Flors d'Hivern....

  Primera entrada d'aquest any 2014, una mica similar a l'anterior en la que parlava de la falta de novetats i de la falta d'inspiració, pluja, bastant pluja i l'any 2013, si be no ha segut gaire productiu, ha estat molt ric en experiències, que sempre van be.

    L'hivern, potser no ha arribat encara i ja s'està acabant. Les últimes entrades no faig més que dir que fa un temps estrany, per què no plou, per què plou massa, per què les plantes no han florit d'una manera adequada... ara l'hivern no acaba de cuallar i és per això que algunes Tillandsies estan despertant lentament des d'el passat mes d'octubre i no han experimentat la relativa aturada invernal, com si anés a arrivar la primavera. El temps està boig, però molt boig i últimament la pluja s'ha fet bastant pressent, cosa que m'agrada i també a les meves plantes.. que tan acostumades tinc a buscar-se la vida per elles mateixes, sobre tot la temporada freda que no els hi dedico més que mirades ràpides.....

     Primera entrada de este año 2014, un poco parecida a la anterior en la que hablaba de la falta de novedades y de la falta de inspiración, lluvia, bastante lluvia y el año 2013, si bien no ha sido muy productivo, ha sido rico en experiencias, que siempre vienen bien.

     El invierno, quizas no ha llegado todavia y ya se está acabando. Las últimas entradas, no hago mas que decir que hace un tiempo extraño porque no llueve o porque llueve demasiado, porque las plantas no han florecido de una manera adecuada....ahora el invierno no acaba de instalarse y por eso algunas tillandsias estan despertando lentamente desde el pasado mes de octubre y no han experimentado el relativo reposo invernal, como si fuese a llegar la primavera..El tiempo está loco, pero muy loco y ultimamente, la lluvia se ha hecho bastante presente, cosa que me gusta y tambien a mis plantas, que tan acostumbradas tengo a buscarse la vida por ellas mismas, sobre todo la temporada fria, cuando no les dedico mas que miradas fugaces..

  

  

     Aquest híbrid de Vriesia, concretament el cultivar "Tiffany" del qual segur que he parlat en altres ocasions, es per a mi molt especial, no sols per què m'ha demostrat una resistència superior a plantes molt rústiques.  Fa molts anys que cultivo generacions i generacions d'aquesta planta, normalment com a epífites i he provat altres individus adquirits posteriorment i no han passat la prova d'un hivern a l'exterior, en canvi aquest clon pot sobreviure algunes glaçades com les que passen aquí de tant en tant, impensables per a una planta morfològicament tan delicada i tant d'interior.......Ara estranyament floreix a l'exterior nord de la meva terrassa, deuria traslladar-la, però penso que la deixaré anar i així tindré coses de les que parlar.

     Aquest hivern com a novetat negativa, diré que ha fet alguns dies d'un vent fort que ha acabat espatllant sense remei el meu mini hivernacle.  De tant en tant passa, com l'any 2011 que una nevada el mes de març va aconseguir tombar l'umbracle que protegia les meves plantes..desgràcies naturals que han anat provocant canvis d'orientació a la meva col.lecció i als meus interessos... potser quan arrive la primavera faré una substitució o reparació o potser com es la meva costum acabaré prescindint d'aquest element.  Ja l'estiu sense gaire interés, feia preveure que les renovacions serien necessaries.

     Este híbrido de Vriesia, concretamente el cultivar "Tiffany", del cual seguro que he hablado en varias ocasiones, es para mi muy especial, no solo porque me ha demostrado una resistencia superior a plantas mucho mas rústicas. Hace bastantes años que cultivo generaciones de esta planta, normalmente como epífitas y he probado otros ejemplares adquiridos con posterioridad y no han pasado la prueba de un invierno al exterior, en cambio este clon puede soportar las heladas que suceden aquí de vez en cuando, sin inmutarse, impensable para otras plantas de interior, morfologicamente tan delicadas como esta.....Ahora extrañamente florece en el exterior con una orientación norte, deberia trasladarla, pero pienso que la dejaré donde està y así tendré unas ciantas cosas de las que hablar.

     Este invierno como novedad, pero negativa, diré que han habido algunos dias de viento muy fuerte, que han acabado irremediablemente con mi mini invernadero. A veces pasa, como en el invierno de 2011, que una hermosa nevada del mes de marzo, consiguió tumbar el umbraculo que protegia mis plantas...Desgracias naturales que han ido provocando cambios y reorientando mi colección y mis intereses....Quizás cuando llegue la primavera haré una substitución o reparación o quizás como es mi costumbre, prescindiré de este elemento.. Ya el verano poco interesante, hacia preveer que las renovaciones serian necesarias..

     Fa molt de temps que no he ampliat la col.lecció i que a més ha anat minvant per les abundants baixes que ha produït com sempre l'avorriment o la deixadesa....les meves per suposat, de moment i afortunadament les plantes encara no tenen aquests problemes, però pateixen d'una forma u altra els nostres atzars inevitablement....

     Hace largo tiempo, que no he ampliado mi colección y que a demas ha ido disminuyendo sus efectivos a causa de las abundantes bajas que produce la falta de atención, el aburrimiento,...los mios por supuesto, de momento y afortunadamente las plantas no tienen estos problemas, pero sufren de una forma u otra nuestros azares  inevitablemente....

 La Tillandsia cacticola, que ja havia florit a l'estiu, torna a fer-ho i em sorprén.

Com que la llum a l'hivern no és molt abundant, ha començat fent una inflorescència més llarga de l'habitual. Jo penso que aquesta floració s'allargarà fins al bon temps i amb aquests exemplars que han estat sempre cultivats a l'exterior sense protecció ni de la pluja no tinc molta por de possibles efectes de  glaçades a la segona mitat de l'hivern..

La Tillandsia cacticola, que ya habia florecido en verano, vuelve a hacerlo y me sorprende.

Como la luz del invierno es debil, ha formado una inflorescencia mas larga de la habitual. Yo pienso que esta floración se alargará hasta el buen tiempo y con estos ejemplares siempre cultivados en exterior sin protección ni siquiera de la lluvia, no temo los efectos de las heladas en esta segunda mitad del invierno...

     La Tillandsia cardenasii, ja fa mesos que va començar a treure les seves primeres flors i s'ha trobat amb l'hivern, jo pensava que aconseguiria acabar-la abans del temps fosc i nuvol i a més tenia un especial interés per què és la primera vegada i ha començat a treure timidament alguna flor de color blau violaci, sense cap olor destacable per cert, però una bonica expressió de color en aquesty temps gris.

     La Tillandsia cardenasii, hace ya meses que empezo a producir sus primeras flores y se encontró con el invierno, yo creí que conseguiria acabar su floración antes del tiempo frio y nuboso y tenia un especial interés porque es la primera vez y ha empezado a producir timidamente alguna flor de color azul violaceo, sin ningún aroma por cierto, pero una bonita expresión de color en este tiempo gris.

      La Tillandsia duratti, var saxatilis, la planta més interessant de la meva col.lecció ha fet una gran espiga vertical. Les meves duratti, acostumen a passar tot l'hivern fent l'inflorescència i acaben florint al mes d'Abril.. La seva frequencia es bisannual i així ha segut sempre aquí. Aquesta planta m'agrada pèr la seva originalitat, crec que la seva forma l'allunya del que seria una Tillandsia típica i el seu tamany pot arrivar a ser espectacular..A més és de les plantes més fàcils que podem cultivar..

     La Tillandsia duratti, var saxatilis, la planta mas interesante de la colección ha hecho una gran espiga vertical. Mis durattii, acostumbran a passar todo el invierno, formando su inflorescencia lentamente y floreciendo hacia el mes de Abril...Su frecuencia és bisanual, al menos aquí. Esta planta me gusta por su originalidad, creo que su forma se aleja de lo que seria una Tillandsia típica y su tamaño puede llegar a ser espectacular...a més es de les plantes més facils que podem cultivar....

       Un altra planta que ha florit per segona vegada aquest any degut a les condicions moderades d'aquest hivern és la Tillandsia estreptocarpa. Es per això que el tamany de les rosetes és més petit de l'habitual . No m'agrada que passe això per que algunes vegades he perdut algunes plantes per que no han aconseguit produïr rosetes després de la floració amb un tamany massa petit.

         Otra planta que ha florecido por segunda vez este año debido a las condiciones moderadas de este invierno es la Tillandsia estreptocarpa. Es por eso que el tamaño de las rosetas es mas pequeño del habitual. No me gusta que pase esto porque a veces he perdido plantas porque no han conseguido producir rosetas despues de la floración con un tamaño demasiado pequeño.

      La Tillandsia didisticha, finalment he aconseguit que torne a florir i crec que ha segut per que no li he fet ni cas, de vegades el sistema de no fer gaire cas en les Tillandsies funciona extraordinariament be, no sempre la nostra intervenció és per a be.

     La Tillandsia didisticha, he conseguido conservarla mas allá de la floración y estoy seguro que ha sido por no hacerle ningún caso en absoluto. A veces este sistema funciona extraordinariamente bien en las Tillandsias y no siempre nuestra intervención es positiva.

      Finalment també la Tillandsia jucunda, comença a mostrar els seus inicis de floració. És molt curiós per que lamentava que l'estiu havia segut especialment horrible per al meu jardí i això m'havia provocat un fort desinterés per les plantes i ara es tornen a posar interessants

     Finalmente tambien la Tillandsia jucunda, empieza a mostrar sus inicios de floración. Es muy curioso porque lamentaba que el verano habia siddo especialmente horrible para mi jardín y eso me habia provocado un fuerte desinteres por las plantas y ahora se vuelven a poner interesantes.

        Així s'ha quedat tot, de moment bastants projectes mentals en marxa, que son aquestes futures flors que garanteixen o preveuen aquests petits recons on la bellesa s'expressa d'una manera discreta...

         Así ha quedado todo de momento, bastantes proyectos solo mentales en marcha, que son estas flores futuras que garantizan o preveen estos pequeños rincones donde la belleza se expresa de una manera discreta..

 

En Rayo, que al bon temps frequenta la terrassa cercant precissament els rajos de sol, passa l'hivern a dintre de casa i aquests dies de bonança aprofita la seva curiositat innata per a explorar..............

Rayo, que durante el buen tiempo frecuenta la terraza buscando precisamente los rayos de sol, pasa el invierno dentro de casa y en estos dias de bonanza aprovecha su curiosidad innata para explorar..............

   

     Tardor i bolets, un binomi ben conegut. Tot i això no son pas aquests bolets els que jo em menjaria. Han sortit a la base d'un cossiol de Cymbidium i no deixen de ser un element ben bonic i que m'agrada ensenyar... Ja feia mesos que no penjava cap entrada, l'absència de novetats botàniques, l'avorriment, un estiu poc agraciat amb floracions i que de vegades al jardí del Drach no passen coses agradables i la consequència es que no he descobert la suficient bellesa com per a mostrar-la.....Ha plogut una mica, no gaire encara, només el suficient com per a gaudir de la invasió annual de mosquits tigre que en aquesta època ens fan recordar el que significa la globalització i unes temperatures diurnes més altes del que jo entenc per tardor.

     Otoño y setas, un binomio bien conocido. Aunque no son setas como esta las que yo me comeria. Han brotado en la base de una maceta de Cymbidium y no dejan de ser un elemento que me gusta enseñar.....Ya han pasado meses desde la última entrada, la ausencia de novedades botánicas, el aburrimiento, un verano poco agraciado en floraciones y que a veces en el "Jardí del Drach" no pasan cosas agradables y como consecuencia no he podido descubrir la suficiente belleza como para mostrarla......Ha llovido un poco, no demasiado, lo suficiente como para disfrutar de la invasión anual de mosquito tigre, que en esta época nos hace recordar el sigificado de la globalización y unas temperaturas diurnas mas altas de lo que yo entiendo por tiempo de otoño.

 

El meu petit ramat de Tillandsies de llavor, amb l'aparença de plantes completes, està preparat per a suportar els rigors del fred hivern, crec que després de tres anys, no han tingut el creixement que es podria esperar, però encara soc jove i no tinc pressa per veure-les florir i reproduïr-se. :P

Mi pequeño rebaño de tillandsias de semilla, ya con apariencia de plantitas completas, esta preparado para afrontar el frio invierno, despues de creo tres años, durante los cuales no han crecido demasiado, pero todavia soy joven i no tengo prisa por verlas florecer i reproducirse. :P

  

 Tot i això, aquestes pluges i el record ancestral de la primavera austral d'aquestes plantes, fa que moltes d'elles continuen insistint en que ja es primavera. Aquesta vara de flor de la Tillandsia cardenasii,un representant bolivià del gènere, surt per primera vegada com una serp de cada roseta que composa aquesta planta, recordant a una petita Tillandsia lorentziana, com fa referència el llibre de Hideo Shimizu "Tillandsia Handbook". Ja feia uns anys que vivia amb mi i es una planta poc destacada en quan a la forma, però estic encantat que s'animi a fer-ho ara mateix, en poc de temps la bractea es tornarà més fosca i obrirà les seves flors de color morat, encara no se si perfumades.

Aún así estas lluvias y el recuerdo ancestral de la primavera austral de estas plantas, hacen que muchas de ellas sigan insistiendo en que ya es primavera. Esta vara de flor de la Tillandsia cardenasii, representante boliviano del género, aparece por primera vez como una serpiente de cada roseta que compone la planta, recordando a una pequeña Tillandsia lorentziana, como hace referencia el libro de Hideo Shimizu "Tillandsia handbook. Ya hace unos años que vivia conmigo y la verdad es que es poco destacada en cuanto a su forma, pero estoy encantado de que lo haga ahora, en poco tiempo, la bractea se oscurecera y se abriran las flores color púrpura, que no se todavia si estan perfumadas.

 

 També animada pel bon temps, la Tillandsia cacticola s'ha posat a florir, aquesta planta de gran bellesa, m'agrada més que floreixi amb el bon temps, quan el sol li pega de ple i dona intensitat de color a la bràctea espectacular que treu, no ho ha fet moltes vegades en aquesta època, ja veurem...

También animada por el buen tiempo, la Tillandsia cacticola se ha puesto a florecer. Esta planta de gran belleza, me gusta mas que florezca con el buen tiempo, cuando el sol le da de pleno e intensifica el color de la bractea espectacular que produce. No lo ha hecho muchas veces en esta época, ya veremos....

 

Una de les meves plantes "estrella" es la Tillandsia durattii, aquesta flor ja seca i produint fruits pertany a un gran exemplar d'orígen salvatge, que ha demostrat ser la reina de la col.lecció per molts motius. Mai no havia donat fruits, pensava que era autoestèril, per tant penso que s'haurà polinitzat d'alguna altra espècie.

Una de mis plantas estrella es la Tillandsia duratti, esta flor ya marchita y produciendo frutos, pertenece a un gran ejemplar de origen salvaje, que ha demostrado ser la reina de la colección por muchos motivos. Nunca habia dado frutos, pensaba que era autoesteril, por eso pienso que se habra polinizado con alguna otra especie.

 

Aquest any ha passat una cosa amb les durattii, la que està produïnt fruits, està florint per primera vegada dos anys consecutius, la seva frequència era bisanual, potser més aliment, Quan floreixen massa seguit, les fulles intermèdies entre floracions, no s'han fet massa grans i l'aspecte estètic de la planta perd punts. Al mateix temps he descobert la identitat d'un altra duratti que fins ara era massa petita per a florir i que pertanyia a la variedad saxatilis. Doncs be, aquesta varietat, només es diferencia per que les branques que es ramifiquen a la bractea, ho fan perpendicularment a la branca principal i obviament es impossible saber-ho sense floració. En aquest cas, la meva petita durattii var saxatilis confirma la pertanyença a aquesta varietat.

Este año, ha pasado algo respecto a las durattii, la que està produciendo frutos, esta floreciendo por primera vez durante dos años consecutivos, su frecuencia era bisanual, quizas mas alimento, lo cierto es que cuando florecen mas seguido, las hojas intermedias entre floraciones, no se desarrollan tanto y esteticamente la planta se resiente. Al mismo tiempo he descubierto la identidad de una durattii, que era muy pequeña para florecer i que se suponia que pertenecia a la variedad saxatilis. Pues bien, esta subespecie únicamente se diferencia porque las ramificaciones de la bractea, se inclinan perpendiculares a la vara central y claro, es imposible saberlo si no ha florecido todavia. En este caso, mi pequeña durattii var saxatilis ha confirmado su pertenencia a esta variedad.

 

La importància d'una mare-La importancia de una madre

     Aquest nou any, l'he començat didàctic, no se, serà el nou paradigma 2013.

    L'objecte d'una col.lecció, o més que l'objecte, l'exit personal del seu propietari es basa en la capacitat de poder reprodüir les plantes pròpies per tal d'observar tot el procés o compartir, conservar, vendre, menjar o qualsevol altre ús dels infinits que tenen les plantes al mon.

     A les bromèlies, com si es tractés d'animals superiors, es de vital importància el paper de les mares, pel correcte establiment i creixement de les poblacions.

    El sistema general a les plantes i el més autèntic, seria el de les llavors, però a les bromèlies, degut als seus hàbits específics de creixement, no resulta còmode en termes generals per a l'aficcionat de base sense massa infraestructura, per les condicions, pel seu creixement lent, per la fragílitat als primers estadis de vida etc.

     Este año, lo he comenzado didáctico, no se, serà el nuevo paradigma 2013.

     El propósito de una colección, o mas que el propósito el éxito de su propietario, consiste en poder reproducir las plantas propias, a fin de observar el proceso o compartir, conservar, vender, comer o cualquier otro uso de los infinitos que tienen las plantas en el mundo.

     En las bromelias, como si se tratase de animales superiores, es de vital importancia la presencia de las plantas madre para el correcto establecimiento y desarrollo de sus poblaciones.

     El sistema general en las plantas y el mas genuino, seria a través de semillas, pero en las bromeliaceas, debido a sus hábitos específicos de crecimiento, no resulta comodo en terminos generales para el aficionado de base sin demasiada infraestructura, por las condiciones, por su crecimiento lento, por la fragilidad en los primeros estadios de su vida etc.

 gairebé tots, les reprodüim a partir dels brots axilars que generalment surten darrere de la floració, que també en termes generals és terminal, es a dir conclou amb la mort de la planta mare.

Casi todos, las reproducimos a partir de los brotes axilares que emergen después de la floración, que tambien en terminos generales es terminal y concluye con la muerte de la planta madre.

     Sabem que quan comprem una vriesia o altra bromèlia a qualsevol centre de jardineria, amb la seva magnífica espiga vermella, estem comprant una planta al principi de la seva decadència i els que no son massa plantòfils, la llencen quan la flor va assecant-se per què ja no fa bonic. A mi em passa que de vegades compro algunes bromel.lies moribundes, per què considero que acaba de començar una nova vida diferent per a elles i molt més interessant i satisfactòria per a nosaltres.

     Sabemos que cuando compramos una vriesia u otra bromelia en cualquier centro de jardineria, con su magnífica espiga roja, estamos comprando una planta en e3l inicio de su decadencia y los que no son excesivamente plantófilos, se deshacen de ellas cuando la flor se marchita, porque ya no luce tanto. A mi me pasa que a veces compro bromelias moribundas, porque considero que acaba de comenzar una vida diferent para ellas y mucho mas interesante y satisfactoria para nosotros.

     Es diu que en general els brots de les bromèlies, son viables quan arriven a la meitat del tamany de la planta mare i que així poden establir-se com a plantes solitàries, però a mi no m'agrada perdre'm l'agonia completa de la planta mare, que la trobo fantàstica a més de respectuosa.

     En els casos en els quals la planta en questió, és del tipus contenidor, caldrà seguir omplint aquest dipòsit d'aigua fins que els fills puguin amagatzemar-la, no cal estar molt pel tema, ja que quan els fills acceleren el seu creixement, la mare s'asseca en molt poc de temps.

     Se dice que en general, los brotes de las bromelias, pueden ser separados de la madre y cultivados individualmente cuando alcanzan un tamaño de la mitad de la planta adulta, pero a mi no me gusta perderme la lenta agonia de la madre, que me parece fantástica a demás de respetuosa.

     En los casos en los que la planta es del tipo contenedor, hay que seguir rellenando de agua hasta que los hijuelos puedan hacerlo, aunque no hay que estar muy pendientes de ello, ya que cuando estos empiezan a acelerar su crecimiento, la madre se seca rápidamente.

 aquest sistema reproductiu, es caracteritza per la seva rapidesa, moltes Tillandsies arriven en una temporada o dues al seu tamany adult després de brotar, altres no tant, però sempre infinitament més ràpid que les llavor, es clar que no tant productiu, però a nivell d'aficcionat no professional, no cal més.

Este sistema reproductivo, se caracteriza por su rapidez, muchas Tillandsias llegan a su tamaño adulto en una o dos temporadas desde la floración, otras no tan pocos, pero siempre infinitamente mas rápido que las semillas, aunque no tan productivo, pero para un aficionado no profesional, ya está bien.

     Aquesta producció de brots, s'explica per la necessitat que tenen aquestes plantes de crear un petit ecosistema allà on neixen, el creixement en grup, les fa retindre molta més quantitat de restes vegetals, aigua i humitat ambiental a més de  maximitzar la producció de llavors generalment amb un temps de germinació molt reduït i amb una necessitat d'arrivar casualment  portades pel vent a un lloc molt específic.

     Esta producción de brotes, se da por la necesidad que tienen estas plantas de crear su pequeño ecosistema allá donde nacen, el crecimiento en grupo les favorece retener sustancias solidas, agua y humedad ambiental además de maximizar la producción de semillas, que suelen tener un tiempo corto de germinación y la necesidad de que el viento las lleve casualmente a un lugar muy adecuado.

Un poc a banda i com a dada curiosa és el fet de que n'hi han varios tipus de brots que produeixen les Tillandsies i altres bromèlies i que començo il.lustrant amb la meravellosa Tillandsia edithae.

Després de la floració de l'estiu passat, ja bastant deteriorada, s'han produït dues filletes que probablement a l'any que ve seran adultes, aquest brots son axil.lars, es a dir, surten de les aixelles de les fulles, però sempre a dintre del cos de la mare, que les protegeix fins que pel temps queden al descobert, diguem-ne que son els més aprofitables per a nosaltres, però.......Observem la següent imatge.

     Un poco a parte y como dato curioso, es el hecho de quew hay varios tipos de brotes que son capaces de producir las Tillandsias y otras bromelias y que empiezo ilustrando con la maravillosa Tillandsia edithae.

     Tras la floración del verano pasado, ya bastante deteriorada, se produjeron dos hijuelos, que probablemente el año que viene seran adultas, estos brotes, son axilares, es decir se producen en las axilas de las hojas exteriores de la planta madre y quedan protegidas hasta que por el tiempo quedan al descubierto, digamos que son los mas aprovechables para nosotros, pero.... Observemos la siguiente imagen.

La mateixa planta, fa uns quants anys, ja va començar a produïr altres brots basals, molt a prop de les arrels, amb una taxa de creixement similar a les plantes que surten de llavor, aquesta modalitat, no es general, però tampoc infrequent, fins i tot en quantitats considerables com a la següent planta, una Tillandsia encara no identificada i de procedència salvatge, que encara no ha florit i s'ha fet gran amb la producció de gran quantitat de brots basals.

La misma planta, hace unos cuantos años, empezo a producir otros brotes basales muy proximos a la propia raiz, con una tasa de crecimiento similar a las plantas de semilla. Esta modalidad no es general, pero tampoco resulta poco frecuente, incluso en cantidades considerables como en esta Tillandsia sin identificar, de procedencia salvaje, que aun no ha florecido y ha crecido a base de estos brotes.

     En el cas dels brots basals, l'avantatge és que les plàntules ja es troben a un bon lloc junt a la mare i no s'han de preocupar per a establir-se i a més col.laboren a la construccío de petites poblacions unifamiliars.

     Un altre lloc on en algunes plantes concretes es generen brots depenents de la mare, és a la pròpia espiga floral, això ocorre en alguns pocs casos ben coneguts, com la gran Tillandsia secunda var vivipara i la coneguda Tillandsia latifolia que il.lustro aquí mateix.

     En el caso de los brotes basales, la ventaja es que las plantulas, se establecen ya en un buen sitio junto a la madre y colaboran en la creación de pequeñas comunidades unifamiliares.

     Otro lugar donde en algunas plantas bien conocidas aparecen brotes, es en las espigas florales, como la gran Tillandsia secunda var vivipara y la conocida Tillandsia latifolia que ilustro aquí mismo.

     En aquest cas, conviuen perfectament amb els dos brots habituals que han sortit després de florir i que curiosament son una mica més petits.

      En este caso conviven siumultaneamente con los dos brotes que han nacido después de florecer y que curiosamente son algo mas pequeños.

     Be, m'ha semblat interessant parlar d'aquest tema, un més dels que fan que aquestes plantes siguen diferents a altres i a la vegada tan semblants als nostres comportaments humans..

     Bien, me ha parecido interesante hablar de este tema, uno mas de los que hacen que estas plantas sean diferentes a otras y a la vez tan parecidas a nuestros comportyamientos humanos..

La importància de les formes-La importancia de las formas

Jardí de Tillandsies Francesc Meca- Jardín de Tillandsias Francesc Meca.

     Segurament un dels aspectes que més crida l'atenció sobre les Tillandsies és la seva diversitat morfològica, és l'unic gènere de l'extensa família de les Bromel.liàcies, que mostra un ventall tan ampli de variació i moltes vegades ens resulta sorprenent reconeixer que dues espècies puguin estar emparentades. Evidentment, és la naturalesa la que s'ha encarregat lentament d'anar adaptant les formes i maneres de viure. Potser les primeres Tillandsies penjaven dels arbres a selves humides, càlides i plujoses, com ho fan ara gran part de les Bromel.lies i aquestes condicions canviaren, sobretot a les zones extremes i n'estic segur que això va provocar l'extinció de moltes espècies ancestrals, per tant la diversitat actual, te el seu orígen en aquests casos excepcionals i resistents als quals recorre la vida vegetal per establir-se a llocs en principi hostils. A mi m'agrada imaginar que les Tillandsies recorden els seus orígens, després de comprovar durant anys, que les condicions selvatiques i càlides els resulten agradables a la pràctica totalitat de les espècies, malgrat que siguin de les que habiten deserts i muntanyes.

     Seguramente uno de los aspectos mas atrayentes de las Tillándsias, es su diversidad morfológica. Es el único género de la extensa familia de las bromeliáceas, que muestra un abanico tan amplio de variación y muchas veces sorprende reconocer que dos especies puedan estar emparentadas. Evidentemente, es la naturaleza la que se encarga lentamente de ir adaptando las formas y maneras de vivir. Quizás las primeras Tillandsias colgaban de los arboles en selvas huúmedas, como hoy hacen la mayoria de las bromelias y estas condiciones cambiaron, sobretodo en las zonas mas extremas, provocando extinciones y especies mas resistentes, que fueron esas excepciones que usa la vida para extenderse por regiones hostiles. Me gusta imaginar que las Tillandsias recuerdan sus orígenes, tras comprobar durante años, que estas condiciones selvaticas y húmedas le son favorables a la mayoria de las especies a pesar de su procedencia montañosa o desértica.

Fotografia hàbitat Argentina. Jaume Coll

      Avuí en dia, trobem aquestes plantes per tot arreu en una franja que abarca des d'el sud dels Estats units fins a molt al sud de l'Argentina.

     L'element esencial a tots els essers vius inclossos nosaltres mateixos, és l'aigua i la seva presència, determina dramàticament la distribució de la vida al nostre planeta, és per tant la gestió d'aquest element  la veritable força que ha provocat la diversificació i en aquest cas ho ha fet d'una manera extremadament oríginal, com son elles mateixes.

    Aquestes plantes ocupen el seu espai ecològic, amb la base principal de no tindre cap base, es a dir, no necessiten la presència d'un substrat per a arrelar i alimentar-se, be, no es del tot cert, algunes espècies conserven certa dependència del substrat i podem trobar tota una gradació de més a menys dependència, fins arrivar a les anomenades plantes atmosfèriques, les arrels de les quals, son exclusivament un suport.

     Hoy en dia, encontramos Tillándsias por todas partes en una franja que abarca desde el sur de los Estados Unidos hasta muy al sur de Argentina.

     El elemento esencial para todos los seres vivos, incluidos nosotros mismos, es el agua y su presencia o no, determina dramaticamente la distribución de la vida en nuestro planeta y es por tanto la gestión de este elemento la verdadera fuerza que ha provocado la diversificación y en este caso lo ha hecho de una forma muy original, como son ellas mismas.

      Estas plantas, ocupan un espacio ecologico, basado precisamente en la ausencia de base, es decir, no necesitan la presencia de substrato para prosperar, bien, no es del todo cierto, algunas especies conservan cierta dependencia de sus raices en la tierra y hay una gradación en esta dependencia hasta llegar a las Tillandsias estrictamente atmosféricas, cuyas raices son únicamente un soporte.

Fotografia hàbitat Cuba. Jaume Coll

    L'absencia de substrat, no és només l'absència d'aliment, es també l'absència d'un mitjà que conservi l'humitat un cert temps. A dalt dels arbres, fins i tot on plou diàriament, l'exposició a l'aire, provoca un assecament ràpid i ben aviat aquestes plantes modificaren les seves fulles per tal de retindre al seu interior aquest element, adobat per aportacions de matèria orgànica procedent de la pròpia pols de l'aire, de les restes vegetals, dels detritus de procedència animal que sovint colonitzen el seu interior com una mena de microhàbitat, parlo, és clar de petits animals com mosquits, amfibis i altres, de tal manera que funcionen com una entitat autònoma.

     La presència de diposits d'aigua aèris, ja resulta una novetat als vegetals, aquestes plantes, generalment monocàrpiques, es a dir, la seva floració és única i conclou amb la mort de la planta després de madurar i haver produït al seu voltant tota una petita o gran colònia de fillols, que fins arrivar al tamany adequat en el qual ja poden retindre aigua, s'alimenten del "dipòsit mare" que té el detall d'una decadència lenta durant la qual conserva la capacitat d'amagatzematge.

   La Tillandsia més diferenciada i potser la més diferenciada de totes les bromèlies és la T.usneoides, distribuïda per tot arreu amb diverses formes.  Hi ha que mirar-la molt i de ben a prop per a no confondre-la amb les molses del gènere Usnea a qui deu el seu nom específic. Creix a sobre d'arbres a les selves denses i també sobre qualsevol suport vegetal o no, fins i tot a zones extremadament seques.

     La ausencia de substrato, no solamente es la ausencia de alimento, es también la ausencia de un medio que conserve la humedad un cierto tiempo. Encima de los arboles, incluso donde llueve diariamente, la exposicion al aire provoca un secado rápido y las plantas desarrollaron y modificaron sus hojas para transformarse en contenedores de agua, enriquecida con polvo, detritus de pequeños animales que las colonizan y  restos vegetales, constituyendo finalmente un microhábitat autónomo.

     La presencia de depositos de agua aéreos, ya resulta una novedad en las plantas, generalmente son monocárpicas, es decir que florecen al final de su vida, producen semillas y generalmente una pequeña o gran colonia de hijuelos a su alrededor, que hasta alcanzar el tamaño adecuado para retener agua, se alimentan del depósito madre, que tiene el detalle de una lenta decadencia.

     La Tillándsia mas diferenciada y quizás la mas diferenciada de todas las bromelias es la Tillandsia usneoides, distribuida por todas partes en diversas formas. Hay que mirarla muy de cerca para no confundirla con los musgos del género usnea a los cuales se refiere su nombre específico. Crece sobre arboles en las selvas densas y tambien sobre cualquier soporte vegetal o no hasta alcanzar areas totalmente desérticas

La Tillandsia usneoides, de molt a prop desvetlla la seva estructura de Bromelia amb moltes rosetes individuals encadenades, aquesta forma ha resultat ser un èxit d'adaptació a molts i molt variats indrets, la reproducció vegetativa és extremadament senzilla a la naturalesa.

La Tillandsia usneoides, vista de cerca, revela su estructura de bromelia con muchas rosetas encadenadas. Esta forma ha resultado ser un éxito de adaptación a muchos y muy variados hábitats, la reproducción vegetativa es así extremadamente sencilla en la naturaleza.

Aprofitarem aquesta següent planta, la Tillandsia tectorum per coneixer un element decissiu per a l'exit de les Tillàndsies i es la presència sobre les seves fulles en major o menor densitat dels anomenats tricomes. Els tricomes son molt importants quan la pluja no és el sistema habitual pel qual arriva l'aigua a la planta i te una doble funció, per una part proporciona a la planta una excel.lent protecció front al sol, els tricomes, situats sobre l'epidermis de les fulles envoltant com en forma d'embut els estomes, devegades en densitats molt elevades, estan composats de cel.lulosa, una substància àltament higroscòpica, amb capacitat de transferir als teixits de l'interior de la planta la humitat.

Aprovechamos esta siguiente planta, la Tillandsia tectorum, para conocer un elemento decisivo para el éxito de las Tillándsias y es la presencia sobre sus hojas en mayor o menor densidad de los llamados tricomas, muy imkportantes cuando el sistema habitual  de aporte de agua no es la lluvia y tienen una doble función, por una parte proporcionan una excelente protección frente al sol, situados sobre su epidermis y rodeando a modo de embudos los estomas, a veces en una densidad muy elevada, estan compuestos de celulosa, altamente higroscópica, con capacidad para transferir la humedad a los tejidos internos.

     La Tillandsia tectorum, viu exposada al sol de les altes muntanyes d'Ecuador i Perú, aquí podem veure la gran densitat de tricomes que reflexen la llum del sol i la conserven intacta a condicions duríssimes (resistent al fred i la sequera extremes).

     La Tillándsia tectorum, vive expuesta al sol de las altas montañas de Ecuador y Perú, aquí podemos ver como reflejan la luz solar gracias a la densidad de sus tricomas, que mantienen intacta a la planta frente a durísimas condiciones de frio y sequia.

      Algunes espècies també recorren com molts cactus a la suculència com a element auxiliar, però no tant com podriem pensar. Els aficcionats, coneixem be el tacte especial de les fulles coriàcies d'aquestes plantes.

     Un bon exemple de suculència es la Tillandsia gilliesi ssp polysticha en aquest cas, que pren un color bronze amb una gran exposició solar.

     Algunas especies también recurren a la suculencia, como elemento auxiliar, pero no tanto como podriamos pensar. Los aficionados conocemos muy bien el tacto especial de las hojas coriáceas de las Tillándsias.

      Un buen ejemplo de suculencia es la Tillandsia gilliesi ssp polysticha en este caso, que toma un hermoso color bronceado al exponerse al sol.

   Estic per dir i m'agrada molt pensar que malgrat que fora de les seues terres d'orígen, son exclusivament plantes ornamentals domèstiques, no deixen de tindre el seu caràcter salvatge i son més sensibles a les nostres manipulacions que a deixar-les estar i establir-se per si mateixes.

     La forma més coneguda i potser preferida d'aquestes plantes es el seu hàbit de creixement formant bolles més o menys grans on la part central s'asseca amb la edat i és un bon reservori d'humitat i també refugi d'insectes, així son les conegudes aeranthos i bergerii, però no son úniques amb aquest sistema.

    

      Me gusta decir y pensar que a pesar de que fuera de sus lugares de orígen, estas plantas son exclusivamente ornamentales y domésticas, no dejan de tener su carácter salvaje y son mas sensibles a nuestras manipulaciones que a dejarlas establecerse por si mismas.

     La forma mas conocida y preferida de estas plantas es cuando su hábito de crecimiento forma bolas colgantes, donde su parte central se seca con la edad y es una buena reserva de humedad y tambien refugio de insectos, así son las conocidas bergeri i aeranthos, pero no son únicas en este sistema.

Bolla de bergeri al Jardí botànic de València.

Bola de bergeri en el jardín botánico de Valencia.

I a l'altre extrem aquesta petita bolleta de 3cm de diametre de la Tillandsia capillaris, moltes Tillandsies tenen tendència a omplir espais buits de manera compacta.

Y en el otro extremo esta pequeña bola de 3cm de diámetro de la Tillandsia capillaris, muchas Tillandsias tienen tendencia a llenar espacios vacios de manera compacta.

     Entre les més conegudes i comercialitzades plantades amb substrat estan la Tillandsia cyanea, aquí baix cultivada com epífita, encara que al seu hàbitat és terrestre, igualment funciona i va be omplir els espais entre les fulles d'aigua regularment.

    Entre las mas conocidas y comercializadas plantadas en maceta, está la Tillandsia cyanea, aquí debajo cultivada como epífita, aunque en su hábitat es terrestre, igualmente funciona y va bien llenar los espacios entre hojas de agua regularmente.

I la Tillandsia flabellata, també comercialment es ven en cossiol, però amb el mateix tractament que l'anterior funciona perfectament. 

    A mi em resulta incòmode tindre que estar pulveritzant continuament i com que aquestes dues espècies no suporten massa be el fred d'aquí, l'interior amb calefacció és un infern per elles, a un hivernacle càlid poden arrivar a ser molt boniques com a plantes aèries.

     Y la Tillandsia flabellata, tambien comercializada en maceta, pero igualmente cultivable como epífita.

     A mi me resulta incomodo el cultivo de estas dos especies que no resisten demasiado bien el frio y por otra parte los interiores con calefacción son un infierno para ellas. En un invernadero cálido en cambio pueden llegar a ser hermosas plantas aéreas.

     Continuant amb les formes, una de les grans , la Tillandsia secunda, quan es planta a un cossiol amb substrat, creix ràpidament i floreix abans, en canvi al cultivar-la sobre un suport es fa de tamany més gran i molt més lenta, aquesta planta, necessita amagatzemar aigua al centre de la roseta, potser aquesta diferència de tamany i per tant de capacitat, li done més possibilitats de supervivència sense terra.

     

    Continuando con las formas, una de las grandes, la Tillandsia secunda, plantada en maceta con tierra, crece rápidamente y florece antes, en cambio al cultivarla sobre un soporte, alcanza un tamaño superior, aunque reduce su velocidad, esta planta necesita almacenar agua en el centro de la roseta, quizás esta diferencia de tamaño y por tanto de capacidad, le da mas posibilidades de supervivencia sin tierra.

Tenim representats molt petits a aquest mon, les que jo anomeno microtillandsies, petites plantes compactes que semblen també imitar altres plantes d'altres gèneres, com si la evolució, els hagués donat unes facultats especials de posar al límit les formes básiques, aquestes petites, com la Tillandsia aizoides, viuen enganxades sobre cactus a la part més humida que troben i formen precioses matetes de creixement molt lent.

Tenemos representantes muy pequeños en este mundo, las que yo llamo microtillándsias, pequeñas plantas compactas, que parecen imitar a otras plantas de otros géneros, como si la evolución les hubiese dado unas facultades especiales para poner al límite sus formas básicas, estas pequeñas como la Tillandsia aizoides, viven enganchadas sobre cactus sobre cactus en los lugares mas húmedos que encuentran y forman preciosas matas compactas de crecimiento muy lento.

     Hi ha moltes espècies amb llargues fulles verdes i fràgils, que creixen com  epífites i en grups nombrosos sobre arbres, de manera espectacular a climes humits i aprofitant recons a les àrees desèrtiques i muntanyoses, on aquestes agrupacions s'anomenen "oasis de Tillandsies" i es troben al cami de les boires diàries que garanteixen la seva supervivència.

      Entre aquestes últimes, trobem la Tillandsia tenuifolia.

     Hay muchas especies con largas hojas verdes y frágiles, creciendo como epífitas y en gran número sobre arboles, de manera espectacular en climas húmedos y aprovechando rincones adecuados en zonas deserticas o montañosas, donde estas agrupaciones se llaman "oasis de Tillándsias" y se encuentran en el camino que recorren las nieblas diarias  que garantizan su supervivencia.

     Entre estas últimas se encuentra la Tillandsia tenuifolia.

     Una altra Tillandsia mimada per mi, oríginal, gran, i amb una estratègia de creixement que li permet escalar les branques dels arbres formant amb les fulles un perfecte ganxo és la Tillandsia duratti, totalment gris per la gran quantitat de tricomes, es capaç d'adaptar el seu tamany a les disponibilitats d'aliment, tot un exemple de bona administració de l'energia.

     Otra Tillandsia mimada por mi, original, grande y con una estrategia de crecimiento que le permite trepar por las ramas de los arboles, formando con sus hojas un gancho, es la Tillandsia duratti, totalmente gris por la abundancia de tricomas y capaz de adaptar su tamaño a la disponibilidad de alimento, todo un ejemplo de buena administración de sus recursos.

     Hi ha també associacions amb animals en aquesta família, parlo de les Tillàndsies mirmecòfiles, es a dir, les que serveixen de refugi a les ubícues formigues i per aquest motiu, les seves formes estrambòtiques, les seves ubicacions equilibristes. En aquest grup trobem com a exemple la Tillandsia pruinosa, que presenta a la seva base una mena de bulb, que sembla ple i suculent, però que realment forma un espai buit al seu interior, del qual s'aprofiten les formigues a canvi sempre d'una bona protecció es clar.

     Hay tambien es esta familia, asociaciones específicas con animales. Hablo de las Tillándsias mirmecófilas, las que sirven de refugio a las ubicuas hormigas y por este motivo, sus formas estrambóticas y sus ubicaciones equilibristas. En este grupo tomamos como ejemplo la Tillandsia pruinosa, que presenta en su base  forma de bulbo, que parece suculento pero que realmente forma un espacio vacio en su interior que aprovechan las hormigas para instaslarse, a cambio de una buena protección claro está.

Hi ha molts més exemples, no menys cridaners, no menys interessants. Un jardí de Tillandsies pot donar per a molt en aquest sentit. 

Hay muchos mas ejemplos, no menos llamativos, no menos interesantes. Un jardín de Tillandsias da para mucho en este sentido.