sábado, 23 de agosto de 2014

Sempervivum tectorum, formes i llocs. (Andorra) / Sempervivum tectorum formas y lugares. (Andorra)









     Aquest estiu han tornat a prendre protagonisme al Jardí del Drach les Sempervivum "salvatges", després de més de deu anys que vaig decidir deixar de cultivar-les i de col.leccionar-les i  vaig pensar crec que encertadament, que la naturalesa estrictament lliure és el seu jardí i també el meu i el de tots.

      Este verano, han vuelto a tomar protagonismo en el Jardí del Drach las Sempervivum "salvajes", después de mas de 10 años en que decidí dejar de cultivarlas y coleccionarlas y pensé, creo que acertadamente, que la naturaleza estrictamente libre es su jardín, el mio y el de todos.



      Tinc una especial aficció per la variació morfològica natural en les plantes, des de dos punts de vista principals, el ventall de variació que es produeix a una planta individual, quan les seves condicions de vida i de cultiu canvien i que son les eines amb les quals un individu tracta d'adaptar-se i sobreviure de la millor manera possible, el màxim temps possible i per altra banda, la sel.lecció natural que fa que dintre d'una gran població de l'espècie, unes formes predominen sobre altres i a poc a poc ocupen els seus llocs de preferència i així determinen els colors, les olors i les formes  d'un paisatge i el converteixen en una entitat dinàmica, com així ho és.

     Tengo un especial interés en la variación morfológica que se produce en las plantas, desde dos puntos de vista principales, por una parte el abanico de variación que se produce en una planta individual, cuando sus condiciones de cultivo y de vida cambian y que son las herramientas con que cuenta un individuo para adaptarse y sobrevivir de la manera mejor posible, el mayor tiempo posible y por otro lado, la variación natural que se da en una gran población de una especie determinada en el que unas formas predominan sobre otras y poco a poco acaban ocupando los lugares de preferencia y determinan los colores, los olores y las formas de un paisaje y lo convierten en un ente dinámico, como en efecto lo es.



     L'espècie de Sempervivum que més habitualment podem trobar als nostres jardins i de fet i de molt lluny la més coneguda és la Sempervivum tectorum.
     No moltes persones coneixen que aquestes plantes formen part de la nostra flora local i curiosament gairebé la totalitat de les plantes cultivades,(exceptuant les cultivades per col.leccionistes o aficcionats més avançats, es clar) no pertanyen a les varietats que viuen a les nostres muntanyes i es per què molt poques Sempervivum d'orígen natural poden viure sense cap assistència fora dels seus hàbitats muntanyencs, per altra banda tan específics i exigents i convertir-se en plantes domèstiques.

     La especie de sempervivum que mas habitualmente podemos encontrar en nuestros jardines y dehecho y con diferencia la mas conocida es la Sempervivum tectorum.
     No muchas personas conocen que estas plantas forman parte de nuestra flora local y curiosamente  casi la totalidad de las plantas cultivadas (exceptuando las cultivadas por coleccionistas o aficionados avanzados) no pertenecen a las variedades que viven en nuestras montañas y es porque muy pocas Sempervivum de orígen natural pueden vivir sin asistencia fuera de las zonas montañosas, por otra parte tan exigentes y duras y convertirse en plantas domésticas.


Sempervivum tectorum, es troba distribuïda per gairebé la totalitat de la Cordillera Pirenaica i  fins i tot les seves poblacións naturals ocupen el massís del Montseny a les Serres prelitorals catalanes, que son el límit Sud-Oest de la seva ampla distribució. La nostra Sempervivum pirenaica, pertany a la subespècie Boutignyanum. La que podem trobar a altituts  molt moderades al plé centre dels Pirineus.

Sempervivum tectorum se distribuye por casi la totálidad de la Cordillera pirenaica incluso su distribución natural llega a las Sierras prelitorales catalanas, en el macizo del Montseny, que es el límite Sud-Oeste de su amplia area de distribución. Nuestra Sempervivum pirenaica pertenece a la subespecie Boutignyanum, la que podemos encontrar a altitudes mas moderadas en el centro de los Pirineos.


     Els que hem pogut recorrer diferents àrees pirenaiques, sobre tot a Catalunya ens adonem de seguida, que el mediterrani i tota la seva influència, marca diferències als paisatges i la vegetació que podem trobar i les Valls d'Andorra per a les Sempervivum tectorum son aquest punt on el Mare Nostrum deixa anar poc a poc el seu calor i la seva llum. 
      En aquest cas hem recorregut alguns indrets geogràficament oposats d'aquest petit país i heus aquí una petita mostra del que hem trobat. 
     Com és habitual a la muntanya, els petits rèptils, potser per què els hi costa més arribar a la seva temperatura de funcionament, es mostren amables amb les càmeres fotogràfiques, permetent-nos obtindre imatges com aquesta a pocs centímetres. En aquest cas una Sargantana ibèrica (podarcis hispanicus) escalfant-se sobre les pedres planes de pissarra exposades al sol.

     Los que hemos podido recorrer diferentes areas de los Pirineos, sobre todo en Catalunya, nos damos cuenta en seguida que el mediterraneo y toda su influencia, marca las diferencias entre la vegetación y los paisajes que podemos encontrar y los valles de Andorra son para la Sempervivum tectorum ese punto donde el Mare Nostrum deja ir poco a poco su calor y su luz.
      En este caso hemos visitado algunos lugares geogràficamente opuestos de este pequeño país y aquí una muestra de lo que hemos encontrado.
      Como es habitual a la montaña, los pequeños reptiles, quizas porque les cuesta alcanzar la temperatura de funcionamiento, se muestran amables con las camaras fotográficas, permitiendonos obtener imágenes como esta a escasos centimetros. En este caso una lagartija ibérica (Podarcis hispanica), calentandose sobre las piedras planas de pizarra expuestas al sol.
       

