Tillandsia araujei.

La primera floració de l'estació, és la d'aquesta petita espècie, la Tillandsia araujei, originària de Brasil, li agrada la humitat, per això l'estiu sec no té gairebé mai bon aspecte i es retarda el seu creixement. La vaig adquirir amb la intenció d'ubicar-la a un terrari, per què en bones condicions de cultiu, es considera de creixement ràpid i te un tamany reduit, però vaig decidir de provar la seva adaptació a l'exterior. En principi, teòricament és sensible al fred, però com tantes altres vegades m'ha passat amb aquest gènere que em fascina, l'experiència ha estat positiva i ha acabat acostumant-se.
L'únic problema és que no te ninguna pressa per fer-se gran. Les seues flors tipus Tillandsia tenuifolia, però amb un color blanc lleugerament tintat de blau, sobre la bràctea rosa fort, son com podeu veure d'una delicada bellesa, sense cap olor i de les que van obrint-se a poc a poc. Quan floreix a l'estiu o a la primavera, s'accentua el blau dels petals degut a la major insolació. És imprescindible per a mi posar-la a un lloc amb altres plantes per tal de crear un microclima el més humit possible i per això la tinc al meu racò més tropical, allà on la molsa es forma naturalment i muntada sobre una mica de fibra de palmera.

La primera floración de la estación es la de la pequeña Tillandsia araujei, originaria de Brasil, le gusta la humedad, por eso el verano seco, no tiene muy buen aspecto y retrasa su crecimiento. La adquirí con intención de ubicar-la en un terrario, porque en buenas condiciones de cultivo, se considera una planta de crecimiento rápido y tiene un tamaño reducido, pero decidí probar su adaptación al exterior. En principio, teoricamente es sensible al frio, pero como tantas otras veces me ha pasado con este género fascinante, la experiencia ha sido positiva y ha terminado por acostumbrarse.
El único problema es su falta de prisa por crecer. Sus flores tipo Tillandsia tenuifolia, pero con un color blanco ligeramente teñido de azul, sobre la bractea color rosa fuerte, son como podeis ver de una delicada belleza, sin perfume y de las que se abren poco a poco. Cuando florece en verano o primavera, con la mayor insolación, se acentuan los tonos azulados. Es imprescindible para mi colocarla en un lugar junto a otras plantas para crear un microclima lo mas húmedo posible y por eso la tengo en mi rincón mas tropical, ellí donde crece mu8sgo de forma natural y además montada sobre un poco de fibra de palmera.