexicà, que amb frequència no deixa de treure'n durant tot l'estiu. Duren uns quants dies i s'obrin de dia i es tanquen de nit.

Las primeras flores este año, de este pequeño cactus mexicano, que con frecuencia no deja de florecer durante todo el verano. Duran unos pocos dias, abriendose de dia y cerrandose de noche.








jueves, 29 de abril de 2010

Seguiment de sembra de Lophophora williamsii-Seguimiento de siembra de Lophophora williamsii.


   Per primera vegada d'una manera mes o menys seriosa, vull començar a sembrar algunes llavors pròpies del meu grupet de Lophphpora williamsii, si be ho he fet altres vegades amb les llavors que eventualment vaig obtenint, arrivats a certa edat els he anat perdent, principalment per deixadesa pròpia.


    Por primera vez, de una manera mas o menos seria, quiero comenzar a sembrar algunas semillas propias de mi pequeño grupo de Lophophora williamsii, aunque ya lo he hecho otras veces con las semillas que eventualmente se producen, llegada cierta edad, los he ido perdiendo, principalmente por dejadez.



Les flors, es produeixen mes o menys continuament desde finals de primavera i es succeeixen durant tot l'estiu, també al mateix temps, va produint fruits que son de les flors de l'any anterior, es curios que l'anomentat  "peyote" amb l'estimul mecànic dels seus estams, s'autopolinitza amb un moviment dels estams que es tanquen sobre el pistil, açò també passa amb les opunties, curios sempre el moviment als vegetals.





Las flores se producen mas o menos continuamente desde final de la primavera y durante todo el verano, tambien al mismo tiempo va produciendo frutos de las flores del año anterior, es curioso que el "peyote", con el estimulo mecánico de los estambres de sus flores, se autopoliniza, cerrandolos sobre el pistilo, este fenómeno tambien ocurre con las opuntias, curioso siempre el movimiento en los vegetales.



Les llavors de Lophphpora, es produeixen en petites quantitats a dintre d'uns fruits carnosos, tenen una estructura superficial rugosa, observades amb una lupa.

Las semillas de Lophophora, producidas en pequeña cantidad de un fruto carnoso, tienen una estructura rugosa en su superficie observadas con una lupa.



i aquí un altra imatge més individual, aquestes son les llavors amb les quals començaré l'experiencia de cultiu i el seu seguiment.
y aquí otra imagen mas individual, estas son las semillas con las cuales haré el seguimiento y el experimento de cultivo.







lunes, 26 de abril de 2010

Tillandsia aeranthos. Varietats-Variedades.

  La Tillandsia aeranthos, coneguda principalment per la seva varietat tipus, bractea rosa fort amb flors blau fosc, mostra altres varietats, sobre tot a la seva àrea de distribució del sud de Brazil, on han segut descrites les seguents per Teresia Strehl, Dr especialitzat en Botànica i bromel.liàcies de Rio Grande Do Sul, Brazil. Hi ha que dir que sembla que aquestes varietats es troben a la naturalesa, encara que segons comenta Luiz Filipe Varella, autor de les imatges mostrades per a  T.aeranthos var alba, T.aeranthos var albobracteata y T.aeranthos var cerulea(rosea?), així com autor també de meravelloses iimatges de Bromel.lies de la privilegiada localitat de Porto Alegre on viu, son mes rares i difícils de trobar.

 La Tillandsia aeranthos, conocida principalmente por su variedad tipo, bractea rosa fuerte con flores azul oscuro, presenta otras variedades, sobre todo en su area de distribución al sur de Brasil, donde han sido descritas las siguientes por teresia strehl, Dr especializado en Botanica y bromeliaceas de Rio Grande Do Sul, Brasil. Hay que decir que parece que estas diferentes variedades, se dan en la naturaleza, aunque segun comenta Luiz Filipe Varella, autor de las fotografias mostradas para T.aeranthos var alba, T.aeranthos var albobracteata y Tillandsia cerulea (rosea?), asi como autor tambien de maravillosas fotos de Bromelias de la privilegiada localidad de Porto Alegre, donde vive, son mas raras y dificiles de encontrar.


Aquí la Clau d'identificació
Aquí la Clave de identificación.

1. Pètals blau fosc
    Pétalos azul oscuro--------------2
1a.Pètals d'altres colors
    Pétalos de otros colores---------3
2. Bràctea floral groc verdós
    Bractea floral amarillo verdoso--Var albobracteata.















Tillandsia aeranthos var albobracteata.


2a.Bràctea floral rosa fort.
     Bractea floral rosa fuerte-------5
3.  Pètals blancs
     Pétalos blancos----------------4
3a.Pètals rosa clar.
     Pétalos rosa claro--------------Var rosea.














Tillandsia aeranthos var cerulea (rosea?)


4.Bràctea floral groc pal.lid
   Bractea floral amarillo pálido------Var flava.
















http://fcbs.org

4a.Bràctea floral blanca
     Bractea floral blanca------------Var alba














Tillandsia aeranthos var alba.
http://www.flickr.com/photos/luizfilipevarella

5.Bràctea floral de 2cm de llarg.
   Bractea floral de 2cm de longitud.---var aeranthos.















Tillandsia aeranthos var aeranthos.

5a.Bràctea floral de 2,7cm de llarg
     Bractea floral de 2,7cm de longitud.--Var aemula.



















Tillandsia aeranthos var aemula.


El coneixement d'aquestes varietats, m'ha fet reviure una mica l'interés per aquesta espècie tan "habitual.
El conocimiento de estas variedades me ha hecho despertar el interés por esta especie tan habitual.





sábado, 24 de abril de 2010

Aeonium mascaense.

     Aquest petit Aeonium és originari del "Barranco de Masca" en Tenerife, encara que he trovat alguna informació sobre la seva extrema raresa a l'hàbitat i fins i tot he llegit que n'hi ha qui el considera extingit, no obstant això, es trova fàcilment en cultiu i es una petita joia de la naturalesa, ja que conserva les ratlles habituals a molts aeonium, de forma quasi permanent, donant-li una imatge característica molt especial, el sol a la primavera per a mi li fa tindre el millor aspecte quan les fulles es tinten de vermell i s'accentuen els colors.



     Este pequeño Aeonium es originario del Barranco de Masca en Tenerife, aunque he leido en algun lugar sobre su extrema rareza en el habitat e incluso sobre su posible extinción. A pesar de eso, se encuentra facilmente en cultivo y es una pequeña joyade la naturaleza, ya que conserva casi todo el tiempo, las lineas características de los Aeonium, dandole una imagen muy particular. Expuesta al sol en primavera es cuando muestra para mi su mejor aspecto con las hojas teñidas de rojo y los colores acentuados.


Informació sobre l'estàtus d'aquesta planta.
Información sobre el estatus de esta planta.




Es bastant difícil la floració en cultiu, amb mi només ho ha fet aquesta vegada fa uns anys, en canvi la reproducció per esqueixos es extremadament fàcil i productiva.
Es bastante difícil la floracion en cultivo, conmigo solo lo ha hecho una vez hace algunos años, en cambio, la reproducción por esqueje es extremadamente fàcil y productiva


Tillandsia magnusiana

  La Tillandsia magnusiana, molt coneguda per ser una de les espècies centroamericanes de més difussió, especialment destacada per la bellesa de les seves delicades fulles, aquí sembla que està assenyalant la floració, ha passat l'hivern extraordinariament be, malgrat la seva procedència tropical.





  La Tillandsia magnusiana, muy conocida por ser una de las especies centroamericana de mayor distribución, especialmente bella por la disposicion casi circular de sus delicadas hojas, aquí parece que está apuntando la floración, ha pasado el invierno extraordinariamente bien a pesar de su procedencia mas bien tropical.