     Els paisatges d'altitut de les Valls d'Andorra, no son una excepció en quan a la bellesa, amb els seus llacs d'alta muntanya ubicats a la capçalera d'antics glaciars, on sempre queden petites taques de neu i la seva forma típica en U, que va produïr el pas de grans llengues de gel, fa uns quants milers d'anys. 
     No havia trepitjat aquestes terres amb tanta frequència com altres i em va sorprendre la semblança de les tectorum amb el morfotipus més habitual del Pirineu Central, que viu  per exemple a la vall d'Aran i de les que vaig parlar a l'anterior entrada.

     Los paisajes de altitud de los Valles de Andorra, no son una excepción en cuanto a su belleza, con sus lagos de montaña ubicados en las cabeceras de antiguos glaciares, donde siempre perviven algunas manchas de nieve y con su forma típica en U, producida por el paso de grandes rios de hielo hace unos cuantos miles de años.
     No habia recorrido estas tierras con tanta frecuencia como otras y me sorprendió la semejanza de las Sempervivum tectorum con el morfotipo mas habitual del Pirineo Central y que se encuentra por ejemplo en el Valle de Arán y de las que hable en la anterior entrada.



     Aquestes tectorum, morfològicament son plantes grans i no vaig a dir que no son suculentes, però com que ocupen zones on la manca d'humitat és un problema desconegut, aquest caràcter no està especialment definit i on el sol directe no els fa tindre els colors contrastats i les taques apicals característiques de l'espècie, es troben intuides o totalment absents a la immensa majoria dels exemplars trobats.

     Estas tectorum, son plantas grandes y no puedo decir que no sean suculentas, pero como ocupan zonas donde la falta de humedad es un problema desconocido, este carácter no está especialmente definido y donde el sol directo no las hace tomar un color mas contrastado y la coloración apical típica de esta especie, se encuentra ausente o ligeramente intuida en la gran mayoria de los ejemplares.


      El més curiós és que aquestes característiques es mantenen en cultiu i es per que son fruit d'una llarga i lenta sel.lecció natural.

     Lo mas curioso es que estas características se mantienen en cultivo y es por que son fruto de una larga y lenta selección natural.


      A l'altra banda del país i a les vessants de les muntanyes que encaren el sud, el panorama és totalment diferent i boscos d'alzines antigues ocupen les zones més baixes.

     A la otra punta del país y en las vertientes que dan al sur, el panorama és totalmente diferente y bosques de encinas antiguas ocupan las zonas mas bajas.



      La presència de mineral de ferro es troba impregnant les roques del paisatge, on de nou el Sedum dasiphyllum apareix com un personatge permanent.
       La presencia de mineral de hierro impregna las rocas del paisaje, donde de nuevo el pequeño Sedumn dasiphylum aparece como personaje permanente.


Així com els cultius tradicionals de Tabac que amb frequència ens fan tindre la sensació d'estar a altres llocs del mon i no al mig d'els Pirineus.

   Así como los cultivos tradicionales de tabaco, que con frecuencia nos trasladan mentalmente a otros lugares y no en medio de los Pirineos.


     El raïm de pastor (sedum sediforme), tan familiar per a mi a les terres del sudi, esquitxa aquí les pedres d'una manera curiosament abundant.

     El Sedum sediforme, tan familiar para mi en las tierras del sur, salpica aqui las piedras de una manera curiosamente abundante.



I com no les Sempervivum tectorum pirenaiques que més m'agraden, amb els seus colors ben marcats i com podem veure, ben diferents dels seus parents de més a l'Oest.

Y como no las Sempervivum tectorum pirenaicas, que mas me gustan, con sus colores bien marcados y como podemos ver, muy diferentes de sus parientes de mas al oeste.

 

Aquest  aspecte i aquesta suculència ben marcada, em recorda les poblacions de Sempervivum tectorum del Pirineu de Girona, que troben a Andorra el seu límit occidental de distribució. Es clar que les fronteres a la naturalesa estan més justificades i a la vegada son més permeables que no pas les nostres fronteres polítiques.

Este aspecto y esta suculencia bien marcada, me recuerda a las poblaciones del Pirineo de Girona, que encuentran esn Andorra su límite occidental de distribución. Claro está que las fronteras en la naturaleza estan mas justificadas y a la vez son mas permeables que nuestras fronteras políticas.


 I aquí deixem les muntanyes, després d'haver dedicat una mica d'atenció a aquestes plantes, per a adonar-nos una vegada més que les peces de la vida, aparentment immòbils, es troben també com nosaltres en constant moviment i que tot és una questió de velocitat.

Y dejamos las montañas despues de haber dedicado un poco de atención a estas plantas y darnos cuenta una vez mas que las piezas de la vida, se encuentran en constante movimiento y que todo es una cuestión de velocidad

2 comentarios:

Ars Natura dijo...

Muy bonitas las fotos de las sempervivas y los sedum.
A mi también me gustan mucho las plantas crasas.

Saludos.

Drach dijo...

Muchas gracias y bienvenido a este jardín abierto. Si, las plantas crasas y otras plantas con "estrategias" me encantan.
Saludos

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails