miércoles, 6 de agosto de 2014

Una de Sempervivum (Vall d'Aràn)






Embassament de la Restanca.



  
A voltes el jardí del Drach, viatja allà on viuen les plantes que estima i que no ha sigut capaç de mantindre en captivitat sense que perdin una part important de la seva bellesa. Es aquesta la història de tantes coses i m'agrada i no puc evitar establir tota mena de paral.lelismes entre la naturalesa i la nostra vida, les nostres vides.

A veces El Jardí del Drach, viaja allí donde viven las plantas que ama y que no ha sido capaz de mantener en cautividad sin que pierdan una parte importante de su belleza. es esta la historia de tantas cosas y me gusta y no puedo evitar establecer toda clase de paralelismos entre la naturaleza y nuestra vida, nuestras vidas.

Es aquesta la meva història amb els Sempervivum. Ja fa molts anys, el meu jardí dinàmic estava ple de centenars d'exemplars d'aquest important gènere. Al principi com a bon col.leccionista ho volia tot. Volia tindre totes les sempervivum que existien classificades, des de la més occidental de les muntanyes ibèriques i nord africanes a les que poblaven les muntanyes d'Armenia. La primera vegada que vaig veure una Sempervivum en llibertat, va ser aquí, a la Vall d'Aran i així va començar la meva història d'Amor amb aquestes plantetes que tenen la sana costum de poder viure únicament allà on els paisatges tenen una bellesa extrema. Sovint quan ú troba en llibertat allò que li agrada, voldria conservar-ho a prop, coneixer-ho de prop. I així ni més ni menys va començar la meva publicació a la web, inicialment molt vinculada a les Sempervivum ja que fins i tot el seu nom era El Drach i el Matafoc, nom per el qual es coneixen en català els Sempervivum. Des d'aquell moment, vaig recòrrer totes les muntanyes ibèriques que vaig poder, tractant de coneixer i aprendre d'aquestes plantes i de conservar una petita mostra de la seva diversitat al meu jardí. Així va ser un meravellos temps d'excursions i viatges a llocs on probablement no tornaré i d'on conservo un bon grapat de records i d'experiències. 

Es esta mi historia con las Sempervivum. Ya hace muchos años, mi jardin dinámico estaba lleno de centenares de ejemplares de este importante genero. Al principio como buen coleccionista lo queria todo. Quería tener todas las especies que existian clasificadas, de todas las procedencias, desde la mas occidental de las montañas ibéricas y norte africanas a las que pueblan las montañas de Armenia.. La primera vez que observé una Sempervivum en libertad, fué aquí en el Valle de Arán y sí comenzó mi historia de amor con estas plantas que tienen la sana costumbre de  poder vivir únicamente allí donde los paisajes tienen una belleza extrema. A menudo cuando uno encuentra en libertad aquello que le gusta, querria conservarlo cerca, conocerlo de cerca. Y así ni mas ni menos empezó mi publicación en la web, inicialmente muy vinculada a las Sempervivum ya que incluso su nombre era Drach i el matafoc, nombre por el que se conoce en catalan a estas plantas. Desde aquel momento, recorrí todas las montañas ibéricas que pude, tratando de conocer y aprender de ellas y de conservar pequeñas muestras de su diversidad en mi jardín. así fué un tiempo maravilloso de excursiones y viajes a lugares donde probablemente no volveré y de donde conservo infinidad de recuerdos y experiencias.




Estany de Colomers.

La Vall d'Aran (Val d'Aran en Aranès), és un lloc especial, tant per la seva geografia, com per la seva història, per la seva llengua, pel seu aïllament natural, però a mi el que més m'interessa és que té els paisatges més bonics que he viscut. Aquestes plantes diria que son extremadament abundants aquí com a tots els Pirineus i a poc que ens hi fixem a les roques que la natura deixa pel nostre cami, les trobarem enganxades de qualsevol esquerda, sobre les pedres, al voltant dels llacs de muntanya.

   Son tres les espècies que viuen a la Vall d'Aran, a més hi ha que afegir alguns híbrids que produeix la eventual promiscuïtat interespecífica.

El Valle de Arán (Val d'Aran en aranés), es un lugar especial, tanto por su geografía, como por su historia, por su lengua propia, por su aislamiento natural, pero a mi lo que mas me interesa es que tiene los paisajes mas hermosos que he vivido. estas plantas diría que son extremadamente abundantes aquí como en todos los Pirineos y a poco que nos fijemos en las rocas que la naturaleza deja a nuestro paso, las encontraremos insertadas en cualquier grieta, sobre las rocas, alrededor de los lagos de montaña.

Son tres las especies que viven en el Valle de Arán, ademas hay que añadir algunos híbridos que produce la eventual promiscuidad interespecífica.
    





El mes de juliol porta les flors a les Sempervivum montanum, que viuen a les zones més altes dels Pirineus. Aquestes plantes, d'aspecte vellutós, creixen a la naturalesa com a plantes molt compactes, en condicions molt dures, en canvi al nivell del mar, perden molt del seu encant i les seves rosetes creixen al final de llargs estolons.

El mes de julio, trae las flores a las Sempervivum montanum, que viven en las zonas mas altas de los Pirineos. Estas plantas de aspecto aterciopelado, crecen de forma muy compacta en la naturaleza, en muy duras condiciones , en cambio al nivel del mar, pierden gran parte de su encanto y sus rosetas crecen al final de largos estolones.



Quan estan florides son molt fàcils de veure sobre les roques amb les seves flors color vi?. 

Cuando estan en flor, son muy faciles de localizar sobre las rocas con sus flores color vino?.






De vegades, no gaire que jo hagi vist directament, apareix alguna Sempervivum tectorum a prop de les colònies de Sempervivum montanum .

A veces, no muchas que yo haya visto directamente, aparece alguna Sempervivum tectorum cerca de las colonias de Sempervivum montanum.




i alguns exemplars que podrien ser sempervivum(X)schooti, un híbrid natural entre S.tectorum i S.montanum.

Y algunos ejemplares que podrian ser Sempervivum(X)schooti, un híbrido natural entre S.tectorum y S.montanum. 



A les zones més ombrívoles el mes de Juliol encara queda bastant neu.

En las zonas mas umbrías, el mes de julio queda bastante nieve.


i alguns recons que no calen moltes paraules per explicar-los

Y algunos rincones que no necesitan muchas palabras para explicarlos. 



El Sedum dasiphyllum, omnipresent a tan diferents paisatges muntanencs de la península.

El Sedum dasiphyllum, omnipresente en tan diferentes paisajes montañosos de la península.


I les maduixes salvatges que creixen a les vores dels camins i que encara no estan al seu punt.

Y las fresas salvajes que crecen junto a los caminos y que todavia no estan en su punto.



no se quantes vegades he tingut que veure com creuar els rierols (sense mullar-se)cercant alguna cosa interessant que curiosament cau a l'altre costat.

no se cuantas veces he tenido que estudiar como cruzar los riachuelos (sin mojarse) buscando algo interesante que curiosamente cae al otro lado.

camí del port de calders.

La sargantana roquera. (Podarcis muralis) es fàcil de fotografiar i es deixa observar de prop sense fugir. A algunes zones exposades al sol, és molt abundant. Aquest és un mascle amb la coloració més típica.

La lagartija roquera. (podarcis muralis) es fácil de fotografiar y se deja observar de cerca sin huir. En algunas zonas expuestas al sol, es muy abundante. Este es un macho con la coloración mas típica.



A l'altre costat de la Vall, es troba el Sauth deth Pix, un indret on una espectacular caiguda d'aigua és la protagonista.

Al otro lado del valle, se encuentra el Sauth deth Pish, un lugar donde un espectacular salto de agua es el protagonista.


Curiosament a aquest costat de la vall, probablement per tindre més exposició solar, trobo abundantment a la Sempervivum arachnoideum, que només apareixia molt excepcionalment a l'altre costat. 

Curiosamente en este lado del valle, probablemente por tener una mayor exposición solar, encuentro abundantemente a la Sempervivum arachnoideum, que solo aparece excepcionalmente en el otro lado.







     Acompanyada per alguns exemplars de Sempervivum tectorum, que revetllen amb el seu creixement exhuberant la presència d'humitat abundant.

Acompañada por algunos ejemplares de Sempervivum tectorum, que revelan con su exhuberante crecimiento , la presencia de humedad abundante.






Tambe algunes Sempervivum(X)piliferum, l'híbrid natural entre S.tectorum i S.arachnoideum.

Tambien algunas Sempervivum(X)pilíferum, el híbrido natural entre S.tectorum y S.arachnoideum.







i curiosament un únic exemplar de Sempervivum(X)barbulatum, l'híbrid natural entre S.montanum i S.arachnoideum no gens estrany a la vall d'Aran, però en aquest cas no es troba present una de les dues espècies.

Y curiosamente un único ejemplar de Sempervivum(X)barbulatum, el híbrido natural entre S.montanum y S.arachnoideum, nada extraño en el Valle de Arán, pero en este caso, sin la presencia de uno de los parentales.



 I per acabar aquesta escapada del Jardí, un racò al.leatori amb l'aigua omnipresent a la vall i responsable de molta d'aquesta bellesa.

 Y para terminar esta escapada del Jardín, un rincón aleatorio con el agua omnipresente en el valle y responsable de gran parte de esta belleza.








6 comentarios:

Fcº Javier Barbadillo Salgado dijo...

Precioso recorrido por algunas de nuestras Sempervivum (otra pasión compartida.
Me parece un título maravilloso el de "El Drach i el Matafoc"

Un abrazo, Salvador.

Jesús Dorda dijo...

Muy interesante, en mi jardín serían unas de las plantas más mimadas si no hubiese aprendido que lo mejor es dejarlas a su aire.

salvasalom dijo...

Hola Fco javier, pues si,ademas, hacia tiempo que no tenia el gusto de visitarlas in situ y comprobar que siguen allí. : ).
El titulo,gracias. a mi me encanta también, para mi fué el inicio de muchas cosas. Ya de vuelta de este verano entre montañas, tengo material y experiencias nuevas para compartir y aprender.
otro abrazo Fco javier y gràcias ¡

salvasalom dijo...

Hola Jesús, encantado de tu visita. Es cierto y me parece un lujo que existan estas plantas en nuestras montañas, que despues de tu interesante entrada me gusta contemplar como islas.
Saludos ¡

Ars Natura dijo...

Precioso.
He llegado a través de FJ Barbadillo y he venido aqui para quedarme. ;-)

Un saludo desde el norte.

salvasalom dijo...

Un saludo Ars natura y yo que pensaba que estaba al norte.

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails