viernes, 14 de mayo de 2010

Tillandsia recurvata





La Tillandsia més perillosa sense cap dubte, malgrat el seu petit tamany, en bones condicions al seu hàbitat sembla ser una planta de creixement imparable que acaba indirectament amb la vida dels arbres que ocupa, en principi per competencia sobre la llum i pel gran volum que pot arrivar a tindre, es per això que produeix grans perdues econòmiques i que s'inverteix bastant en la seva erradicació, la meva observació al respecte és que la planta floreix i fructifica amb molta facilitat al meu jardí, però la tasa de germinació natural és mínima amb el nostre clima.



 Es prou habitual trovar-la pràcticament per tota l'àrea de distribució del gènere a tots els hàbitats possibles, des d'el nord de Mèxic fins al nord d'Argentina, espècie molt variable, d'aspecte bastant vulgar amb unes flors en general blaves, però aquest exemplar procedent de l'hàbitat al Noroest d'Argentina, floreix en un delicat blanc.




LaTillandsia mas peligrosa sin ninguna duda, a pesar de su pequeño tamaño, en buenas condiciones en su popio hàbitat parece ser una planta de crecimiento imparable, capaz de sofocar por competencia por la luz y por sobrepeso en las ramas a los arboles que ocupa, provocandoles en ocasiones hasta la muerte. Se invierten muchos medios para erradicarlas, cosa impensable para nosotros. Mi observación es que la planta florece y fructifica abundantemente en nuestrohábitat, pero su tasa de germinación natural, es muy reducida a nivel práctico.




 Se encuentra prácticamente por toda el area de distribución del género, en todos los hábitats desde el norte de mexico hasta el norte de Argentina, especie muy variable, de aspecto vulgar con una floración en general azulada, pero en este caso de una planta procedente del noroeste de Argentina, son de un delicado color blanco.

6 comentarios:

Anónimo dijo...

P`rò ...si es tan invasora no hauria d´haver crescut més ???
Bastant més...???
Jaume

Drach dijo...

Hola Jaume¡, jo també ho crec, de totes maneres les condicions no son iguals aquí,a la tardor van molt depressa creixent, però s'acaba amb el fred, si tinguessim un estiu humit fàcilment estarien creixent a molta velocitat i sobre tot neixent moltes llavors, molt discretes de petites i que abulten molt quan es fan visibles i son difícils d'erradicar. Aquí no passaria, de totes maneres em crida molt l'atenció aquelles imatges dels cactus mig morts envaïts de microtillandsies.
Vinga Jaume, ja parlem. merci.

Anónimo dijo...

Potser una lluminositat molt abundant a més de la humitat...

Drach dijo...

Molt possiblement si hi ha sensibles diferències en aquest sentit pot hi influir, El conjunt de factors en definitiva.

Jordi Reviriego dijo...

Enhorabona per la pàgina, en sóc fidel seguidor i he aprés molt amb tu.

Tinc un dubte ¿Com es diferencia T. recurvata de T. bandensis?

Drach dijo...

Hola Jordi, gràcies ¡¡, tenint en compte que son espècies variables, en alguns casos es podrien confondre,les fulles creixen ambdues sobre el mateix plànol (dístiques), però la Tillandsia bandensis te un creixement més tancat, més apretat el que li dona un aspecte característic de ventall, la Tillandsia recurvata es sempre més caòtica, les flors de T.bandensis, son sensiblement més grans,destacant molt sobre la planta i subjectivament diria més boniques i més nombroses, mai úniques, a més força perfumades, la recurvata, segons descripció, pot tindre més d'una flor a la bràctea, però jo mai ho he vist, sempre m'han sortit úniques amb petals poc destacats i cap olor. Si algú tingués que escriure una descripció en paraules per cada planta, podria definir-les d'una manera semblant, però per comparació directa crec que no, almenys en termes generals.
salut i gràcies per comentar i seguir Jordi.

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails