Sempervivum tectorum, formes i llocs. (Andorra) / Sempervivum tectorum formas y lugares. (Andorra)

     Aquest estiu han tornat a prendre protagonisme al Jardí del Drach les Sempervivum "salvatges", després de més de deu anys que vaig decidir deixar de cultivar-les i de col.leccionar-les i  vaig pensar crec que encertadament, que la naturalesa estrictament lliure és el seu jardí i també el meu i el de tots.

      Este verano, han vuelto a tomar protagonismo en el Jardí del Drach las Sempervivum "salvajes", después de mas de 10 años en que decidí dejar de cultivarlas y coleccionarlas y pensé, creo que acertadamente, que la naturaleza estrictamente libre es su jardín, el mio y el de todos.

      Tinc una especial aficció per la variació morfològica natural en les plantes, des de dos punts de vista principals, el ventall de variació que es produeix a una planta individual, quan les seves condicions de vida i de cultiu canvien i que son les eines amb les quals un individu tracta d'adaptar-se i sobreviure de la millor manera possible, el màxim temps possible i per altra banda, la sel.lecció natural que fa que dintre d'una gran població de l'espècie, unes formes predominen sobre altres i a poc a poc ocupen els seus llocs de preferència i així determinen els colors, les olors i les formes  d'un paisatge i el converteixen en una entitat dinàmica, com així ho és.

     Tengo un especial interés en la variación morfológica que se produce en las plantas, desde dos puntos de vista principales, por una parte el abanico de variación que se produce en una planta individual, cuando sus condiciones de cultivo y de vida cambian y que son las herramientas con que cuenta un individuo para adaptarse y sobrevivir de la manera mejor posible, el mayor tiempo posible y por otro lado, la variación natural que se da en una gran población de una especie determinada en el que unas formas predominan sobre otras y poco a poco acaban ocupando los lugares de preferencia y determinan los colores, los olores y las formas de un paisaje y lo convierten en un ente dinámico, como en efecto lo es.

 

     L'espècie de Sempervivum que més habitualment podem trobar als nostres jardins i de fet i de molt lluny la més coneguda és la Sempervivum tectorum.

     No moltes persones coneixen que aquestes plantes formen part de la nostra flora local i curiosament gairebé la totalitat de les plantes cultivades,(exceptuant les cultivades per col.leccionistes o aficcionats més avançats, es clar) no pertanyen a les varietats que viuen a les nostres muntanyes i es per què molt poques Sempervivum d'orígen natural poden viure sense cap assistència fora dels seus hàbitats muntanyencs, per altra banda tan específics i exigents i convertir-se en plantes domèstiques.

     La especie de sempervivum que mas habitualmente podemos encontrar en nuestros jardines y dehecho y con diferencia la mas conocida es la Sempervivum tectorum.

     No muchas personas conocen que estas plantas forman parte de nuestra flora local y curiosamente  casi la totalidad de las plantas cultivadas (exceptuando las cultivadas por coleccionistas o aficionados avanzados) no pertenecen a las variedades que viven en nuestras montañas y es porque muy pocas Sempervivum de orígen natural pueden vivir sin asistencia fuera de las zonas montañosas, por otra parte tan exigentes y duras y convertirse en plantas domésticas.

Sempervivum tectorum, es troba distribuïda per gairebé la totalitat de la Cordillera Pirenaica i  fins i tot les seves poblacións naturals ocupen el massís del Montseny a les Serres prelitorals catalanes, que son el límit Sud-Oest de la seva ampla distribució. La nostra Sempervivum pirenaica, pertany a la subespècie Boutignyanum. La que podem trobar a altituts  molt moderades al plé centre dels Pirineus.

Sempervivum tectorum se distribuye por casi la totálidad de la Cordillera pirenaica incluso su distribución natural llega a las Sierras prelitorales catalanas, en el macizo del Montseny, que es el límite Sud-Oeste de su amplia area de distribución. Nuestra Sempervivum pirenaica pertenece a la subespecie Boutignyanum, la que podemos encontrar a altitudes mas moderadas en el centro de los Pirineos.

     Els que hem pogut recorrer diferents àrees pirenaiques, sobre tot a Catalunya ens adonem de seguida, que el mediterrani i tota la seva influència, marca diferències als paisatges i la vegetació que podem trobar i les Valls d'Andorra per a les Sempervivum tectorum son aquest punt on el Mare Nostrum deixa anar poc a poc el seu calor i la seva llum. 

      En aquest cas hem recorregut alguns indrets geogràficament oposats d'aquest petit país i heus aquí una petita mostra del que hem trobat. 

     Com és habitual a la muntanya, els petits rèptils, potser per què els hi costa més arribar a la seva temperatura de funcionament, es mostren amables amb les càmeres fotogràfiques, permetent-nos obtindre imatges com aquesta a pocs centímetres. En aquest cas una Sargantana ibèrica (podarcis hispanicus) escalfant-se sobre les pedres planes de pissarra exposades al sol.

     Los que hemos podido recorrer diferentes areas de los Pirineos, sobre todo en Catalunya, nos damos cuenta en seguida que el mediterraneo y toda su influencia, marca las diferencias entre la vegetación y los paisajes que podemos encontrar y los valles de Andorra son para la Sempervivum tectorum ese punto donde el Mare Nostrum deja ir poco a poco su calor y su luz.

      En este caso hemos visitado algunos lugares geogràficamente opuestos de este pequeño país y aquí una muestra de lo que hemos encontrado.

      Como es habitual a la montaña, los pequeños reptiles, quizas porque les cuesta alcanzar la temperatura de funcionamiento, se muestran amables con las camaras fotográficas, permitiendonos obtener imágenes como esta a escasos centimetros. En este caso una lagartija ibérica (Podarcis hispanica), calentandose sobre las piedras planas de pizarra expuestas al sol.

       

 

     Els paisatges d'altitut de les Valls d'Andorra, no son una excepció en quan a la bellesa, amb els seus llacs d'alta muntanya ubicats a la capçalera d'antics glaciars, on sempre queden petites taques de neu i la seva forma típica en U, que va produïr el pas de grans llengues de gel, fa uns quants milers d'anys. 

     No havia trepitjat aquestes terres amb tanta frequència com altres i em va sorprendre la semblança de les tectorum amb el morfotipus més habitual del Pirineu Central, que viu  per exemple a la vall d'Aran i de les que vaig parlar a l'anterior entrada.

     Los paisajes de altitud de los Valles de Andorra, no son una excepción en cuanto a su belleza, con sus lagos de montaña ubicados en las cabeceras de antiguos glaciares, donde siempre perviven algunas manchas de nieve y con su forma típica en U, producida por el paso de grandes rios de hielo hace unos cuantos miles de años.

     No habia recorrido estas tierras con tanta frecuencia como otras y me sorprendió la semejanza de las Sempervivum tectorum con el morfotipo mas habitual del Pirineo Central y que se encuentra por ejemplo en el Valle de Arán y de las que hable en la anterior entrada.

     Aquestes tectorum, morfològicament son plantes grans i no vaig a dir que no son suculentes, però com que ocupen zones on la manca d'humitat és un problema desconegut, aquest caràcter no està especialment definit i on el sol directe no els fa tindre els colors contrastats i les taques apicals característiques de l'espècie, es troben intuides o totalment absents a la immensa majoria dels exemplars trobats.

     Estas tectorum, son plantas grandes y no puedo decir que no sean suculentas, pero como ocupan zonas donde la falta de humedad es un problema desconocido, este carácter no está especialmente definido y donde el sol directo no las hace tomar un color mas contrastado y la coloración apical típica de esta especie, se encuentra ausente o ligeramente intuida en la gran mayoria de los ejemplares.

      El més curiós és que aquestes característiques es mantenen en cultiu i es per que son fruit d'una llarga i lenta sel.lecció natural.

     Lo mas curioso es que estas características se mantienen en cultivo y es por que son fruto de una larga y lenta selección natural.

      A l'altra banda del país i a les vessants de les muntanyes que encaren el sud, el panorama és totalment diferent i boscos d'alzines antigues ocupen les zones més baixes.

     A la otra punta del país y en las vertientes que dan al sur, el panorama és totalmente diferente y bosques de encinas antiguas ocupan las zonas mas bajas.

      La presència de mineral de ferro es troba impregnant les roques del paisatge, on de nou el Sedum dasiphyllum apareix com un personatge permanent.

       La presencia de mineral de hierro impregna las rocas del paisaje, donde de nuevo el pequeño Sedumn dasiphylum aparece como personaje permanente.

Així com els cultius tradicionals de Tabac que amb frequència ens fan tindre la sensació d'estar a altres llocs del mon i no al mig d'els Pirineus.

   Así como los cultivos tradicionales de tabaco, que con frecuencia nos trasladan mentalmente a otros lugares y no en medio de los Pirineos.

     El raïm de pastor (sedum sediforme), tan familiar per a mi a les terres del sudi, esquitxa aquí les pedres d'una manera curiosament abundant.

     El Sedum sediforme, tan familiar para mi en las tierras del sur, salpica aqui las piedras de una manera curiosamente abundante.

I com no les Sempervivum tectorum pirenaiques que més m'agraden, amb els seus colors ben marcats i com podem veure, ben diferents dels seus parents de més a l'Oest.

Y como no las Sempervivum tectorum pirenaicas, que mas me gustan, con sus colores bien marcados y como podemos ver, muy diferentes de sus parientes de mas al oeste.

 

Aquest  aspecte i aquesta suculència ben marcada, em recorda les poblacions de Sempervivum tectorum del Pirineu de Girona, que troben a Andorra el seu límit occidental de distribució. Es clar que les fronteres a la naturalesa estan més justificades i a la vegada son més permeables que no pas les nostres fronteres polítiques.

Este aspecto y esta suculencia bien marcada, me recuerda a las poblaciones del Pirineo de Girona, que encuentran esn Andorra su límite occidental de distribución. Claro está que las fronteras en la naturaleza estan mas justificadas y a la vez son mas permeables que nuestras fronteras políticas.

 I aquí deixem les muntanyes, després d'haver dedicat una mica d'atenció a aquestes plantes, per a adonar-nos una vegada més que les peces de la vida, aparentment immòbils, es troben també com nosaltres en constant moviment i que tot és una questió de velocitat.

Y dejamos las montañas despues de haber dedicado un poco de atención a estas plantas y darnos cuenta una vez mas que las piezas de la vida, se encuentran en constante movimiento y que todo es una cuestión de velocidad

Una de Sempervivum (Vall d'Aràn)

Embassament de la Restanca.

  

A voltes el jardí del Drach, viatja allà on viuen les plantes que estima i que no ha sigut capaç de mantindre en captivitat sense que perdin una part important de la seva bellesa. Es aquesta la història de tantes coses i m'agrada i no puc evitar establir tota mena de paral.lelismes entre la naturalesa i la nostra vida, les nostres vides.

A veces El Jardí del Drach, viaja allí donde viven las plantas que ama y que no ha sido capaz de mantener en cautividad sin que pierdan una parte importante de su belleza. es esta la historia de tantas cosas y me gusta y no puedo evitar establecer toda clase de paralelismos entre la naturaleza y nuestra vida, nuestras vidas.

Es aquesta la meva història amb els Sempervivum. Ja fa molts anys, el meu jardí dinàmic estava ple de centenars d'exemplars d'aquest important gènere. Al principi com a bon col.leccionista ho volia tot. Volia tindre totes les sempervivum que existien classificades, des de la més occidental de les muntanyes ibèriques i nord africanes a les que poblaven les muntanyes d'Armenia. La primera vegada que vaig veure una Sempervivum en llibertat, va ser aquí, a la Vall d'Aran i així va començar la meva història d'Amor amb aquestes plantetes que tenen la sana costum de poder viure únicament allà on els paisatges tenen una bellesa extrema. Sovint quan ú troba en llibertat allò que li agrada, voldria conservar-ho a prop, coneixer-ho de prop. I així ni més ni menys va començar la meva publicació a la web, inicialment molt vinculada a les Sempervivum ja que fins i tot el seu nom era El Drach i el Matafoc, nom per el qual es coneixen en català els Sempervivum. Des d'aquell moment, vaig recòrrer totes les muntanyes ibèriques que vaig poder, tractant de coneixer i aprendre d'aquestes plantes i de conservar una petita mostra de la seva diversitat al meu jardí. Així va ser un meravellos temps d'excursions i viatges a llocs on probablement no tornaré i d'on conservo un bon grapat de records i d'experiències. 

Es esta mi historia con las Sempervivum. Ya hace muchos años, mi jardin dinámico estaba lleno de centenares de ejemplares de este importante genero. Al principio como buen coleccionista lo queria todo. Quería tener todas las especies que existian clasificadas, de todas las procedencias, desde la mas occidental de las montañas ibéricas y norte africanas a las que pueblan las montañas de Armenia.. La primera vez que observé una Sempervivum en libertad, fué aquí en el Valle de Arán y sí comenzó mi historia de amor con estas plantas que tienen la sana costumbre de  poder vivir únicamente allí donde los paisajes tienen una belleza extrema. A menudo cuando uno encuentra en libertad aquello que le gusta, querria conservarlo cerca, conocerlo de cerca. Y así ni mas ni menos empezó mi publicación en la web, inicialmente muy vinculada a las Sempervivum ya que incluso su nombre era Drach i el matafoc, nombre por el que se conoce en catalan a estas plantas. Desde aquel momento, recorrí todas las montañas ibéricas que pude, tratando de conocer y aprender de ellas y de conservar pequeñas muestras de su diversidad en mi jardín. así fué un tiempo maravilloso de excursiones y viajes a lugares donde probablemente no volveré y de donde conservo infinidad de recuerdos y experiencias.

Estany de Colomers.

La Vall d'Aran (Val d'Aran en Aranès), és un lloc especial, tant per la seva geografia, com per la seva història, per la seva llengua, pel seu aïllament natural, però a mi el que més m'interessa és que té els paisatges més bonics que he viscut. Aquestes plantes diria que son extremadament abundants aquí com a tots els Pirineus i a poc que ens hi fixem a les roques que la natura deixa pel nostre cami, les trobarem enganxades de qualsevol esquerda, sobre les pedres, al voltant dels llacs de muntanya.

   Son tres les espècies que viuen a la Vall d'Aran, a més hi ha que afegir alguns híbrids que produeix la eventual promiscuïtat interespecífica.

El Valle de Arán (Val d'Aran en aranés), es un lugar especial, tanto por su geografía, como por su historia, por su lengua propia, por su aislamiento natural, pero a mi lo que mas me interesa es que tiene los paisajes mas hermosos que he vivido. estas plantas diría que son extremadamente abundantes aquí como en todos los Pirineos y a poco que nos fijemos en las rocas que la naturaleza deja a nuestro paso, las encontraremos insertadas en cualquier grieta, sobre las rocas, alrededor de los lagos de montaña.

Son tres las especies que viven en el Valle de Arán, ademas hay que añadir algunos híbridos que produce la eventual promiscuidad interespecífica.

    

El mes de juliol porta les flors a les Sempervivum montanum, que viuen a les zones més altes dels Pirineus. Aquestes plantes, d'aspecte vellutós, creixen a la naturalesa com a plantes molt compactes, en condicions molt dures, en canvi al nivell del mar, perden molt del seu encant i les seves rosetes creixen al final de llargs estolons.

El mes de julio, trae las flores a las Sempervivum montanum, que viven en las zonas mas altas de los Pirineos. Estas plantas de aspecto aterciopelado, crecen de forma muy compacta en la naturaleza, en muy duras condiciones , en cambio al nivel del mar, pierden gran parte de su encanto y sus rosetas crecen al final de largos estolones.

Quan estan florides son molt fàcils de veure sobre les roques amb les seves flors color vi?. 

Cuando estan en flor, son muy faciles de localizar sobre las rocas con sus flores color vino?.

 

De vegades, no gaire que jo hagi vist directament, apareix alguna Sempervivum tectorum a prop de les colònies de Sempervivum montanum .

A veces, no muchas que yo haya visto directamente, aparece alguna Sempervivum tectorum cerca de las colonias de Sempervivum montanum.

i alguns exemplars que podrien ser sempervivum(X)schooti, un híbrid natural entre S.tectorum i S.montanum.

Y algunos ejemplares que podrian ser Sempervivum(X)schooti, un híbrido natural entre S.tectorum y S.montanum. 

A les zones més ombrívoles el mes de Juliol encara queda bastant neu.

En las zonas mas umbrías, el mes de julio queda bastante nieve.

i alguns recons que no calen moltes paraules per explicar-los

Y algunos rincones que no necesitan muchas palabras para explicarlos. 

El Sedum dasiphyllum, omnipresent a tan diferents paisatges muntanencs de la península.

El Sedum dasiphyllum, omnipresente en tan diferentes paisajes montañosos de la península.

I les maduixes salvatges que creixen a les vores dels camins i que encara no estan al seu punt.

Y las fresas salvajes que crecen junto a los caminos y que todavia no estan en su punto.

no se quantes vegades he tingut que veure com creuar els rierols (sense mullar-se)cercant alguna cosa interessant que curiosament cau a l'altre costat.

no se cuantas veces he tenido que estudiar como cruzar los riachuelos (sin mojarse) buscando algo interesante que curiosamente cae al otro lado.

camí del port de calders.

La sargantana roquera. (Podarcis muralis) es fàcil de fotografiar i es deixa observar de prop sense fugir. A algunes zones exposades al sol, és molt abundant. Aquest és un mascle amb la coloració més típica.

La lagartija roquera. (podarcis muralis) es fácil de fotografiar y se deja observar de cerca sin huir. En algunas zonas expuestas al sol, es muy abundante. Este es un macho con la coloración mas típica.

A l'altre costat de la Vall, es troba el Sauth deth Pix, un indret on una espectacular caiguda d'aigua és la protagonista.

Al otro lado del valle, se encuentra el Sauth deth Pish, un lugar donde un espectacular salto de agua es el protagonista.

Curiosament a aquest costat de la vall, probablement per tindre més exposició solar, trobo abundantment a la Sempervivum arachnoideum, que només apareixia molt excepcionalment a l'altre costat. 

Curiosamente en este lado del valle, probablemente por tener una mayor exposición solar, encuentro abundantemente a la Sempervivum arachnoideum, que solo aparece excepcionalmente en el otro lado.

     Acompanyada per alguns exemplars de Sempervivum tectorum, que revetllen amb el seu creixement exhuberant la presència d'humitat abundant.

Acompañada por algunos ejemplares de Sempervivum tectorum, que revelan con su exhuberante crecimiento , la presencia de humedad abundante.

 

Tambe algunes Sempervivum(X)piliferum, l'híbrid natural entre S.tectorum i S.arachnoideum.

Tambien algunas Sempervivum(X)pilíferum, el híbrido natural entre S.tectorum y S.arachnoideum.

i curiosament un únic exemplar de Sempervivum(X)barbulatum, l'híbrid natural entre S.montanum i S.arachnoideum no gens estrany a la vall d'Aran, però en aquest cas no es troba present una de les dues espècies.

Y curiosamente un único ejemplar de Sempervivum(X)barbulatum, el híbrido natural entre S.montanum y S.arachnoideum, nada extraño en el Valle de Arán, pero en este caso, sin la presencia de uno de los parentales.

 I per acabar aquesta escapada del Jardí, un racò al.leatori amb l'aigua omnipresent a la vall i responsable de molta d'aquesta bellesa.

 Y para terminar esta escapada del Jardín, un rincón aleatorio con el agua omnipresente en el valle y responsable de gran parte de esta belleza.

Tillandsia didisticha.

                       Tillandsia didisticha.

    

   

          La Tillandsia didisticha, és una d'aquestes plantes, que freqüentment tenen un aspecte discret gran part de la seva vida. La meva predilecció per les Tillàndsies que viuen a cavall entre la selva i el desert, concretament aquestes àrees que afecten al nord d'Argentina, Paraguai, Bolívia i sud de Brasil, em  van fer triar-la sense conéixer-la de primera ma. També entre les muntanyes i la costa, segons la bibliografia entre els 500 i els 1500m. Tinc la idea de que les que van molt be al meu clima mediterrani, son les que pertanyen a aquest hàbitat. 

         La Tillandsia didisticha, es una de estas plantas, que frecuentemente tienen un aspecto discreto gran parte de su vida. Mi predilección por las Tillandsias que viven a caballo entre la selva y el desierto, concretamente estas áreas que afectan al norte de Argentina, Paraguay, Bolivia y sur de Brasil, me hicieron escogerla sin conocerla de primera mano. Tambien entre las montañas y la costa, segun la bibliografia entre los 500 y los 1500m. Tengo la idea de que las que funcionan muy bien en mi clima mediterraneo, son las que pertenecen a este hábitat.

     La Tillandsia didisticha, sembla com una Tillandsia vernicosa, de la que he parlat altres vegades, però més gran, ja que pot fer els 20 o 30 cm i més coberta de tricomes, que li donen un aspecte més rústic, encara que he trobat alguna informació sobre la variabilitat en aquest últim aspecte, les que he tingut jo han resultat ben be molt semblants i homogènies.

  

     La Tillandsia didisticha, parece como una Tillandsia vernicosa, de la que he hablado algunas veces, pero mas grande, ya que puede alcanzar los 20-30cm y mas cubierta de tricomas, que le confieren un aspecto rústico, aunque he encontrado información sobre la variabilidad de la planta en este sentido, las que he tenido yo han resultado muy parecidas y homogeneas.

      Fins fa un parell d'anys, no havia tingut gaire sort amb aquesta planta, però després d'haver-la vist en plena floració i haver-la perdut immediatament després d'haver sortit els primers brots, no vaig poder evitar intentar conservar-la amb una certa insistència, per que la seva inflorescència i en particular el desenvolupament d'aquesta inflorescència, em va semblar una obra artística de la naturalesa, quasi com un fractal tridimensional. 

     Hasta hace un par de años, no habia tenido mucha suerte con esta planta, pero despues de haberla visto en plena floración y haberla perdido inmediatamente despues de la aparición de los nuevos brotes, no pude evitar intentar conservarla con una cierta insistencia, porque su inflorescencia y en paerticular el desarrollo de la misma, me parece una obra de arte de la naturaleza, como un auténtico fractal tridimensional.

     El seu nom "didisticha", no gaire eufònic com jo voldria per als noms de plantes, però si descriptiu com cal per als noms d'espècies de plantes, significa dues vegades dística. La paraula dística, fa referència al creixement en oposició, es a dir, la disposició dels elements vegetals sobre un plànol, adquirint l'aspecte d'un ventall i es la inflorescència la que s'obre com un ventall i després ho torna a fer per segona vegada a un altre plànol. En definitiva és mes fàcil veure-ho que explicar-ho, per això m'agrada que hi hagi bastants fotografies.

     Su nombre didisticha, no muy eufónico como a mi me gustaría para nombres de plantas, pero si descriptivo, como es necesario para nombrar las especioes de plantas, significa dos veces dística. La palabra dística hace referencia al habito de crecimiento de los elementos vegetales en oposicion sobre un mismo plano, es decir como un abanico y despues vuelve a hacerlo de nuevo en otro plano. en definitiva es mas fácil verlo que explicarlo, por eso me gusta que haya bastantes fotografias.

      En principi i fins ara a ma casa, en ple hivern boreal, comença a néixer com una serp la flor de la didisticha i si no es coneix com acabarà, sorprèn bastant la transformació, va molt lenta mentre el fred és present i després comença a créixer a gran velocitat

     En principio y hasta ahora, en mi casa, en pleno invierno boreal, comoenza a crecer como una serpiente, la flor de la didisticha y sin saber como acaba, sorprende la transformación que experimenta, va muy lenta mientras está presente el frio y despues empieza a desarrollarse a gran velocidad.

