martes, 30 de noviembre de 2010

Tillandsia duratti.



Algunes de les espècies de tillandsies, son difícils de confondre-les amb altres, son les que podriem anomenar plantes amb personalitat pròpia. Un aspecte peculiar, una floració espectacular. La Tillandsia duratti, és així. 

  Es troba distribuïda pel nord d'Argentina, sud de Brasil, Paraguai i Uruguai, amb aquesta àrea de distribució, n'hi ha bastant diferència a les seves poblacions i ocupa hàbitats ben diversos des de els boscos secs a les zones muntanyenques desertiques de l'interior. 

Algunas especies de Tillandsia, son inconfundibles, son las que podriamos llamar plantas con personalidad propia. Un aspecto peculiar, una floración espectacular. La Tillandsia duratti es así.

  Se distribuye por el norte de Argentina, sur de Brasil, Paraguay y Uruguay, con esta area de distribución, hay bastantes diferencias morfologicas en sus poblaciones y ocupa habitats muy diversos desde bosques secos a zonas montañosas desérticas del interior.


Tillandsia duratti sobre Trichocereus pasacana. Hàbitat Noroest d'Argentina. Foto: Jaume Coll. Mallorca.
Tillandsia duratti sobre trichocereus pasacana. Hàbitat Noroeste Argentino. Foto Jaume Coll. Mallorca.


     el seu hàbit de creixement únic, amb unes grans fulles que acaben corbant-se en forma de ganxo cap avall i literalment la subjecten en el seu creixement vertical, que pot arrivar gairebé a un metre d'alçada.

     Su hábito de crecimiento único, con grandes hojas que acaban curvandose en forma de gancho hacia abajo y literalmente la sostienen en su crecimiento vertical, que puede llegar a un metro de altura.



     Es coneixen dues varietats, la nominal, var duratti i la varietat saxatilis, diferenciable només per que les flors s'obrin des de l'espiga central en un angle recte.
    
     En cultiu, no hi ha cap problema per posar-la a ple sol, la superficie foliar d'un color verd blanquinós per l'abundància de tricomes la protegeix perfectament. Puc dir que no deixa mai d'estar en moviment, i quan més gran és mes depressa creix. A la meva col.lecció, floreix cada dos anys, començant el mes d'octubre i finalitzant cap al mes d'Abril, quan immediatament rebrota i continua el seu ascens vertical.  plantes grans donen lloc a flors igualment grans, intensament perfumades amb els petals blancs i blau-lilós. Respon extraordinariament be a l'adob regular des de la primavera a la tardor.

     Se conocen dos variedades, la nominal, Var. duratti y la var. saxatilis, cuya única diferencia consiste en que las flores se desarrollan en angulo recto sobre la espiga central.

     En cultivo, no tiene problemas con el pleno sol, la superficie foliar, verde blanquecino por la densidad de tricomas que la cubren, la protegen perfectamente. Puedo decir que nunca he visto esta planta en reposo y cuando mas grande es mas deprisa crece. En mi colección, florece cada dos años, comenzando el mes de octubre y concluyendo la floración en pleno abril, cuando inmediatamente rebrota i continua su crecimiento vertical. Plantas grandes, dan lugar a flores igualmente grandes, intensamente perfumadas con los pétalos blancos y azul-lila. Responde extraordinariamente bien al abonado regular desde la primavera a el otoño.


     En el meu cas, no necessita de cap protecció invernal, suportant sense cap problema les glaçades suaus de l'àrea mediterrània, però tinc referències sobre la seva resistència a gelades més fortes, així com també les altes temperatures estivals sense cap rec durant setmanes. No és una planta adequada per interiors, ja que el seu millor aspecte es el que model.len sobre elles les inclemències atmosfèriques.

     En mi caso, no necesita de ninguna protección invernal, soportando sin problemas las suaves heladas de la zona mediterranea, pero tengo referencias de una resistencia mucho mayor, así como tambien a las temperaturas estivales sin ningún riego durante semanas. No es una planta adecuada para interior, su mejor aspecto es el que modelan sobre ella las inclemencias meteorológicas.

4 comentarios:

Fcº Javier Barbadillo Salgado dijo...

¡Vaya, pues además de bella muy sufrida!
¿Qué tal se daría por la zona centro peninsular?

Saludos.

Drach dijo...

Hola Fcº Javier ¡¡, efectivamente,bella y sufrida a la vez¡¡. En su hábitat mas montano alla por el Noroeste de Argentina, el año pasado tengo referencias de que una ola de frio con temperaturas de -10ºC, fué demasiado para muchos ejemplares salvajes. El centro peninsular seria una durísima prueba. Habria que optar mejor por otra cosa :(
Un saludo

abel dijo...

Hola Drach!
Fa més o menys un any que en tinc una de petita i és una de les meves preferides de la col.lecció pel seu estrany aspecte. Desconeixia la seva resistència al fred (no ho he experimentat).Suposo que hi ha més espècies de Tillandsia que aguanten glaçades moderades a més a més de la coneguda Tillandsia bergeri.
Salut!

Drach dijo...

Hola Abel¡¡, doncs si, a mi m'encanta aquesta planta, la més gran ja la tinc uns quants anys, es la tercera vegada que floreix, no s'immuta a l'hivern i ara estan creixent salvatgement aquests dies de pluja que els ha caigut damunt i a més et diré que ara fan 4ºc. Moltes aguanten, mes el fred del que sembla, pero adaptant-se una mica, que venen d'un hivernacle normalment i estan un poc massa tendres. Vaja, la bergerii, és tot terreny, jo n'he vist alguna penjada a la zona de Camprodón, la veritat és que tenia algun simptoma d'haver-se glaçat alguna volta i a mi també m'ha passat però a -6ºC i cara al nord, que ja es un bon mèrit.
gràcies Abel i salut¡

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails