lunes, 17 de diciembre de 2012

La importància de les formes-La importancia de las formas



Jardí de Tillandsies Francesc Meca- Jardín de Tillandsias Francesc Meca.






     Segurament un dels aspectes que més crida l'atenció sobre les Tillandsies és la seva diversitat morfològica, és l'unic gènere de l'extensa família de les Bromel.liàcies, que mostra un ventall tan ampli de variació i moltes vegades ens resulta sorprenent reconeixer que dues espècies puguin estar emparentades. Evidentment, és la naturalesa la que s'ha encarregat lentament d'anar adaptant les formes i maneres de viure. Potser les primeres Tillandsies penjaven dels arbres a selves humides, càlides i plujoses, com ho fan ara gran part de les Bromel.lies i aquestes condicions canviaren, sobretot a les zones extremes i n'estic segur que això va provocar l'extinció de moltes espècies ancestrals, per tant la diversitat actual, te el seu orígen en aquests casos excepcionals i resistents als quals recorre la vida vegetal per establir-se a llocs en principi hostils. A mi m'agrada imaginar que les Tillandsies recorden els seus orígens, després de comprovar durant anys, que les condicions selvatiques i càlides els resulten agradables a la pràctica totalitat de les espècies, malgrat que siguin de les que habiten deserts i muntanyes.

     Seguramente uno de los aspectos mas atrayentes de las Tillándsias, es su diversidad morfológica. Es el único género de la extensa familia de las bromeliáceas, que muestra un abanico tan amplio de variación y muchas veces sorprende reconocer que dos especies puedan estar emparentadas. Evidentemente, es la naturaleza la que se encarga lentamente de ir adaptando las formas y maneras de vivir. Quizás las primeras Tillandsias colgaban de los arboles en selvas huúmedas, como hoy hacen la mayoria de las bromelias y estas condiciones cambiaron, sobretodo en las zonas mas extremas, provocando extinciones y especies mas resistentes, que fueron esas excepciones que usa la vida para extenderse por regiones hostiles. Me gusta imaginar que las Tillandsias recuerdan sus orígenes, tras comprobar durante años, que estas condiciones selvaticas y húmedas le son favorables a la mayoria de las especies a pesar de su procedencia montañosa o desértica.

Fotografia hàbitat Argentina. Jaume Coll


      Avuí en dia, trobem aquestes plantes per tot arreu en una franja que abarca des d'el sud dels Estats units fins a molt al sud de l'Argentina.

     L'element esencial a tots els essers vius inclossos nosaltres mateixos, és l'aigua i la seva presència, determina dramàticament la distribució de la vida al nostre planeta, és per tant la gestió d'aquest element  la veritable força que ha provocat la diversificació i en aquest cas ho ha fet d'una manera extremadament oríginal, com son elles mateixes.

    Aquestes plantes ocupen el seu espai ecològic, amb la base principal de no tindre cap base, es a dir, no necessiten la presència d'un substrat per a arrelar i alimentar-se, be, no es del tot cert, algunes espècies conserven certa dependència del substrat i podem trobar tota una gradació de més a menys dependència, fins arrivar a les anomenades plantes atmosfèriques, les arrels de les quals, son exclusivament un suport.

     Hoy en dia, encontramos Tillándsias por todas partes en una franja que abarca desde el sur de los Estados Unidos hasta muy al sur de Argentina.

     El elemento esencial para todos los seres vivos, incluidos nosotros mismos, es el agua y su presencia o no, determina dramaticamente la distribución de la vida en nuestro planeta y es por tanto la gestión de este elemento la verdadera fuerza que ha provocado la diversificación y en este caso lo ha hecho de una forma muy original, como son ellas mismas.

      Estas plantas, ocupan un espacio ecologico, basado precisamente en la ausencia de base, es decir, no necesitan la presencia de substrato para prosperar, bien, no es del todo cierto, algunas especies conservan cierta dependencia de sus raices en la tierra y hay una gradación en esta dependencia hasta llegar a las Tillandsias estrictamente atmosféricas, cuyas raices son únicamente un soporte.