     Com que el seu hàbit de creixement és a la naturalesa sobre altres plantes, vaig començar cultivant-la enganxada sobre una branqueta, com moltes tillàndsies, però com que vaig fracassar sense saber per què vaig decidir ficar-la deixada caure damunt d'un cossiol amb una mica de substrat tipus escorça mesclat amb pedretes volcàniques, com vaig fer amb la Tillandsia vernicosa. Un substrat que jo anomeno "ficaelprimerquetrobes" i allà continua florint per segona vegada, arrelada i amb les fulles amb una suculència més marcada que al cultiu aeri i el que és més important, viva i aparentment feliç.

     Como su hábito de crecimiento en la naturaleza es sobre otras plantas, comence a cultivarla sujeta a un pequeño tronco, pero al haber fracasado, sin saber porque decidi dejarla caer dentro de un tiesto con algo de sustrato tipo corteza y piedras volcánicas, como hice con la Tillandsia vernicosa. Un sustrato que yo llamo "pillaloprimeroqueencuentres" y allí continua floreciendo por segunda vez, enraizada y con las hojas mas suculentas que con el cultivo aéreo y lo que es mas importante, viva y aparentemente feliz.

      Ben aviat la bràctea es va tintant de taronja vermell, conforme la llum del sol i el seu creixement, però podeu veure, que mai acaben de desaparèixer per complet les restes de les escames que li donen aquest aspecte gris.
      Sobre la seva relació amb la temperatura, de nou he observat que dintre d'uns límits lògics, importa més la disponibilitat d'humitat que unes bones temperatures i és per això (crec) que ha respost tant be al cultiu semi terrestre.

     Muy pronto, la bractea se va tiñendo de naranja rojo, conforme la luz del sol y su crecimiento se lo indican, pero podemos observar como nunca desaparecen los restos de las escamas que le confieren su color grisaceop a la planta.
     Sobre su relación con la termperatura, de nuevo he observado que dentro de unos límites lógicos, importa mas la disponibilidad de humedad, que unas buenas temperaturas i es por eso (creo) que ha respondido tan bien al cultivo semiterrestre.

      Les seves flors son blanques, combinació bastant freqüent i per al meu gust en Tillàndsies, molt fotogènica, les flors son abundants, van obrint-se una a una i la floració es molt llarga, per això la part més bonica és quan s'han obert i es conserven obertes les primeres flors, les Tillàndsies, comparteixen amb moltes altres plantes aquests moments estel.lars de curta durada.

     Sus flores son blancas, combinación bastante frecuente y para mi gusto en Tillandsias, muy fotogénica, su apertura es secuencial y la floración completa es larga, por lo que el momento mejor es al principio mientras las primeras flores todavia no se han marchitado. Las Tillandsias comparten con otras plantas, estos momentos estelares de corta duración.

 

          A diferència d'altres Tillàndsies, que mentre floreixen ja van marcant el naixement dels nous brots, amb la Tillandsia didisticha, no m'ha passat així i els brots apareixen quan la bràctea està ben deteriorada i comences a perdre l'esperança de recuperar-la.
         A diferencia de otras Tillandsias, que mientras florecen ya van marcando el nacimiento de los nuevos brotes, con la Tillandsia didisticha no me ha ocurrido así y los brotes aparecen cuando la bractea está muy deteriorada y empezamos a perder la esperanza de recuperarla.

 

    No he trobat cap nom local d'aquesta planta, per això lo de didisticha. Com passa habitualment amb les Tillàndsies, individualment com a espècie, en general no son un element rellevant d'el paisatge,(si com a agrupació), ni tenen aplicacions directament útils a l'home, mes que com a mala herba invasora. Espero poder compartir en altres ocasions, més aspectes de la vida d'aquesta planta que he començat a comprendre.

     No he encontrado ningún nombre local para esta planta, por eso lo de didisticha. Como pasa habitualmente con las Tillandsias individualmente como especie en general no son un elemento relevante del paisaje,(si como agrupación) ni tienen aplicaciones directamente útiles al hombre, mas que como hierba invasora. 

     Espero poder seguir compartiendo en otras ocasiones aspectos de la vida de esta planta que he empezado a comprender.

 

Flors d'Hivern....

  Primera entrada d'aquest any 2014, una mica similar a l'anterior en la que parlava de la falta de novetats i de la falta d'inspiració, pluja, bastant pluja i l'any 2013, si be no ha segut gaire productiu, ha estat molt ric en experiències, que sempre van be.

    L'hivern, potser no ha arribat encara i ja s'està acabant. Les últimes entrades no faig més que dir que fa un temps estrany, per què no plou, per què plou massa, per què les plantes no han florit d'una manera adequada... ara l'hivern no acaba de cuallar i és per això que algunes Tillandsies estan despertant lentament des d'el passat mes d'octubre i no han experimentat la relativa aturada invernal, com si anés a arrivar la primavera. El temps està boig, però molt boig i últimament la pluja s'ha fet bastant pressent, cosa que m'agrada i també a les meves plantes.. que tan acostumades tinc a buscar-se la vida per elles mateixes, sobre tot la temporada freda que no els hi dedico més que mirades ràpides.....

