El dragó equilibrista que en principi ja fa anys, va donar nom al meu petit jardí, vaja, aquest és un representant de la darrera generació, que va naixer amb tota seguretat el passat mes de setembre, com solen fer-ho els rèptils mediterranis, en plé migdia, totalment críptic i totalment alié a tot açò que estic explicant sobre ell, la seva presència marca una mica el ritme d'aquesta illa vegetal aèria en plena urbe.
El dragón equilibrista que en principio hace años dió nombre a mi pequeño jardín, vaya, este es un representante de la última generación que nació con seguridad el pasado mes de Septiembre, como suelen hacerlo los reptiles mediterraneos, en pleno medio dia, totalmente críptico y ajeno a lo que estoy contando sobre el. Su presencia marca el ritmo de esta pequeña isla vegetal aerea en plena urbe.
Dragó o Salamanquesa (tarentola mauritanica)
També el petit ginkgo biloba que vaig plantar d'una llavor fa uns tres anys i que ja te una alçada d'un metre i mig, és per a mi un element molt exòtic i estimat, el despertar de les seves primeres fulles vistes amb detall em fan sentir admiració per aquests processos naturals.
Tambien el pequeño Ginkgo biloba, que sembre de una semilla hace tres años y que tiene una altura de un metro y medio, es para mi un elemento muy exótico y apreciado, el despertar de sus primeras hojas vistas con detalle me hace sentir admiración por estos procesos naturales.
ginkgo biloba
A l'hivernacle, continua la floració de la Tillandsia juncea, aturada tot l'hivern, amb els rajos de sol, prenen el color roig que anuncia les flors.
En el invernadero, continua la floración de la Tillandsia juncea, detenida todo el invierno, con los rayos del sol, toman el color rojo que anuncia las flores.
tillandsia juncea
La Tillandsia harrisiXcapitata, un híbrid comercial, resistent, amb un aspecte molt argentat i vellutós, l'he tinguda a cobert a l'hivernacle, l'exterior li fa prendre un aspecte no tant cridaner, ja que perd amb les inclemencies i la pluja el seu color blanc tan intens.
La Tillandsia harrisiXcapitata, un híbrido comercial, resistente con un aspecto muy aterciopelado y plateado, la he tenido a cubierto en el invernadero, el exterior le hace tomar un aspecto menos llamativo, ya que con las inclemencias y la lluvia pierde un poco su color blanco tan intenso.
tillandsia harrisiXcapitata
La Tillandsia straminea, sempre l'he ubicada a l'exterior i la veritat es que funcionava be, encara que es tornava extremadament lenta, després d'haverla posat a dintre de l'hivernacle, ha reaccionat positivament a l'elevat grau d'humitat.
La Tillandsia straminea, siempre la habia instalado al exterior y la verdad es que funcionaba, aunque de manera extremadamente lenta, despues de haberla puesto dentro del invernadero, ha reaccionado muy positivamente al elevado grado de humedad.
tillandsia straminea
Una Tillandsia stricta (probablement) de procedència salvatge, concretament d'Argentina, floreix per primera vegada al mateix temps que altres exemplars comercials, em resulta curiosa aquesta convergencia en el temps de floració tan exacta.
Una Tillandsia stricta (probablemente) de procedencia salvaje, concretamente de Argentina, florece por primera vez al mismo tiempo que otros ejemplares comerciales, me resulta curiosa esta convergencia en la época de floración tan exacta
Tillandsia stricta. Argentina
L'aspecte de la paret de Tillandsies, amb aquest color gris genèric on s'integren col.lectivament diferents espècies com també ocorre a la natura, és una invitació a cercar els detalls mes petits.
El aspecto de la pared de Tillandsias con este color gris genérico donde se integran colectivamente muchas especies, como tambien ocurre en la naturaleza, es una invitación a buscar los pequeños detalles.
S'obrin les primeres flors de la Tillandsia zecherii, aquesta planta, d'aspecte rústic i creixement lent, ha format les seues vares durant els darrers mesos, el seu creixement a l'exterior, ha modificat les seues rosetes que creixen més tancades i dures que altres zecherii que he vist.
Se abren las primeras flores de la Tillandsia zecherii, esta planta de aspecto rústico y crecimiento lento, ha formado sus varas durante los ultimos meses, su crecimiento al exterior ha modificado sus rosetas, que crecen mas compactas y duras que otras zecherii que he visto.
tillandsia zecherii
La Tillandsia argentina, també és una planta que es cultiva amb paciència, aquest exemplar, fa set anys que viu amb mi, i com podeu veure, encara es petit, però ho compensa amb la seva facilitat per a florir, fora d'aquesta època és una planta totalment invisible, amb aquest verd grisenc més aviat fosc.
La Tillandsia argentina, tambien es una planta que se cultiva con paciencia, este ejemplar, hace siete años que vive conmigo y como podemos ver todavia es pequeño, pero lo compensa con la facilidad que tiene para florecer, fuera de esta época és una planta invisible, con su color verde grisaceo mas bien oscuro.
Tillandsia argentina
La Tillandsia jucunda, un altra planta argentina, te un tacte com de paper dur, les tillandsies poden ser apreciades i diferenciades moltes vegades també per el tacte, en aquest moment, també iniciant la floració.
La Tillandsia jucunda, es otra planta argentina, tiene el tacto como de papel duro, las tillandsias, pueden ser apreciadas y diferenciadas tambien por el tacto, en este momento tambien inicia su floración.
Tillandsia jucunda
Després de les pluges de fa uns dies, la Tillandsia streptophylla, ja posada a l'exterior, canvia radicalment el seu aspecte, a l'interior, on la faig passar l'hivern, les fulles es repleguen sobre elles mateixes i li donen el seu aspecte típic més arrissat com a la segona imatge.
Despues de las lluvias de hace unos dias, la Tillandsia streptophylla, ya instalada el exterior, cambia radicalmente su aspecto, en el interior, donde la mantengo en invierno, las hojas se repliegan sobre si mismas y le confieren su aspecto típico mas rizado, como en la segunda imagen,
Tillandsia streptophylla (hidratada)
Tillandsia streptophylla (deshidratada)
A un altra part del jardí, tinc altres Tillandsies i bromelies que no es troben totalment a gust a ple sol en estiu i tampoc agraeixen la pluja de l'hivern, una petita zona coberta, on el sol a l'estiu no arriva amb molta força i més arecerada del fred els mesos d'hivern, també és una zona d'elecció amb les absències més o menys llargues de vacances, on l'humitat es conserva més temps.
En otra parte del jardín, tengo otras tillandsias y bromelias que no se encuentran a gusto a pleno sol en verano y que no agradecen las lluvias invernales, una pequeña zona cubierta, donde el sol en verano no llega directamente y mas resguardada del frio los meses de invierno, tambien es la zona de elección con las ausencias mas o menos largas en vacaciones, donde la humedad se conserva mas tiempo.
Les Tillandsies xerographiques, altra de les plantes lentes i que no convé tractar d'accelerar, es millor tindre-les a cobert, especialment a l'hivern, però sempre ben vigilades, per què malgrat la seva procedència desertica i els seus baixos requeriments de reg, necessiten humitat ambiental relativament elevada si no volem perdre-les per deshidratació, quan comencen a tindre simptomes de creixement, per a mi és millor exposar-les a l'aire i deixar-les adaptar-se a poc a poc, és una planta amb un cicle de creixement i floració llarg que mostra els simptomes d'un cultiu incorrecte quan sovint ja és massa tard per arreglar-ho, no deixa per això d'esser l'estrella de totes les Tillandsies.
Las Tillandsias xerographicas, otra especie lenta que no conviene tratar de acelerar, es mejor cubrirla en invierno, pero siempre bien vigiladas, porque a pesar de su procedencia desertica y sus bajos requerimientos hídricos, necesitan humedad relativamente elevada si no queremos perderla por deshidratación. Cuando empieza a tener sintomas de crecimiento, para mi es mejor exponerla al aire y dejarla adaptarse poco a poco, es una planta con un ciclo de crecimiento y floración largo, que muestra los sintomas de un cultivo incorrecto cuando ya es muy tarde para arreglarlo, no deja por ello de ser la estrella de las tillandsias.
Tillandsia xerographica
El petit racò on viuen algunes bromelies que cultive com a epífites i que necessiten tindre el seu dipòsit d'aigua ple, el seu creixement sense substrat és molt més lent i les plantes es fan mes compactes, en estiu es imprescindible pulveritzar i regar amb constància, també am addició d'adobs.
El pequeño rincón donde viven algunas bromelias cultivadas como epífitas y que necesitan tener su deposito de agua lleno, su crecimiento sin substrato es mucho mas lento y las plantas se hacen mas compactas, en verano, es imprescindible pulverizar y regar con constancia, tambien con adición de abonos.
L'aechmea recurvata, en la seua varietat benrathii, la vaig adquirir plantada a un cossiol i sense referències de que es pugues cultivar sobre suport, però com gairebé totes les bromelies, aquest tema sempre es questió més de la capacitat que te l'ambient on la posem de retindre la humitat i de la frequència dels recs que de la seva veritable preferència per la terra.
La Aechmea recurvata var benrathii, la adquirí cultivada en maceta y sin referencias de que se pudiese cultivar sobre soporte, pero como casi todas las bromelias, este tema siempre es cuestión mas de la capacidad del ambiente de cultivo para retener humedad y de la frecuencia de riegos, que de su verdadera preferencia por la tierra.
Aechmea recurvata var benrathii
Després de la floració la Aechmea recurvata var recurvata, comença a emetre brots per la seua base, li he retallat les fulles a la roseta principal ja florida, per poder manejar-la amb més facilitat, els brots del tamany del que podem veure a l'esquerra, ja es poden tallar i plantar per separat, inicialment millor a un cossiol on creixerà ràpidament i també estimularà a la roseta mare a treure'n alguns mes que en aquest cas vull conservar per a mantindre un grup. La roseta principal va poc a poc perdent força durant alguns anys, i en aquest cas la seva funció és molt important com a diposit d'aigua que alimenta els brots, encara sense capacitat d'amagatzemar-la eficaçment.
Despues de la floración, la Aechmea recurvata var recurvata, empieza a emitir brotes por la base, le he recortado las hojas a la roseta principal para hacerla mas manejable, los brotes con un tamaño como el de la derecha, se pueden cortar y plantar por separado, inicialmente mejor en maceta donde crecerá rapidamente y tambien estimulará a la roseta madre a producir mas brotes, que en este caso quiewro conservar para formar un grupo. La planta principal perderá fuerza hasta morir en pocos años, pero su función será muyy importante como depósito de agua que alimentará los brotes, todavia sin capacidad para almacenar agua eficazmente.
Aechmea recurvata var recurvata.
Aquí una de les Tillandsies grans, la Tillandsia secunda var vivipara, un petit exemplar que tinc un parell d'anys, sembrada sobre escorça de pi, el seu creixement en aquestes condicions es més ràpid, en canvi sembla que la planta arriva a tindre mes tamany quan es cultiva sobre suport. La meva intenció es fer-la creixer una mica mes i després montar-la sobre un suport, aquesta varietat, s'anomena vivipara, per la seva tendencia a treure brots des de la seva inflorescència que poden ser sembrats a part per a multiplicar-la.
Aquí una de las Tillandsias grandes, la Tillandsia secunda var vivipara, un pequeño ejemplar que tengo hace un par de años, plantado sobre corteza de pino, su crecimiento en estas condiciones es mas rápido, en cambio parece que la planta alcanza mayor tamaño cuando se cultiva sobre soporte. Mi intención es hacerla crecer un poco mas y despues montarla sobre un soporte, esta variedad se denomeina vivipara por su tendencia a emitir brotes desde la inflorescencia que pueden ser sembrados a parte para multiplicarla.
Tillandsia secunda var vivipara.
