Tillandsia jucunda 2011

  

  La Tillandsia jucunda, una planta que en principi em portava de cap, per la coloració de les seves flors, que extranyament  eren d'un color blau molt clar quan habitualment son grogues, l'any passat va florir per primera vegada i vaig publicar una entrada fent referència a aquest fet, un de vosaltres mitjançant un comentari em va apuntar la presència d'una var "salmonea", que em va fer pensar en la variabilitat de l'aspècie, fa poc vaig adquirir el llibre "Les Tillandsias et les Racinea" per l'Albert Roguenant, un extens llibre amb descripcións de moltes espècies, tota una referència per als aficcionats tot amb les seves mancances, doncs be, en aquest llibre la descripció de la planta inclou el fet que a voltes les flors poden ser blau clar, com és evidentment el cas del meu exemplar, tot i que ben observat es pot veure una base groga entre la coloració poc uniforme de blau.

La Tillandsia jucunda, una planta que en principio me traia de cabeza, por la coloración de sus flores, que estrañamente eran de un color azul claro, cuando deberian ser amarillas como habitualmente, el año pasado floreció por primera vez y publiqué una entrada haciendo referencia a este hecho, uno de vosotros, mediante un comentarió, me apuntó la existencia de una var "salmonea", que me hizo pensar en una cierta variabilidad en la especie, hace poco adquirí el libro "les Tillandsia et les Racinea" por Albert Roguenant, un extenso libro con descripciones e imágenes de muchas especies, toda una referencia para los aficionados, aun con las cosas que le faltan, pues bien, en este libro se comenta que "a veces" las flores pueden ser de color azul claro, como evidentemente ocurre en mi ejemplar, aunque observando mas de cerca se puede ver una base amarilla entre las manchas azul claro.

 L'Albert Roguenant, a més també parla de que aquesta planta podria tindre un orígen híbrid que en aquest cas s'hauria format a partir dels parentals Tillandsia tenuifolia de flors blau clar i Tillandsia ixioides de flor groc viu, amb un temps de floració similar i compartint àrea geogràfica de distribució, el seu aspecte vegetatiu també es un intermedi entre ambdues espècies, el tacte dur de la Tillandsia ixioides i l'absència de tricomes i hàbit de creixement de la tillandsia tenuifolia.  Aquí baix podeu veure-les totes juntes.

Albert Roguenant, además tambien habla de que esta planta podría tener un orígen híbrido a partir de los parentales Tillandsia ixioides de flor amarillo vivo y Tillandsia tenuifolia de color azul claro uniforme, con un tiempo de floración similar y compartiendo area de distribución geográfica, su aspecto vegetativo, tambien és un intermedio entre ambas especies, el tacto duro de la Tillandsia ixioides y la ausencia de tricomas de la Tillandsia tenuifolia. Aquí abajo podeis verlas todas juntas.

Tillandsia ixioides

Tillandsia jucunda

Tillandsia tenuifolia

   

M'ha agradat coneixer aquestes interrelacions entre les plantes, aquests coneixements permeten fer-nos una imatge de com son les coses allà on viuen en llibertat, és curiós comprovar com devegades l'herència de les característiques és totalment compartida, la T.tenuifolia, viu sempre a l'ombra sobre arbres a racons humits, mentres que la T. ixioides viu exposada al sol fins i tot sobre roques nues. La Tillandsia jucunda, és molt resistent al sol i a la deshifratació, però creix més i més a gust amb una mica d'ombra ficada entre altres plantes, un fill sens dubte equilibrat.

Me ha gustado conocer estas interrelaciones entre las plantas, estos conocimientos permiten hacernos una idea de como son las cosas allí donde viven en libertad, es curioso comprobar como a veces la herencia de las características es totalmente compartida, la T.tenuifolia, vive siempre a la sombra sobre alrboles en rincones húmedos mientras que la T.ixioides vive expuesta al sol incluso sobre rocas desnudas. La Tillandsia jucunda, es muy resistente al sol y a la deshidratación, pero crece mas y mas a gusto con un poco de sombra y entre otras plantas, una hija sin duda equilibrada.

Primers detalls del jardí-Primeros detalles del jardín

El dragó equilibrista que en principi ja fa anys, va donar nom al meu petit jardí, vaja, aquest és un representant de la darrera generació, que va naixer amb tota seguretat el passat mes de setembre, com solen fer-ho els rèptils mediterranis, en plé migdia, totalment críptic i totalment alié a tot açò que estic explicant sobre ell, la seva presència marca una mica el ritme d'aquesta illa vegetal aèria en plena urbe.

El dragón equilibrista que en principio hace años dió nombre a mi pequeño jardín, vaya, este es un representante de la última generación que nació con seguridad el pasado mes de Septiembre, como suelen hacerlo los reptiles mediterraneos, en pleno medio dia, totalmente críptico y ajeno a lo que estoy contando sobre el. Su presencia marca el ritmo de esta pequeña isla vegetal aerea en plena urbe.

Dragó o Salamanquesa (tarentola mauritanica)

També el petit ginkgo biloba que vaig plantar d'una llavor fa uns tres anys i que ja te una alçada d'un metre i mig, és per a mi un element molt exòtic i estimat, el despertar de les seves primeres fulles vistes amb detall em fan sentir admiració per aquests processos naturals.

Tambien el pequeño Ginkgo biloba, que sembre de una semilla hace tres años y que tiene una altura de un metro y medio, es para mi un elemento muy exótico y apreciado, el despertar de sus primeras hojas vistas con detalle me hace sentir admiración por estos procesos naturales.

ginkgo biloba

A l'hivernacle, continua la floració de la Tillandsia juncea, aturada tot l'hivern, amb els rajos de sol, prenen el color roig que anuncia les flors. 

En el invernadero, continua la floración de la Tillandsia juncea, detenida todo el invierno, con los rayos del sol, toman el color rojo que anuncia las flores.

tillandsia juncea

La Tillandsia harrisiXcapitata, un híbrid comercial, resistent, amb un aspecte molt argentat i vellutós, l'he tinguda a cobert a l'hivernacle, l'exterior li fa prendre un aspecte no tant cridaner, ja que perd amb les inclemencies i la pluja el seu color blanc tan intens.

La Tillandsia harrisiXcapitata, un híbrido comercial, resistente con un aspecto muy aterciopelado y plateado, la he tenido a cubierto en el invernadero, el exterior le hace tomar un aspecto menos llamativo, ya que con las inclemencias y la lluvia pierde un poco su color blanco tan intenso.

tillandsia harrisiXcapitata

La Tillandsia straminea, sempre l'he ubicada a l'exterior i la veritat es que funcionava be, encara que es tornava extremadament lenta, després d'haverla posat a dintre de l'hivernacle, ha reaccionat positivament a l'elevat grau d'humitat.

La Tillandsia straminea, siempre la habia instalado al exterior y la verdad es que funcionaba, aunque de manera extremadamente lenta, despues de haberla puesto dentro del invernadero, ha reaccionado muy positivamente al elevado grado de humedad.

tillandsia straminea

Una Tillandsia stricta (probablement) de procedència salvatge, concretament d'Argentina, floreix per primera vegada al mateix temps que altres exemplars comercials, em resulta curiosa aquesta convergencia en el temps de floració tan exacta.

Una Tillandsia stricta (probablemente) de procedencia salvaje, concretamente de Argentina, florece por primera vez al mismo tiempo que otros ejemplares comerciales, me resulta curiosa esta convergencia en la época de floración tan exacta

Tillandsia stricta. Argentina

L'aspecte de la paret de Tillandsies, amb aquest color gris genèric on s'integren col.lectivament diferents espècies com també ocorre a la natura, és una invitació a cercar els detalls mes petits.

El aspecto de la pared de Tillandsias con este color gris genérico donde se integran colectivamente muchas especies, como tambien ocurre en la naturaleza, es una invitación a buscar los pequeños detalles.

S'obrin les primeres flors de la Tillandsia zecherii, aquesta planta, d'aspecte rústic i creixement lent, ha format les seues vares durant els darrers mesos, el seu creixement a l'exterior, ha modificat les seues rosetes que creixen més tancades i dures que altres zecherii que he vist.

Se abren las primeras flores de la Tillandsia zecherii, esta planta de aspecto rústico y crecimiento lento, ha formado sus varas durante los ultimos meses, su crecimiento al exterior ha modificado sus rosetas, que crecen mas compactas y duras que otras zecherii que he visto.

tillandsia zecherii

La Tillandsia argentina, també és una planta que es cultiva amb paciència, aquest exemplar, fa set anys que viu amb mi, i com podeu veure, encara es petit, però ho compensa amb la seva facilitat per a florir, fora d'aquesta època és una planta totalment invisible, amb aquest verd grisenc més aviat fosc.

La Tillandsia argentina, tambien es una planta que se cultiva con paciencia, este ejemplar, hace siete años que vive conmigo y como podemos ver todavia es pequeño, pero lo compensa con la facilidad que tiene para florecer, fuera de esta época és una planta invisible, con su color verde grisaceo mas bien oscuro.

Tillandsia argentina

La Tillandsia jucunda, un altra planta argentina, te un tacte com de paper dur, les tillandsies poden ser apreciades i diferenciades moltes vegades també per el tacte, en aquest moment, també iniciant la floració.

La Tillandsia jucunda, es otra planta argentina, tiene el tacto como de papel duro, las tillandsias, pueden ser apreciadas y diferenciadas tambien por el tacto, en este momento tambien inicia su floración.

Tillandsia jucunda

Després de les pluges de fa uns dies, la Tillandsia streptophylla, ja posada a l'exterior, canvia radicalment el seu aspecte, a l'interior, on la faig passar l'hivern, les fulles es repleguen sobre elles mateixes i li donen el seu aspecte típic més arrissat com a la segona imatge.

Despues de las lluvias de hace unos dias, la Tillandsia streptophylla, ya instalada el exterior, cambia radicalmente su aspecto, en el interior, donde la mantengo en invierno, las hojas se repliegan sobre si mismas y le confieren su aspecto típico mas rizado, como en la segunda imagen,

Tillandsia streptophylla (hidratada)

Tillandsia streptophylla (deshidratada)

A un altra part del jardí, tinc altres Tillandsies i bromelies que no es troben totalment a gust a ple sol en estiu i tampoc agraeixen la pluja de l'hivern, una petita zona coberta, on el sol a l'estiu no arriva amb molta força i més arecerada del fred els mesos d'hivern, també és una zona d'elecció amb les absències més o menys llargues de vacances, on l'humitat es conserva més temps.

En otra parte del jardín, tengo otras tillandsias y bromelias que no se encuentran a gusto a pleno sol en verano y que no agradecen las lluvias invernales, una pequeña zona cubierta, donde el sol en verano no llega directamente y mas resguardada del frio los meses de invierno, tambien es la zona de elección con las ausencias mas o menos largas en vacaciones, donde la humedad se conserva mas tiempo.

Les Tillandsies xerographiques, altra de les plantes lentes i que no convé tractar d'accelerar, es millor tindre-les a cobert, especialment a l'hivern, però sempre ben vigilades, per què malgrat la seva procedència desertica i els seus baixos requeriments de reg, necessiten humitat ambiental relativament elevada si no volem perdre-les per deshidratació, quan comencen a tindre simptomes de creixement, per a mi és millor exposar-les a l'aire i deixar-les adaptar-se a poc a poc, és una planta amb un cicle de creixement i floració llarg que mostra els simptomes d'un cultiu incorrecte quan sovint ja és massa tard per arreglar-ho, no deixa per això d'esser l'estrella de totes les Tillandsies.

Las Tillandsias xerographicas, otra especie lenta que no conviene tratar de acelerar, es mejor cubrirla en invierno, pero siempre bien vigiladas, porque a pesar de su procedencia desertica y sus bajos requerimientos hídricos, necesitan humedad relativamente elevada si no queremos perderla por deshidratación. Cuando empieza a tener sintomas de crecimiento, para mi es mejor exponerla al aire y dejarla adaptarse poco a poco, es una planta con un ciclo de crecimiento y floración largo, que muestra los sintomas de un cultivo incorrecto cuando ya es muy tarde para arreglarlo, no deja por ello de ser la estrella de las tillandsias.

Tillandsia xerographica

El petit racò on viuen algunes bromelies que cultive com a epífites i que necessiten tindre el seu dipòsit d'aigua ple, el seu creixement sense substrat és molt més lent i les plantes es fan mes compactes, en estiu es imprescindible pulveritzar i regar amb constància, també am addició d'adobs.

El pequeño rincón donde viven algunas bromelias cultivadas como epífitas y que necesitan tener su deposito de agua lleno, su crecimiento sin substrato es mucho mas lento y las plantas se hacen mas compactas, en verano, es imprescindible pulverizar y regar con constancia, tambien con adición de abonos.

L'aechmea recurvata, en la seua varietat benrathii, la vaig adquirir plantada a un cossiol i sense referències de que es pugues cultivar sobre suport, però com gairebé totes les bromelies, aquest tema sempre es questió més de la capacitat que te l'ambient on la posem de retindre la humitat i de la frequència dels recs que de la seva veritable preferència per la terra.

La Aechmea recurvata var benrathii, la adquirí cultivada en maceta y sin referencias de que se pudiese cultivar sobre soporte, pero como casi todas las bromelias, este tema siempre es cuestión mas de la capacidad del ambiente de cultivo para retener humedad y de la frecuencia de riegos, que de su verdadera preferencia por la tierra.

Aechmea recurvata var benrathii

Després de la floració la Aechmea recurvata var recurvata, comença a emetre brots per la seua base, li he retallat les fulles a la roseta principal ja florida, per poder manejar-la amb més facilitat, els brots del tamany del que podem veure a l'esquerra, ja es poden tallar i plantar per separat, inicialment millor a un cossiol on creixerà ràpidament i també estimularà a la roseta mare a treure'n alguns mes que en aquest cas vull conservar per a mantindre un grup. La roseta principal va poc a poc perdent força durant alguns anys, i en aquest cas la seva funció és molt important com a diposit d'aigua que alimenta els brots, encara sense capacitat d'amagatzemar-la eficaçment.

Despues de la floración, la Aechmea recurvata var recurvata, empieza a emitir brotes por la base, le he recortado las hojas a la roseta principal para hacerla mas manejable, los brotes con un tamaño como el de la derecha, se pueden cortar y plantar por separado, inicialmente mejor en maceta donde crecerá rapidamente y tambien estimulará a la roseta madre a producir mas brotes, que en este caso quiewro conservar para formar un grupo. La planta principal perderá fuerza hasta morir en pocos años, pero su función será muyy importante como depósito de agua que alimentará los brotes, todavia sin capacidad para almacenar agua eficazmente.

Aechmea recurvata var recurvata.

Aquí una de les Tillandsies grans, la Tillandsia secunda var vivipara, un petit exemplar que tinc un parell d'anys, sembrada sobre escorça de pi, el seu creixement en aquestes condicions es més ràpid, en canvi sembla que la planta arriva a tindre mes tamany quan es cultiva sobre suport. La meva intenció es fer-la creixer una mica mes i després montar-la sobre un suport, aquesta varietat, s'anomena vivipara, per la seva tendencia a treure brots des de la seva inflorescència que poden ser sembrats a part per a multiplicar-la.

Aquí una de las Tillandsias grandes, la Tillandsia secunda var vivipara, un pequeño ejemplar que tengo hace un par de años, plantado sobre corteza de pino, su crecimiento en estas condiciones es mas rápido, en cambio parece que la planta alcanza mayor tamaño cuando se cultiva sobre soporte. Mi intención es hacerla crecer un poco mas y despues montarla sobre un soporte, esta variedad se denomeina vivipara por su tendencia a emitir brotes desde la inflorescencia que pueden ser sembrados a parte para multiplicarla.

Tillandsia secunda var vivipara.

L'Hivern s'acaba?-El Invierno se acaba?

Tillandsia duratti.

Ha segut una bona temporada de plujes, em semblava una mica massa per a les Tillandsies a l'exterior, després d'això, aquests darrers dies, amb temperatures primaverals i l'entrada diaria del sol  a la mitat nord, les ha fet despertar amb força inicis i continuació de floracions. Les poques plantes que conservava a l'interior, ja estan ubicades al seu lloc habitual, la ubicació interior ho he fet més per ser algunes plantes noves i que van patir petits efectes del fred agafats a temps. A l'interior del petit hivernacle, les màximes han arrivat ja fa mes d'un mes prop dels 20ºC i l'acabo de cobrir amb una malla d'ombra blanca per que ben aviat seràn temperatures excessives, aquestes bones condicions han fet florir molt inesperadament la petita Tillandsia aizoides.

Ha habido una buena temporada de lluvias, que me parecia demasiado para las tillandsias del exterior, despues de esto, estos últimos dias con temperaturas primaverales y la entrada diaria del sol a la cara norte las ha hecho despertar con fuerza los inicios y continuación de floraciones. Las pocas plantas que conservaba en el interior, ya estan situadas en su lugar habitual, la ubicación interior ha sido mas por que se trataba de plantas nuevas y que se habian visto afectadas por alguna helada y rescatadas a tiempo. En el interior del pequeño invernadero, las máximashace mas de un mes que son cercanas a los 20ºc y lo he cubierto con una malla blanca porque en poco tiempo las temperaturas sin duda seran excesivas, estas buenas condiciones, han hecho florecer de manera inesperada por mi a la pequeña Tillandsia aizoides.

 Procedeix de l'hàbitat sobre l'areola d'un trichocereus, va florir espectacularment el primer any amb les seves flors gairebé negres i després de creixer en tamany, va començar una decadència que em va fer tractar de recuperar-la i sembla agraïr molt aquestes condicions de terrari humit, he procedit de la mateixa manera amb la Tillandsia tricholepis i per ara amb dues sembla que funcionen be amb la forta humitat d'un hivernacle. També a l'hivernacle comença a tintar de roig la seva bràctea una Vriesia sp, que és especialment resistent i que tinc de fa varies generacions cultivada sobre un arbre de bromelies.

Procede del hábitat sobre la areola de un trichocereus, floreció espectacularmente el primer año y despues de crecer en tamaño, empezó a decaer hasta el punto de tener que recuperarla con urgencia y parece preferir las condiciones muy húmedas de un invernadero, he procedido de la misma manera con la Tillandsia tricholepis y ambas por el momento funcionan muy bien. Tambien en el invernadero, empieza a teñirse de rojo la bractea de una vriesia sp, que es especialmente resistente y que mantengo desde hace varias generaciones como epífita sobre un arbol de bromelias.

Alguns anys, com el passat son pobres en floracions de les espècie més típiques T.aeranthos i T.bergerii, en el cas de l'aeranthos, com que les rosetes de les meves plantes floreixen cada dos anys, devegades coincideix que gran nombre d'elles estan al mateix procés, amb les bergerii, he millorat la seva frequència amb l'adob, però la major o menor abundància no se ben be a que respon. A la imatge de baix una Tillandsia aeranthos comença a pensar en florir amb la presència del sol.

Algunos años son especialmente pobres en las floraciones de las Tillandsias mas típìcas, T.aeranthos y T.bergerii, en el caso de la aeranthos, como las rosetas de mis plantas generalmente maduran en dos años, la coincidencia de muchas en este mismo estado produce este ritmo, con la T.bergerii he mejorado la frecuencia con el abonado, pero no se bien a que responde la mayor o menor abundancia de flores. En la imagen inferior una Tillandsia aeranthos empieza a pensar en florecer con la presencia del sol.

La Tillandsia bergerii, molt ben adaptada a aquest hàbitat i una de les més avançades en floració, ja li queda poc per mostrar les seves flors blaves.

La Tillandsia bergerii, muy bien adaptada a este hábitat y una de las mas avanzadas en floración,muy cerca de mostrar sus flores azules.

Aquest any, penso que potser especialment prolífic en colors a partir d'ara, després de la inactivitat de l'hivern, que ha estat com l'any passat molt fosc amb molts dies de nuvols i amb màximes massa baixes, moltes espècies algunes per primera vegada, es troben en procés de floració, la primavera es sense cap dubte la millor època per a aquestes plantes.

Este año preveo que será prolífico en colores a partir de ahora, despues de la inactividad del invierno, que ha sido como el año pasado, oscuro, con muchos dias de nubes y con las máximas demasiado bajas, muchas especies, algunas por primera vez se encuentran en proceso de floración, la primavera es sin duda la mejor época para estas plantas. 

Tillandsia geminiflora

Tillandsia latifolia.

Tillandsia caliginosa 2011

     Amb un considerable retard respecte a l'any passat, comença a florir la Tillandsia caliginosa, amb les seves flors color groc lleugerament fosc que aniran obrint-se lentament, gairebé fins a la primavera, la tinc instal.lada normalment a la part més assolellada i exposada a l'aire, per tal d'aprofitar al màxim la llum de l'hivern i també un ràpid secat després de les relativament frequents plujes d'hivern. 

     Con un considerable retraso respecto al año anterior, empieza a florecer la Tillandsia caliginosa, con sus flores color amarillo ligeramente oscuro que se abriran lentamente hasta casi la primavera, la tengo instalada normalmente en el lugar mas luminoso y expuesto, a fin de aprovechar el maximo de luz invernal y un rápido secado despues de las lluvias relativamente frecuentes del invierno.

     Poques de les meves Tillandsies son tan floríferes com aquesta que ara comença.  Ja té una certa edat i un tamany acceptable, tinc que dir que va necessitar el seu temps d'adaptació fins arrivar a ser una Tillandsia de la que no hi ha que ocupar-se massa, sempre produeix moltes vaines de llavor i una flaire intensa i dolça, idèntica a la de la Tillandsia crocata. Ha suportat glaçades de fins a -2ºC , sense cap mostra de danys i fins i tot s'ha cobert de neu en plena floració i a més el dur i sec estiu mediterrani no aconsegueix deshidratar-la. 

La seguent imatge, ens mostra al seu costat una Tillandsia crocata, on podem observar la principal diferència que és el tamany i pormenoritzant una mica més, el to de groc és més luminós a les flors de la crocata, d'una manera no gaire apreciable.

     Pocas de mis tillandsias son tan floríferas como esta que comienza. Ya tiene una cierta edad y un tamaño aceptable, tengo que decir que necesitó en su momento de una adaptación hasta llegar a ser una Tillandsia de la que no hay que ocuparse casi en absoluto. Siempre produce abundantes vainas de semillas y un perfume intenso y dulce idéntico al de la tillandsia crocata. Ha soportado heladas de hasta -2ºC, sin inmutarse, incluso ha sido cubierta por la nieve, a demás de permanecer durante el duro verano mediterraneo al sol sin mostrar deshidratación. La siguiente imagen muestra a su lado una Tillandsia crocata, donde podemos observar las diferencias, basadas principalmente en el tamaño y pormenorizando la observación un tono mas luminoso en el amarillo de la crocata, aunque ciertamente sutil.

    

Tillandsia gilliesi ssp polistycha

Aquesta planta, concretament la ssp polistycha, te la seva àrea de distribució al sud de Bolívia i nord d'Argentina, de creixement relativament lent amb un tacte dur i un estrany color bronze, es molt resistent a la falta d'aigua i ho demostra amb les seves fulles que son clarament suculentes.

    Aquest exemplar ve del nord d'Argentina, concretament de Tucuman i les seves flors que habitualment es formen durant el nostre hivern, son cleistogames en el meu cas concret, es a dir, maduren sense arrivar a obrir-se. Desconec si ocorre a tots els individus de la subespècie o només a algunes poblacions per pressió ambiental, com ocorre a altres poblacions de Tillandsies, ja que la cleistogàmia sembla ser una adaptació a condicions adverses per tal d'assegurar la fertilització.  

   En qualsevol cas, les flors son insignificants però molt abundants i també ho es la maduració de les seves capsules de llavor, un altra prova de la seva duresa i resistència és que les llavors son de les poques que germinen espontaniament al nostre clima i arriven a creixer petites plantules a prop de la planta mare. Es pot cultivar a ple sol, on el seu color gairebé metàlic s'intensifica i viu perfectament tot l'any a l'exterior. Es una planta més aviat críptica, que al seu hàbitat passa totalment desapercebuda  i també ho es al si d'una col.lecció si no ens acostem a observar-la mes de prop.

Esta planta, concretamente la ssp polistycha, tiene su area de distribución al sur de Bolivia y norte de Argentina, de crecimiento relativamente lento, con un tacto duro y un atractivo color bronce, es muy resistente a la sequia y ello lo demuestran sus hojas marcadamente suculentas.

     Este ejemplar, concretamente viene de la provincia de Tucuman en el Norte de Argentina y sus flores que se forman durante nuestro invierno son cleistogamas en este caso concreto, es decir maduran sin llegar a abrirse. desconozco por el momento si es una característica general de la subespecie o se da en algunas poblaciones por presión ambiental como ocurre con otras especies de Tillandsia, ya que la cleistogamia parece ser una adaptación a las condiciones adversas con el fin de asegurar la fertilización.

     En cualquier caso son insignificantes pero muy abundantes y tambien la producción de capsulas de semillas. Una prueba de su dureza y resistencia es que sus semillas son de las pocas que en mi caso llegan a germinar espontaneamente y se llegan a establecer en los alrededores de la planta madre. Se puede cultivar a pleno sol donde se intensifica su color casi metálico y resiste perfectamente todo el año al exterior. Es una planta mas bien críptica que en su hábitat pasa totalmente desapercibida y tambien lo es en el seno de una colección, donde deberemos observarla de cerca.

flors d'Aire

Les flors de les Tillàndsies, son diverses tan en quan a la seva forma com pel seu color i diria també pels seus ritmes temporals, és això realment el que més m'atreu d'aquest gènere. He recollit una petita mostra d'aquesta diversitat que es manifesta any rere any amb les floracions.

Las flores de las Tillandsias, son diversas en cuanto a su forma, su color e incluso sus ritmos temporales, es eso lo que realmente me atrae de este género. He recopilado una pequeña muestra de esta diversidad que se manifiesta año tras año en las floraciones.

Flors d'Aire. Tema: "El Nord" del grup musical valencià L'Ham de Foc.

Tillandsia geminiflora.

     Aquesta planta, malgrat trobar-se entre les espècies fàcils i resistents, necessita d'algunes atencions respecte a l'humitat ambiental i no deixar-la molt exposada a glaçades. Cultivada sobre suport directament, arrela amb facilitat, ve d'una zona subtropical del sud de Brasil i nord d'Argentina Paraguay i Uruguai a zones humides.

Algun exemplar l'he plantat sobre escorça de pi i arrela perfectament, per a falta de regularitat en el reg és la millor opció o cultivarla amb altres plantes, amb màxima llum i evitant el sol directe. Les seves flors color rosa fort sobre unes bràctees roig viu, la fan espectacular malgrat el seu petit tamany. La floració en el meu cas ha segut sempre variable en temps, sembla respondre a bones condicions del moment.

     Esta planta a pesar de encontrarse entre las especies fáciles y resistentes, necesita de algunas atenciones respecto a la humedad ambiental y no dejarla expuesta a heladas. Cultivada sobre soporte, enraiza perfectamente con facilidad, viene de una zona subtropical al sur de Brasil, norte de Argentina, Paraguay y Uruguay, donde vive en zonas húmedas.

 Algun ejemplar lo he cultivado sobre corteza de pino y enraiza bien, sin duda ante la irregularidad de los riegos, es una buena opción o cultivarla junto a otras plantas, con la máxima luz y evitando el sol directo.  Sus flores, color rosa fuerte sobre las bracteas rojo vivo, son espectaculares a pesar del pequeño tamaño de la planta. La floración en mi caso ha sido muy variable en el tiempo, parece responder a buenas condiciones del momento.