Tillandsia xiphioides 2011

Aquest any és abundant en flors, moltes d'elles noves per a mi, sento que no tinc temps de mostrar aquí en temps real el que succeix al meu utòpic jardí aeri.  L'estiu comença oferint l'olor dolça, penetrant i fortissima de la Tillandsia xiphioides, si aquesta planta fos més gran , amb més flors, la meva casa tindria aquesta olor impregnada per tot, certament l'aspecte gris i poc agraciat de la planta que les produix, no faria sospitar aquest extrem, no tan sols per l'olor sino per la seva bellesa, d'un blanc pur, un tamany gran i amb les vores arrissades. L'adjectiu específic d'aquesta planta d'orígen argentí, més aviat de clima desèrtic, ens parla de la forma de la seva inflorescència, Xiphos, del grec, vol dir daga  o punyal i és aquesta la forma espectacular que ofereix abans de sorprendrens amb les flors. Malauradament, com passa sovint, tot no pot ser  i malgrat que floreix tots els anys, el seu creixement és lent lent i lent, i en el meu cas no produeix més que un únic brot després de la floració, ja fa uns cinc anys que la tinc i crec que ha canviat ben poc des d'el principi. 

Este año, es abundante en flores, muchas de ellas nuevas para mi, siento que no tengo tiempo de poder mostrar aquí en tiempo real lo que sucede en mi utópico jardín aéreo. El verano empieza, ofreciendonos el olor dulce, penetrante, fortisimo de la Tillandsia xiphioides, si esta planta fuese mas grande, con mas flores, mi casa estaria completamente impregnada de su aroma. Ciertamente su aspecto poco agraciado y gris nunca nos haria sospechar este extreemo y no solo por su olor sino por el tamaño y forma de sus flores color blanco puro, bellamente rizadas en sus bordes. el adjetivo específico de esta planta, hace referencia a la forma especial de su inflorescencia, Xiphos, del griego, significa daga  o puñal y podemos ver la forma espectacular que ofrece antes de mostrarnos sus flores. Desgraciadamente, todo no se puede tener y su crecimiento es lento lento lento y en mi caso no produce mas que un brote tras la floración, hace unos cinco años que vive conmigo y creo que ha cambiado bien poco desde entonces.

Tillandsia edithae.Estiu en roig-Verano en rojo

   

 Es la primera vegada que tinc una Tillandsia edithae florida, ara puc dir que és la planta que mes m'agrada de totes les que tinc, el seu hàbitat original es troba a bolivia, on creix sobre roques a uns 2700m d'altitut, es lenta en el seu creixement, potser jo vaig adquirir exemplars massa joves i els primers anys a moltes Tillandsies son desesperants. Aquesta petita planta, de fulles molt emblanquinades, la tinc fa anys al sol i totalment a l'exterior, realment no li he fet gaire cas i sempre ha anat molt be, existeix una varietat amb ausència de tricomes, que presenta color verd, vegetativament identica i per a mi no tant cridanera. quan arriva el moment de la floració, es produeix en poc de temps. Aquesta vegada s'han obert les primeres flors al solstici d'estiu i al sol son d'una bellesa insultant, encara que les imatges no capten aquest aspecte totalment. Una curiositat d'aquesta planta, es la producció de petits brots basals, que per cert tenen una velocitat de creixement comparable a la de les plantes de llavor a diferència d'els brots que es produeixen com a consequència de la floració, que maduren en una o dues temporades. Crec que no cal més explicació que unes quantes imatges, d'aquest moment present a la vida de la meva Tillandsia edithae.

Tillandsia edithae varietat verda-Tillandsia edithae variedad verde

     Es la primera vez que tengo una Tillandsia edithae en floración, ahora puedo decir que es la planta que mas me gusta de todas las que tengo, su hàbitat original se encuentra en bolivia, creciendo sobre rocas a unos 2700m de altitud, es lenta en su crecimiento, quizás yo adquirí ejemplares demasiado jóvenes y los primeros años en muchas Tillandsias, son desesperantes. Esta pequeña planta de hojas blanquecinas, la tengo hace años, totalmente al exterior, sin hacerle demasiado caso, ha ido siempre muy bien, existe una variedad, con ausencia de tricomas, que presenta color verde, vegetativamente idéntica y para mi no tan llamativa, cuando llega el momento de la floración, esta se produce con rapidez. Esta vez se han abierto las primeras flores en pleno solsticio de verano y a pleno sol, son de una belleza insultante, aunque las imagenes no capten perfectamente este aspecto. Una curiosidad de esta planta, es la producción de pequeños brotes basales, que por cierto tienen una velocidad de crecimiento comparable a la de las plantas cultivadas de semilla a diferencia de los brotes que se producen tras la floración, que pueden madurar en una o dos temporadas. Creo que mejor que mas explicación, unas imagenes del presente en la vida de mi Tillandsia edithae-

formació de la flor-formación de la flor

La Reproducció-La Reproducción

La reproducció a les Tillandsies és una de les seves grans curiositats; Com es reprodueix una planta que no viu a terra?, doncs be ara és temps de tot això, després de les floracions, algunes Tillandsies esperen llarg temps a produir les seves vaines de llavor, altres com les aeranthos i bergerii com a més conegudes, rapidament comencen a desenvolupar-se i completen el cicle al principi de l'estiu on s'obren en tres parts les vaines de llavor un dia sec o ventós i despleguen un ventall de petites llavors enganxades a uns filaments que tindran una doble funció la de servir de transport i garantir la difussió i la funció d'establiment sobre el lloc on creixerà, amb la seva qualitat higroscòpica que les reté sobre els llocs on es manté l'humitat gran pàrt del temps.

La reproducción en las tillandsias es una de sus grandes curiosidades; Como se reproduce una planta que no vive en el suelo?, pues bien, ahora es tiempo de todo eso, despues de las floraciones, algunas Tillandsias esperan largo tiempo para formar sus vainas de semillas, otras como las aeranthos o las bergerii como mas conocidas, rápidamente empiezan a desarrollarse y completan el proceso a principios de verano, cuando se abren en tres partes las vainas un dia seco o con viento y despliegan un abanico de pequeñas semillas provistas de filamentos que tendran una doble función, la de transporte, garantizando la distribución con el viento y la de establecimiento, con su capacidad higroscópica que las retiene sobre los lugares donde hay  humedad la mayor parte del tiempo

Es convenient polinitzar amb un pinzell les flors si volem tindre resultats, si no es fa i no tenim la sort de que alguna papallona les polinitzi accidentalment, probablement no fructificaran. En canvi altres espècies no fallen mai en la seva producció anual, malgrat que no actuem sobre elles directament.

Es conveniente polinizar con un pincel si queremos tener resultados, si no se hace y no se tiene la suerte de que alguna mariposa las polinice accidentalmente, probablemente no fructificaran. En cambio otras especies no fallan nunca en su producción anual, a pesar de que no actuemos sobre ellas directamente.

Les vaines comencen tenint un color verd i passen a marró quan arriva la seva maduració, si esperem que s'obrin per elles mateixes, correm el risc de perdre les llavors que rapidament s'endurà el vent, per això si volem recollir-les, caldrà que maduren a un lloc controlat o podem collir-les quan el seu aspecte i textura comenci a ser trencadis, sobre tot a l'extrem, posant-les al sol que les obrirà.

Las vainas empiezan tomando un color verde que pasa a marrón cuando estan maduras, si esperamos que se abran por si mismas, corremos el riesgo de perder las semillas por el viento, por eso es mejor hacerlas madurar en un entorno controlado o podemos recogerlas cuando su aspecto y textura sobre todo en el extremo sea quebradizo, ponerlas al sol es suficiente para completar el proceso.

Y fins aquí acaba la meva experiència en aquest sentit, les llavors requereixen condicions d'humitat i circulació d'aire que "Yo" no he pogut mantenir durant el llarg temps que ocupa el seu creixement infantil. En canvi, accidentalment es produeix la germinació espontanea d'algunes llavors que arriven a creixer i a poc que construïm un petit bastidor amb fibres de niló o iute o fibra de palmera, germinen amb facilitat mentres estem pulveritzant constantment quan comencen a secar-se

Y hasta aqui acaba mi experiencia en este aspecto, las semillas requieren condiciones de aire en circulación y un alto grado de humedad, que "Yo" no he podido mantener el largo tiempo que requieren, no obstante de manera accidental, algunas semillas germinan espontaneamente y hasta llegan a crecer  i a poco que les construyamos un pequeño bastidor con nylon o yute o fibra de palmera, la germinación es sencilla mientras estemos constantemente pulverizando con agua a penas empiece a secarse.

Una curiosa forma de multiplicació en algunes Tillandsies, com a la gran Tillandsia secunda var vivipara i a la coneguda y variable Tillandsia latifolia representada aquí baix és amb la capacitat de produïr brots sobre la pròpia inflorescència, que poden seguir creixent sobre la planta o poden separar-se i sembrar-se a banda quan tinguin el tamany adequat.

Una curiosa forma de multiplicación en algunas Tillandsias, como en la gran Tillandsia secunda var vivipara y en la conocida y variable Tillandsia latifolia representada aquí abajo es con la capacidad de producir brotes sobre la propia inflorescencia que pueden seguir creciendo sobre la planta original o ser separados en cuanto sean de un tamaño apropiado.

Tillandsia aeranthos fa alba 2011

Tinc una especial preferència per les flors blanques, es per això que tenia un especial interes en cultivar aquesta varietat de la popular Tillandsia aeranthos.  Quan la vaig adquirir, concretament a Tropic flore, Daniel Levêque em comentà que no tenia el mateix vigor i força que caracteritza la espècie. Així i tot, vaig provar d'adaptar-la al meu medi habitual, a una zona relativament més humida i arecerada. L'estiu amb els seus dies secs, no la van deixar creixer massa be i la seva floració, esperada amb impaciència no va arrivar a la seva fi.

Tengo una especial predilección por las flores blancas, es por eso por lo que tenia un especial interés en cultivar esta variedad de la popular Tillandsia aeranthos. Cuando la adquirí, concretamente en Tropic Flore, Daniel Levêque, me comentó que no tenia el mismo vigor y fuerza que caracteriza esta especie. Así y todo probe adaptarla a mi medio, ubicandola en una zona mas humeda i resguardada. El verano con sus dias secos, no la dejaron desarrollarse bien y su floración, esperada impacientemente, no se completó.

Aquest any, vaig decidir instal.lar-la a dintre del meu nou hivernacle, on les condicions en aquests moments son d'una humitat relativa de 70-80%, amb màximes per damunt dels 30ºC, no és tampoc una planta de gran creixement, però si és extremadament florífera. Les varietats d'aeranthos, diferents a la varietat tipus, es troben principalment a l'area més tropical de la seva zona de distribució, es a dir a la mitat sud de Brazil i el fet és que les condicions càlides i humides la favoreixen molt. Desconec si n'hi han altres clons d'aquesta forma que funcionen millor, però el cert és que no he trobat mai exemplars mitjanament grans ni tan sols com a imatges i això ens diu molt. Malgrat això, he aconseguit unes bones i fràgils flors blanques que comencen ara a obrir-se

Este año, decidí ponerla en mi nuevo mini invernadero, donde las condiciones en estos momentos, son de una humedad relativa de alrededor de 70-80%, con máximas que ya sobrepasan los 30ºC, sigue sin ser una planta de gran crecimiento, aunque extremadamente florífera. Las variedades de aeranthos, diferentes a la variedad tipo, se dan habitualmente en el àrea más tropical de su distribución geográfica, concretamente en la mitad sur de Brasil, el hecho es que las condiciones humedas y cálidas le favorecen. Desconozco si hay otros clones que funcionen mejor, però lo bien cierto es que rara vez he encontrado grandes ejemplares, nisiquiera como imágenes y eso nos dice mucho. A pesar de esto, he conseguido unas buenas y frágiles flores blancas que empiezan a abrirse.

Tillandsia jucunda 2011

  

  La Tillandsia jucunda, una planta que en principi em portava de cap, per la coloració de les seves flors, que extranyament  eren d'un color blau molt clar quan habitualment son grogues, l'any passat va florir per primera vegada i vaig publicar una entrada fent referència a aquest fet, un de vosaltres mitjançant un comentari em va apuntar la presència d'una var "salmonea", que em va fer pensar en la variabilitat de l'aspècie, fa poc vaig adquirir el llibre "Les Tillandsias et les Racinea" per l'Albert Roguenant, un extens llibre amb descripcións de moltes espècies, tota una referència per als aficcionats tot amb les seves mancances, doncs be, en aquest llibre la descripció de la planta inclou el fet que a voltes les flors poden ser blau clar, com és evidentment el cas del meu exemplar, tot i que ben observat es pot veure una base groga entre la coloració poc uniforme de blau.

La Tillandsia jucunda, una planta que en principio me traia de cabeza, por la coloración de sus flores, que estrañamente eran de un color azul claro, cuando deberian ser amarillas como habitualmente, el año pasado floreció por primera vez y publiqué una entrada haciendo referencia a este hecho, uno de vosotros, mediante un comentarió, me apuntó la existencia de una var "salmonea", que me hizo pensar en una cierta variabilidad en la especie, hace poco adquirí el libro "les Tillandsia et les Racinea" por Albert Roguenant, un extenso libro con descripciones e imágenes de muchas especies, toda una referencia para los aficionados, aun con las cosas que le faltan, pues bien, en este libro se comenta que "a veces" las flores pueden ser de color azul claro, como evidentemente ocurre en mi ejemplar, aunque observando mas de cerca se puede ver una base amarilla entre las manchas azul claro.

 L'Albert Roguenant, a més també parla de que aquesta planta podria tindre un orígen híbrid que en aquest cas s'hauria format a partir dels parentals Tillandsia tenuifolia de flors blau clar i Tillandsia ixioides de flor groc viu, amb un temps de floració similar i compartint àrea geogràfica de distribució, el seu aspecte vegetatiu també es un intermedi entre ambdues espècies, el tacte dur de la Tillandsia ixioides i l'absència de tricomes i hàbit de creixement de la tillandsia tenuifolia.  Aquí baix podeu veure-les totes juntes.

Albert Roguenant, además tambien habla de que esta planta podría tener un orígen híbrido a partir de los parentales Tillandsia ixioides de flor amarillo vivo y Tillandsia tenuifolia de color azul claro uniforme, con un tiempo de floración similar y compartiendo area de distribución geográfica, su aspecto vegetativo, tambien és un intermedio entre ambas especies, el tacto duro de la Tillandsia ixioides y la ausencia de tricomas de la Tillandsia tenuifolia. Aquí abajo podeis verlas todas juntas.

Tillandsia ixioides

Tillandsia jucunda

Tillandsia tenuifolia

   

M'ha agradat coneixer aquestes interrelacions entre les plantes, aquests coneixements permeten fer-nos una imatge de com son les coses allà on viuen en llibertat, és curiós comprovar com devegades l'herència de les característiques és totalment compartida, la T.tenuifolia, viu sempre a l'ombra sobre arbres a racons humits, mentres que la T. ixioides viu exposada al sol fins i tot sobre roques nues. La Tillandsia jucunda, és molt resistent al sol i a la deshifratació, però creix més i més a gust amb una mica d'ombra ficada entre altres plantes, un fill sens dubte equilibrat.

Me ha gustado conocer estas interrelaciones entre las plantas, estos conocimientos permiten hacernos una idea de como son las cosas allí donde viven en libertad, es curioso comprobar como a veces la herencia de las características es totalmente compartida, la T.tenuifolia, vive siempre a la sombra sobre alrboles en rincones húmedos mientras que la T.ixioides vive expuesta al sol incluso sobre rocas desnudas. La Tillandsia jucunda, es muy resistente al sol y a la deshidratación, pero crece mas y mas a gusto con un poco de sombra y entre otras plantas, una hija sin duda equilibrada.

Primers detalls del jardí-Primeros detalles del jardín

El dragó equilibrista que en principi ja fa anys, va donar nom al meu petit jardí, vaja, aquest és un representant de la darrera generació, que va naixer amb tota seguretat el passat mes de setembre, com solen fer-ho els rèptils mediterranis, en plé migdia, totalment críptic i totalment alié a tot açò que estic explicant sobre ell, la seva presència marca una mica el ritme d'aquesta illa vegetal aèria en plena urbe.

El dragón equilibrista que en principio hace años dió nombre a mi pequeño jardín, vaya, este es un representante de la última generación que nació con seguridad el pasado mes de Septiembre, como suelen hacerlo los reptiles mediterraneos, en pleno medio dia, totalmente críptico y ajeno a lo que estoy contando sobre el. Su presencia marca el ritmo de esta pequeña isla vegetal aerea en plena urbe.

Dragó o Salamanquesa (tarentola mauritanica)

També el petit ginkgo biloba que vaig plantar d'una llavor fa uns tres anys i que ja te una alçada d'un metre i mig, és per a mi un element molt exòtic i estimat, el despertar de les seves primeres fulles vistes amb detall em fan sentir admiració per aquests processos naturals.

Tambien el pequeño Ginkgo biloba, que sembre de una semilla hace tres años y que tiene una altura de un metro y medio, es para mi un elemento muy exótico y apreciado, el despertar de sus primeras hojas vistas con detalle me hace sentir admiración por estos procesos naturales.

ginkgo biloba

A l'hivernacle, continua la floració de la Tillandsia juncea, aturada tot l'hivern, amb els rajos de sol, prenen el color roig que anuncia les flors. 

En el invernadero, continua la floración de la Tillandsia juncea, detenida todo el invierno, con los rayos del sol, toman el color rojo que anuncia las flores.

tillandsia juncea

La Tillandsia harrisiXcapitata, un híbrid comercial, resistent, amb un aspecte molt argentat i vellutós, l'he tinguda a cobert a l'hivernacle, l'exterior li fa prendre un aspecte no tant cridaner, ja que perd amb les inclemencies i la pluja el seu color blanc tan intens.

La Tillandsia harrisiXcapitata, un híbrido comercial, resistente con un aspecto muy aterciopelado y plateado, la he tenido a cubierto en el invernadero, el exterior le hace tomar un aspecto menos llamativo, ya que con las inclemencias y la lluvia pierde un poco su color blanco tan intenso.

tillandsia harrisiXcapitata

La Tillandsia straminea, sempre l'he ubicada a l'exterior i la veritat es que funcionava be, encara que es tornava extremadament lenta, després d'haverla posat a dintre de l'hivernacle, ha reaccionat positivament a l'elevat grau d'humitat.

La Tillandsia straminea, siempre la habia instalado al exterior y la verdad es que funcionaba, aunque de manera extremadamente lenta, despues de haberla puesto dentro del invernadero, ha reaccionado muy positivamente al elevado grado de humedad.

tillandsia straminea

Una Tillandsia stricta (probablement) de procedència salvatge, concretament d'Argentina, floreix per primera vegada al mateix temps que altres exemplars comercials, em resulta curiosa aquesta convergencia en el temps de floració tan exacta.

Una Tillandsia stricta (probablemente) de procedencia salvaje, concretamente de Argentina, florece por primera vez al mismo tiempo que otros ejemplares comerciales, me resulta curiosa esta convergencia en la época de floración tan exacta

Tillandsia stricta. Argentina

L'aspecte de la paret de Tillandsies, amb aquest color gris genèric on s'integren col.lectivament diferents espècies com també ocorre a la natura, és una invitació a cercar els detalls mes petits.

El aspecto de la pared de Tillandsias con este color gris genérico donde se integran colectivamente muchas especies, como tambien ocurre en la naturaleza, es una invitación a buscar los pequeños detalles.

S'obrin les primeres flors de la Tillandsia zecherii, aquesta planta, d'aspecte rústic i creixement lent, ha format les seues vares durant els darrers mesos, el seu creixement a l'exterior, ha modificat les seues rosetes que creixen més tancades i dures que altres zecherii que he vist.

Se abren las primeras flores de la Tillandsia zecherii, esta planta de aspecto rústico y crecimiento lento, ha formado sus varas durante los ultimos meses, su crecimiento al exterior ha modificado sus rosetas, que crecen mas compactas y duras que otras zecherii que he visto.

tillandsia zecherii

La Tillandsia argentina, també és una planta que es cultiva amb paciència, aquest exemplar, fa set anys que viu amb mi, i com podeu veure, encara es petit, però ho compensa amb la seva facilitat per a florir, fora d'aquesta època és una planta totalment invisible, amb aquest verd grisenc més aviat fosc.

La Tillandsia argentina, tambien es una planta que se cultiva con paciencia, este ejemplar, hace siete años que vive conmigo y como podemos ver todavia es pequeño, pero lo compensa con la facilidad que tiene para florecer, fuera de esta época és una planta invisible, con su color verde grisaceo mas bien oscuro.

Tillandsia argentina

La Tillandsia jucunda, un altra planta argentina, te un tacte com de paper dur, les tillandsies poden ser apreciades i diferenciades moltes vegades també per el tacte, en aquest moment, també iniciant la floració.

La Tillandsia jucunda, es otra planta argentina, tiene el tacto como de papel duro, las tillandsias, pueden ser apreciadas y diferenciadas tambien por el tacto, en este momento tambien inicia su floración.

Tillandsia jucunda

Després de les pluges de fa uns dies, la Tillandsia streptophylla, ja posada a l'exterior, canvia radicalment el seu aspecte, a l'interior, on la faig passar l'hivern, les fulles es repleguen sobre elles mateixes i li donen el seu aspecte típic més arrissat com a la segona imatge.

Despues de las lluvias de hace unos dias, la Tillandsia streptophylla, ya instalada el exterior, cambia radicalmente su aspecto, en el interior, donde la mantengo en invierno, las hojas se repliegan sobre si mismas y le confieren su aspecto típico mas rizado, como en la segunda imagen,

Tillandsia streptophylla (hidratada)

Tillandsia streptophylla (deshidratada)

A un altra part del jardí, tinc altres Tillandsies i bromelies que no es troben totalment a gust a ple sol en estiu i tampoc agraeixen la pluja de l'hivern, una petita zona coberta, on el sol a l'estiu no arriva amb molta força i més arecerada del fred els mesos d'hivern, també és una zona d'elecció amb les absències més o menys llargues de vacances, on l'humitat es conserva més temps.

En otra parte del jardín, tengo otras tillandsias y bromelias que no se encuentran a gusto a pleno sol en verano y que no agradecen las lluvias invernales, una pequeña zona cubierta, donde el sol en verano no llega directamente y mas resguardada del frio los meses de invierno, tambien es la zona de elección con las ausencias mas o menos largas en vacaciones, donde la humedad se conserva mas tiempo.

Les Tillandsies xerographiques, altra de les plantes lentes i que no convé tractar d'accelerar, es millor tindre-les a cobert, especialment a l'hivern, però sempre ben vigilades, per què malgrat la seva procedència desertica i els seus baixos requeriments de reg, necessiten humitat ambiental relativament elevada si no volem perdre-les per deshidratació, quan comencen a tindre simptomes de creixement, per a mi és millor exposar-les a l'aire i deixar-les adaptar-se a poc a poc, és una planta amb un cicle de creixement i floració llarg que mostra els simptomes d'un cultiu incorrecte quan sovint ja és massa tard per arreglar-ho, no deixa per això d'esser l'estrella de totes les Tillandsies.

Las Tillandsias xerographicas, otra especie lenta que no conviene tratar de acelerar, es mejor cubrirla en invierno, pero siempre bien vigiladas, porque a pesar de su procedencia desertica y sus bajos requerimientos hídricos, necesitan humedad relativamente elevada si no queremos perderla por deshidratación. Cuando empieza a tener sintomas de crecimiento, para mi es mejor exponerla al aire y dejarla adaptarse poco a poco, es una planta con un ciclo de crecimiento y floración largo, que muestra los sintomas de un cultivo incorrecto cuando ya es muy tarde para arreglarlo, no deja por ello de ser la estrella de las tillandsias.

Tillandsia xerographica

El petit racò on viuen algunes bromelies que cultive com a epífites i que necessiten tindre el seu dipòsit d'aigua ple, el seu creixement sense substrat és molt més lent i les plantes es fan mes compactes, en estiu es imprescindible pulveritzar i regar amb constància, també am addició d'adobs.

El pequeño rincón donde viven algunas bromelias cultivadas como epífitas y que necesitan tener su deposito de agua lleno, su crecimiento sin substrato es mucho mas lento y las plantas se hacen mas compactas, en verano, es imprescindible pulverizar y regar con constancia, tambien con adición de abonos.

L'aechmea recurvata, en la seua varietat benrathii, la vaig adquirir plantada a un cossiol i sense referències de que es pugues cultivar sobre suport, però com gairebé totes les bromelies, aquest tema sempre es questió més de la capacitat que te l'ambient on la posem de retindre la humitat i de la frequència dels recs que de la seva veritable preferència per la terra.

La Aechmea recurvata var benrathii, la adquirí cultivada en maceta y sin referencias de que se pudiese cultivar sobre soporte, pero como casi todas las bromelias, este tema siempre es cuestión mas de la capacidad del ambiente de cultivo para retener humedad y de la frecuencia de riegos, que de su verdadera preferencia por la tierra.

Aechmea recurvata var benrathii

Després de la floració la Aechmea recurvata var recurvata, comença a emetre brots per la seua base, li he retallat les fulles a la roseta principal ja florida, per poder manejar-la amb més facilitat, els brots del tamany del que podem veure a l'esquerra, ja es poden tallar i plantar per separat, inicialment millor a un cossiol on creixerà ràpidament i també estimularà a la roseta mare a treure'n alguns mes que en aquest cas vull conservar per a mantindre un grup. La roseta principal va poc a poc perdent força durant alguns anys, i en aquest cas la seva funció és molt important com a diposit d'aigua que alimenta els brots, encara sense capacitat d'amagatzemar-la eficaçment.

Despues de la floración, la Aechmea recurvata var recurvata, empieza a emitir brotes por la base, le he recortado las hojas a la roseta principal para hacerla mas manejable, los brotes con un tamaño como el de la derecha, se pueden cortar y plantar por separado, inicialmente mejor en maceta donde crecerá rapidamente y tambien estimulará a la roseta madre a producir mas brotes, que en este caso quiewro conservar para formar un grupo. La planta principal perderá fuerza hasta morir en pocos años, pero su función será muyy importante como depósito de agua que alimentará los brotes, todavia sin capacidad para almacenar agua eficazmente.

Aechmea recurvata var recurvata.

Aquí una de les Tillandsies grans, la Tillandsia secunda var vivipara, un petit exemplar que tinc un parell d'anys, sembrada sobre escorça de pi, el seu creixement en aquestes condicions es més ràpid, en canvi sembla que la planta arriva a tindre mes tamany quan es cultiva sobre suport. La meva intenció es fer-la creixer una mica mes i després montar-la sobre un suport, aquesta varietat, s'anomena vivipara, per la seva tendencia a treure brots des de la seva inflorescència que poden ser sembrats a part per a multiplicar-la.

Aquí una de las Tillandsias grandes, la Tillandsia secunda var vivipara, un pequeño ejemplar que tengo hace un par de años, plantado sobre corteza de pino, su crecimiento en estas condiciones es mas rápido, en cambio parece que la planta alcanza mayor tamaño cuando se cultiva sobre soporte. Mi intención es hacerla crecer un poco mas y despues montarla sobre un soporte, esta variedad se denomeina vivipara por su tendencia a emitir brotes desde la inflorescencia que pueden ser sembrados a parte para multiplicarla.

Tillandsia secunda var vivipara.

L'Hivern s'acaba?-El Invierno se acaba?

Tillandsia duratti.

Ha segut una bona temporada de plujes, em semblava una mica massa per a les Tillandsies a l'exterior, després d'això, aquests darrers dies, amb temperatures primaverals i l'entrada diaria del sol  a la mitat nord, les ha fet despertar amb força inicis i continuació de floracions. Les poques plantes que conservava a l'interior, ja estan ubicades al seu lloc habitual, la ubicació interior ho he fet més per ser algunes plantes noves i que van patir petits efectes del fred agafats a temps. A l'interior del petit hivernacle, les màximes han arrivat ja fa mes d'un mes prop dels 20ºC i l'acabo de cobrir amb una malla d'ombra blanca per que ben aviat seràn temperatures excessives, aquestes bones condicions han fet florir molt inesperadament la petita Tillandsia aizoides.

Ha habido una buena temporada de lluvias, que me parecia demasiado para las tillandsias del exterior, despues de esto, estos últimos dias con temperaturas primaverales y la entrada diaria del sol a la cara norte las ha hecho despertar con fuerza los inicios y continuación de floraciones. Las pocas plantas que conservaba en el interior, ya estan situadas en su lugar habitual, la ubicación interior ha sido mas por que se trataba de plantas nuevas y que se habian visto afectadas por alguna helada y rescatadas a tiempo. En el interior del pequeño invernadero, las máximashace mas de un mes que son cercanas a los 20ºc y lo he cubierto con una malla blanca porque en poco tiempo las temperaturas sin duda seran excesivas, estas buenas condiciones, han hecho florecer de manera inesperada por mi a la pequeña Tillandsia aizoides.

 Procedeix de l'hàbitat sobre l'areola d'un trichocereus, va florir espectacularment el primer any amb les seves flors gairebé negres i després de creixer en tamany, va començar una decadència que em va fer tractar de recuperar-la i sembla agraïr molt aquestes condicions de terrari humit, he procedit de la mateixa manera amb la Tillandsia tricholepis i per ara amb dues sembla que funcionen be amb la forta humitat d'un hivernacle. També a l'hivernacle comença a tintar de roig la seva bràctea una Vriesia sp, que és especialment resistent i que tinc de fa varies generacions cultivada sobre un arbre de bromelies.

Procede del hábitat sobre la areola de un trichocereus, floreció espectacularmente el primer año y despues de crecer en tamaño, empezó a decaer hasta el punto de tener que recuperarla con urgencia y parece preferir las condiciones muy húmedas de un invernadero, he procedido de la misma manera con la Tillandsia tricholepis y ambas por el momento funcionan muy bien. Tambien en el invernadero, empieza a teñirse de rojo la bractea de una vriesia sp, que es especialmente resistente y que mantengo desde hace varias generaciones como epífita sobre un arbol de bromelias.

Alguns anys, com el passat son pobres en floracions de les espècie més típiques T.aeranthos i T.bergerii, en el cas de l'aeranthos, com que les rosetes de les meves plantes floreixen cada dos anys, devegades coincideix que gran nombre d'elles estan al mateix procés, amb les bergerii, he millorat la seva frequència amb l'adob, però la major o menor abundància no se ben be a que respon. A la imatge de baix una Tillandsia aeranthos comença a pensar en florir amb la presència del sol.

Algunos años son especialmente pobres en las floraciones de las Tillandsias mas típìcas, T.aeranthos y T.bergerii, en el caso de la aeranthos, como las rosetas de mis plantas generalmente maduran en dos años, la coincidencia de muchas en este mismo estado produce este ritmo, con la T.bergerii he mejorado la frecuencia con el abonado, pero no se bien a que responde la mayor o menor abundancia de flores. En la imagen inferior una Tillandsia aeranthos empieza a pensar en florecer con la presencia del sol.

La Tillandsia bergerii, molt ben adaptada a aquest hàbitat i una de les més avançades en floració, ja li queda poc per mostrar les seves flors blaves.

La Tillandsia bergerii, muy bien adaptada a este hábitat y una de las mas avanzadas en floración,muy cerca de mostrar sus flores azules.

Aquest any, penso que potser especialment prolífic en colors a partir d'ara, després de la inactivitat de l'hivern, que ha estat com l'any passat molt fosc amb molts dies de nuvols i amb màximes massa baixes, moltes espècies algunes per primera vegada, es troben en procés de floració, la primavera es sense cap dubte la millor època per a aquestes plantes.

Este año preveo que será prolífico en colores a partir de ahora, despues de la inactividad del invierno, que ha sido como el año pasado, oscuro, con muchos dias de nubes y con las máximas demasiado bajas, muchas especies, algunas por primera vez se encuentran en proceso de floración, la primavera es sin duda la mejor época para estas plantas. 

Tillandsia geminiflora

Tillandsia latifolia.