Fotografia hàbitat Cuba. Jaume Coll


    L'absencia de substrat, no és només l'absència d'aliment, es també l'absència d'un mitjà que conservi l'humitat un cert temps. A dalt dels arbres, fins i tot on plou diàriament, l'exposició a l'aire, provoca un assecament ràpid i ben aviat aquestes plantes modificaren les seves fulles per tal de retindre al seu interior aquest element, adobat per aportacions de matèria orgànica procedent de la pròpia pols de l'aire, de les restes vegetals, dels detritus de procedència animal que sovint colonitzen el seu interior com una mena de microhàbitat, parlo, és clar de petits animals com mosquits, amfibis i altres, de tal manera que funcionen com una entitat autònoma.

     La presència de diposits d'aigua aèris, ja resulta una novetat als vegetals, aquestes plantes, generalment monocàrpiques, es a dir, la seva floració és única i conclou amb la mort de la planta després de madurar i haver produït al seu voltant tota una petita o gran colònia de fillols, que fins arrivar al tamany adequat en el qual ja poden retindre aigua, s'alimenten del "dipòsit mare" que té el detall d'una decadència lenta durant la qual conserva la capacitat d'amagatzematge.

   La Tillandsia més diferenciada i potser la més diferenciada de totes les bromèlies és la T.usneoides, distribuïda per tot arreu amb diverses formes.  Hi ha que mirar-la molt i de ben a prop per a no confondre-la amb les molses del gènere Usnea a qui deu el seu nom específic. Creix a sobre d'arbres a les selves denses i també sobre qualsevol suport vegetal o no, fins i tot a zones extremadament seques.

     La ausencia de substrato, no solamente es la ausencia de alimento, es también la ausencia de un medio que conserve la humedad un cierto tiempo. Encima de los arboles, incluso donde llueve diariamente, la exposicion al aire provoca un secado rápido y las plantas desarrollaron y modificaron sus hojas para transformarse en contenedores de agua, enriquecida con polvo, detritus de pequeños animales que las colonizan y  restos vegetales, constituyendo finalmente un microhábitat autónomo.

     La presencia de depositos de agua aéreos, ya resulta una novedad en las plantas, generalmente son monocárpicas, es decir que florecen al final de su vida, producen semillas y generalmente una pequeña o gran colonia de hijuelos a su alrededor, que hasta alcanzar el tamaño adecuado para retener agua, se alimentan del depósito madre, que tiene el detalle de una lenta decadencia.

     La Tillándsia mas diferenciada y quizás la mas diferenciada de todas las bromelias es la Tillandsia usneoides, distribuida por todas partes en diversas formas. Hay que mirarla muy de cerca para no confundirla con los musgos del género usnea a los cuales se refiere su nombre específico. Crece sobre arboles en las selvas densas y tambien sobre cualquier soporte vegetal o no hasta alcanzar areas totalmente desérticas




La Tillandsia usneoides, de molt a prop desvetlla la seva estructura de Bromelia amb moltes rosetes individuals encadenades, aquesta forma ha resultat ser un èxit d'adaptació a molts i molt variats indrets, la reproducció vegetativa és extremadament senzilla a la naturalesa.

La Tillandsia usneoides, vista de cerca, revela su estructura de bromelia con muchas rosetas encadenadas. Esta forma ha resultado ser un éxito de adaptación a muchos y muy variados hábitats, la reproducción vegetativa es así extremadamente sencilla en la naturaleza.




Aprofitarem aquesta següent planta, la Tillandsia tectorum per coneixer un element decissiu per a l'exit de les Tillàndsies i es la presència sobre les seves fulles en major o menor densitat dels anomenats tricomes. Els tricomes son molt importants quan la pluja no és el sistema habitual pel qual arriva l'aigua a la planta i te una doble funció, per una part proporciona a la planta una excel.lent protecció front al sol, els tricomes, situats sobre l'epidermis de les fulles envoltant com en forma d'embut els estomes, devegades en densitats molt elevades, estan composats de cel.lulosa, una substància àltament higroscòpica, amb capacitat de transferir als teixits de l'interior de la planta la humitat.

Aprovechamos esta siguiente planta, la Tillandsia tectorum, para conocer un elemento decisivo para el éxito de las Tillándsias y es la presencia sobre sus hojas en mayor o menor densidad de los llamados tricomas, muy imkportantes cuando el sistema habitual  de aporte de agua no es la lluvia y tienen una doble función, por una parte proporcionan una excelente protección frente al sol, situados sobre su epidermis y rodeando a modo de embudos los estomas, a veces en una densidad muy elevada, estan compuestos de celulosa, altamente higroscópica, con capacidad para transferir la humedad a los tejidos internos.







     La Tillandsia tectorum, viu exposada al sol de les altes muntanyes d'Ecuador i Perú, aquí podem veure la gran densitat de tricomes que reflexen la llum del sol i la conserven intacta a condicions duríssimes (resistent al fred i la sequera extremes).

     La Tillándsia tectorum, vive expuesta al sol de las altas montañas de Ecuador y Perú, aquí podemos ver como reflejan la luz solar gracias a la densidad de sus tricomas, que mantienen intacta a la planta frente a durísimas condiciones de frio y sequia.



      Algunes espècies també recorren com molts cactus a la suculència com a element auxiliar, però no tant com podriem pensar. Els aficcionats, coneixem be el tacte especial de les fulles coriàcies d'aquestes plantes.
     Un bon exemple de suculència es la Tillandsia gilliesi ssp polysticha en aquest cas, que pren un color bronze amb una gran exposició solar.

     Algunas especies también recurren a la suculencia, como elemento auxiliar, pero no tanto como podriamos pensar. Los aficionados conocemos muy bien el tacto especial de las hojas coriáceas de las Tillándsias.
      Un buen ejemplo de suculencia es la Tillandsia gilliesi ssp polysticha en este caso, que toma un hermoso color bronceado al exponerse al sol.



   Estic per dir i m'agrada molt pensar que malgrat que fora de les seues terres d'orígen, son exclusivament plantes ornamentals domèstiques, no deixen de tindre el seu caràcter salvatge i son més sensibles a les nostres manipulacions que a deixar-les estar i establir-se per si mateixes.
     La forma més coneguda i potser preferida d'aquestes plantes es el seu hàbit de creixement formant bolles més o menys grans on la part central s'asseca amb la edat i és un bon reservori d'humitat i també refugi d'insectes, així son les conegudes aeranthos i bergerii, però no son úniques amb aquest sistema.
    
      Me gusta decir y pensar que a pesar de que fuera de sus lugares de orígen, estas plantas son exclusivamente ornamentales y domésticas, no dejan de tener su carácter salvaje y son mas sensibles a nuestras manipulaciones que a dejarlas establecerse por si mismas.
     La forma mas conocida y preferida de estas plantas es cuando su hábito de crecimiento forma bolas colgantes, donde su parte central se seca con la edad y es una buena reserva de humedad y tambien refugio de insectos, así son las conocidas bergeri i aeranthos, pero no son únicas en este sistema.



Bolla de bergeri al Jardí botànic de València.
Bola de bergeri en el jardín botánico de Valencia.


I a l'altre extrem aquesta petita bolleta de 3cm de diametre de la Tillandsia capillaris, moltes Tillandsies tenen tendència a omplir espais buits de manera compacta.
Y en el otro extremo esta pequeña bola de 3cm de diámetro de la Tillandsia capillaris, muchas Tillandsias tienen tendencia a llenar espacios vacios de manera compacta.



     Entre les més conegudes i comercialitzades plantades amb substrat estan la Tillandsia cyanea, aquí baix cultivada com epífita, encara que al seu hàbitat és terrestre, igualment funciona i va be omplir els espais entre les fulles d'aigua regularment.
    Entre las mas conocidas y comercializadas plantadas en maceta, está la Tillandsia cyanea, aquí debajo cultivada como epífita, aunque en su hábitat es terrestre, igualmente funciona y va bien llenar los espacios entre hojas de agua regularmente.



I la Tillandsia flabellata, també comercialment es ven en cossiol, però amb el mateix tractament que l'anterior funciona perfectament. 
    A mi em resulta incòmode tindre que estar pulveritzant continuament i com que aquestes dues espècies no suporten massa be el fred d'aquí, l'interior amb calefacció és un infern per elles, a un hivernacle càlid poden arrivar a ser molt boniques com a plantes aèries.

     Y la Tillandsia flabellata, tambien comercializada en maceta, pero igualmente cultivable como epífita.
     A mi me resulta incomodo el cultivo de estas dos especies que no resisten demasiado bien el frio y por otra parte los interiores con calefacción son un infierno para ellas. En un invernadero cálido en cambio pueden llegar a ser hermosas plantas aéreas.


     Continuant amb les formes, una de les grans , la Tillandsia secunda, quan es planta a un cossiol amb substrat, creix ràpidament i floreix abans, en canvi al cultivar-la sobre un suport es fa de tamany més gran i molt més lenta, aquesta planta, necessita amagatzemar aigua al centre de la roseta, potser aquesta diferència de tamany i per tant de capacitat, li done més possibilitats de supervivència sense terra.
     
    Continuando con las formas, una de las grandes, la Tillandsia secunda, plantada en maceta con tierra, crece rápidamente y florece antes, en cambio al cultivarla sobre un soporte, alcanza un tamaño superior, aunque reduce su velocidad, esta planta necesita almacenar agua en el centro de la roseta, quizás esta diferencia de tamaño y por tanto de capacidad, le da mas posibilidades de supervivencia sin tierra.


Tenim representats molt petits a aquest mon, les que jo anomeno microtillandsies, petites plantes compactes que semblen també imitar altres plantes d'altres gèneres, com si la evolució, els hagués donat unes facultats especials de posar al límit les formes básiques, aquestes petites, com la Tillandsia aizoides, viuen enganxades sobre cactus a la part més humida que troben i formen precioses matetes de creixement molt lent.

Tenemos representantes muy pequeños en este mundo, las que yo llamo microtillándsias, pequeñas plantas compactas, que parecen imitar a otras plantas de otros géneros, como si la evolución les hubiese dado unas facultades especiales para poner al límite sus formas básicas, estas pequeñas como la Tillandsia aizoides, viven enganchadas sobre cactus sobre cactus en los lugares mas húmedos que encuentran y forman preciosas matas compactas de crecimiento muy lento.



     Hi ha moltes espècies amb llargues fulles verdes i fràgils, que creixen com  epífites i en grups nombrosos sobre arbres, de manera espectacular a climes humits i aprofitant recons a les àrees desèrtiques i muntanyoses, on aquestes agrupacions s'anomenen "oasis de Tillandsies" i es troben al cami de les boires diàries que garanteixen la seva supervivència.
      Entre aquestes últimes, trobem la Tillandsia tenuifolia.

     Hay muchas especies con largas hojas verdes y frágiles, creciendo como epífitas y en gran número sobre arboles, de manera espectacular en climas húmedos y aprovechando rincones adecuados en zonas deserticas o montañosas, donde estas agrupaciones se llaman "oasis de Tillándsias" y se encuentran en el camino que recorren las nieblas diarias  que garantizan su supervivencia.
     Entre estas últimas se encuentra la Tillandsia tenuifolia.


     Una altra Tillandsia mimada per mi, oríginal, gran, i amb una estratègia de creixement que li permet escalar les branques dels arbres formant amb les fulles un perfecte ganxo és la Tillandsia duratti, totalment gris per la gran quantitat de tricomes, es capaç d'adaptar el seu tamany a les disponibilitats d'aliment, tot un exemple de bona administració de l'energia.

     Otra Tillandsia mimada por mi, original, grande y con una estrategia de crecimiento que le permite trepar por las ramas de los arboles, formando con sus hojas un gancho, es la Tillandsia duratti, totalmente gris por la abundancia de tricomas y capaz de adaptar su tamaño a la disponibilidad de alimento, todo un ejemplo de buena administración de sus recursos.



     Hi ha també associacions amb animals en aquesta família, parlo de les Tillàndsies mirmecòfiles, es a dir, les que serveixen de refugi a les ubícues formigues i per aquest motiu, les seves formes estrambòtiques, les seves ubicacions equilibristes. En aquest grup trobem com a exemple la Tillandsia pruinosa, que presenta a la seva base una mena de bulb, que sembla ple i suculent, però que realment forma un espai buit al seu interior, del qual s'aprofiten les formigues a canvi sempre d'una bona protecció es clar.

     Hay tambien es esta familia, asociaciones específicas con animales. Hablo de las Tillándsias mirmecófilas, las que sirven de refugio a las ubicuas hormigas y por este motivo, sus formas estrambóticas y sus ubicaciones equilibristas. En este grupo tomamos como ejemplo la Tillandsia pruinosa, que presenta en su base  forma de bulbo, que parece suculento pero que realmente forma un espacio vacio en su interior que aprovechan las hormigas para instaslarse, a cambio de una buena protección claro está.



Hi ha molts més exemples, no menys cridaners, no menys interessants. Un jardí de Tillandsies pot donar per a molt en aquest sentit. 

Hay muchos mas ejemplos, no menos llamativos, no menos interesantes. Un jardín de Tillandsias da para mucho en este sentido.

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails