viernes, 9 de septiembre de 2011

Tillandsia vernicosa.










     Flors blanques al Setembre, algun dia de pluja, no destacable, però que ha fet fora de moment la xafogor que veniem patint els darrers dies d'Agost i primers de Setembre.
     Aquesta Tillandsia, que viu sobre roques i sobre arbres a la part nord d'Argentina, Bolivia i Paraguai, reb un nom científic, que em crida molt l'atenció, vernicosa, vol dir envernissada, si no m'ho haguessen dit, potser no l'hagués definit així, ja que l'aspecte o el tacte d'alguna cosa envernissada, és comú a altres Tillandsies de fulla verda, però ara cada vegada que me la miro, em sembla més envernissada, no hi ha més que veure el seu aspecte llüent, finalment sobre tot a la magnífica inflorescència de color roig viu que s'ha desenvolupat ràpidament, com si tingués pressa després d'haver estat durant cinc anys, creixent.

    Flores blancas en Septiembre, algun dia de lluvia refrescando el ambiente tropical que veniamos "disfrutando" los ultimos dias de Agosto y los primeros de Septiembre.
     Esta Tillandsia, que habita sobre rocas y sobre arboles en la zona norte de Argentina, Bolivia y Paraguay, recibe un nombre científico, que me llama mucho la atención, vernicosa, significa barnizada, si no me lo hubiesen dicho, no hubiese advertido nada extraño en su aspecto, ya que el tacto y el aspecto de planta barnizada, es comun a bastantes Tillandsias de hoja verde, pero ahora, despues de saberlo, cada vez que la miro la veo mas barnizada, especialmente con su bractea rojo brillante, que se ha desarrollado en muy poco tiempo, como si tuviese prisa despues de cinco años de crecimiento.




    Devegades les imatges de les plantes, ens enganyen al no tenir referències de l'entorn. Per a mi, ja he parlat altres vegades de que un jardí de Tillandsies, es un jardí per a mirar i gaudir de ben a prop, també a l'hàbitat natural, aquestes plantes que han fet de l'oportunisme sa una forma de vida, colonitzen en grans quantitats àrees on es donen bones condicions relatives i si be son un element vegetal importantíssim, jo les descriuria millor com un complement vegetal importantissim, com pinzellades sobre un paisatge.

     A veces las imágenes de las plantas, nos engañan al no tener referencias del entorno. Para mi, ya he hablado otras veces de ello, un jardin de Tillandsias, es para disfrutarlo de cerca, tambien en el habitat natural, estas plantas que han hecho del oportunismo sano una forma de vida, colonizan en grandes cantidades areas donde se dan buenas condiciones relativas y si bien son un elemento vegetal importantísimo, yo las describiria mas bien como un complemento vegetal importantisimo, como pinceladas sobre un paisaje.



    Vull dir amb això del tamany que aquesta planta d'aquí dalt per exemple, plantada sobre un cossiol de fang, te poc més o menys uns 20cm des de la base del cossiol al final de la inflorescència, ja m'agradaria que tingués com un metre d'alçada, però per altra banda, en aquest cas no la podria tindre, deixem-ho estar com està i sempre podem dir-li petita joia de la naturalesa.
    Quan la vaig adquirir era més petita, evidentment i no va funcionar durant molt de temps, va modificar lentament totes les seves fulles adaptant-se i va arrivar a mi la informació de que era millor donar-li més humitat de l'habitual, cosa que jo no sospitava de cap manera, per que es una planta de tacte molt dur i fins i tot punxen (una mica) les fulles. Així  que la vaig deixar caure a dintre d'un micro cossiol, sense cap substrat, no la vaig veure adequada per a plantar-la tradicionalment,  les tillandsies amb tendència natural a doblegar les seves fulles cap a un costat com aquesta, no em pareixen adequades per a viure sobre terra. En poc de temps va arrelar sobre el cossiol directament i aquest reservori d'humitat, va fer que comencés a creixer més depressa.      Devegades aquestes plantes, necessiten molt poca variació de les condicions per a millorar radicalment el seu creixement.

     Quiero decir con esto del tamaño, que esta planta de arriba, plantada en una maceta, tiene poco mas de 20cm desde la base de la maceta a la punta de la bractea. Ya me gustaria que tuviese un metro de altura, pero por otra parte en ese caso no podria tenerla, dejemos estar las cosas como son y así podremos siempre llamarla pequeña joya de la naturaleza.
     Cuando la compré, era mas pequeña evidentemente y durante largo tiempo no funcionó bien, perdió y cambió el aspecto de todas sus hojas al adaptarse y me llegó la información de que era una planta que necesitaba algo mas de humedad, cosa que en ningún momento sospechaba, viendo el tacto duro y recio de sus hojas. Así que la puse dentro de un tiesto sin ningún sustrato, ya que no la vi adecuada para plantarla al modo tradicional, las Tillandsias que naturalmente se tuercen hacia un lado al crecer, no me parecen adecuadas para vivir con tierra, en poco tiempo enraizó directamente sobre la maceta y esta reserva de humedad que retiene el barro cocido poroso, la hizo crecer mas rapidamente. A veces, estas plantas, necesitan muy poca variación de las condiciones para mejorar radicalmente su crecimiento.





     La meva preferència per les flors blanques, la converteix en una de les meves preferides, l'he tinguda bastant temps a l'estiu a dintre de l'hivernacle, per què alguns dies de molta calor i sol, ha passat que s'ha assecat una mica massa. Ho hagués pogut evitar, canviant l'emplaçament a un lloc amb menys insolació, però la cosa va com va, no podem estar per tot i tenim l'avantatge de cultivar una família molt molt adaptable per a poder desentendren's de tant en tant, sempre en la proporció justa si pot ser, com totes les coses en la vida.
     Quan va començar a formar la seva bràctea, la vaig treure a l'exterior a l'aire i al sol, el color de les flors i la seva intensitat, te molt a veure amb aquest factor.


     Mi preferencia por las flores blancas, la convierten ya en una de mis plantas preferidas, la he tenido bastante tiempo en verano dentro del invernadero, porque otras veces ha sufrido la sequia y se han dañado algunas hojas por este motivo. Lo hubiese podido evitar cambiando el emplazamiento, pero no lo hice, esto va como va y no podemos estar en todo, pero tenemos la ventaja de cultivar unas plantas que son muy adaptables y que tambien agradecen que de vez en cuando nos desentendamos de ellas, si puede ser siempre en la justa medida por supuesto, como todo en la vida.
     Cuando empezó a formar la flor, la saqué al exterior, al aire y al sol, el color de las flores y su intensidad, dependen mucho de este factor. 



     La Tillandsia vernicosa, no conserva moltes flors obertes al mateix temps a l'exterior, això es pot millorar protegint la floració de les inclemències, però com que soc poc amic de manipular aquests aspectes més de l'imprescindible, ja m'agrada com s'expressa amb el que troba al seu voltant naturalment. M'ha agradat mostrar aquesta Tillandsia i tinc ganes de conservar-la i veure de quina manera es converteix en una mata de Tillandsia vernicosa, que per cert, jo  no he vist mai un gran exemplar.

     La Tillandsia vernicosa, en el exterior, no conserva muchas flores abiertas al mismo tiempo, se puiede mejorar protegiendola de las inclemencias, aunque como yo soy poco dado a manipular estos factores mas de lo imprescindible, me gusta que las plantas se expresen de la mejor manera que pueden con lo que tienen  a su alrededor. Me ha gustado enseñar esta Tillandsia y tengo ganas de conservaqrla y ver de que manera se convierte en una gran Tillandsia vernicosa, que por cierto jamas he visto un ejemplar de gran tamaño.

jueves, 1 de septiembre de 2011

Setembre al Jardí.-Septiembre en el Jardín.




Tillandsia vernicosa. Setembre 2011






El primer dia de Setembre, he pujat a fer una ullada a les petites coses destacades del meu petit hàbitat. Aquests dies han segut de molta calor, no tant per les elevades temperatures, com per la forta humitat ambiental. Això afavoreix a les Tillandsies sense cap dubte, aquest any, no s'han resentit de la falta d'aigua a l'estiu. No vol dir això que estiguen especialment boniques, però encara ara trobem moments i moviments que ens mostren que no hi ha dia que la vida i el creixement no es manifesten a qualsevol comunitat vegetal, una de les coses que em meravella d'aquesta petita col.lecció.

     El Drach, de nou representant del meu Jardí, amb la pàtina de les inclemències meteorològiques, va envellint-se a poc a poc adquirint una "altra bellesa", com les plantes que l'envolten que amb la edat, ja deixen de ser elements d'una col.lecció i passen a tindre entitat pròpia i a trobar el seu lloc. És una llàstima que les Tillandsies en molts casos triguen molt a tindre aquest aspecte madur, cal cultivar amb elles també un bon grapat de paciència, però també a canvi amb un bon grapat de desinterés crec jo, al menys si no ets un cultivador comercial i el que vols es coneixer-les i tractar-les i aprendre'n d'unes estratègies de vida absolutament originals.

El primer dia de septiembre, he subido a echar una ojeada a las pequeñas cosas destacadas de este pequeño hábitat. Estos dias han sido calurosos, no tanto por las altas temperaturas, como por la elevada humedad ambiental. Esto sin duda favorece a las tillandsias, no se han resentido de la falta de lluvias estival como otras veces. No quiero decir con eso que ahora esten especialmente bonitas, pero aun ahora encontramos momentos y movimientos que nos enseñan que no hay dia en que la vida y el crecimiento no se manifiesten en una comunidad vegetal de cualquier clase y es una de las cosas que me maravillan de mi pequeña colección.

     El Drach, de nuevo como representante de mi jardín, con la pátina que le han dado las inclemencias meteorológicas, ha ido envejeciendo poco a poco y adquiriendo esa "otra Belleza", como las plantas que le rodean, que con la edad dejan de ser elementos de una colección y pasan a tener una entidad propia y su propio lugar. Es una pena que las Tillandsias tardan bastante en adquirir su aspecto maduro, hay que cultivarlas con un buen puñado de paciencia, a cambio también con un buen puñado de desinterés creo yo, al menos si no eres unh cultivador comercial y lo único que deseas es conocerlas y tratarlas y aprender de sus originales estrategias de vida.



Com tots els Setembres, els dragonets, comencen a neixer, no se on s'amaguen les postes, mai no n'he trobat cap, però aquests dies, ja n'he trobat bastants per tot arreu de la casa, no cal dir que al meu territori els dragonets, les aranyes i les vespes (aquestes últimes amb un cert control d'accés) son espècies molt protegides.

Como todos los Septiembres, los pequeños dragones, empiezan a nacer, no se donde esconden las puestas, nunca he encontrado ninguna, pero estos dias ja jhhe encontrado bastantes crias por todos los rincones de la casa, no hay que decir que en mi territorio, los dragones, las arañas y las avispas(estas últimas con cierto control de acceso) son especies muy protegidas.




La Tillandsia cacticola, ja fa molt de temps que va florir a la primavera, però les seves bràctees, duren molt i van enfosquint´els seu rosa i tornant-se d'un lila que destaca molt a l'entorn, aquesta planta és de les que potser van una mica lentes, però son molt resistents i floreixen gairebé tots els anys.

La Tillandsia cacticola, ya hace tiempo que floreció, en primavera, pero sus bracteas duran mucho y van oscureciendose desde el rosa hasta un lila que resalta mucho en este entorno, esta planta es de las que van un poco lentas, pero son muy resistentes y florecen casi todos los años.



La Tillandsia caput-medusae, ja fa temps que lentament va obrint les flors tubulars, en aquest cas, les darreres flors. Aquesta planta és bastant rústica, malgrat això, l'hivern passat, vaig tindre cremades pel fred, amb plantes noves, crec que amb l'adaptació a l'espai i el creixement de fulles noves mes adequades a la nova ubicació, no tindran problemes.

La Tillandsia caput medusae, ya hace tiempo que lentamente va abriendo sus flores tubulares, en este caso las últimas. Esta es una planta rústica, aunque este invierno pasado, algunos ejemplares nuevos, sufrieron quemaduras por el frio, aunque creo que despues del crecimiento de nuevas hojas mas adaptadas, no tendran problemas.



Els nous fillols de la Tillandsia caput medusae després de la floració.

Los nuevos hijuelos de T.caput medusae, tras la floración.



I per acabar, la Tillandsia vernicosa, encapçalant aquesta entrada i que he tingut la sort i les ganes de tindre-la des de molt petita i veure-la florir finalment. En aquest moment, es troba com a les imatges, es una planta que no havia mostrat encara, per què no havia arribat aquest moment  de la floració. Pròximament quan les seves flors blanques s'hagin obert, faré una entrada dedicada a ella. Be, les imatges crec que ja diuen tot com tantes vegades passa i no cal parlar-ne més. 

Y para terminar, la Tillandsia vernicosa, encabezando esta entrada y que he tenido la suerte y la paciencia de cultivarla desde muy pequeña hasta que ha florecido al fin. En este momento está como en las imágenes, es una planta que no habia enseñado todavia, porque no havia llegado el momento, proximamente, cuando haya abierto sus flores blancas, le dedicaré una entrada, bien, las imágenes creo que ya dicen todo de esta pequeña maravilla, como tantas otras veces, no hace falta decir nada mas.




LinkWithin

Related Posts with Thumbnails