(Abromeitella) Deuterocohnia lorentziana

   La floració finalment de l'Abromeitella, d'un tamany relatiu bastant més gran del que m'imaginava, son flors mes aviat tancades, no se ben be per que pero sembla que pugui tindre aquest fet  alguna relació amb els seus polinitzadors, no se ara mateix quines cuques deuen haver per damunt dels 2500m als Andes, serà un tema a investigar.


    La floracion finalmente de la Abromeitella, de un tamaño relativo bastante mas grande de lo que me imaginaba, son flores mas bien cerradas y no se bien porque aunque quizas pueda tener alguna relación con sus polinizadores habituales, no se ahora mismo que insectos pueden haber por encima de los 2500m en los Andes, será un tema a investigar.





Pàgina amb informació interessant sobre aquesta planta.
Página con información interesante sobre esta planta.



viernes, 23 de abril de 2010

Testudo marginata

     La meva Testudo marginata del 2006, després de la seva primera hivernació. Ja podia haver-ho fet abans, però vaig tindre problemes tècnics d'uibicació i ho vaig tindre que retardar, per això ha crescut molt més del que seria normal. Ha despertat després de quatre mesos i molt sana, menjant amb normalitat.


miércoles, 21 de abril de 2010

floració 2010 de la T. argentina-floración 2010 de la T. argentina

     Aquesta apreciada planta mai no deixa de florir cada any.  Aquí a punt d'obrir-se les flors.
     Esta apreciada planta, nunca deja de florecer cada año. Aquí a punto de abrir sus flores.



Tillandsia aeranthos fa alba

     Per primera vegada i fora del meu pronòstic, sembla que la forma blanca d'aquesta Tillandsia tan comú, floreix per primera vegada amb mi. En principi la suposada fragilitat d'aquesta varietat al meu clima no s'ha manifestat, si be potser no és tan vigorosa i ràpida com la varietat estandard, encara no s'aprecia la flor, però es nota que la roseta comença a tindre un creixement diferent a les normals. Les aeranthos normals, encara no han començat aquest any.



     Por primera vez y fuera de mi pronóstico, parece que la forma de flor blanca de esta Tillandsia tan comun, va a florecer. En principio, se me indicó que era una especie fràgil, pero en mi caso salvo un crecimiento menos vigoroso y rápido no aprecio esto. Todavia no se ve la flor, pero se adivina por un crecimiento de la roseta diferente al habitual. Las aeranthos normales no han empezado este año.

Flors de Deuterocohnia- Flores de Deuterocohnia



Continuen desenvolupant-se les flors de Deuterocohnia lorentziana, aquí una imatge de detall on s'aprecia que comencen a obrir-se, es curiós com algunes bromel.lies que floreixen en un color verd tan viu que no s'assembla mai al color de la planta que les produeix.



Continua el desarrollo ràpido de las flores verdes de Deuterocohnia lorentziana, aquí una imagen de detalle donde se aprecia que comienzan a abrirse, es curioso en el caso de las bromelias que florecen en un color verde tan vivo que ni por asomo se asemeja al verde de la planta que las produce.

jueves, 15 de abril de 2010

Deuterocohnia lorentziana



Deuterocohnia lorentziana.




  
 L'antiga abromeitella lorentziana,ara canviada de gènere, una bromel.liàcia terrestre argentina, que forma densos coixins de més d'un metre de diàmetre. Aquest exemplar, portat de l'hàbitat a 2500m d'altura al noroest argentí, hacomeçatr a florir ara després de  sis anys amb mi, per por a que fos sensible a la humitat, sempre l'havia regat per baix de les seves necessitats, en canvi, sembla que el reg abundant l'agaraeïx creixent molt més ràpid i florint al hora. Una cosa a tindre molt en compte amb aquesta planta son les seves terribles fulles punxagudes, encara tractant-la amb molta cura, no es pot evitar més d'una punxada. En el meu cas ha sigut sempre una mica lenta arrelant, però sempre ho ha acabat fent sense problemes.




 La antigua Abromeitella lorentziana, ahora cambiada de género, una bromeliacea terrestre argentina, que forma densos cojines de mas de un metro de diametro, este ejemplar, traido del hábitat a 2500m de altura en el noroeste argentino, ha comenzado a florecer por primera vez, desde que la tengo hace unos 6 años, por temor a que fuese sensible a la humedad, la regué siempre por debajo de sus necesidades, en cambio parece que el riego abundante lo agradece creciendo mucho mas rapido y floreciendo, una cosa a tener en cuenta con esta planta son sus temibles hojas rígidas extremadamente afiladas y puntiagudas, aun tratandola con mucho cuidado, es dificil evitar mas de un pinchazo. En mi caso ha sido siempre un poco lenta de enraizamiento, però al final lo hace sin problemas.
   

martes, 13 de abril de 2010

les S(x)giusseppii més petites-Las S.(X)giusseppii mas pequeñas.



Entre els Sempervivum giusseppii, abundants al massís de Peña Prieta, es troven de tant en tant, alguns d'els exemplars més petits d'aquesta espècie, aquí un d'aquests, procedent de la Laguna de las Lomas, un indret a 2100m d'altitut, el tamany fins i tot en cultiu es absolutament mínim com podem veure a aquesta foto comparativa d'un exemplar adult fins i tot amb un fillol sortint aquesta primavera.

Entre los Sempervivum (X) giusseppii, abundantes en el macizo de Peña Prieta, se encuentran de vez en cuando algunos de los mas pequeños ejemplares de esta especie. Aquí uno de estos, procedente de la laguna de las Lomas, un lugar a 2100m de altitud, incluso en cultivo el tamaño es minimo, como podemos observar en esta foto comparativa de un ejemplar adulto, incluso con un hijuelo naciendo en esta primavera.

Sempervivum cantabricum ssp gredense



Sempervivum cantabricum ssp gredense



Sense cap dubte, l'espècie de Sempervivum més desconeguda i misteriosa de les que viuen al nostre país, malgrat que actualment, es coneix la seva presència i fins i tot es pot adquirir a proveïdors habituals. Es menciona la seva presencia per primera vegada l'any 1980, la dificultat d'accés ales zones on viu, no ha facilitat gaire el seu estudi, a priori sembla morfologicament molt diferent a les altres Sempervivum que coneixem de la peninsula.



Gerard Dumont a la seva pàgina, ens dona una extensa informació al respecte i fins i tot la manera de poder arrivar-hi als llocs on viu, en cultiu i sense tindre massa punts de referència, ja que no he pogut encara visitar-la in situ, l'aspecte sembla més suculent i compacte que la ssp urbionense, a la qual s'ha rel.lacionat per algun autor, no obstant em semblava oportú parlar de la seva presència i publicar la seva entrada malgrat el seu desconeixement.




Sempervivum cantabricum ssp gredense




Sin lugar a dudas la especie de Sempervivum mas desconocida y misteriosa de las que viven en nuestro país, a pesar de que actualmente se conoce su presencia e incluso se puede adquirir en proveedores habituales. Se menciona su presencia por primera vez en el año 1980, la dificultad de acceso a las zonas donde vive, tampoco ha facilitado mucho su estudio. A priori parece
morfologicamente diferente a las otras siemprevivas que conocemos de la Península.


Gerar Dumont en su página, nos da una extensa información al respecto e incluso la manera de llegar a los lugares donde vive, en cultivo y sin tener demasiados puntos de referencia ya que por el momento no he tenido la ocasión de poder observar-la in situ, el aspecto parece mas suculento, aterciopelado y compacto que la subespecie urbionense a la cual algun autor la relaciona, no obstante me parece oportuno hablar de su presencia y publicar esta entrada a pesar de su desconocimiento.


domingo, 11 de abril de 2010

Sedum sediforme revisited part III

   Sedum sediforme Serralada de Marina.BDN.
  Sedum sediforme Sierra de Marina. BDN.