     Primera entrada de este año 2014, un poco parecida a la anterior en la que hablaba de la falta de novedades y de la falta de inspiración, lluvia, bastante lluvia y el año 2013, si bien no ha sido muy productivo, ha sido rico en experiencias, que siempre vienen bien.

     El invierno, quizas no ha llegado todavia y ya se está acabando. Las últimas entradas, no hago mas que decir que hace un tiempo extraño porque no llueve o porque llueve demasiado, porque las plantas no han florecido de una manera adecuada....ahora el invierno no acaba de instalarse y por eso algunas tillandsias estan despertando lentamente desde el pasado mes de octubre y no han experimentado el relativo reposo invernal, como si fuese a llegar la primavera..El tiempo está loco, pero muy loco y ultimamente, la lluvia se ha hecho bastante presente, cosa que me gusta y tambien a mis plantas, que tan acostumbradas tengo a buscarse la vida por ellas mismas, sobre todo la temporada fria, cuando no les dedico mas que miradas fugaces..

  

  

     Aquest híbrid de Vriesia, concretament el cultivar "Tiffany" del qual segur que he parlat en altres ocasions, es per a mi molt especial, no sols per què m'ha demostrat una resistència superior a plantes molt rústiques.  Fa molts anys que cultivo generacions i generacions d'aquesta planta, normalment com a epífites i he provat altres individus adquirits posteriorment i no han passat la prova d'un hivern a l'exterior, en canvi aquest clon pot sobreviure algunes glaçades com les que passen aquí de tant en tant, impensables per a una planta morfològicament tan delicada i tant d'interior.......Ara estranyament floreix a l'exterior nord de la meva terrassa, deuria traslladar-la, però penso que la deixaré anar i així tindré coses de les que parlar.

     Aquest hivern com a novetat negativa, diré que ha fet alguns dies d'un vent fort que ha acabat espatllant sense remei el meu mini hivernacle.  De tant en tant passa, com l'any 2011 que una nevada el mes de març va aconseguir tombar l'umbracle que protegia les meves plantes..desgràcies naturals que han anat provocant canvis d'orientació a la meva col.lecció i als meus interessos... potser quan arrive la primavera faré una substitució o reparació o potser com es la meva costum acabaré prescindint d'aquest element.  Ja l'estiu sense gaire interés, feia preveure que les renovacions serien necessaries.

     Este híbrido de Vriesia, concretamente el cultivar "Tiffany", del cual seguro que he hablado en varias ocasiones, es para mi muy especial, no solo porque me ha demostrado una resistencia superior a plantas mucho mas rústicas. Hace bastantes años que cultivo generaciones de esta planta, normalmente como epífitas y he probado otros ejemplares adquiridos con posterioridad y no han pasado la prueba de un invierno al exterior, en cambio este clon puede soportar las heladas que suceden aquí de vez en cuando, sin inmutarse, impensable para otras plantas de interior, morfologicamente tan delicadas como esta.....Ahora extrañamente florece en el exterior con una orientación norte, deberia trasladarla, pero pienso que la dejaré donde està y así tendré unas ciantas cosas de las que hablar.

     Este invierno como novedad, pero negativa, diré que han habido algunos dias de viento muy fuerte, que han acabado irremediablemente con mi mini invernadero. A veces pasa, como en el invierno de 2011, que una hermosa nevada del mes de marzo, consiguió tumbar el umbraculo que protegia mis plantas...Desgracias naturales que han ido provocando cambios y reorientando mi colección y mis intereses....Quizás cuando llegue la primavera haré una substitución o reparación o quizás como es mi costumbre, prescindiré de este elemento.. Ya el verano poco interesante, hacia preveer que las renovaciones serian necesarias..

     Fa molt de temps que no he ampliat la col.lecció i que a més ha anat minvant per les abundants baixes que ha produït com sempre l'avorriment o la deixadesa....les meves per suposat, de moment i afortunadament les plantes encara no tenen aquests problemes, però pateixen d'una forma u altra els nostres atzars inevitablement....

     Hace largo tiempo, que no he ampliado mi colección y que a demas ha ido disminuyendo sus efectivos a causa de las abundantes bajas que produce la falta de atención, el aburrimiento,...los mios por supuesto, de momento y afortunadamente las plantas no tienen estos problemas, pero sufren de una forma u otra nuestros azares  inevitablemente....

 La Tillandsia cacticola, que ja havia florit a l'estiu, torna a fer-ho i em sorprén.

Com que la llum a l'hivern no és molt abundant, ha començat fent una inflorescència més llarga de l'habitual. Jo penso que aquesta floració s'allargarà fins al bon temps i amb aquests exemplars que han estat sempre cultivats a l'exterior sense protecció ni de la pluja no tinc molta por de possibles efectes de  glaçades a la segona mitat de l'hivern..

La Tillandsia cacticola, que ya habia florecido en verano, vuelve a hacerlo y me sorprende.

Como la luz del invierno es debil, ha formado una inflorescencia mas larga de la habitual. Yo pienso que esta floración se alargará hasta el buen tiempo y con estos ejemplares siempre cultivados en exterior sin protección ni siquiera de la lluvia, no temo los efectos de las heladas en esta segunda mitad del invierno...

     La Tillandsia cardenasii, ja fa mesos que va començar a treure les seves primeres flors i s'ha trobat amb l'hivern, jo pensava que aconseguiria acabar-la abans del temps fosc i nuvol i a més tenia un especial interés per què és la primera vegada i ha començat a treure timidament alguna flor de color blau violaci, sense cap olor destacable per cert, però una bonica expressió de color en aquesty temps gris.

     La Tillandsia cardenasii, hace ya meses que empezo a producir sus primeras flores y se encontró con el invierno, yo creí que conseguiria acabar su floración antes del tiempo frio y nuboso y tenia un especial interés porque es la primera vez y ha empezado a producir timidamente alguna flor de color azul violaceo, sin ningún aroma por cierto, pero una bonita expresión de color en este tiempo gris.

      La Tillandsia duratti, var saxatilis, la planta més interessant de la meva col.lecció ha fet una gran espiga vertical. Les meves duratti, acostumen a passar tot l'hivern fent l'inflorescència i acaben florint al mes d'Abril.. La seva frequencia es bisannual i així ha segut sempre aquí. Aquesta planta m'agrada pèr la seva originalitat, crec que la seva forma l'allunya del que seria una Tillandsia típica i el seu tamany pot arrivar a ser espectacular..A més és de les plantes més fàcils que podem cultivar..

     La Tillandsia duratti, var saxatilis, la planta mas interesante de la colección ha hecho una gran espiga vertical. Mis durattii, acostumbran a passar todo el invierno, formando su inflorescencia lentamente y floreciendo hacia el mes de Abril...Su frecuencia és bisanual, al menos aquí. Esta planta me gusta por su originalidad, creo que su forma se aleja de lo que seria una Tillandsia típica y su tamaño puede llegar a ser espectacular...a més es de les plantes més facils que podem cultivar....

       Un altra planta que ha florit per segona vegada aquest any degut a les condicions moderades d'aquest hivern és la Tillandsia estreptocarpa. Es per això que el tamany de les rosetes és més petit de l'habitual . No m'agrada que passe això per que algunes vegades he perdut algunes plantes per que no han aconseguit produïr rosetes després de la floració amb un tamany massa petit.

         Otra planta que ha florecido por segunda vez este año debido a las condiciones moderadas de este invierno es la Tillandsia estreptocarpa. Es por eso que el tamaño de las rosetas es mas pequeño del habitual. No me gusta que pase esto porque a veces he perdido plantas porque no han conseguido producir rosetas despues de la floración con un tamaño demasiado pequeño.

      La Tillandsia didisticha, finalment he aconseguit que torne a florir i crec que ha segut per que no li he fet ni cas, de vegades el sistema de no fer gaire cas en les Tillandsies funciona extraordinariament be, no sempre la nostra intervenció és per a be.

     La Tillandsia didisticha, he conseguido conservarla mas allá de la floración y estoy seguro que ha sido por no hacerle ningún caso en absoluto. A veces este sistema funciona extraordinariamente bien en las Tillandsias y no siempre nuestra intervención es positiva.

      Finalment també la Tillandsia jucunda, comença a mostrar els seus inicis de floració. És molt curiós per que lamentava que l'estiu havia segut especialment horrible per al meu jardí i això m'havia provocat un fort desinterés per les plantes i ara es tornen a posar interessants

     Finalmente tambien la Tillandsia jucunda, empieza a mostrar sus inicios de floración. Es muy curioso porque lamentaba que el verano habia siddo especialmente horrible para mi jardín y eso me habia provocado un fuerte desinteres por las plantas y ahora se vuelven a poner interesantes.

        Així s'ha quedat tot, de moment bastants projectes mentals en marxa, que son aquestes futures flors que garanteixen o preveuen aquests petits recons on la bellesa s'expressa d'una manera discreta...

         Así ha quedado todo de momento, bastantes proyectos solo mentales en marcha, que son estas flores futuras que garantizan o preveen estos pequeños rincones donde la belleza se expresa de una manera discreta..

 

En Rayo, que al bon temps frequenta la terrassa cercant precissament els rajos de sol, passa l'hivern a dintre de casa i aquests dies de bonança aprofita la seva curiositat innata per a explorar..............

Rayo, que durante el buen tiempo frecuenta la terraza buscando precisamente los rayos de sol, pasa el invierno dentro de casa y en estos dias de bonanza aprovecha su curiosidad innata para explorar..............