martes, 8 de enero de 2013

La importància d'una mare-La importancia de una madre










     Aquest nou any, l'he començat didàctic, no se, serà el nou paradigma 2013.

    L'objecte d'una col.lecció, o més que l'objecte, l'exit personal del seu propietari es basa en la capacitat de poder reprodüir les plantes pròpies per tal d'observar tot el procés o compartir, conservar, vendre, menjar o qualsevol altre ús dels infinits que tenen les plantes al mon.

     A les bromèlies, com si es tractés d'animals superiors, es de vital importància el paper de les mares, pel correcte establiment i creixement de les poblacions.

    El sistema general a les plantes i el més autèntic, seria el de les llavors, però a les bromèlies, degut als seus hàbits específics de creixement, no resulta còmode en termes generals per a l'aficcionat de base sense massa infraestructura, per les condicions, pel seu creixement lent, per la fragílitat als primers estadis de vida etc.

     Este año, lo he comenzado didáctico, no se, serà el nuevo paradigma 2013.

     El propósito de una colección, o mas que el propósito el éxito de su propietario, consiste en poder reproducir las plantas propias, a fin de observar el proceso o compartir, conservar, vender, comer o cualquier otro uso de los infinitos que tienen las plantas en el mundo.

     En las bromelias, como si se tratase de animales superiores, es de vital importancia la presencia de las plantas madre para el correcto establecimiento y desarrollo de sus poblaciones.

     El sistema general en las plantas y el mas genuino, seria a través de semillas, pero en las bromeliaceas, debido a sus hábitos específicos de crecimiento, no resulta comodo en terminos generales para el aficionado de base sin demasiada infraestructura, por las condiciones, por su crecimiento lento, por la fragilidad en los primeros estadios de su vida etc.





 gairebé tots, les reprodüim a partir dels brots axilars que generalment surten darrere de la floració, que també en termes generals és terminal, es a dir conclou amb la mort de la planta mare.

Casi todos, las reproducimos a partir de los brotes axilares que emergen después de la floración, que tambien en terminos generales es terminal y concluye con la muerte de la planta madre.



     Sabem que quan comprem una vriesia o altra bromèlia a qualsevol centre de jardineria, amb la seva magnífica espiga vermella, estem comprant una planta al principi de la seva decadència i els que no son massa plantòfils, la llencen quan la flor va assecant-se per què ja no fa bonic. A mi em passa que de vegades compro algunes bromel.lies moribundes, per què considero que acaba de començar una nova vida diferent per a elles i molt més interessant i satisfactòria per a nosaltres.

     Sabemos que cuando compramos una vriesia u otra bromelia en cualquier centro de jardineria, con su magnífica espiga roja, estamos comprando una planta en e3l inicio de su decadencia y los que no son excesivamente plantófilos, se deshacen de ellas cuando la flor se marchita, porque ya no luce tanto. A mi me pasa que a veces compro bromelias moribundas, porque considero que acaba de comenzar una vida diferent para ellas y mucho mas interesante y satisfactoria para nosotros.




     Es diu que en general els brots de les bromèlies, son viables quan arriven a la meitat del tamany de la planta mare i que així poden establir-se com a plantes solitàries, però a mi no m'agrada perdre'm l'agonia completa de la planta mare, que la trobo fantàstica a més de respectuosa.

     En els casos en els quals la planta en questió, és del tipus contenidor, caldrà seguir omplint aquest dipòsit d'aigua fins que els fills puguin amagatzemar-la, no cal estar molt pel tema, ja que quan els fills acceleren el seu creixement, la mare s'asseca en molt poc de temps.

     Se dice que en general, los brotes de las bromelias, pueden ser separados de la madre y cultivados individualmente cuando alcanzan un tamaño de la mitad de la planta adulta, pero a mi no me gusta perderme la lenta agonia de la madre, que me parece fantástica a demás de respetuosa.

     En los casos en los que la planta es del tipo contenedor, hay que seguir rellenando de agua hasta que los hijuelos puedan hacerlo, aunque no hay que estar muy pendientes de ello, ya que cuando estos empiezan a acelerar su crecimiento, la madre se seca rápidamente.



 aquest sistema reproductiu, es caracteritza per la seva rapidesa, moltes Tillandsies arriven en una temporada o dues al seu tamany adult després de brotar, altres no tant, però sempre infinitament més ràpid que les llavor, es clar que no tant productiu, però a nivell d'aficcionat no professional, no cal més.

Este sistema reproductivo, se caracteriza por su rapidez, muchas Tillandsias llegan a su tamaño adulto en una o dos temporadas desde la floración, otras no tan pocos, pero siempre infinitamente mas rápido que las semillas, aunque no tan productivo, pero para un aficionado no profesional, ya está bien.



     Aquesta producció de brots, s'explica per la necessitat que tenen aquestes plantes de crear un petit ecosistema allà on neixen, el creixement en grup, les fa retindre molta més quantitat de restes vegetals, aigua i humitat ambiental a més de  maximitzar la producció de llavors generalment amb un temps de germinació molt reduït i amb una necessitat d'arrivar casualment  portades pel vent a un lloc molt específic.

     Esta producción de brotes, se da por la necesidad que tienen estas plantas de crear su pequeño ecosistema allá donde nacen, el crecimiento en grupo les favorece retener sustancias solidas, agua y humedad ambiental además de maximizar la producción de semillas, que suelen tener un tiempo corto de germinación y la necesidad de que el viento las lleve casualmente a un lugar muy adecuado.


Un poc a banda i com a dada curiosa és el fet de que n'hi han varios tipus de brots que produeixen les Tillandsies i altres bromèlies i que començo il.lustrant amb la meravellosa Tillandsia edithae.

Després de la floració de l'estiu passat, ja bastant deteriorada, s'han produït dues filletes que probablement a l'any que ve seran adultes, aquest brots son axil.lars, es a dir, surten de les aixelles de les fulles, però sempre a dintre del cos de la mare, que les protegeix fins que pel temps queden al descobert, diguem-ne que son els més aprofitables per a nosaltres, però.......Observem la següent imatge.

     Un poco a parte y como dato curioso, es el hecho de quew hay varios tipos de brotes que son capaces de producir las Tillandsias y otras bromelias y que empiezo ilustrando con la maravillosa Tillandsia edithae.

     Tras la floración del verano pasado, ya bastante deteriorada, se produjeron dos hijuelos, que probablemente el año que viene seran adultas, estos brotes, son axilares, es decir se producen en las axilas de las hojas exteriores de la planta madre y quedan protegidas hasta que por el tiempo quedan al descubierto, digamos que son los mas aprovechables para nosotros, pero.... Observemos la siguiente imagen.


La mateixa planta, fa uns quants anys, ja va començar a produïr altres brots basals, molt a prop de les arrels, amb una taxa de creixement similar a les plantes que surten de llavor, aquesta modalitat, no es general, però tampoc infrequent, fins i tot en quantitats considerables com a la següent planta, una Tillandsia encara no identificada i de procedència salvatge, que encara no ha florit i s'ha fet gran amb la producció de gran quantitat de brots basals.

La misma planta, hace unos cuantos años, empezo a producir otros brotes basales muy proximos a la propia raiz, con una tasa de crecimiento similar a las plantas de semilla. Esta modalidad no es general, pero tampoco resulta poco frecuente, incluso en cantidades considerables como en esta Tillandsia sin identificar, de procedencia salvaje, que aun no ha florecido y ha crecido a base de estos brotes.


     En el cas dels brots basals, l'avantatge és que les plàntules ja es troben a un bon lloc junt a la mare i no s'han de preocupar per a establir-se i a més col.laboren a la construccío de petites poblacions unifamiliars.

     Un altre lloc on en algunes plantes concretes es generen brots depenents de la mare, és a la pròpia espiga floral, això ocorre en alguns pocs casos ben coneguts, com la gran Tillandsia secunda var vivipara i la coneguda Tillandsia latifolia que il.lustro aquí mateix.

     En el caso de los brotes basales, la ventaja es que las plantulas, se establecen ya en un buen sitio junto a la madre y colaboran en la creación de pequeñas comunidades unifamiliares.

     Otro lugar donde en algunas plantas bien conocidas aparecen brotes, es en las espigas florales, como la gran Tillandsia secunda var vivipara y la conocida Tillandsia latifolia que ilustro aquí mismo.


     En aquest cas, conviuen perfectament amb els dos brots habituals que han sortit després de florir i que curiosament son una mica més petits.

      En este caso conviven siumultaneamente con los dos brotes que han nacido después de florecer y que curiosamente son algo mas pequeños.


     Be, m'ha semblat interessant parlar d'aquest tema, un més dels que fan que aquestes plantes siguen diferents a altres i a la vegada tan semblants als nostres comportaments humans..

     Bien, me ha parecido interesante hablar de este tema, uno mas de los que hacen que estas plantas sean diferentes a otras y a la vez tan parecidas a nuestros comportyamientos humanos..

5 comentarios:

Fcº Javier Barbadillo Salgado dijo...

Ojalá 2013 sea muy propicio para las tillandsias, y por supuesto para ti.
Saludos, Salvador.

Drach dijo...

Hola Fcº Javier ¡¡. Muchas gracias...y así sea para todos ¡¡
Saludos ¡ :)

Olga Xirinacs dijo...

Els creixements de la vida dura, en diria jo; de la vida esforçada, que s'arraparà a uns mínims i persistirà estoica sabent que no és la més bella i que, per això mateix, li cal demostrar l'adaptació.

Drach dijo...

Olga ¡¡,benvinguda sempre ¡. M'encanta aquesta encertada descripció del que significa el viure més enllà dels límits de la vida fàcil. Moltissimes gràcies¡¡

Jordi Reviriego dijo...

Molt ben explicat. Gràcies!

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails