Cultiu de Bromèlies epífites I-Cultivo de Bromelias epifitas I

Cultiu de Bromèlies epífites I

Cultivo de Bromelias epifitas. I

Vriesia sp "Cult"

Des de que vaig començar amb les bromèlies i més concretament amb les Tillandsies, el fet i l’aspecte que més m’ha interessat, ha segut la seva especialització a l’absència de substrat  i la capacitat de poder obtindre el seu aliment per les fulles i no per les arrels. És aquest aspecte el més apreciat quan tracte de cultivar-les. Com a bromelies, només arriben al comerç com a epífites les Tillandsies, normalment de petit tamany i gairebé ningún altra, fins i tot  la Tillandsia flabellata i la Tillandsia cyanea, es comercialitzen en cossiol   i això no és per que aquestes plantes no podrien viure sense terra, com a exemple, la Tillandsia geminiflora,  típica epífitaque per a mi sempre ha segut difícil per a sobreviure l'estiu, ja que requereix un hàbitat mes ombrivol i homit, em do, la Tillanna millors resultats cultivada a un pot de plàstic amb uns trossos d'escorça.

Desde que empecé con las bromelias y mas concretamente con las tillandsias, el aspecto que mas me ha interesado ha sido su capacidad de alimentarse a traves de sus hojas y no totalmente a través de sus raices y este es el aspecto que mas aprecio al cultivarlas. Como bromelias epifitas, solamente llegan al comercio unas cuantas especies de tillandsia de  tamaño pequeño incluso un par de especies de este género como son tillandsia flabellata y Tillandsia cyanea, tambien vienen a nosotros como plantas de maceta y no es porque no puedan cultivarse como epifitas, como ejemplo la Tillandsia geminiflora,típica planta epífita, sufre mucho los rigores estivales de mi clima habitual, en cambio el cultivo en una maceta con trozos de corteza da excelentes resultados con esta planta.

Tillandsia geminiflora cultivada a cossiol amb escorça.

Tillandsia geminiflora cultivada en maceta con corteza.

 La naturalesa ha dotat a les bromèlies amb la capacitat de poder viure sobre altres plantes i arrelar sobre qualsevol superficie i això inclou a les Vriesia, Aechmea, billbergia, que es venen en plena floració i arrelades sobre substrat, de fet el substrat, normalment poc nutritiu, només serveix per mantenir un nivell d’homitat suficientment constant  com per a fer  creixer les plantes més grans, ja que la seva capacitat adaptativa els permet desenvolupar parcialment la capacitat d’obtindre aliment per les arrels i a canvi creixer amb més tamany o treure més quantitat de fillols, amb aquestes intencions és interessant posar amb terra una planta que volem fer creixer més depressa, o be una planta de la qual volem estimular la multiplicació.

La naturaleza ha dotado a las bromelias de la capacidad de poder vivir sobre otras plantas i enraizar sobre ellas o cualquier otra superficie y eso incluye a las vriesias, aechmeas y billbergias que se venden en plena floración y enraizadas sobre substrato, normalmente poco nutritivo el cual solo sirve para mantener un cierto constante de humedad que permita alcanzar mayores tamaños y floraciones mayores, al desarrollar tambien

 un  sistema de raices terrestres mas funcionales. Con la intención de acelerar el crecimiento o producir hijuelos,se pueden poner a enraizar plantas usualmente epífitas.

epífites plantades a cossiol.

epífitas plantadas en maceta.

 A mi m’ha sorprés sempre la capacitat i resistència que tenen algunes varietats hortícoles de vriesia a les baixes temperaturas i he volgut sempre cultivar-les o al menys intentar cultivar-les com al seu hábitat i amb la mínima protecció hivernal, els millors resultats, s’obtenen amb la segona generació, és a dir, sobrepassar aquesta barrera psicológica que representa no llençar una planta quan ja només te una flor seca i una roseta de fulles en evident decadencia, molts no saben que aquestes plantes continúen creixent a partir dels fills que broten a la base de les fulles més grans.

A mi me ha sorprendido siempre la capacidad y resistencia de algunos cultivares de Vriesia a las bajas temperaturas y he querido siempre cultivarlas o al menos intentarlo como en su hábitat y con la mínima protección invernal, los mejores resultados se obtienen con la segunda generación, es decir sobrepasar esa barrera psicológica que supone no tirar una planta cuando sus flores estan secas y cuando sus hojas estan en evidente decadencia, muchos no saben que estas plantas continuan creciendo a traves de sus hijuelos, que se producen en la base de la planta entre sus hojas mayores.

Vriesia sp "cult"

 el cultiu de plantes com a epífites a un clima com el meu, mediterrani relativament humit gairebé tot l’any amb pocs dies de glaçada i amb un estiu sec i relativament calurós, representa un esforç important a les bromèlies, no esperem per tant mantindre la densitat vegetativa de la planta quan la comprem després de ser una planta adaptada a unes condicions evidentment més dures. No totes les plantes poden ser adaptades, les que tenen un dipòsit d’aigua amb capacitat suficient, poden dependre  d’aquest  gairebé exclusivament  i és l’unica manera de garantir la seva supervivencia a un entorn menys humit que l’original, quan la planta ja ha prodüit els seus fills, tenim que tallar la inflorescencia seca i continuar mantenint aquesta aigua central plena, adobant la planta amb adobs líquids, per tal de fer creixer els fillols i començar a omplir d’aigua els seus dipòsits, només comencen a prodüirlos. És un dels moments de començar a cultivar-les  sense terra, quan la planta mare, ja está en plena decadència i els fillols han fet arrels pròpies, en aquest moment, tot el grup es pot replantar sobre un soport vegetal o no. Es deuen rentar molt be les arrels, treure les fulles més grans i ubicar-les sobre el suport, el més vertical posible i amb  les arrels embolicades amb fibra de palmera o fins i tot molsa i segons el seu  taman es poden lligar al suport amb nylon o amb fil ferro, amb fermesa però sense exageracions, ja que si tot va be amb el temps  elles mateixes arrelaran.

El cultivo de epifitas en un clima como el mio, mediterraneo relativamente húmedo casi todo el año y con un verano seco y relativamente caluroso, con un invierno de pocas heladas, representan un esfuerzo importante para las bromelias, no esperemos por tanto tener plantas con el aspecto vegetativo de las plantas recién adquiridas, despues de haber sido adaptada a condiciones mucho mas duras para la vida natural. No todas las bromelias se pueden adaptar, las que poseen un buen deposito de agua, pueden llegar a depender de este exclusivamente y es la única garantia de sobrevivir en un entorno mucho mas seco que el habitual para ellas.       Cuando la planta ha producido sus hijuelos y estos  han alcanzado un cierto tamaño como para ser llenados con agua, se seguiran regando incluso el deposito principal, e incluso seria conveniente añadir abono líquido para estimular el crecimiento, produciendo raices individuales, en este momento ya se pueden limpiar las raices, envolverlas en fibra de palmera o incluso musgo y engancharlas en el soporte elegido de forma vertical, con nylon o si el tamaño lo requiere con alambre, sin ahogarlas pero con firmeza, no olvidemos que si todo va bien, enraizara por si misma en un tiempo

Arbre de Bromelies

Arbol de bromelias.

 les opcions sobre suport vegetal gran, és a dir un arbre de bromeliàcies mitjà, son exageradament estètiques i exòtiques als nostrs ambients interiors, que si be tenen algunes exigències, aquestes son molt inferiors al seu valor com a element vegetal., podriem dir que és com tindre un micropaisatge dintre d'un ambient evidentment hostil, com pot ser un interior d'una oficina, es millor que estiga de temps en temps a l'intempèrie, que li ploga al damunt i  puga enfortir les seves fulles amb una mica de fred o de calor extrem, la pulverització amb aigua es necessària però ho farem de tant en tant amb una certa intensitat i temps i menys vegades allò de la pulverització superficial. la presència d'altres plantes ajuda a conservar un entorn adequat.

Las opciones sobre soporte vegetal grande, es decir, los arboles de bromeliaceas de tamaño mediano, mas conocidos que usados, son exageradamente estéticos y exóticos para nosotros en ambientes interiores, si bien tienen algunas exigencias que han de cumplirse, estas son muy inferiores al valor que representan como elemento vegetal, ya que es como tener un micropaisaje dentro de un ambiente muy hostil como puede ser el interior de una oficina. Es mejor que de vez en cuando estas plantas se saquen al exterior bajo la lluvia y la luz solar que endurezca sus hojas con variaciones mas extremas, la pulverización con agua, es necesaria, aunque mejor una humidificación intensa una sola vez a la semana que cincuenta pulverizaciones superficiales, la presencia de plantas cercanas ayudan a conservar esta humedad ambiental.