La naturalesa és diversa. Una història d'Astrophytums

     Fa molts anys, quan em dedicava amb més intensitat a col.leccionar Cactus, vaig aconseguir un d'aquests Astrophytum miriostigma Forma nudum, entre d'altres, no per què fos una espècie difícil d'aconseguir, si no pel fet de tindre les divèrses espècies i varietats d'aquest popular gènere.  També per aquells temps, com crec que hem fet tots alguna vegada, realitzava eventualment experiments amb l'empelt d'un cactus sobre un altre, tampoc amb l'intenció de cap utilitat i si pel fet de fer la prova, després d'observar els tans frequents empelts de Gimnocalycium mihanovichii vermells que es comercialitzaven aquells anys.

 Doncs aquest petit Astrophytum, del qual només tinc aquesta foto mig borrosa de fa tres o quatre anys, va ser uns dels escollits, tenia una safata que vaig comprar a bon preu de petits cereus peruvianus només per a fer empelts, el petit nudum, va agafar bastant be, es va fer amb el temps rodó i gran com una pilota mentres amb el pas dels anys gairebé no es notava que era un cactus empeltat, per què el patró era curt i havia suberificat amb el temps de tal forma que el tenia enterrat junt a la soca d'un Ginkgo biloba per petició de ma mare, floria abundantment i produïa gran quantitat de llavors que no sembrava mai, va arrivar a ser una de les meues plantes "històriques" (aquelles que identifiquem sovint com a elements familiars per la seva duració en el temps) i amb allò de fer l'experiència de germinació amb la meva filla l'any passat vam decidir sembrar les llavors d'un fruit, ja sabeu que les llavors de l'Astrophytum son extremadament ràpides i molt adequades per fer la prova (i si no sabieu, ja sabeu ara) en només dos dies havien sortit gairebé totes les petites plantetes i en un parell de dies mes va ocorrer que la planta mare va decaure amb una pudrició estranya i la vam perdre sense remei¡, que curiós despres de mes de vint anys.

en aquest moment vaig decidir immortalitzar-la amb el cultiu de les seves darreres llavors, no podia ser menys, així després d'un any de cultiu, d'unes plantes que inicialment semblaven iguals, me'n adono de com son les coses de la genètica.

 El morfotipus nudum es troba representat per una tercera part dels individus, un percentatge una mica més elevat de plantes, amb l'aspecte de l'Astrophytum miriostigma típic amb alguna possibilitat de formes quatricostatum, però això pot canviar i una mica menys de la tercera part que queda amb un aspecte d'Astrophytum capricorne, per dir alguna cosa, amb l'espinació mes evident i lleugerament espiralat. Es molt curiós, no em queda un altre Astrophytum al jardí, per tant la polinització sempre ha sigut autogama i aquesta planta ja porta dintre seu tot aquest patró de variació cosa que a mi des de la meua ignorància em sembla increible, tant com per a voler parlar del tema, realment ficats a ser extremadament observador no n'hi ha cap de les plantetes que es pugui considerar besona d'una altra.

Hace muchos años, cuando me dedicaba con mas intendsidad a coleccionar cactus, conseguí uno de estos Astrophytum miriostigma forma nudum, entre otros, no porque fuese una forma difícil de conseguir, sino por el hecho de tener todas las variedades posibles de este popular género. Tambien por aquellos años, como creo que hemos hecho todos alguna vez, realizaba experimentos eventualmente de injertar unos cactus sobre otros, sin ninguna intención concreta,despues de ver los frecuentes injertos que se comercializavan del Gimnocalycium mihanovichii rojos aquellos años.

Pues aquel pequeño Astrophytum del que solamente he conseguido recuperar una foto borrosa de hace unos cuatro años, fu´re uno de los escogidos, tenia una bandeja que compré a buen precio con cereus peruvianus pequeños, que destinaba exclusivamente a injertos. El pequeño nudum, agarró bastante bien y creció como una pelota  mioentras con el paso de los años, el pie corto del cereus suberificó y lo enterré perdiendo su aspecto de injerto, lo sembre a petición de mi madre junto a un entonces pequeño ginkgo donde ha estado bastante tiempo, floreciendo y produciendo semillas que nunca sembre y llegando a ser una de mis “plantas históricas” (aquellas que acaban siendo un elemento familiar por el tiempo que transcurren con nosotros). Finalmente el año pasado decidi para mostrarle a mi hija el misterio de la germinación sembrar las semillas de un fruto, ya que como sabeis los Astrophytum germinan extremadamente rápido y son excelentes para esta prueba ( si no lo sabiais ya lo sabeis). En solo un par de dias teniamos casi todas las plantitas fuera y un par de dias despues la planta madre decayó rapidamente en una extraña podredumbre de tal manera que la perdimos sin remedio. Es curioso después de mas de veinte años¡

En este momento decidí inmortalizarla con el cultivo de las últimas semillas, no podia ser meno0s, así después de un año de cultivo de unas plantas que parecian iguales, me doy cuenta de cómo son las cosas de la genética.

El morfotipo nudum, se encuentra en una tercera parte de las plantas, un porcentaje un poco mas elevado para la forma general, con la posibilidad de algunos ejemplares quatricostatum, aunque esto puede variar y un poco menos de la tercera parte quew quedaban, con un aspecto similar a Astrophytum capricorne, por su espinación muy evidente y su ápice espiralado. Es muy curioso, no hay ahora ningun Astrophytum cerca que permita la polinización cruzada, por tanto han sido semillas autogamas y en mi ignorancia me parece increible que una planta tenga dentro de si misma todo este patrón de variación, como para justificar hablar de ello y mostrarlo, realmente siendo observador, diria que ninguna de las plantas se puede considerar gemela de ninguna otra.