La Serralada de Marina, una frequentada zona natural molt a prop del gran nucli urbà de Badalona, a banda d'una estranyament ben conservada naturalesa, ens ofereix unes vistes inmillorables del mar, des de la seva màxima alçada al voltant dels 400m. El Sedum sediforme, també com a molts llocs, és abundant aquí, tal volta no d'una manera exagerada com a molts indrets del centre del País Valencià, però ho és.


Ens trovem a una zona amb un substrat fet de l'anomenat sauló, és a dir graveta produïda per la desagregació del granit, per tant la vegetació que trovem és la típica vegetació mediterrània de terres àcides, amb presència d'arbocers (arbutus unedo) i Cap d'Ase (Lavandula estoechas) i pèr suposat l'inevitable Pí pinyoner, responsable d'un horitzó molt personal amb les seves copes arrodonides.


A la vora del camí el Sedum del que parlem és trova no d'una manera continuada i si a petites poblacions de com a molt una dezena d'exemplars, tots molt homogènis pel seu aspecte, amb petites variacions de coloració i tamany amb una predominància dels tipus verds, amb les fulles gairebé cil.lindriques i punxagudes..


Es curiosa la presència de nombrosos exemplars petits, potser més que mai a consequencia d'un hivern extraordinariament homit, sobre tot a les poblacions que es desenvolupen sota la vegetació i no exposades al sol.



   Sedum sediforme Serralada de Marina.BDN.
  Sedum sediforme Sierra de Marina. BDN.



La Sierra de Marina, una frecuentada zona natural cercana al gran nucleo urbano de Badalona,  además de una extrañamente bien conservada naturaleza, nos ofrece unas inmejorables vistas del mar, desde los aproximadamente 400 metros de su altura máxima. El Sedum sediforme, es tambien aquí muy abundante, como en tantos lugares, quizas no de una manera tan exagerada como en algunas areas del centro del País Valenciano, però lo es.



Nos encontramos en una zona con un substrato formado fundamentalmente por el llamado Sauló, compuesto de una gravilla producto de la disgregación del granito, por tanto encontramos la vegetación típica mediterranea de tierras acidas, con la presencia de Madroños,(arbutus unedo) y Cantueso (lavandula stoechas) y por supuesto la presencia inevitable de los pinos piñoneros, responsables de un horizonte característico con sus copas redondeadas.





A la orilla de los caminos, el Sedum que nos interesa, se encuentra agrupado en pequeñas ppoblaciones de no mas de 10 ejemplares, y no de una manera continua a lo largo del camino, su aspecto es homogeneo, con pequeñas variaciones de color y tamaño y una gran predominancia de los tipos verdes, con hojas casi cilindricas y acabadas en punta.



Es curiosa la presencia de numerosos ejemplares infantiles, quizas mas que nunca a consecuencia de un invierno excepcionalmente humedo, sobre todo en las poblaciones que se desarrollan bajo la vegetación y no expuestas al sol.






sábado, 10 de abril de 2010

Flors de Tillandsia





Les flors de la Tillandsia tenuifolia, aquest any s'estan obrint ràpidament, després d'alguns anys vivint a cobert, he decidit adaptar-les a quasi totes al sol, vaja, no a ple sol, però si a molta més llum, aprofitant que m'he quedat sense coberta de protecció per circumstàncies meteorológiques, he observat que la intensitat dels color es molt mes forta si es formen al sol, ja veurem al final comparant imatges anteriors.

Las flores de la Tillandsia tenuifolia, este año se estan abriendo rapidamente, despues de algunos años viviendo a cubierto, he decidido adaptarlas a todas a la plena luz, evidentemente con mesura segun casos, aprovechando que me he quedado sin cubierta protectora por razones meteorológicas. He observado que la intensidad de los colores és muy superior cuando se forman a pleno sol ,ya compararé con imagenes anteriores al final.

Dudleya farinacea




Finalment la dudleya farinacea, ha començat a obrir les seves flors discretes, mentres el nou sol de la primavera, ha acolorit amb força les seves fulles.

Finalmente la dudleya farinacea ha empezado su discreta floración mientras el sol de la primavera colorea intensamente sus hojas.

l

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails