viernes, 18 de febrero de 2011

Tillandsia caliginosa 2011





     Amb un considerable retard respecte a l'any passat, comença a florir la Tillandsia caliginosa, amb les seves flors color groc lleugerament fosc que aniran obrint-se lentament, gairebé fins a la primavera, la tinc instal.lada normalment a la part més assolellada i exposada a l'aire, per tal d'aprofitar al màxim la llum de l'hivern i també un ràpid secat després de les relativament frequents plujes d'hivern. 

     Con un considerable retraso respecto al año anterior, empieza a florecer la Tillandsia caliginosa, con sus flores color amarillo ligeramente oscuro que se abriran lentamente hasta casi la primavera, la tengo instalada normalmente en el lugar mas luminoso y expuesto, a fin de aprovechar el maximo de luz invernal y un rápido secado despues de las lluvias relativamente frecuentes del invierno.



     Poques de les meves Tillandsies son tan floríferes com aquesta que ara comença.  Ja té una certa edat i un tamany acceptable, tinc que dir que va necessitar el seu temps d'adaptació fins arrivar a ser una Tillandsia de la que no hi ha que ocupar-se massa, sempre produeix moltes vaines de llavor i una flaire intensa i dolça, idèntica a la de la Tillandsia crocata. Ha suportat glaçades de fins a -2ºC , sense cap mostra de danys i fins i tot s'ha cobert de neu en plena floració i a més el dur i sec estiu mediterrani no aconsegueix deshidratar-la. 
La seguent imatge, ens mostra al seu costat una Tillandsia crocata, on podem observar la principal diferència que és el tamany i pormenoritzant una mica més, el to de groc és més luminós a les flors de la crocata, d'una manera no gaire apreciable.

     Pocas de mis tillandsias son tan floríferas como esta que comienza. Ya tiene una cierta edad y un tamaño aceptable, tengo que decir que necesitó en su momento de una adaptación hasta llegar a ser una Tillandsia de la que no hay que ocuparse casi en absoluto. Siempre produce abundantes vainas de semillas y un perfume intenso y dulce idéntico al de la tillandsia crocata. Ha soportado heladas de hasta -2ºC, sin inmutarse, incluso ha sido cubierta por la nieve, a demás de permanecer durante el duro verano mediterraneo al sol sin mostrar deshidratación. La siguiente imagen muestra a su lado una Tillandsia crocata, donde podemos observar las diferencias, basadas principalmente en el tamaño y pormenorizando la observación un tono mas luminoso en el amarillo de la crocata, aunque ciertamente sutil.


    

lunes, 7 de febrero de 2011

Tillandsia gilliesi ssp polistycha



Aquesta planta, concretament la ssp polistycha, te la seva àrea de distribució al sud de Bolívia i nord d'Argentina, de creixement relativament lent amb un tacte dur i un estrany color bronze, es molt resistent a la falta d'aigua i ho demostra amb les seves fulles que son clarament suculentes.
    Aquest exemplar ve del nord d'Argentina, concretament de Tucuman i les seves flors que habitualment es formen durant el nostre hivern, son cleistogames en el meu cas concret, es a dir, maduren sense arrivar a obrir-se. Desconec si ocorre a tots els individus de la subespècie o només a algunes poblacions per pressió ambiental, com ocorre a altres poblacions de Tillandsies, ja que la cleistogàmia sembla ser una adaptació a condicions adverses per tal d'assegurar la fertilització.  



   En qualsevol cas, les flors son insignificants però molt abundants i també ho es la maduració de les seves capsules de llavor, un altra prova de la seva duresa i resistència és que les llavors son de les poques que germinen espontaniament al nostre clima i arriven a creixer petites plantules a prop de la planta mare. Es pot cultivar a ple sol, on el seu color gairebé metàlic s'intensifica i viu perfectament tot l'any a l'exterior. Es una planta més aviat críptica, que al seu hàbitat passa totalment desapercebuda  i també ho es al si d'una col.lecció si no ens acostem a observar-la mes de prop.




Esta planta, concretamente la ssp polistycha, tiene su area de distribución al sur de Bolivia y norte de Argentina, de crecimiento relativamente lento, con un tacto duro y un atractivo color bronce, es muy resistente a la sequia y ello lo demuestran sus hojas marcadamente suculentas.



     Este ejemplar, concretamente viene de la provincia de Tucuman en el Norte de Argentina y sus flores que se forman durante nuestro invierno son cleistogamas en este caso concreto, es decir maduran sin llegar a abrirse. desconozco por el momento si es una característica general de la subespecie o se da en algunas poblaciones por presión ambiental como ocurre con otras especies de Tillandsia, ya que la cleistogamia parece ser una adaptación a las condiciones adversas con el fin de asegurar la fertilización.
     En cualquier caso son insignificantes pero muy abundantes y tambien la producción de capsulas de semillas. Una prueba de su dureza y resistencia es que sus semillas son de las pocas que en mi caso llegan a germinar espontaneamente y se llegan a establecer en los alrededores de la planta madre. Se puede cultivar a pleno sol donde se intensifica su color casi metálico y resiste perfectamente todo el año al exterior. Es una planta mas bien críptica que en su hábitat pasa totalmente desapercibida y tambien lo es en el seno de una colección, donde deberemos observarla de cerca.

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails